Taula de continguts
102 les relacions: Adaptació, Alga, Algues verdes, Alternança de generacions, Androceu, Angiospermes, Araucàries, Asexualitat, Òvul, Briòfits en sentit ampli, Carals, Carbonífer, Carpel, Cèl·lula, Cel·lulosa, Cicadàcies, Cicadòfits, Cicle biològic, Citoplasma, Classe (biologia), Coleoquetals, Continent, Cooksonia, Corm, Devonià, Difusió, Diploïdia, Dormició, Embrió, Equisètides, Equisets, Espermatòfits, Espermatozoide, Espora (vegetal), Esporangi, Esporòfit, Estela (botànica), Estigma, Falgueres, Fecundació, Filogènia, Floema, Flor, Fongs, Fotosíntesi, Fruit, Gametòfit, Gàmeta, Ginkgo, Ginkgoals, ... Ampliar l'índex (52 més) »
Adaptació
La pupil·la s'adapta segons la intensitat de la llum. Una adaptació és un caràcter heretable que confereix un avantatge evolutiu als organismes que el presenten.
Veure Traqueobionts і Adaptació
Alga
pmc.
Veure Traqueobionts і Alga
Algues verdes
Els algues verdes o cloròfits (Chlorophyta) constitueixen una divisió que inclou unes 8.671 espèciesHoek, C. van den, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 1995.
Veure Traqueobionts і Algues verdes
Alternança de generacions
Cicle vital dels cormòfits L'alternança de generacions, o metagènesi, fa referència a la característica que presenten alguns organismes d'alternar entre dos individus diferents al llarg del seu cicle vital: un haploide (o gametòfit, en el cas dels vegetals) i un de diploide (o esporòfit, en el cas dels vegetals).
Veure Traqueobionts і Alternança de generacions
Androceu
'''Androceu''' o conjunt d''''estams''' d'una flor anteres i algun gra de pol·len visible. L'androceu (del llatí androceum, que designava un lloc destinat als homes) és el conjunt dels estams, que són els òrgans reproductors masculins de la flor que generen les gàmetes mòbils.
Veure Traqueobionts і Androceu
Angiospermes
Les angiospermes (Angiospermae) són un divisió del regne vegetal que conté la immensa majoria de les espècies de plantes terrestres, sent la forma de vida vegetal dominant al Planeta.
Veure Traqueobionts і Angiospermes
Araucàries
Pinya fòssil d'una ''Araucaria'' sp. de la Patagònia, Argentina. Juràssic Les araucàries (Araucaria) són un gènere coníferes de la família de les araucariàcies (Araucariaceae), que inclou 20 espècies d'arbres natives de l'hemisferi sud.
Veure Traqueobionts і Araucàries
Asexualitat
Manifestació que demana visibilitat per a l'asexualitat. Londres, 2016. Símbol de l'asexualitat Lasexualitat, de vegades anomenada no-sexualitat, en el seu sentit més ampli, és la manca d'atracció sexual cap a altres éssersBogaert, Anthony F. (2006).
Veure Traqueobionts і Asexualitat
Òvul
Lòvul o ovocèl·lula, és la cèl·lula reproductora femenina, o gàmeta, en la majoria d'organismes anisògams (organismes que es reprodueixen sexualment amb un gàmet femení més gran i un altre més petit, masculí).
Veure Traqueobionts і Òvul
Briòfits en sentit ampli
''Marchantia'', una hepàtica Els briòfits en sentit ampli són les plantes terrestres (embriofitins) que no tenen un autèntic teixit vascular i que per tant s'anomenen plantes no vasculars.
Veure Traqueobionts і Briòfits en sentit ampli
Carals
Les carals (Charales) són un ordre d'algues verdes d'aigua dolça.
Veure Traqueobionts і Carals
Carbonífer
El Carbonífer és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Traqueobionts і Carbonífer
Carpel
Fulles carpel·lars formant un gineceu apocàrpic en ''Helleborus'' El carpel (del grec karpos, fruit) és l'òrgan femeni bàsic de la flor.
Veure Traqueobionts і Carpel
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Veure Traqueobionts і Cèl·lula
Cel·lulosa
Estructura tridimensional, amb 4 unitats de glucosa visibles. (Negre.
Veure Traqueobionts і Cel·lulosa
Cicadàcies
Les cicadàcies (Cycadaceae) són una família de gimnospermes de la divisió Cycadophyta.
Veure Traqueobionts і Cicadàcies
Cicadòfits
Els cicadòfits (Cycadophyta) són una divisió de plantes gimnospermes caracteritzada per presentar una gran corona de fulles pinnades compostes i un estípit.
Veure Traqueobionts і Cicadòfits
Cicle biològic
Un cicle biològic de vida es considera al període que inclou una generació completa d'un organisme viu incloent la reproducció, ja siga sexual o asexual.
Veure Traqueobionts і Cicle biològic
Citoplasma
Reticle endoplasmàtic llis (9) Mitocondri (10) Vacúol (11) Citoplasma (12) Lisosoma (13) Centríols dins del centrosoma El citoplasma és la part de la cèl·lula procariota que es troba dins de la membrana plasmàtica i la part de la cèl·lula eucariota que es troba entre el nucli cel·lular i la membrana.
Veure Traqueobionts і Citoplasma
Classe (biologia)
En biologia, una classe és una categoria taxonòmica, un grup de la taxonomia que comprèn diversos ordres d'éssers vius.
Veure Traqueobionts і Classe (biologia)
Coleoquetals
Les coleoquetals (Coleochaetales) són un ordre d'algues verdes de la divisió Charophyta parenquimatoses, la qual cosa representa un dels parents pluricel·lulars més primitius de les plantes que envaïren la terra.
Veure Traqueobionts і Coleoquetals
Continent
348x348px Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.
Veure Traqueobionts і Continent
Cooksonia
Cooksonia és un gènere extint de plantes vasculars.
Veure Traqueobionts і Cooksonia
Corm
Corms de Taro Un corm és la tija subterrània d'una planta vertical i engruixida que serveix com òrgan de reserva que fan servir algunes plantes per sobreviure a l'hivern o a altres condicions adverses com la secada i la calor de l'estiu (estivació).
Veure Traqueobionts і Corm
Devonià
Il·lustració artística d'una escena natural del Devonià. El Devonià és un període geològic del Paleozoic.
Veure Traqueobionts і Devonià
Difusió
un procés de difusió de la ciència. Algunes partícules es dissolen en un got d'aigua. Inicialment, les partícules estan prop d'una cantonada del vidre. Si les partícules de tot aleatòriament es mouen ("difusa") per l'aigua, llavors les partícules eventualment es trobaran distribuïdes aleatòriament i de manera uniforme, i organitzada (però encara la difusió se seguirà produint, només que no hi haurà flux net).
Veure Traqueobionts і Difusió
Diploïdia
Les cèl·lules diploides són aquelles que contenen dues còpies semblants de cada cromosoma, a diferència de les haploides, que en contenen un sol joc.
Veure Traqueobionts і Diploïdia
Dormició
A l'estació desfavorable, en aquest cas l'hivern, el metabolisme de les plantes entra en dormició La dormició és el període en el qual el creixement dels organismes vius s'atura o queda molt alentit temporalment.
Veure Traqueobionts і Dormició
Embrió
Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.
Veure Traqueobionts і Embrió
Equisètides
Les equisètides (Equisetidae) són una subclasse de plantes vasculars sense llavors de la classe ''Polypodiopsoda'', PPG I (2016), A community‐derived classification for extant lycophytes and ferns.
Veure Traqueobionts і Equisètides
Equisets
Equisetum és un gènere de plantes vasculars sense llavors, l'únic gènere actual de la família Equisetaceae i de l'ordre Equisetales dintre dels pteridòfits.
Veure Traqueobionts і Equisets
Espermatòfits
Els espermatòfits (Spermatophyta) o fanerògames (Phanerogamae) són un grup monofilètic del regne de les plantes (Plantae) amb rang de superdivisió.
Veure Traqueobionts і Espermatòfits
Espermatozoide
Micrografia d'escandallatge mostrant un espermatozoide fecundant un òvul. Un espermatozoide és una cèl·lula haploide que constitueix el gàmeta masculí en els animals.
Veure Traqueobionts і Espermatozoide
Espora (vegetal)
Els soredis sota les fulles de la falguera ''Polypodium vulgare'' contenen les espores En biologia, una espora és una estructura reproductiva que formen alguns vegetals per a dispersar-se pel medi i per a sobreviure a llargs períodes en condicions desfavorables sense algun o diversos factors (especialment l'aigua).
Veure Traqueobionts і Espora (vegetal)
Esporangi
Esporangi madur d'un fong del gènere ''Absidia'' Càpsules o esporangis de la molsa Esporangis (sorus) d'una fulla de falguera ''Equisetum arvense'' estròbil tallat on es veuen els esporangis Un esporangi (en llatí i altres llengües sporangium plural, sporangia) és l'òrgan reproductor que es presenta a determinats organismes i que té la funció de produir i emmagatzemar les espores, és doncs l'estructura d'algunes plantes, fongs i algues que produeix i conté espores.
Veure Traqueobionts і Esporangi
Esporòfit
cicle de vida haplo-diplont (amb alternança de generacions multicel·lulars). molsa durant la primavera L'esporòfit és la fase diploide multicel·lular que passa en les plantes i en algunes algues amb alternança de generacions heterofàsica, que produeix per meiosi espores haploides (també anomenades meiòspores).
Veure Traqueobionts і Esporòfit
Estela (botànica)
En les plantes vasculars, l'estela (del grec στήλη, columna) és la part central de la rel o tija que conté el teixit vascular i, ocasionalment, part de la medul·la vegetal.
Veure Traqueobionts і Estela (botànica)
Estigma
Estigma estrellat de ''Papaver somniferum'' L'estigma d'una flor és la part superior i receptiva d'un pistil, la part del gineceu que rep el pol·len durant la pol·linització, pot ser humit o sec.
Veure Traqueobionts і Estigma
Falgueres
Els polipodiòpsids (Polypodiopsida o Polypodiophyta) són un clade de plantes vasculars conegudes popularment com a falgueres.
Veure Traqueobionts і Falgueres
Fecundació
Micrografia d'escaneig d'una cèl·lula espermàtica fertilitzant un oòcit. La fecundació és el procés mitjançant el qual dos gàmetes, un òvul i un espermatozoide (o una cèl·lula espermàtica que arriba dins un gra de pol·len en el cas de les plantes), s'uneixen per formar un zigot.
Veure Traqueobionts і Fecundació
Filogènia
Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866) La filogènia és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes.
Veure Traqueobionts і Filogènia
Floema
Floema Escorça El floema és el sistema format per canals interns de què disposen les plantes vasculars per a la conducció de la saba elaborada.
Veure Traqueobionts і Floema
Flor
Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.
Veure Traqueobionts і Flor
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Veure Traqueobionts і Fongs
Fotosíntesi
terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.
Veure Traqueobionts і Fotosíntesi
Fruit
Raïm, fruit de la vinya. En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures.
Veure Traqueobionts і Fruit
Gametòfit
1.
Veure Traqueobionts і Gametòfit
Gàmeta
Els gàmetes humans són els espermatozous, aquí observats mitjançant un microscopi òptic. Un gàmeta (del grec γαμετή, 'casar') és una cèl·lula haploide produïda pels òrgans germinals dels mascles o les femelles que es fusiona amb una altra durant la fecundació en organismes que es reprodueixen sexualment.
Veure Traqueobionts і Gàmeta
Ginkgo
miniatura El ginkgo (Ginkgo) és un gènere de gimnospermes de la divisió Ginkgophyta del qual només en queda una espècie, Ginkgo biloba.
Veure Traqueobionts і Ginkgo
Ginkgoals
Les ginkgoals (Ginkgoales) són un ordre de gimnospermes, l'únic de de la classe ginkgoòpsides (Ginkgoopsida) i de la divisió ginkgòfits (Ginkgophyta).
Veure Traqueobionts і Ginkgoals
Glaç
Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.
Veure Traqueobionts і Glaç
Gnetòfits
Els gnetòfits (Gnetophyta) són una divisió de gimnospermes.
Veure Traqueobionts і Gnetòfits
Haploïdia
Les cèl·lules diploides tenen un doble joc de cada cromosoma, a diferències de les haploïdies que només en tenen un L'haploïdia és una fase cel·lular dins del cicle vital de molts eucariotes.
Veure Traqueobionts і Haploïdia
Humitat
La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.
Veure Traqueobionts і Humitat
Latència
La latència és en xarxes informàtiques de dades, la suma de retards temporals dintre d'una xarxa.
Veure Traqueobionts і Latència
Licopodi
Lycopodium és un gènere de plantes vasculars sense llavor de la família de les licopodiàcies, coneguts popularment com a licopodis o peus de llop.
Veure Traqueobionts і Licopodi
Licopodiòfits
Els licopodiòfits (Lycopodiophyta) o licòfits (Lycophyta) són una antiga divisió de plantes vasculars sense llavors.
Veure Traqueobionts і Licopodiòfits
Llavor
La llavor, sement o grana és una menuda planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun nutrient emmagatzemat.
Veure Traqueobionts і Llavor
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Veure Traqueobionts і Mar
Marciment
A l'esquerra planta d'alfàbrega marcida i a la dreta la mateixa planta ja recuperada després de ser regada Fulles marcides en una branca de ficus. El marciment és la pèrdua de rigidesa de les parts no llenyoses de les plantes.
Veure Traqueobionts і Marciment
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Veure Traqueobionts і Metabolisme
Metamorfosi
Metamorfosi d'un capgròs a una granota. Desclosa d'una papallona. La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte o un amfibi passa per diferents estadis del seu desenvolupament.
Veure Traqueobionts і Metamorfosi
Midó
creus d'extinció El midó és el polisacàrid de reserva propi de les cèl·lules vegetals.
Veure Traqueobionts і Midó
Molses
Els briòfits (Bryophyta), coneguts popularment com a molses, són plantes petites i delicades que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més; la molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant (Dawsonia superba) i arriba a fer, només, 75 cm d'alt.
Veure Traqueobionts і Molses
Monofiletisme
aus formen un grup '''monofilètic'''En canvi els rèptils, animals de sang freda formarien un grup parafilètic, En contraposició els animals homeoterms (aus i mamífers) formarien un grup polifilètic. En filogènia el monofiletisme és una teoria evolucionista en la qual es determina que una branca jeràrquica qualsevol o un tronc taxonòmic deriva d'una única forma fonamental.
Veure Traqueobionts і Monofiletisme
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Veure Traqueobionts і Ordre
Orella d'os
L'orella d'os (Ramonda myconi) és una planta de la família de les gesneriàcies.
Veure Traqueobionts і Orella d'os
Parafiletisme
Els rèptils són un grup parafilètic. Si s'hi incloguessin les aus esdevindria monofilètic. En filogènia, el terme parafiletisme s'aplica a un grup tots els integrants del qual tenen un ancestre comú, però no tots els descendents d'aquest ancestre són presents al grup.
Veure Traqueobionts і Parafiletisme
Paret cel·lular
Diagrama d'una cèl·lula vegetal, amb la paret cel·lular de color verd La paret cel·lular és una matriu extracel·lular present en diferents organismes com: bacteris, fongs, algues i plantes.
Veure Traqueobionts і Paret cel·lular
Pinòpsides
Les pinòpsides (Pinopsida) són una classe de gimnospermes, l'única de la divisió dels pinòfits o coníferes (Pinophyta o Coniferae) i és, per tant, un tàxon monotípic i una de les 13 o 14 divisions en què es classifiquen les plantes.
Veure Traqueobionts і Pinòpsides
Pistil
Pistil i estigmes d'una ''Amaryllis'' Pistil de llimoner amb la característica forma de ''mà de morter'' envoltat pels estams El pistil és l'òrgan reproductor femení d'una flor i la unitat bàsica del que constitueix el gineceu o part femenina de la flor.
Veure Traqueobionts і Pistil
Planta criptògama
''Polystichum setiferum'', una falguera ''Grimmia pulvinata'', una molsa ''Pelvetia canaliculata'', una alga El bolet de pi (''Hypholoma fasciculare''), un fong El nom criptògames (Cryptogamae) és un terme botànic de la taxonomia linneana.
Veure Traqueobionts і Planta criptògama
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Veure Traqueobionts і Plantes
Poiquilohídria
La poiquilohídria (del grec ποικίλος: variable i ὑδρο: aigua) és la capacitat de comportar-se variablement respecte al seu contingut d'aigua de determinades plantes aquàtiques i altres organismes com els briòfits, els fongs i les algues.
Veure Traqueobionts і Poiquilohídria
Pol·len
miniatura Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador El pol·len, gra de pol·len o àmec és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors i correspon a una micròspora.
Veure Traqueobionts і Pol·len
Polifiletisme
El grup d'animals de sang calenta considerat un temps com polifilètic El polifiletisme (del grec πολύς, «polús, molt») i φῦλον «phûlon, raça, tribu»."moltes races") és la condició filogènica d'un conjunt d'organismes que han estat situats en una mateixa agrupació però no comparteixen un avantpassat comú immediat.
Veure Traqueobionts і Polifiletisme
Polisacàrid
Estructura tridimensional de la cel·lulosa, un dels polisacàrids més utilitzats en la natura i a nivell industrial. Els polisacàrids o glicans són carbohidrats relativament complexos.
Veure Traqueobionts і Polisacàrid
Pressió de turgència
La pressió de turgència empeny la membrana plasmàtica contra la paret cel·lular de les cèl·lules de plantes, bacteris i fongs com també d'aquells protistes amb cèl·lules que tenen parets cel·lulars.
Veure Traqueobionts і Pressió de turgència
Primordi seminal
Esquema d'un primordi seminal en les gimnospermes i angiospermes. El primordi seminal és un megasporangi (la nucel·la) embolcallat per un o més teguments, i que posteriorment a la fecundació es transforma en la llavor.
Veure Traqueobionts і Primordi seminal
Psilotòpsides
Las psilotòpsides (Psilotopsida) són una antiga classe de plantes vasculars sense llavors que se situava dins la divisió Pteridophyta, segons la classificació de Smith et al.
Veure Traqueobionts і Psilotòpsides
Psilotum
Psilotum és un gènere de plantes vasculars sense llavors de l'ordre Psilotales.
Veure Traqueobionts і Psilotum
Pteridòfits
Els pteridòfits (Pteridophyta, gr. "pterídos", ala, ploma i "phytón", planta) són les plantes vasculars (amb xilema i floema) que es dispersen per espores.
Veure Traqueobionts і Pteridòfits
Registre fòssil
Un registre fòssil és una zona de fòssils, i la totalitat dels objectes que l'envolten, així com la seva situació en formacions rocoses.
Veure Traqueobionts і Registre fòssil
Rhynia
Rhynia és un gènere de plantes extintes del Devonià.
Veure Traqueobionts і Rhynia
Saba (biologia)
Pugons que xuclen saba La saba o llacor, en botànica i fisiologia vegetal, és el líquid que circula i flueix a través de cèl·lules especialitzades que formen els vasos conductors entre els diferents òrgans de les plantes per al transport dels nutrients necessaris per al creixement i la funció de redistribuir les substàncies orgàniques produïdes per la fotosíntesi.
Veure Traqueobionts і Saba (biologia)
Sòl
'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.
Veure Traqueobionts і Sòl
Selaginel·la
Selaginel·la (Selaginella) és un gènere de plantes vasculars, l'únic de la família de les selaginel·làcies.
Veure Traqueobionts і Selaginel·la
Sexe
El sexe és el conjunt de les peculiaritats que caracteritzen els individus d'una espècie dividint-los en masculins i femenins, i fan possible una reproducció amb un resultat de diversificació genètica.
Veure Traqueobionts і Sexe
Sifonogàmia
La sifonogàmia és un tipus de fecundació vegetal simple (en gimnospermes) o doble (en angiospermes) que implica la presència d'un tub pol·línic a través del qual passa el pol·len al sac embrionari.
Veure Traqueobionts і Sifonogàmia
Silurià
El Silurià és un període geològic que pertany al Paleozoic i que s'estén des del final del període Ordovicià, fa uns 443,7 ± 1,5 milions d'anys, fins al principi del període Devonià, fa uns 416,0 ± 2,8 milions d'anys.
Veure Traqueobionts і Silurià
Sistema tegumentari
El sistema tegumentari o de coberta d'un animal està constituït per la pell i altres estructures derivades com el pèl, les escates les ungles i les glàndules sudorípares.
Veure Traqueobionts і Sistema tegumentari
Sistemàtica
La sistemàtica o biosistemàtica és l'estudi de la diversitat de la vida al planeta Terra, tant del passat com del present, i les relacions entre els éssers vius al llarg del temps.
Veure Traqueobionts і Sistemàtica
Taxonomia
La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.
Veure Traqueobionts і Taxonomia
Teixit vegetal
Tall transversal d'una tija. Un teixit vegetal o teixit vascular (en el cas dels cormòfits) és un conjunt de cèl·lules vegetals similars íntimament unides, de característiques semblants, agrupades en masses importants i/o que realitzen funcions anàlogues, d'origen comú i formades per divisions cel·lulars segons les tres direccions de l'espai.
Veure Traqueobionts і Teixit vegetal
Tija
Tiges d'arbres (troncs) La tija, caule o fust és en botànica la part de l'eix del cos de les plantes superiors o cormobionts d'on surten les fulles i les estructures reproductives.
Veure Traqueobionts і Tija
Traqueobionts
Les plantes vasculars, cormòfits o traqueobionts (Tracheobionta) són un subregne de les plantes que tenen teixits especialitzats per a conduir l'aigua.
Veure Traqueobionts і Traqueobionts
Triàsic
El Triàsic o Trias és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Traqueobionts і Triàsic
Tub pol·línic
El tub pol·línic és una estructura allargada creada pel gra de pol·len en el moment que aquest germina.
Veure Traqueobionts і Tub pol·línic
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Veure Traqueobionts і Ultraviolat
Vacúol
vesícula (5) reticle endoplasmàtic rugós (RER) (6) Aparell de Golgi (7) Citoesquelet (8) reticle endoplasmàtic llis (REL) (9) mitocondri (10) '''vacúol''' (11) citoplasma (12) lisosoma (13) centríolsEls vacúols són compartiments envoltats de membrana cel·lular presents en les cèl·lules eucariotes.
Veure Traqueobionts і Vacúol
Xilema
El xilema és el teixit conductor de què disposen les plantes vasculars per conduir la saba de l'arrel cap amunt de la planta.
Veure Traqueobionts і Xilema
Zigot
Un zigot és la primera cèl·lula d'un nou individu que s'obté de la fusió d'un gàmeta femení (ovòcit o òvul) amb una gàmeta masculí (espermatozoide).
Veure Traqueobionts і Zigot
També conegut com Cormòfit, Cormòfits, Planta vascular, Plantes superiors, Plantes vasculars, Tracheobionta, Tracheophyta, Traqueobiont, Traqueòfit, Traqueòfites.