Taula de continguts
43 les relacions: Adil Giray, Alba Iulia, Azov (Rostov), İslâm III Giray, Bahadır I Giray, Bílhorod-Dnistrovski, Bòsnia, Bessaràbia, Bohdan Khmelnitski, Calmucs, Circassians, Constantinoble, Dardanels, Dniéper, Egipte, Evliya Çelebi, Genísser, Hússar, Hongria, Illa de Rodes, Imperi Otomà, Kabardins, Kanat de Crimea, Köprülü Fazıl Ahmet Paixà, Konotop, Landshut, Liechtenstein, Mehmed III Giray, Moldàvia, Moràvia, Nogais, Olomouc, Polònia, Poltava, Russe, Sultaniyya, Tractat d'Andrússovo, Transsilvània, Ucraïna, Valàquia, Volga, Zaporoges, 1660.
- Morts el 1674
- Naixements del 1610
Adil Giray
Adil Giray (1617-1672) fou kan de Crimea (1666-1671).
Veure Mehmed IV Giray і Adil Giray
Alba Iulia
Alba Iulia (en hongarès: Gyulafehérvár, en alemany: Karlsburg / Weißenburg) és la capital de la província d'Alba a Transsilvània (Romania).
Veure Mehmed IV Giray і Alba Iulia
Azov (Rostov)
Azov - Азов - és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.
Veure Mehmed IV Giray і Azov (Rostov)
İslâm III Giray
İslâm III Giray (1604 – 10 de juliol 1654) fou kan de Crimea (1644-1654) germà i successor de Mehmed IV Giray.
Veure Mehmed IV Giray і İslâm III Giray
Bahadır I Giray
Bahadır I Giray (Bahadur I Giray 1602-1641) fou kan de Crimea (1637-1641).
Veure Mehmed IV Giray і Bahadır I Giray
Bílhorod-Dnistrovski
Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s.
Veure Mehmed IV Giray і Bílhorod-Dnistrovski
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Veure Mehmed IV Giray і Bòsnia
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Veure Mehmed IV Giray і Bessaràbia
Bohdan Khmelnitski
Bohdan Khmelnitski (Богдан Хмельницький; Богда́н Хмельни́цкий, Bogdan Khmelnitski; polonès Bohdan Zenobi Chmielnicki), nascut cap al 1595 i mort el 6 d'agost del 1657, va ser ataman dels cosacs d'Ucraïna en el moment de l'aixecament del 1648 contra la noblesa polonesa i els seus servidors jueus, que ell va organitzar i que hom coneix amb el nom de rebel·lió de Khmelnitski.
Veure Mehmed IV Giray і Bohdan Khmelnitski
Calmucs
Els calmucs (alternativament, kalmucks, kalmuks, o kalmyki) són els descendents dels oirats, identitat històrica i col·lectiva dels pobles mongols occidentals.
Veure Mehmed IV Giray і Calmucs
Circassians
Els circassians són un poble originari de Circàssia, una regió del nord del Caucas.
Veure Mehmed IV Giray і Circassians
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Mehmed IV Giray і Constantinoble
Dardanels
Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.
Veure Mehmed IV Giray і Dardanels
Dniéper
El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.
Veure Mehmed IV Giray і Dniéper
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Mehmed IV Giray і Egipte
Evliya Çelebi
Evliya Çelebi (Ewliya Čelebi en ortografia antiga), també citat com Evilya Celebi o Ewliya Celebi (اوليا چلبي) (Istanbul, 25 de març de 1611 – Istanbul o el Caire, 1684) fou un viatger i geògraf turc otomà, fill de l'orfebre de palau Derviş Mehmed Zilli.
Veure Mehmed IV Giray і Evliya Çelebi
Genísser
Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».
Veure Mehmed IV Giray і Genísser
Hússar
Un '''hússar''' britànic, amb colbac, durant la Guerra de Crimea. Fot. de Roger Fenton, 1855 Un hússar (en l'original hongarès huszár, plural huszárok, i en polonès huzar) era un soldat d'un tipus molt determinat de cavalleria lleugera usada a Europa des del, amb indumentària característica d'origen hongarès.
Veure Mehmed IV Giray і Hússar
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Mehmed IV Giray і Hongria
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Veure Mehmed IV Giray і Illa de Rodes
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Mehmed IV Giray і Imperi Otomà
Kabardins
Els kabardins (ells s'anomenen kebertei, rus Kabardintsi, turc Kabartaylar, també Käsäg) són un poble del nord del Caucas.
Veure Mehmed IV Giray і Kabardins
Kanat de Crimea
El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.
Veure Mehmed IV Giray і Kanat de Crimea
Köprülü Fazıl Ahmet Paixà
Köprülü Fazıl Ahmed Paşa (Vezirköprü, Samsun, 1635 - m. 1676) fou un gran visir otomà.
Veure Mehmed IV Giray і Köprülü Fazıl Ahmet Paixà
Konotop
Konotop (Конотоп) és una ciutat del nord-est d'Ucraïna dins la província de Sumi.
Veure Mehmed IV Giray і Konotop
Landshut
Landshut és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, a la vora del riu Isar.
Veure Mehmed IV Giray і Landshut
Liechtenstein
Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.
Veure Mehmed IV Giray і Liechtenstein
Mehmed III Giray
Mehmed III Giray (1584—1629) fou kan de Crimea (1623-1628).
Veure Mehmed IV Giray і Mehmed III Giray
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Veure Mehmed IV Giray і Moldàvia
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Veure Mehmed IV Giray і Moràvia
Nogais
Els nogais, també dits nogay, noghai, i sovint anomenats mongols del Caucas, parlen una llengua turca del grup kiptxak (amb els kazakhs i karakalpaks) i són de religió musulmana sunnita.
Veure Mehmed IV Giray і Nogais
Olomouc
Olomouc (en alemany Olmütz, en polonès Ołomuniec, en llatí Eburum o Olomucium) és una ciutat de la Moràvia Septentrional, a la República Txeca, prop del riu Morava.
Veure Mehmed IV Giray і Olomouc
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Mehmed IV Giray і Polònia
Poltava
Poltava (Полтава en ucraïnès i rus) és la capital de la Província de Poltava a Ucraïna central.
Veure Mehmed IV Giray і Poltava
Russe
Monument a la llibertat. Russe o Ruse (transliteració oficial); en búlgar: Русе, pronunciat, antic otomà Rusčuk, turc Rusçuk) és una ciutat de Bulgària, situada a la riba del Danubi i enfront de la ciutat romanesa de Giurgiu. La seva població aproximada és de 178.000 habitants, cosa que la converteix en la cinquena més poblada del país i en el seu principal port.
Veure Mehmed IV Giray і Russe
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Veure Mehmed IV Giray і Sultaniyya
Tractat d'Andrússovo
El Tractat d'Andrússovo (en polonès Rozejm andruszowski, en rus Андрусовское перемирие, en ucraïnès Андрусівське перемир'я) va ser una treva de tretze anys i mig, firmada en 1667 entre el Gran Ducat de Moscou i la Confederació de Polònia i Lituània, que estaven en guerra des de 1654 als territoris de les actuals Ucraïna i Belarús.
Veure Mehmed IV Giray і Tractat d'Andrússovo
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Veure Mehmed IV Giray і Transsilvània
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Mehmed IV Giray і Ucraïna
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Veure Mehmed IV Giray і Valàquia
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
Veure Mehmed IV Giray і Volga
Zaporoges
Els cosacs zaporoges escrivint una carta al Sultà de Turquia Els Zaporoges foren una branca de cosacs establerts el segle XVI a Zaporòjia, prop de les cascades del Dnièper, fet del qual deriva el seu nom (zaporoges, "més enllà de les cascades del Dnièper").
Veure Mehmed IV Giray і Zaporoges
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mehmed IV Giray і 1660
Vegeu també
Morts el 1674
- Eberhard III de Württemberg
- Francesc Ignasi Alzina
- Francois van Knibbergen
- Gerbrand van den Eeckhout
- Giacomo Carissimi
- Herman de Fürstenberg-Heiligenberg
- Hu Zhengyan
- Jacob de Witt
- Jan Lievens
- Jean Chapelain
- Jean de Labadie
- Johannes Lingelbach
- John Graunt
- John Milton
- John Wilson (compositor)
- Kanō Tannyū
- Leonaert Bramer
- Mehmed IV Giray
- Nicolaes Tulp
- Pedro de Camprobín
- Pelham Humfrey
- Philippe de Champaigne
- Pieter Boel
- Robert Arnauld d'Andilly
- Sébastien de Pontault de Beaulieu
- Tomás Yepes
Naixements del 1610
- Adriaen van Ostade
- Alexandre VIII
- Antonio de Solís y Rivadeneyra
- Baldassare Ferri
- Birgitte Thott
- Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen
- Charles du Fresne, sieur du Cange
- David Teniers el Jove
- Ferran II de Mèdici
- Francesc I d'Este
- Francesc Ignasi Alzina
- Francisco Camilo
- Georg Marcgrave
- Giovanni Francesco Romanelli
- Hendrick Martensz Sorgh
- Henry Du Mont
- Hong Ren
- Ivan Sirkò
- Jacob Kettler de Curlàndia
- Jean de Labadie
- Jin Shengtan
- João Lourenço Rebelo
- Johann Hulsman
- Juan Lozano y Lozano
- Leonora Duarte
- Li Liweng
- Margarida Francesca d'Àustria
- Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera)
- Maria Cunitz
- Maria Elisabet de Saxònia
- Mehmed IV Giray
- Michel Lambert
- Nicolau I Ludovisi
- Ninigret
- Paul Scarron
- Pedro Porter y Casanate
- Pieter Mulier (el Vell)
- William Crabtree
- Yahangir Khan