Accés més ràpid que el navegador!
104 les relacions: Acció Catalana (1994-1997), Adolf Hitler, Agustí Duran i Sanpere, Agustí Pons i Mir, Albert Manent i Segimon, Antoni Gutiérrez Díaz, Antoni Rovira i Virgili, Arxiu Nacional de Catalunya, Auditori de Barcelona, Autodeterminació, Autodeterminaziorako Bilgunea, Avui, Òmnium Cultural, Bad Godesberg, Barcelona, Bonn, Centre d'Arts Santa Mònica, Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, Club Ramon Muntaner, Congrés de Cultura Catalana, Convergència Democràtica de Catalunya, Convergència i Unió, Creu de Sant Jordi (distinció), Curial Edicions Catalanes, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Edicions 62, Eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 2003, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1988, Eleccions al Parlament Europeu de 1989, Eleccions al Parlament Europeu de 1994, Eleccions municipals espanyoles de 1999, Eliseu Climent i Corberà, Els altres catalans, Els Marges, Esquerra Republicana de Catalunya, Eulàlia Duran i Grau, Eusko Alkartasuna, Fets del Paranimf, Filmoteca de Catalunya, Francesc Candel Tortajada, Francesc Vicens i Giralt, Galícia, Generalitat de Catalunya, Govern de Catalunya 1980-1984, Gran Enciclopèdia Catalana, Guerra Civil espanyola, Heribert Barrera i Costa, Institut d'Estudis Catalans, Jaume Sobrequés i Callicó, ..., Joan Baptista Anyés, Joan Baptista Culla i Clarà, Joan Coromines i Vigneaux, Joan Fuster i Ortells, Joan Manuel Tresserras i Gaju, Joan Rigol i Roig, Joaquim Maluquer i Sostres, Jordi Pujol i Soley, Josep Benet i Morell, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Josep Maria Flotats i Picas, Josep-Lluís Carod-Rovira, Jueus, Lavapiés, Llei de Normalització Lingüística a Catalunya, Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, Miquel Roca i Junyent, Miquel Sellarès i Perelló, Monestir de Sant Cugat, Nacionalistes d'Esquerra, Nosaltres, els valencians, Onomasticon Cataloniae, Oriol Pi de Cabanyes i Almirall, País Valencià, Països Catalans, Palau Moja, Pere Esteve i Abad, Pere Pi-Sunyer i Bayo, Petit Curial Enciclopèdic, Pierre Vilar, Prada, Prússia, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Ramon Bastardes i Porcel, Randa (revista), Recerques, Revista de Catalunya, Rin del Nord-Westfàlia, Salvador Cardús i Ros, Sant Vicenç de Montalt, Segimon Serrallonga i Morer, Serra d'Or, Societat Catalana de Llengua i Literatura, Teatre Nacional de Catalunya, Tercer Reich, Universitat Catalana d'Estiu, Universitat de Barcelona, Vic, 14 d'octubre, 1936, 1980, 1984, 2013, 3 de desembre. Ampliar l'índex (54 més) »
Acció Catalana (1994-1997)
Acció Catalana (AC) fou un partit polític catalanista i sobiranista impulsat per Max Cahner.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Acció Catalana (1994-1997) · Veure més »
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Adolf Hitler · Veure més »
Agustí Duran i Sanpere
Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975) va ser un historiador, arqueòleg, arxiver i museòleg català.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Agustí Duran i Sanpere · Veure més »
Agustí Pons i Mir
Agustí Pons i Mir (Barcelona, 20 de juny de 1947) és un periodista i escriptor català, que exercí de director de la Revista de Catalunya entre 2018 i 2021.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Agustí Pons i Mir · Veure més »
Albert Manent i Segimon
Placa amb la signatura d'Albert Manent al ''monument al llibre'' (Barcelona) Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, el Maresme, 23 de setembre de 1930 – Barcelona, 14 d'abril de 2014) fou un escriptor català, fill de l'escriptor Marià Manent i de Josefina Segimon i Cisa.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Albert Manent i Segimon · Veure més »
Antoni Gutiérrez Díaz
Antoni Gutiérrez Díaz, popularment conegut com a «el Guti» (Premià de Mar, 19 de gener de 1929 - Terrassa, 6 d'octubre de 2006) fou un pediatre i polític català, secretari general del PSUC i diputat al Parlament de Catalunya.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Antoni Gutiérrez Díaz · Veure més »
Antoni Rovira i Virgili
Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 26 de novembre de 1882 - Perpinyà, 5 de desembre de 1949) fou un periodista, lingüista i polític català, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya a l'exili.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Antoni Rovira i Virgili · Veure més »
Arxiu Nacional de Catalunya
L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), ubicat a Sant Cugat del Vallès, és la institució cabdal del país que s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Arxiu Nacional de Catalunya · Veure més »
Auditori de Barcelona
LAuditori de Barcelona, popularment conegut com L'Auditori, es troba al costat del Teatre Nacional de Catalunya, prop de la plaça de les Glòries, on conflueixen les tres avingudes més grans i més llargues de la ciutat: la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Auditori de Barcelona · Veure més »
Autodeterminació
Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Autodeterminació · Veure més »
Autodeterminaziorako Bilgunea
Autodeterminaziorako Bilgunea (AuB) (en català: Punt de trobada per a l'autodeterminació) és el nom d'una plataforma electoral constituïda el 16 de febrer de 2003 sota el lema Asko gara.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Autodeterminaziorako Bilgunea · Veure més »
Avui
LAvui va ser un diari d'informació general, catalanista i en llengua catalana, publicat a Barcelona entre el 23 d'abril de 1976 i el 31 de juliol de 2011, moment en el qual es va fusionar amb una altra capçalera: El Punt, que l'havia absorbit, convertint-se en l'actual diari El Punt Avui.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Avui · Veure més »
Òmnium Cultural
Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Òmnium Cultural · Veure més »
Bad Godesberg
Bad Godesberg és un districte urbà (stadtbezirk) de Bonn, al sud de Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya).
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Bad Godesberg · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Barcelona · Veure més »
Bonn
Bonn és una ciutat alemanya a la riba esquerra del Rin.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Bonn · Veure més »
Centre d'Arts Santa Mònica
El Centre d'Arts Santa Mònica és un centre cultural gestionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Centre d'Arts Santa Mònica · Veure més »
Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya
El Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya (CRBMC) és una institució dedicada a la conservació i restauració dels béns que conformen el patrimoni cultural moble català.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya · Veure més »
Club Ramon Muntaner
Club Ramon Muntaner fou una entitat civil i cultural catalana, creada per a fomentar la promoció i defensa de la consciència nacional dels Països Catalans i afavorir la interrelació entre els seus territoris.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Club Ramon Muntaner · Veure més »
Congrés de Cultura Catalana
El Congrés de Cultura Catalana (CCC) va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població catalana entre els anys 1975 -1977.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Congrés de Cultura Catalana · Veure més »
Convergència Democràtica de Catalunya
Seu nacional de CDC al carrer Còrsega, número 331 de Barcelona. Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un partit polític liberal i nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol i Soley.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Convergència Democràtica de Catalunya · Veure més »
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Convergència i Unió · Veure més »
Creu de Sant Jordi (distinció)
La Creu de Sant Jordi és una distinció de la Generalitat de Catalunya creada a partir del Decret 457/1981 de 18 de desembre amb la finalitat de «distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural».
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Creu de Sant Jordi (distinció) · Veure més »
Curial Edicions Catalanes
Curial Edicions Catalanes és una editorial catalana fundada el 1972 a Barcelona per Max Cahner i Garcia.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Curial Edicions Catalanes · Veure més »
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del departament de cultura.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, també conegut com el DECat Consultat el 19 de novembre del 2013.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana · Veure més »
Edicions 62
Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Edicions 62 · Veure més »
Eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 2003
Les eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 2003 es van celebrar el 25 de maig de 2003, escollint als membres de les Juntes Generals d'Àlaba, de Guipúscoa i de Biscaia.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 2003 · Veure més »
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1988
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 corresponents a la III legislatura es van celebrar el diumenge 29 de maig de 1988.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 · Veure més »
Eleccions al Parlament Europeu de 1989
Les eleccions al Parlament Europeu de 1989 van ser les primeres eleccions europees celebrades amb 12 Estats membres de la Comunitat Europea el juny de 1989.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Eleccions al Parlament Europeu de 1989 · Veure més »
Eleccions al Parlament Europeu de 1994
Les eleccions al Parlament Europeu de 1994 se celebraren alhora als 12 estats membres de la Unió Europea el juny de 1994.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Eleccions al Parlament Europeu de 1994 · Veure més »
Eleccions municipals espanyoles de 1999
Les eleccions municipals espanyoles de 1999 foren convocades el 13 de juny de 1999 i foren les sisenes eleccions municipals convocades a Espanya segons la regulació de la Constitució Espanyola de 1978 mitjançant eleccions per sufragi universal.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Eleccions municipals espanyoles de 1999 · Veure més »
Eliseu Climent i Corberà
Eliseu Climent i Corberà (Llombai, Ribera Alta, 12 de novembre de 1940) és un promotor cultural i empresari de l'àmbit editorial del País Valencià, principalment amb Tres i Quatre, una de les editorials més importants del mercat editorial valencià, conegut pel seu compromís amb la cultura catalana.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Eliseu Climent i Corberà · Veure més »
Els altres catalans
Els altres catalans és un estudi periodístic i social de Francesc Candel sobre els immigrants.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Els altres catalans · Veure més »
Els Marges
Els Marges és una revista de llengua i literatura catalana de periodicitat quadrimestral fundada el 1974 per Joaquim Molas i Batllori.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Els Marges · Veure més »
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »
Eulàlia Duran i Grau
Eulàlia Duran i Grau (Barcelona, 2 d'abril de 1934) és una historiadora catalana.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Eulàlia Duran i Grau · Veure més »
Eusko Alkartasuna
Eusko Alkartasuna (EA) (Solidaritat Basca en català) és un partit polític basc fundat per Carlos Garaikoetxea el setembre de 1986, com a escissió del Partit Nacionalista Basc.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Eusko Alkartasuna · Veure més »
Fets del Paranimf
Es coneix com els Fets del Paranimf els actes de protesta estudiantil ocorreguts a la Universitat de Barcelona el 18 i 19 de febrer de 1957.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Fets del Paranimf · Veure més »
Filmoteca de Catalunya
Retrat de Ramón de Baños (1890-1980) Cartellera de cinema Sala Montserrat (ca. 1910) La Filmoteca de Catalunya és l'arxiu cinematogràfic de la Generalitat de Catalunya dedicat a preservar i difondre el patrimoni audiovisual i la cultura cinematogràfica, d'acord amb allò disposat per la Llei del cinema (2010).
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Filmoteca de Catalunya · Veure més »
Francesc Candel Tortajada
Francesc Candel Tortajada (Cases Altes, Racó d'Ademús, 31 de maig de 1925 - Barcelona, 23 de novembre de 2007), conegut com a Paco Candel, fou un escriptor i periodista valencià establert a Catalunya.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Francesc Candel Tortajada · Veure més »
Francesc Vicens i Giralt
Francesc Vicens i Giralt (Barcelona, 19 de juny de 1927 - 4 de juny de 2018) va ser un escriptor i polític català.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Francesc Vicens i Giralt · Veure més »
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Galícia · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Govern de Catalunya 1980-1984
El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 1980-1984, correspon a la I legislatura del període democràtic.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Govern de Catalunya 1980-1984 · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Heribert Barrera i Costa
Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917 - Barcelona, 27 d'agost de 2011) va ser un polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984 (el setè des de la seva constitució).
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Heribert Barrera i Costa · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Jaume Sobrequés i Callicó
Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 26 de juliol de 1943) és un historiador i polític català, fill del també historiador Santiago Sobrequés i Vidal.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Jaume Sobrequés i Callicó · Veure més »
Joan Baptista Anyés
'''Noces místiques del venerable Agnesi''', de Joan de Joanes, (Museu de Belles Arts de València). Hi apareix Anyés a l'extrem esquerre. Joan Baptista Anyés fou un sacerdot, teòleg i escriptor humanista valencià nascut el 1480 i mort el 1553.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Joan Baptista Anyés · Veure més »
Joan Baptista Culla i Clarà
, més conegut pel nom de ploma Joan B. Culla, fou un historiador català, professor d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1977 i 2023.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Joan Baptista Culla i Clarà · Veure més »
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »
Joan Fuster i Ortells
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Joan Fuster i Ortells · Veure més »
Joan Manuel Tresserras i Gaju
Joan Manuel Tresserras i Gaju (Rubí, 27 de maig del 1955) va ser conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya entre el 2006 i el 2010 durant el govern d'Entesa, presidit per José Montilla.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Joan Manuel Tresserras i Gaju · Veure més »
Joan Rigol i Roig
Joan Rigol i Roig (Torrelles de Llobregat, 4 d'abril de 1943) és un polític català, militant d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) fins al 2015 i que ha estat president del Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2003.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Joan Rigol i Roig · Veure més »
Joaquim Maluquer i Sostres
Joaquim Maluquer i Sostres (Barcelona, 11 de desembre de 1930 - 15 d'agost de 2011) fou un sociòleg i ornitòleg català, fill de Joan Maluquer i Rosés.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Joaquim Maluquer i Sostres · Veure més »
Jordi Pujol i Soley
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Jordi Pujol i Soley · Veure més »
Josep Benet i Morell
Josep Benet i Morell (Cervera, la Segarra, 14 d'abril de 1920 - Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, 24 de març de 2008) va ser un polític, historiador i editor català.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Josep Benet i Morell · Veure més »
Josep Maria Ainaud de Lasarte
Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona, 13 de juny del 1925 - Barcelona, 9 d'agost de 2012) fou un historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític català.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Josep Maria Ainaud de Lasarte · Veure més »
Josep Maria Flotats i Picas
Josep Maria Flotats i Picas (Barcelona, 1939) és un actor i director de teatre català.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Josep Maria Flotats i Picas · Veure més »
Josep-Lluís Carod-Rovira
Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, el Baix Camp, 17 de maig de 1952) és un polític català que ha estat vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya de 2006 a 2010 i conseller en cap de 2003 a 2004.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Josep-Lluís Carod-Rovira · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Jueus · Veure més »
Lavapiés
Lavapiés és el nom d'una plaça del centre de Madrid, Espanya.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Lavapiés · Veure més »
Llei de Normalització Lingüística a Catalunya
La Llei de Normalització Lingüística a Catalunya fou una llei aprovada per Parlament de Catalunya el 6 d'abril de 1983 per 105 vots a favor i 1 abstenció (el centrista Joan Besa).
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Llei de Normalització Lingüística a Catalunya · Veure més »
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
La Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica atorgada per la Generalitat de Catalunya amb la qual es distingeix a persones o entitats que hagin destacat per la seva feina en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic, ajudant a incrementar i difondre el patrimoni cultural de Catalunya.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Miquel Roca i Junyent
Miquel Roca i Junyent (Cauderan –actualment, barri de Bordeus–, Gascunya, 20 d'abril de 1940) és un polític i advocat català, exmilitant de Convergència Democràtica de Catalunya, i un dels pares de la Constitució Espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Miquel Roca i Junyent · Veure més »
Miquel Sellarès i Perelló
Miquel Sellarès i Perelló (Barcelona, 1946) és un polític català.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Miquel Sellarès i Perelló · Veure més »
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Monestir de Sant Cugat · Veure més »
Nacionalistes d'Esquerra
Nacionalistes d'Esquerra (NE) fou un moviment polític format el 1979 per grups i personalitats de tendència independentista i que es va dissoldre el 1984.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Nacionalistes d'Esquerra · Veure més »
Nosaltres, els valencians
Nosaltres, els valencians és un influent assaig de l'intel·lectual valencià Joan Fuster i el primer dels seus treballs com a historiador.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Nosaltres, els valencians · Veure més »
Onomasticon Cataloniae
LOnomasticon Cataloniae és una obra etimològica publicada per Curial Edicions Catalanes que recull l'origen i explica els topònims antics i moderns dels diferents territoris de parla catalana: Principat de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i la Franja de Ponent.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Onomasticon Cataloniae · Veure més »
Oriol Pi de Cabanyes i Almirall
Retrat d'Oriol Pi de Cabanyes per Josep Pla-Narbona. Oriol Pi de Cabanyes i Almirall (Vilanova i la Geltrú, 10 de maig de 1950) és un escriptor català.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Oriol Pi de Cabanyes i Almirall · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і País Valencià · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Països Catalans · Veure més »
Palau Moja
Edifici comercial construït sobre l'antic jardí del Palau. Al fons, la ''loggia'' neoclàssica d'Antoni Rovira i Trias Detall de la façana de la Rambla Porxo amb l'antiga Llibreria de la Generalitat Imatge de la nova instal·lació a ''Palau Moja. The Catalan Heritage House'' Quarteró núm. 65 de Garriga i Roca (c. 1860) El Palau Moja és un edifici situat al carrer de la Portaferrissa cantonada amb la Rambla de Barcelona, declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Palau Moja · Veure més »
Pere Esteve i Abad
Pere Esteve i Abad (Tiana, 26 de desembre de 1942 - 10 de juny de 2005) fou un polític català, diputat al Parlament de Catalunya i al Parlament Europeu.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Pere Esteve i Abad · Veure més »
Pere Pi-Sunyer i Bayo
Pere Pi-Sunyer i Bayo (Barcelona, 25 de juliol de 1918 - Barcelona, 6 de maig de 2001) fou un economista i polític català, fill d'August Pi i Sunyer, germà de Cèsar Pi-Sunyer i Bayo i nebot de Carles Pi i Sunyer.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Pere Pi-Sunyer i Bayo · Veure més »
Petit Curial Enciclopèdic
El Petit Curial Enciclopèdic és una enciclopèdia il·lustrada d'un sol volum de més de 1.400 pàgines.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Petit Curial Enciclopèdic · Veure més »
Pierre Vilar
Pèire Vilar Pierre Vilar, també conegut com a Pèire Vilar, (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari marxista occità.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Pierre Vilar · Veure més »
Prada
Prada, o Prada de Conflent (IPA:, oficialment en francès, Prades), és la vila capital de la comarca nord-catalana del Conflent.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Prada · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Prússia · Veure més »
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és un reconeixement a la trajectòria intel·lectual atorgat per Òmnium Cultural des de l'any 1969.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Premi d'Honor de les Lletres Catalanes · Veure més »
Ramon Bastardes i Porcel
Ramon Bastardes i Porcel (Barcelona, 5 de juliol de 1934 – 24 de setembre de 2002) fou un editor català, net de l'advocat i polític Albert Bastardas i Sampere, nebot del llatinista i romanista Joan Bastardas i Parera i germà de l'arquitecte Albert Bastardes i Porcel.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Ramon Bastardes i Porcel · Veure més »
Randa (revista)
Randa és una revista semestral fundada a Barcelona el 1975 dedicada a la història i la cultura de les illes Balears.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Randa (revista) · Veure més »
Recerques
Recerques, subtitulada «història, economia, cultura», és una revista d'investigació científica semestral d'història, publicada en català i anglès, i fundada el 1970 per Ramon Garrabou, Ernest Lluch, Josep Termes, Joaquim Molas i Josep Fontana.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Recerques · Veure més »
Revista de Catalunya
Revista de Catalunya és una revista d'assaig editada en català que, des de la seva fundació el 1924 fins als nostres dies, ha passat per diverses vicissituds.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Revista de Catalunya · Veure més »
Rin del Nord-Westfàlia
El Rin del Nord-Westfàlia (en alemany: Nordrhein-Westfalen; pronunciat) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Rin del Nord-Westfàlia · Veure més »
Salvador Cardús i Ros
Salvador Cardús i Ros donant una conferència al Museu d'Art de Girona el setembre de 2011. Salvador Cardús i Ros (Terrassa, 12 de juny de 1954) és un sociòleg, periodista, escriptor, i doctor en Ciències Econòmiques (1981) català.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Salvador Cardús i Ros · Veure més »
Sant Vicenç de Montalt
Sant Vicenç de Montalt, anomenat Sant Vicenç de Llavaneres fins al 1935, és un municipi a 41 km al nord-est de Barcelona (Catalunya), a la vora de la costa mediterrània.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Sant Vicenç de Montalt · Veure més »
Segimon Serrallonga i Morer
Segimon Serrallonga i Morer (Torelló, 30 de desembre de 1930 - Badalona, 10 d'abril de 2002) fou un poeta, filòleg i escriptor català.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Segimon Serrallonga i Morer · Veure més »
Serra d'Or
Serra d'Or és una revista nascuda, en la seva forma actual, l'octubre de l'any 1959 a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat amb un tiratge d'uns 8.000 exemplars mensuals.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Serra d'Or · Veure més »
Societat Catalana de Llengua i Literatura
La Societat Catalana de Llengua i Literatura és una filial de l'Institut d'Estudis Catalans fundada per Josep Massot i Muntaner, Max Cahner i Garcia i d'altres com a secció el 1985 des de l'antiga Secció de Llengua i Literatura de la Societat Catalana d'Estudis Històrics i convertida en societat independent el 1986.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Societat Catalana de Llengua i Literatura · Veure més »
Teatre Nacional de Catalunya
El Teatre Nacional de Catalunya (també conegut com a TNC) és un teatre ubicat a Barcelona.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Teatre Nacional de Catalunya · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Tercer Reich · Veure més »
Universitat Catalana d'Estiu
Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, durant l'acte de clausura de la 50a Universitat Catalana d'Estiu Acte d'homenatge a la tomba de Pompeu Fabra, a Prada, l'agost de 2017 durant la Universitat Catalana d'Estiu, amb la presència de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC respectivament La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) és una universitat d'estiu sorgida a partir de les diades organitzades l'any 1968 a Prada (el Conflent) conjuntament pel Grup Cultural de la Joventut Catalana i el Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC), després del Maig del 68.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Universitat Catalana d'Estiu · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Universitat de Barcelona · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і Vic · Veure més »
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і 14 d'octubre · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і 1936 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і 1980 · Veure més »
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і 1984 · Veure més »
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і 2013 · Veure més »
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Max Cahner i Garcia і 3 de desembre · Veure més »
