Taula de continguts
63 les relacions: Alt Egipte, Antoní de Piacenza, Armadura, Àguila romana, Àustria, Borgonya, Caldes de Malavella, Càndid de Tebes, Còlic, Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, Comandant, Constantí I el Gran, Delmació, Dinastia merovíngia, El Greco, Església Ortodoxa Copta, Euqueri de Lió, Exèrcit romà, Fèlix, Règula i Exuperanci de Zúric, Galba, Gàl·lia, Gereó de Colònia, Gota (malaltia), Guàrdia suïssa, Hofburg, Isis, Itàlia, Legió Tebana, Llegenda, Longobards, Magdeburg, Matthias Grünewald, Maurici Proeta, Maximià, Màrtir, Mitra, Monestir d'El Escorial, Museu de Montserrat, Neró, Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer, Orde del Toisó d'Or, Piemont, Ponç de Pradievi, Sacre Imperi Romanogermànic, Sacrifici, Saint-Maurice (Valais), San Lorenzo de El Escorial, Sankt Moritz, Sant, Sant Jordi, ... Ampliar l'índex (13 més) »
Alt Egipte
Mapa del Baix i l'Alt Egipte L'Alt Egipte (o, senzillament,, pronunciat localment) és la part de l'antic Egipte formada per les terres a banda i banda del Nil que s'estenen riu amunt des Delta del Nil al nord fins a Núbia al sud.
Veure Maurici d'Agaunum і Alt Egipte
Antoní de Piacenza
Antoní de Piacenza (Alt Egipte?, segona meitat del - Travo, Val Trebbia, prop de Piacenza, Emília-Romanya, Itàlia, 303), segons la tradició, va ésser un militar de l'exèrcit romà i membre de la Legió Tebana.
Veure Maurici d'Agaunum і Antoní de Piacenza
Armadura
Soldat romà amb '''armadura''' L'armadura és una vestidura composta per peces metàl·liques o d'altres materials resistents (com ara el cuir) que s'utilitza per protegir el cos en el combat.
Veure Maurici d'Agaunum і Armadura
Àguila romana
Moderna reconstrucció d'una ''aquila'' Relleu funerari d'un ''aquilifer'' procedent de Brescia (Itàlia) decorat amb una ''aquila'' legionària; l'asta està condecorada amb dues ''phalerae'' o medallons, obtingudes pel valor dels legionaris d'una legió desconeguda, encara que possiblement una de les reclutades en època de Cèsar durant la Guerra de les Gàl·lies III Legió Messala (Museu del Prado, Madrid) Làguila romana (aquila en llatí) era un símbol de les legions romanes, el més important dels signa militaria, que eren les insígnies o estendards romans.
Veure Maurici d'Agaunum і Àguila romana
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Maurici d'Agaunum і Àustria
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Maurici d'Agaunum і Borgonya
Caldes de Malavella
Caldes de Malavella o simplement Caldes, és una vila i municipi de la comarca de la Selva, Catalunya.
Veure Maurici d'Agaunum і Caldes de Malavella
Càndid de Tebes
Càndid o Candi de Tebes (Alt Egipte?, segona meitat del - Agaunum, actual Saint-Maurice, Suïssa, 303 o 304) va ser un militar de l'exèrcit romà, membre de la Legió Tebana.
Veure Maurici d'Agaunum і Càndid de Tebes
Còlic
El còlic (''The Cholic''), pintura de George Cruikshank (1819). Un còlic (del grec kolikos, relatiu al còlon) és un tipus de dolor caracteritzat per dolor abdominal que varia d'intensitat en el temps, de molt intens, opressiu (torçó) fins a gairebé desaparèixer, per tornar a augmentar d'intensitat.
Veure Maurici d'Agaunum і Còlic
Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa
La Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és l'edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà.
Veure Maurici d'Agaunum і Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa
Comandant
Comandant és un terme genèric del camp de les forces armades i dels cossos policials que designa qui està al comandament d'una unitat o posició, independentment del grau concret que ocupi.
Veure Maurici d'Agaunum і Comandant
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Maurici d'Agaunum і Constantí I el Gran
Delmació
Delmació, de William Hogarth La delmació (en llatí decimatio) era un dels màxims càstigs que s'aplicaven a l'exèrcit romà.
Veure Maurici d'Agaunum і Delmació
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Veure Maurici d'Agaunum і Dinastia merovíngia
El Greco
Domínikos Theotokópulos (en grec: Δομήνικος Θεοτοκόπουλος; Càndia, Creta, 1541 - Toledo, 7 d'abril de 1614), conegut amb el nom dEl Greco,Theotokópulos va adquirir el nom d'«el Greco» a Itàlia, on era pràctica habitual identificar un home designant el seu país o ciutat d'origen.
Veure Maurici d'Agaunum і El Greco
Església Ortodoxa Copta
Església copta a Amman (Jordània.) L'Església ortodoxa copta, o Església ortodoxa copta d'Alexandria, és una de les Esglésies ortodoxes orientals que va ser fundada a Egipte per l'apòstol Marc el primer o tercer any del regnat de l'emperador Claudi (41/42 o 43/44).
Veure Maurici d'Agaunum і Església Ortodoxa Copta
Euqueri de Lió
Euqueri de Lió (Lugdúnum?, ca. 380 - 449) va ser bisbe de Lió a la primera meitat del.
Veure Maurici d'Agaunum і Euqueri de Lió
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Veure Maurici d'Agaunum і Exèrcit romà
Fèlix, Règula i Exuperanci de Zúric
Fèlix i Règula o Regla (província romana d'Egipte, - Zúric, 287) eren dos germans que, juntament amb el servent Exuperanci, van ser martiritzats per la seva fe cristiana.
Veure Maurici d'Agaunum і Fèlix, Règula i Exuperanci de Zúric
Galba
Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.
Veure Maurici d'Agaunum і Galba
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Maurici d'Agaunum і Gàl·lia
Gereó de Colònia
Gereó de Colònia (Alt Egipte?, segona meitat del - Colònia, Alemanya, ca. 304) va ésser un militar de la Legió Tebana.
Veure Maurici d'Agaunum і Gereó de Colònia
Gota (malaltia)
La gota o artropatia per dipòsit de cristalls d'àcid úric és una malaltia metabòlica produïda per una acumulació de sals d'urat (àcid úric) en el cos, sobretot en les articulacions, ronyó i teixits tous, per això es considera tradicionalment una malaltia reumàtica.
Veure Maurici d'Agaunum і Gota (malaltia)
Guàrdia suïssa
La Guàrdia Suïssa Pontifícia (també Guàrdia Suïssa Papal o simplement Guàrdia Suïssa; llatí: Pontifícia Cohors Helvetica; italià: Guàrdia Svizzera Pontificia; alemany: Päpstliche Schweizergarde; francès: Garde suisse pontificale; Romanx: Guàrdia svizra papala) és una unitat menor de les forces armades i de la guàrdia d'honor mantinguda per la Santa Seu que protegeix el Papa i el Palau Apostòlic, servint com l'exèrcit de facto de la Ciutat del Vaticà.
Veure Maurici d'Agaunum і Guàrdia suïssa
Hofburg
Planta del palau '''Hofburg''' El Hofburg o antic Palau Imperial de Viena, és el primer entre els edificis de la capital austríaca per la seva magnificència i tradicions, que es remunta als temps de Rodolf d'Habsburg (1273-91).
Veure Maurici d'Agaunum і Hofburg
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Veure Maurici d'Agaunum і Isis
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Maurici d'Agaunum і Itàlia
Legió Tebana
La Legió Tebana en una litografia del segle XIX D'acord amb la tradició, la Legió Tebana va ser una legió romana, els membres de la qual s'havien convertit en massa al cristianisme i van ser martiritzats plegats.
Veure Maurici d'Agaunum і Legió Tebana
Llegenda
Jaume I el Conqueridor protagonitza moltes llegendes catalanes. ''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és un relat sobre fets extraordinaris que és narrat d'acord amb un pacte comunicatiu de versemblança i que suscita entre els interlocutors actituds d'aprovació, dubte, escepticisme o negació.
Veure Maurici d'Agaunum і Llegenda
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Maurici d'Agaunum і Longobards
Magdeburg
Magdeburg és una ciutat alemanya, capital de l'estat de Saxònia-Anhalt.
Veure Maurici d'Agaunum і Magdeburg
Matthias Grünewald
Matthias Grünewald (literalment «Bosc verd», el seu nom vertader va ser probablement Mathis Gothart Nithart), nascut probablement a Würzburg, Baviera, vers 1475-1480 i mort a Halle, Saxònia-Anhalt, l'any 1528, va ser un pintor i enginyer hidràulic del renaixement alemany, coetani d'Albrecht Dürer.
Veure Maurici d'Agaunum і Matthias Grünewald
Maurici Proeta
Maurici Proeta (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, començament del s. XVI - Mallorca, 1544) va ser un frare agustí, missioner al nord d'Àfrica.
Veure Maurici d'Agaunum і Maurici Proeta
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Veure Maurici d'Agaunum і Maximià
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça.
Veure Maurici d'Agaunum і Màrtir
Mitra
Una '''mitra''' com a timbre heràldic La '''mitra''' com a figura heràldica La mitra és una peça amb què els cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap en les funcions del seu ministeri.
Veure Maurici d'Agaunum і Mitra
Monestir d'El Escorial
El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.
Veure Maurici d'Agaunum і Monestir d'El Escorial
Museu de Montserrat
El Museu de Montserrat és una institució museística catalana, existent al monestir de Montserrat, a Monistrol, declarada museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
Veure Maurici d'Agaunum і Museu de Montserrat
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Maurici d'Agaunum і Neró
Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
L'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer és un orde de cavalleria atorgat per la Casa de Savoia i després pels reis d'Itàlia, abans que el país esdevingués una república, i atorgat com a recompensa pels mèrits especials pel servei civil o militar a l'estat, d'acord amb els estatuts, en els camps de la ciència, la literatura, les arts, la indústria i qualsevol activitat que serveixi per portar honor i grandesa a la Nació Italiana.
Veure Maurici d'Agaunum і Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
Orde del Toisó d'Or
'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.
Veure Maurici d'Agaunum і Orde del Toisó d'Or
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Veure Maurici d'Agaunum і Piemont
Ponç de Pradievi
Ponç de Pradievi (Alt Egipte?, segona meitat del - Pradievi, Piemont, Itàlia, 303), segons la tradició, va ésser un militar de l'exèrcit romà i membre de la Legió Tebana.
Veure Maurici d'Agaunum і Ponç de Pradievi
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Maurici d'Agaunum і Sacre Imperi Romanogermànic
Sacrifici
El sacrifici (del llatí sacrum facere, 'fer sagrat') és la mort ritual d'un ésser viu per honorar una divinitat.
Veure Maurici d'Agaunum і Sacrifici
Saint-Maurice (Valais)
Saint-Maurice d'Agaune és la capital d'un municipi suís del cantó del Valais, cap del districte del mateix nom.
Veure Maurici d'Agaunum і Saint-Maurice (Valais)
San Lorenzo de El Escorial
San Lorenzo de El Escorial, també anomenat esporàdiament en català com Sant Llorenç de l'Escorial, és un municipi de la Comunitat de Madrid.
Veure Maurici d'Agaunum і San Lorenzo de El Escorial
Sankt Moritz
Sankt Moritz (en romanx San Murezzan) és un municipi del Cantó dels Grisons (Suïssa), situat al districte de Maloja.
Veure Maurici d'Agaunum і Sankt Moritz
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Veure Maurici d'Agaunum і Sant
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Veure Maurici d'Agaunum і Sant Jordi
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Maurici d'Agaunum і Sardenya
Segimon de Borgonya
Segimon (Regne de Borgonya, final del segle V - Coulmiers, 524) va ésser un rei dels burgundis del 516 a la seva mort.
Veure Maurici d'Agaunum і Segimon de Borgonya
Tebes (Egipte)
Tebes és el nom grec (Θήβαι, Thébai) d'una ciutat de l'antic Egipte, pertanyent al quart nomós de l'Alt Egipte (Wast).
Veure Maurici d'Agaunum і Tebes (Egipte)
Tríptic de l'esbarzer ardent
El tríptic de l'esbarzer ardent, obert El tríptic de l'esbarzer ardent o de la bardissa ardent (en francès, triptyque du buisson ardent) és un tríptic que es conserva a la catedral de Sant Salvador d'Ais de Provença.
Veure Maurici d'Agaunum і Tríptic de l'esbarzer ardent
Valais
El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.
Veure Maurici d'Agaunum і Valais
Víctor de Marsella
Víctor de Marsella (Alt Egipte?, segona meitat del - Marsella, Provença, 21 de juliol de 303 o 304) va ésser un militar de l'exèrcit romà.
Veure Maurici d'Agaunum і Víctor de Marsella
Víctor de Xanten
Víctor de Xanten (Alt Egipte?, segona meitat del - Xanten, Alemanya, de 303 o 304) hauria sigut un militar de la Legió Tebana.
Veure Maurici d'Agaunum і Víctor de Xanten
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Maurici d'Agaunum і Viena
21 de juliol
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Maurici d'Agaunum і 21 de juliol
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Maurici d'Agaunum і 22 de setembre
300
Diverses extensions i dominis vers l'any 300. (text en anglès).;Països Catalans:;Món.
Veure Maurici d'Agaunum і 300
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Maurici d'Agaunum і 5 d'octubre
515
El 515 (DXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Maurici d'Agaunum і 515
També conegut com Maurici d'Agaune.