Accés més ràpid que el navegador!
19 les relacions: Base (àlgebra), Cambridge University Press, Cos (matemàtiques), Endomorfisme de Frobenius, Ferdinand Georg Frobenius, Forma normal de Frobenius, Matriu de decalatge, Matriu de Vandermonde, Matriu diagonalitzable, Matriu quadrada, Matriu transposada, Polinomi característic, Polinomi mònic, Polinomi minimal, Relació de recurrència, Semblança de matrius, Teorema de Cayley-Hamilton, Traça (àlgebra lineal), Valor propi, vector propi i espai propi.
Base (àlgebra)
Dos vectors escrits com a combinació lineal de la base estàndard A àlgebra lineal, es diu que un conjunt ordenat B és base d'un espai vectorial V si es compleixen les condicions següents.
Nou!!: Matriu acompanyant і Base (àlgebra) · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Matriu acompanyant і Cambridge University Press · Veure més »
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Nou!!: Matriu acompanyant і Cos (matemàtiques) · Veure més »
Endomorfisme de Frobenius
En àlgebra commutativa i teoria de cossos l'endomorfisme de Frobenius és un endomorfisme d'anells de característica un nombre primer.
Nou!!: Matriu acompanyant і Endomorfisme de Frobenius · Veure més »
Ferdinand Georg Frobenius
va ser un matemàtic alemany conegut per les seves contribucions a la teoria de les funcions el·líptiques, equacions diferencials i teoria de grups.
Nou!!: Matriu acompanyant і Ferdinand Georg Frobenius · Veure més »
Forma normal de Frobenius
En àlgebra lineal, la forma normal de Frobenius, forma projectiva binormal de Turner o forma canònica racional d'una matriu quadrada A és una forma canònica per matrius que posa de manifest l'estructura del polinomi mínim dA i proporciona un mètode per determinar si una altra matriu B és semblant a A sense haver d'estendre el cos base F. S'anomena així pel matemàtic alemany Ferdinand Georg Frobenius.
Nou!!: Matriu acompanyant і Forma normal de Frobenius · Veure més »
Matriu de decalatge
En matemàtiques, una matriu de decalatge és una matriu booleana amb entrades iguals a 1 només a la superdiagonal o a la subdiagonal, i zeros altrament.
Nou!!: Matriu acompanyant і Matriu de decalatge · Veure més »
Matriu de Vandermonde
Una Matriu de Vandermonde és, en àlgebra lineal, una matriu que presenta una progressió geomètrica a cada fila.
Nou!!: Matriu acompanyant і Matriu de Vandermonde · Veure més »
Matriu diagonalitzable
En àlgebra lineal, una matriu quadrada A s'anomena diagonalitzable si és semblant a una matriu diagonal, és a dir, si existeix una matriu invertible P tal que P−1AP és una matriu diagonal.
Nou!!: Matriu acompanyant і Matriu diagonalitzable · Veure més »
Matriu quadrada
Una matriu A d'n per m elements, és una matriu quadrada si el número de files és igual al número de columnes, és a dir, n.
Nou!!: Matriu acompanyant і Matriu quadrada · Veure més »
Matriu transposada
Exemple de transposició d'una matriu 3×2 Si A denota una matriu de n × m elements: A.
Nou!!: Matriu acompanyant і Matriu transposada · Veure més »
Polinomi característic
En àlgebra lineal, el polinomi característic d'una matriu quadrada és un polinomi que és invariant sota la semblança de la matriu i té els valors propis com a arrels.
Nou!!: Matriu acompanyant і Polinomi característic · Veure més »
Polinomi mònic
En àlgebra, un polinomi mònic és un polinomi de variable única en què el coeficient principal és igual a 1.
Nou!!: Matriu acompanyant і Polinomi mònic · Veure més »
Polinomi minimal
constructibles amb el regle i el compàs. En matemàtiques, el polinomi minimal d'un nombre algebraic és una noció derivada de l'àlgebra lineal, serveix per fonamentar dues teories.
Nou!!: Matriu acompanyant і Polinomi minimal · Veure més »
Relació de recurrència
En matemàtica, una relació de recurrència és una equació que defineix una seqüència recursiva; cada terme de la seqüència es defineix com una funció de termes anteriors.
Nou!!: Matriu acompanyant і Relació de recurrència · Veure més »
Semblança de matrius
En àlgebra lineal, dues matrius A i B de dimensió n × n s'anomenen semblants si per alguna matriu invertible P de dimensió n × n. Les matrius semblants representen la mateixa aplicació lineal en dues bases diferents, essent P la matriu de canvi de base.
Nou!!: Matriu acompanyant і Semblança de matrius · Veure més »
Teorema de Cayley-Hamilton
El teorema de Cayley-Hamilton és un resultat fonamental en l'àlgebra lineal segons el qual, donada una matriu A i el seu polinomi característic Q(x), aquest s'anul·la en avaluar-lo en A. És a dir, que Q(A).
Nou!!: Matriu acompanyant і Teorema de Cayley-Hamilton · Veure més »
Traça (àlgebra lineal)
Traça d'una matriu de 4×4 En àlgebra lineal, la traça d'una matriu quadrada A dnxn es defineix com la suma dels elements de la diagonal principal dA, és a dir on aij representa l'element que és a la fila i-èsima i a la columna j-èsima dA.
Nou!!: Matriu acompanyant і Traça (àlgebra lineal) · Veure més »
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.
Nou!!: Matriu acompanyant і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »
