Matriu acompanyant і Matriu diagonalitzable

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Matriu acompanyant і Matriu diagonalitzable

Matriu acompanyant vs. Matriu diagonalitzable

En àlgebra lineal, la matriu acompanyant de Frobenius del polinomi mònic p(t). En àlgebra lineal, una matriu quadrada A s'anomena diagonalitzable si és semblant a una matriu diagonal, és a dir, si existeix una matriu invertible P tal que P−1AP és una matriu diagonal.

Base (àlgebra)

Dos vectors escrits com a combinació lineal de la base estàndard A àlgebra lineal, es diu que un conjunt ordenat B és base d'un espai vectorial V si es compleixen les condicions següents.

Base (àlgebra) і Matriu acompanyant · Base (àlgebra) і Matriu diagonalitzable · Veure més »

Cos (matemàtiques)

nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.

Cos (matemàtiques) і Matriu acompanyant · Cos (matemàtiques) і Matriu diagonalitzable · Veure més »

Matriu quadrada

Una matriu A d'n per m elements, és una matriu quadrada si el número de files és igual al número de columnes, és a dir, n.

Matriu acompanyant і Matriu quadrada · Matriu diagonalitzable і Matriu quadrada · Veure més »

Matriu transposada

Exemple de transposició d'una matriu 3×2 Si A denota una matriu de n × m elements: A.

Matriu acompanyant і Matriu transposada · Matriu diagonalitzable і Matriu transposada · Veure més »

Polinomi característic

En àlgebra lineal, el polinomi característic d'una matriu quadrada és un polinomi que és invariant sota la semblança de la matriu i té els valors propis com a arrels.

Matriu acompanyant і Polinomi característic · Matriu diagonalitzable і Polinomi característic · Veure més »

Semblança de matrius

En àlgebra lineal, dues matrius A i B de dimensió n × n s'anomenen semblants si per alguna matriu invertible P de dimensió n × n. Les matrius semblants representen la mateixa aplicació lineal en dues bases diferents, essent P la matriu de canvi de base.

Matriu acompanyant і Semblança de matrius · Matriu diagonalitzable і Semblança de matrius · Veure més »

Valor propi, vector propi i espai propi

imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.

Matriu acompanyant і Valor propi, vector propi i espai propi · Matriu diagonalitzable і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »