Accés més ràpid que el navegador!
33 les relacions: Alícia de Bigorra, Comtat d'Armanyac, Comtat de Bigorra, Comtat de Foix, Comtat de Ginebra, Constança de Montcada, Conyac, Eduard I d'Anglaterra, Enric de Cornualla, Enric III d'Anglaterra, Esquivat de Chabanès, Gastó VII de Montcada i de Bearn, Guerau VI d'Armanyac, Guiena, Guillema de Montcada i Bigorra, Jaume el Conqueridor, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Margarida de Bearn, Mata de Bearn, Pere el Gran, Peronella I de Bigorra, Ricard de Cornualla, Roger Bernat III de Foix, Sanç IV de Castella, Simó V de Montfort, Tarba, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Marçan, 1251, 1270, 1273, 2 d'abril.
Alícia de Bigorra
Alix o Alícia de Montfort, nascuda entre 1217 i 1220, morta el 1255, fou comtessa de Bigorra del 1251 al 1255.
Nou!!: Mata de Matha і Alícia de Bigorra · Veure més »
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Nou!!: Mata de Matha і Comtat d'Armanyac · Veure més »
Comtat de Bigorra
El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.
Nou!!: Mata de Matha і Comtat de Bigorra · Veure més »
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Nou!!: Mata de Matha і Comtat de Foix · Veure més »
Comtat de Ginebra
El comtat de Ginebra fou una jurisdicció feudal centrada inicialment entorn de la ciutat de Ginebra, que va existir del segle IX fins al 1724.
Nou!!: Mata de Matha і Comtat de Ginebra · Veure més »
Constança de Montcada
Constança de Montcada de Marsan (1245 - 26 d'abril de 1310) fou vescomtessa de Marsan (1290-1310) i comtessa titular de Bigorra, filla de Gastó VII de Montcada, vescomte de Bearn i de Mata de Matha.
Nou!!: Mata de Matha і Constança de Montcada · Veure més »
Conyac
Regió de Cognac, França El conyac (del francès cognac, i aquest de la ciutat francesa de Cognac) és una beguda alcohòlica del mateix tipus que l'aiguardent, que s'elabora a partir del vi de raïm blanc dels ceps cultivats prop de la ciutat de Cognac, en els terrenys càlids del departament de Charente, França.
Nou!!: Mata de Matha і Conyac · Veure més »
Eduard I d'Anglaterra
Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.
Nou!!: Mata de Matha і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »
Enric de Cornualla
Enric de Cornualla (Hailes, Gloucester, 1235 - Viterbo, 1271) va ser un noble anglès, fill de Ricard d'Anglaterra, comte de Cornualla i també va ser rei de Romans, i d'Isabella Marshal.
Nou!!: Mata de Matha і Enric de Cornualla · Veure més »
Enric III d'Anglaterra
Enric III (1 d'octubre de 1207 - 15 de novembre de 1272), conegut pels seus contemporanis com a Enric de Winchester, va ser el fill i successor de Joan sense Terra com a rei d'Anglaterra, regnant durant cinquanta-sis anys des de 1216 fins a la seva mort.
Nou!!: Mata de Matha і Enric III d'Anglaterra · Veure més »
Esquivat de Chabanès
Esquivat IV de Chabanais, I d'Armanyac, mort el 1283, va ser comte de Bigorra de 1255 a 1283 i comte d'Armanyac (amb Fesenzac) de 1255 a 1256.
Nou!!: Mata de Matha і Esquivat de Chabanès · Veure més »
Gastó VII de Montcada i de Bearn
Gastó de Montcada i de Forcalquier (1220?-1290) fou vescomte de Bearn, Auloron o Oloron, Brulhès i Gabardà, de Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1290).
Nou!!: Mata de Matha і Gastó VII de Montcada i de Bearn · Veure més »
Guerau VI d'Armanyac
upright Guerau VI, nascut vers el 1235, mort el 1285, va ser vescomte de Fezensaguet de 1240 a 1285, i comte d'Armanyac (amb Fesenzac) de 1256 a 1285.
Nou!!: Mata de Matha і Guerau VI d'Armanyac · Veure més »
Guiena
La Guiena (en, en) és una regió occitana que comprèn els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemosí, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc.
Nou!!: Mata de Matha і Guiena · Veure més »
Guillema de Montcada i Bigorra
Guillema de Montcada i Bigorra (1245 - 1309) fou senyora de la baronia de Castellví de Rosanes, de Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses (1290-1309).
Nou!!: Mata de Matha і Guillema de Montcada i Bigorra · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Mata de Matha і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Mata de Matha і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: Mata de Matha і Llista de reis de Castella · Veure més »
Margarida de Bearn
Margarida de Bearn o Margarida de Montcada (vers 1245-1250 - † vers 1319) fou vescomtessa de Bearn, Auloron i Marsan de 1290 a 1310, filla de Gastó VII, vescomte de Bearn, i de Mata de Matha, vescomtessa de Marsan.
Nou!!: Mata de Matha і Margarida de Bearn · Veure més »
Mata de Bearn
va ser una comtessa occitana, comtessa d'Armanyac i de Fesenzac i vescomtessa de Fesenzaguet.
Nou!!: Mata de Matha і Mata de Bearn · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Mata de Matha і Pere el Gran · Veure més »
Peronella I de Bigorra
Peronella I de Bigorra (1175? – Escala Dieu, 1251).
Nou!!: Mata de Matha і Peronella I de Bigorra · Veure més »
Ricard de Cornualla
Ricard (5 de gener de 1209 – 2 d'abril de 1272), segon fill de Joan Plantagenet, va ser Comte de Poitiers nominal (1225–1243), Earl o Comte de Cornualla (des del 1225), i Rei d'Alemanya (des del 1257).
Nou!!: Mata de Matha і Ricard de Cornualla · Veure més »
Roger Bernat III de Foix
Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).
Nou!!: Mata de Matha і Roger Bernat III de Foix · Veure més »
Sanç IV de Castella
Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).
Nou!!: Mata de Matha і Sanç IV de Castella · Veure més »
Simó V de Montfort
Tomba de Simó V de Montfort a l'abadia d'Evesham Simó V de Montfort, comte de Leicester (cap a 1209 - Evesham 1265).
Nou!!: Mata de Matha і Simó V de Montfort · Veure més »
Tarba
Tarba (en francès, Tarbes) és una ciutat d'Occitània, que és capital del departament dels Alts Pirineus, capital de sotsprefectura i de cantó, a la regió d'Occitània, i capital de la província històrica de Bigorra.
Nou!!: Mata de Matha і Tarba · Veure més »
Vescomtat de Bearn
El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.
Nou!!: Mata de Matha і Vescomtat de Bearn · Veure més »
Vescomtat de Marçan
El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.
Nou!!: Mata de Matha і Vescomtat de Marçan · Veure més »
1251
1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.
Nou!!: Mata de Matha і 1251 · Veure més »
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Mata de Matha і 1270 · Veure més »
1273
Sense descripció.
Nou!!: Mata de Matha і 1273 · Veure més »
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mata de Matha і 2 d'abril · Veure més »
