Taula de continguts
70 les relacions: Anglaterra, Àustria, Beatriu d'Este, Bohèmia, Carles Fèlix I de Sardenya, Carles III d'Espanya, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Ducat de Mòdena, Ducat de Parma, Elisabet Carlota d'Orleans, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Ferran d'Àustria-Este, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran III de Toscana, Ferran VII d'Espanya, França, Francesc I d'Àustria, Francesc I de les Dues Sicílies, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Gran Ducat de Toscana, Hongria, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold de Borbó-Dues Sicílies (príncep de Salern), Leopold I de Lorena, Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís Felip I de França, Lluís XVI de França, Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies (gran duquessa de Toscana), Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya), Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies, Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies, Maria Antonieta d'Àustria, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina de Sardenya), Maria Isabel de Borbó, Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria), Maria Teresa I d'Àustria, Maximilià I de Mèxic, Napoleó Bonaparte, Nàpols, Palau de Schönbrunn, Palau Reial d'Aranjuez, Palau Reial de Caserta, Palerm, Regne de les Dues Sicílies, Revolució Francesa, Savona, Sicília, Viena, 12 de maig, 12 de setembre, ... Ampliar l'índex (20 més) »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Anglaterra
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Àustria
Beatriu d'Este
* Beatriu I d'Este (1192- 1226), monja benedictina a Pàdua i Gemmola, filla d'Azon VI d'Este, venerada com a beata i celebrada el 10 de maig.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Beatriu d'Este
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Bohèmia
Carles Fèlix I de Sardenya
Carles Fèlix I de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1765 - íd. 1831) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya des de l'any 1821 fins a l'any 1831.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Carles Fèlix I de Sardenya
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Carles III d'Espanya
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Ducat de Mòdena
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Ducat de Parma
Elisabet Carlota d'Orleans
Elisabet Carlota d'Orleans (Saint-Cloud, 13 de setembre de 1676 - Commercy, 1744) fou princesa de sang de França de la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que esdevingué duquessa de Lorena per matrimoni.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Elisabet Carlota d'Orleans
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Ferran d'Àustria-Este
, també conegut amb el nom de Ferran III de Mòdena, fou un príncep imperial que va esdevenir pretendent del Ducat de Mòdena durant les Guerres Napoleòniques.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Ferran d'Àustria-Este
Ferran I de les Dues Sicílies
, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Ferran I de les Dues Sicílies
Ferran III de Toscana
Ferran III de Toscana (Florència 1773 - 1824) fou gran duc de Toscana des de l'any 1790 i fins a l'any 1824.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Ferran III de Toscana
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Ferran VII d'Espanya
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і França
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Francesc I d'Àustria
Francesc I de les Dues Sicílies
Francesc I de les Dues Sicílies (Nàpols 1777 - 1830).
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Francesc I de les Dues Sicílies
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Gran Ducat de Toscana
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Hongria
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold de Borbó-Dues Sicílies (príncep de Salern)
Leopold de Borbó-Dues Sicílies, príncep de Salern (Nàpols 1790 - 1851).
Leopold I de Lorena
Leopold I de Lorena, en alemany Leopold Joseph von Lothringen (Innsbruck, 11 de setembre de 1679 - Lunéville, 27 de març de 1729) fou duc de Lorena.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Leopold I de Lorena
Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold II (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1747 - íd. 1792) va ser Rei d'Hongria, Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'any 1790 fins a la seva mort.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís Felip I de França
Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Lluís Felip I de França
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Lluís XVI de França
Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies (gran duquessa de Toscana)
La princesa Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies, gran duquessa de Toscana. Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies, gran duquessa de Toscana (Nàpols 1773 - Viena 1802).
Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)
Maria Amàlia de Saxònia (Dresden 1724 - Madrid 1760), princesa de Polònia i Saxònia, reina consort de Nàpols (1724-1759) i d'Espanya (1759-1760).
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)
Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies
Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies (Caserta, Regne de Nàpols, 1782 - Stowe House, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, 1866) fou princesa de les Dues Sicílies amb el tractament d'altesa reial que es convertí en duquessa d'Orleans i després reina de França en casar-se amb el rei Lluís Felip I de França.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies
Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies
Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies, princesa d'Astúries (Caserta 1784 - Palau d'Aranjuez 1806).
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies
Maria Antonieta d'Àustria
'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Maria Antonieta d'Àustria
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina de Sardenya)
Maria Carolina d'Àustria amb els seus fills. Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Caserta, Regne de Sicília 1779 - Savona, Regne de Sardenya-Piemont 1847) fou una princesa de les Dues Sicílies amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb el rei Carles Fèlix I de Sardenya.
Maria Isabel de Borbó
era infanta d'Espanya es casà l'any 1802 en segones noces amb el seu cosí germà, el rei Francesc I de les Dues Sicílies.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Maria Isabel de Borbó
Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria)
Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies, emperadriu d'Àustria (Nàpols 1772 - Viena 1807).
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Maria Teresa I d'Àustria
Maximilià I de Mèxic
Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg-Lothringen (6 de juliol, 1832 – 19 de juny, 1867) va néixer com a Ferran Maximilià Josep, príncep imperial i arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria i de Bohèmia però va renunciar als seus títols per a convertir-se en l'emperador Maximilià I de Mèxic i amb el nom en castellà de Fernando Maximiliano José.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Maximilià I de Mèxic
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Napoleó Bonaparte
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Nàpols
Palau de Schönbrunn
El Palau de Schönbrunn es troba a Viena (Àustria) i és un dels monuments més importants d'Àustria i de l'Europa Central, essent un magnífic exponent de l'arquitectura barroca civil i de l'arquitectura palatina del.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Palau de Schönbrunn
Palau Reial d'Aranjuez
El Palau Reial d'Aranjuez és una de les residències de la Família Reial Espanyola.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Palau Reial d'Aranjuez
Palau Reial de Caserta
El Palau Reial de Caserta (en italià Reggia di Caserta) és una residència de la família reial dels Borbons de Nàpols.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Palau Reial de Caserta
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Palerm
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Regne de les Dues Sicílies
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Revolució Francesa
Savona
Savona (antigament Saona en lígur Sann-a) és un municipi italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província de Savona.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Savona
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Sicília
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і Viena
12 de maig
El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 12 de maig
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 12 de setembre
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 13 d'agost
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 1752
1768
;Països Catalans.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 1768
1777
;Països catalans;Resta del món.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 1777
1779
;Països catalans.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 1779
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 1784
1792
;Països catalans.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 1792
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 1796
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 1799
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 1803
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 1806
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 1807
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 1812
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 1814
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 1816
1830
;Països Catalans.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 1830
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 1849
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 1851
1866
;Països Catalans.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 1866
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) і 8 de setembre
També conegut com Maria Carolina d'Àustria (reina de les Dues Sicílies).