Taula de continguts
47 les relacions: Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg, Arxiduc d'Àustria, Baden-Baden, Benedicta Enriqueta de Wittelsbach, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Dinastia dels Habsburg, Dresden, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Electorat de Baviera, Elionor del Palatinat-Neuburg, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic Cristià I de Saxònia, Guerra de Successió Austríaca, Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Marcgravi, Maria Antònia de Baviera, Maria Josepa de Baviera, Maria Teresa I d'Àustria, Maximilià II Manuel de Baviera, Maximilià III Josep de Baviera, Múnic, Regne d'Hongria, Regne de Bohèmia, Regne de França, Sacre Imperi Romanogermànic, Teresa Benedicta de Baviera, Viena, 11 de desembre, 1701, 1723, 1724, 1725, 1728, 1731, 1733, 1734, 1740, 1742, 1745, 1756, 1777, 22 d'octubre, 5 d'octubre.
Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg
Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg (Braunschweig, 21 d'abril de 1673 - Viena, 1742) era princesa de Brunsvic-Lüneburg amb el tractament d'altesa que es maridà amb l'emperador Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic esdevingué l'emperadriu consort.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Arxiduc d'Àustria
Baden-Baden
La ciutat de Baden-Baden està situada a l'oest del Land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Baden-Baden
Benedicta Enriqueta de Wittelsbach
Benedicta Enriqueta de Wittelsbach (en alemany Benedicta Henriette von der Pfalz) va néixer a París el 14 de març de 1652 i va morir a Asnières-sur-Seine el 12 d'agost de 1730.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Benedicta Enriqueta de Wittelsbach
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles Albert I de Baviera (Brussel·les 1697 - Múnic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en què morí.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Dinastia dels Habsburg
Dresden
Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Dresden
Ducat de Brunsvic-Lüneburg
Armes dels Ducs de Braunschweig-Lüneburg. El Ducat de Brunsvic-Lüneburg (en alemany, Herzogtum Braunschweig-Lüneburg) històricament va ser un estat del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'edat mitjana fins a principis de l'era contemporània.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Ducat de Brunsvic-Lüneburg
Electorat de Baviera
L'Electorat de Baviera (Kurfürstentum Bayern) va ser un electorat independent hereditari del Sacre Imperi Romanogermànic de 1623 a 1806, quan va ser succeït pel Regne de Baviera.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Electorat de Baviera
Elionor del Palatinat-Neuburg
Elionor del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 6 de gener de 1655 - Viena, 19 de gener de 1720) fou Princesa del Palatinat a Neuburg que es maridà en el si de la casa reial austríaca esdevenint emperadriu del Sacre Imperi.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Elionor del Palatinat-Neuburg
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic Cristià I de Saxònia
L'elector '''Frederic Cristià I de Saxònia''' Frederic Cristià I de Saxònia (Dresden 1722 - 1763) va ser elector de Saxònia des del 5 d'octubre de 1763 fins a la seva mort, dos mesos després.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Frederic Cristià I de Saxònia
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Guerra de Successió Austríaca
Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg
Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Johann Friedrich von Braunschweig-Calenberg) va néixer al palau de Herzberg el 25 d'abril de 1625 i va morir a Augsburg el 18 de desembre de 1679.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Marcgravi
El marcgravi (en alemany Markgraf, de Mark, 'frontera', 'marca', i Graf, 'comte') és el nom donat al títol germànic equivalent al de marquès.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Marcgravi
Maria Antònia de Baviera
Carrer dedicat a Maria Antònia Walpurgis a Dresden, Alemanya Maria Antònia Walpurgis de Baviera (Múnic, 18 de juliol de 1724-Dresden, 23 d'abril de 1780) fou una mecenes, compositora, pintora i escriptora alemanya.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Maria Antònia de Baviera
Maria Josepa de Baviera
Maria Josepa de Baviera (30 de març de 1739, Múnic - 28 de maig de 1767, Viena) fou Princesa de Baviera amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb l'emperador Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic esdevenint emperadriu romanogermànica.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Maria Josepa de Baviera
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Maria Teresa I d'Àustria
Maximilià II Manuel de Baviera
Maximilià II Manuel de Baviera (Múnic 1662 - 1726).
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Maximilià II Manuel de Baviera
Maximilià III Josep de Baviera
L'elector Maximilià III Josep de Baviera essent una criatura. Maximilià III Josep de Baviera (28 de març de 1727, Múnic - 1777) fou Elector de Baviera (1745 - 1777).
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Maximilià III Josep de Baviera
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Múnic
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Regne d'Hongria
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Regne de Bohèmia
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Regne de França
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Sacre Imperi Romanogermànic
Teresa Benedicta de Baviera
fou Princesa de Baviera, filla de l'emperador Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Teresa Benedicta de Baviera
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і Viena
11 de desembre
L'11 de desembre és el tres-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і 11 de desembre
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і 1701
1723
;Països catalans;Resta del món.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і 1723
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і 1724
1725
;Països Catalans.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і 1725
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і 1728
1731
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і 1731
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і 1733
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і 1734
1740
;Països Catalans.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і 1740
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і 1742
1745
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і 1745
1756
;Països Catalans.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і 1756
1777
;Països catalans;Resta del món.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і 1777
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і 22 d'octubre
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera) і 5 d'octubre