Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: August, Cavtat, Danubi, Dàcia, Egipte (província romana), Exèrcit romà, Guàrdia Pretoriana, Guerra de Kitus, Hadrià, Imperi Part, Imperi Romà, Marina romana, Mauretània, Mauritània Cesariense, Mauritània Tingitana, Plini el Vell, Prefecte, Prefecte del pretori, Trajà, Xipre, 113, 115, 116, 117, 123, 125, 134, 66, 73.
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Quint Marci Turbo і August · Veure més »
Cavtat
Cavtat (també coneguda en italià com a Ragusavecchia) és una ciutat de Croàcia, a 18 km a l'est de Dubrovnik, a la zupània de Dubrovnik-Neretva, amb 2.000 habitants, situat a la badia de Zupa.
Nou!!: Quint Marci Turbo і Cavtat · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Quint Marci Turbo і Danubi · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Quint Marci Turbo і Dàcia · Veure més »
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Quint Marci Turbo і Egipte (província romana) · Veure més »
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Quint Marci Turbo і Exèrcit romà · Veure més »
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.
Nou!!: Quint Marci Turbo і Guàrdia Pretoriana · Veure més »
Guerra de Kitus
Màxima expansió de l'imperi durant Trajà La Guerra de Kitus (115 - 117) (hebreu: מרד הגלויות méred ha-galuyot, «Rebel·lió de l'exili») és el nom donat a la segona de les guerres judeo-romanes.
Nou!!: Quint Marci Turbo і Guerra de Kitus · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Quint Marci Turbo і Hadrià · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Quint Marci Turbo і Imperi Part · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Quint Marci Turbo і Imperi Romà · Veure més »
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Nou!!: Quint Marci Turbo і Marina romana · Veure més »
Mauretània
Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.
Nou!!: Quint Marci Turbo і Mauretània · Veure més »
Mauritània Cesariense
La Mauritània Cesariense (Mauritania Caesariensis) va ser una província romana, que ocupava el que ara és l'actual Algèria occidental i central, fins al riu Ampsaga.
Nou!!: Quint Marci Turbo і Mauritània Cesariense · Veure més »
Mauritània Tingitana
La Mauritània Tingitana fou una província romana aproximadament equivalent a l'actual Marroc.
Nou!!: Quint Marci Turbo і Mauritània Tingitana · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Quint Marci Turbo і Plini el Vell · Veure més »
Prefecte
Prefecte francès.
Nou!!: Quint Marci Turbo і Prefecte · Veure més »
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Nou!!: Quint Marci Turbo і Prefecte del pretori · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Quint Marci Turbo і Trajà · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Quint Marci Turbo і Xipre · Veure més »
113
El 113 (CXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Quint Marci Turbo і 113 · Veure més »
115
Sense descripció.
Nou!!: Quint Marci Turbo і 115 · Veure més »
116
El 116 (CXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Quint Marci Turbo і 116 · Veure més »
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Nou!!: Quint Marci Turbo і 117 · Veure més »
123
Sense descripció.
Nou!!: Quint Marci Turbo і 123 · Veure més »
125
Sesterci d'Adrià encunyat el 125.
Nou!!: Quint Marci Turbo і 125 · Veure més »
134
El 134 (CXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Quint Marci Turbo і 134 · Veure més »
66
Sense descripció.
Nou!!: Quint Marci Turbo і 66 · Veure més »
73
El 73 (LXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Quint Marci Turbo і 73 · Veure més »
