Accés més ràpid que el navegador!
17 les relacions: Cesti Gal, Dioscòrides Pedaci, Gai Suetoni Paulí, Imperi Romà, Jerusalem, Jueus, Legió I Italica, Marc Anneu Lucà, Paekche, Península de Corea, Petroni, Satíricon, Sèneca, Seixanta-sis, Silla, Zelotes, 22 de setembre.
Cesti Gal
Cesti Gal (també esmentat com Cest Gal, en llatí Cestius Gallus o Cestus Gallus) va ser un governador romà del.
Nou!!: 66 і Cesti Gal · Veure més »
Dioscòrides Pedaci
Dioscòrides Pedaci o Pedani (en llatí Dioscorides Pedacius o Pedanius, en grec Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) va ser un metge, farmacòleg, botànic grec i autor de De Materia Medica (Sobre els materials de la medicina), una enciclopèdia grega de 5 volums sobre herbes medicinals i substàncies medicinals relacionades (una farmacopea), que es va llegir àmpliament durant més de 1.500 anys.
Nou!!: 66 і Dioscòrides Pedaci · Veure més »
Gai Suetoni Paulí
Gai Suetoni Paulí (en llatí Caius Suetonius Paulinus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: 66 і Gai Suetoni Paulí · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: 66 і Imperi Romà · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: 66 і Jerusalem · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: 66 і Jueus · Veure més »
Legió I Italica
Denari de Septimi Sever del 193 que commemora la I ''Italica''. Al revers es pot llegir LEG I ITAL. La Legió I Italica va ser una legió romana reclutada el 22 de setembre de l'any 66 per part de l'emperador Neró.
Nou!!: 66 і Legió I Italica · Veure més »
Marc Anneu Lucà
Marc Anneu Lucà, en llatí Marcus Annaeus Lucanus, (Còrdova, 3 de novembre del 39 - Roma, 30 d'abril del 65) va ser un poeta hispanoromà.
Nou!!: 66 і Marc Anneu Lucà · Veure més »
Paekche
Baekje o Paekche —en hanja: 百濟 hangul 백제— (18 aC – 660 dC) va ser un regne situat al sud-oest de Corea.
Nou!!: 66 і Paekche · Veure més »
Península de Corea
Situació de Corea dins de l'Extrem Orient Corea és una península de l'est d'Àsia.
Nou!!: 66 і Península de Corea · Veure més »
Petroni
Petroni (20-66), probablement Gai Petroni Àrbitre (en Gaius Petronius Arbiter), va ser un escriptor romà del que formava part de la gens Petrònia, una antiga família romana d'origen plebeu.
Nou!!: 66 і Petroni · Veure més »
Satíricon
El Satíricon o Satiricó (Satyricon o Satyrica) és una obra clàssica de ficció, amb una barreja de prosa i poesia, escrita en llatí a finals del dC.
Nou!!: 66 і Satíricon · Veure més »
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Nou!!: 66 і Sèneca · Veure més »
Seixanta-sis
El seixanta-sis és un nombre natural que segueix el seixanta-cinc i precedeix el seixanta-set.
Nou!!: 66 і Seixanta-sis · Veure més »
Silla
Silla és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.
Nou!!: 66 і Silla · Veure més »
Zelotes
Els zelotes eren grups radicals a l'Israel del fundat per Judes el Galileu poc després de néixer Jesús.
Nou!!: 66 і Zelotes · Veure més »
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 66 і 22 de setembre · Veure més »
