Taula de continguts
21 les relacions: Alta edat mitjana, Aquisgrà, Baldric, Berenguer I d'Itàlia, Carlemany, Croats, Ducat del Friül, Ducs i marquesos del Friül, Friül, Hongria, Hug d'Arle, Imperi Carolingi, Llombardia, Longobards, Marca (territori), Pannònia, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne Longobard, Rei d'Itàlia, 887, 924.
- Marcgraviats del Sacre Imperi
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Veure Marca del Friül і Alta edat mitjana
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Veure Marca del Friül і Aquisgrà
Baldric
'''Baldrics''' ben prominents en una il·lustració de Maurice Leloir per a una edició anglesa (1894) de ''Els tres mosqueters'' El baldric és una corretja o cingla que es duu en bandolera i té per funció sostenir l'espasa o el sabre, sigui directament o mitjançant beina, i com a opció alternativa al talabard.
Veure Marca del Friül і Baldric
Berenguer I d'Itàlia
Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).
Veure Marca del Friül і Berenguer I d'Itàlia
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Marca del Friül і Carlemany
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Veure Marca del Friül і Croats
Ducat del Friül
El Ducat del Friül va ser un dels grans ducats de la Llombardia.
Veure Marca del Friül і Ducat del Friül
Ducs i marquesos del Friül
Els ducs i marquesos del Friül van ser governants del Ducat i la Marca de Friül durant l'edat mitjana.
Veure Marca del Friül і Ducs i marquesos del Friül
Friül
El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.
Veure Marca del Friül і Friül
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Marca del Friül і Hongria
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Veure Marca del Friül і Hug d'Arle
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure Marca del Friül і Imperi Carolingi
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Veure Marca del Friül і Llombardia
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Marca del Friül і Longobards
Marca (territori)
Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.
Veure Marca del Friül і Marca (territori)
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Veure Marca del Friül і Pannònia
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Veure Marca del Friül і Regne d'Itàlia (edat mitjana)
Regne Longobard
El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany).
Veure Marca del Friül і Regne Longobard
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Veure Marca del Friül і Rei d'Itàlia
887
;Països Catalans;Món.
Veure Marca del Friül і 887
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Marca del Friül і 924
Vegeu també
Marcgraviats del Sacre Imperi
- Marca Billunga
- Marca Geronis
- Marca Hongaresa
- Marca Oriental de Saxònia
- Marca Soraba
- Marca Trevisana
- Marca Víndica
- Marca d'Ístria
- Marca d'Estíria
- Marca de Carniola
- Marca de Landsberg
- Marca de Ligúria oriental
- Marca de Lusàcia
- Marca de Meissen
- Marca de Panònia
- Marca de Torí
- Marca de Toscana
- Marca de Verona
- Marca de Zeitz
- Marca del Friül
- Marca del Nord
- Marcgraviat de Baden
- Marcgraviat de Brandenburg
- Marquesat d'Anvers
- Marquesat de Finale
- Marquesat de Montferrat
També conegut com Marca de Friül.