Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Accident vascular cerebral, Annals fuldenses, Arnulf de Caríntia, Àustria, Búlgars, Carantània, Carlemany, Carloman de Baviera, Ducat d'Estíria, Ducat de Baviera, Ducat de Caríntia, Ducat del Friül, Enric III de Baviera, Eslaus, França Oriental, Gran Moràvia, Imperi Carolingi, Llista de reis germànics, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís III d'Alemanya, Magiars, Marca d'Ístria, Marca d'Estíria, Marca de Carniola, Marca del Friül, Marca Oriental de Baviera, Odiló de Baviera, Otó I de Suàbia, Otó II del Sacre Imperi, Prefecte, Rastislau I de la Gran Moràvia, Reginó de Prüm, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Sacre Imperi Romanogermànic, Tassiló III, Villach.
Accident vascular cerebral
Un accident vascular cerebral (AVC) o accident cerebrovascular, popularment anomenat atac de feridura (o en tal "s'ha ferit”), sobresang, vessament cerebral o ictus cerebral, és un episodi agut d'afectació de la circulació cerebral; es produeix una lesió irreversible en un territori cerebral a causa de la pèrdua de flux sanguini al cervell, que produeix una sèrie de símptomes i/o signes variables en funció de l'àrea cerebral afectada.
Nou!!: Marca de Caríntia і Accident vascular cerebral · Veure més »
Annals fuldenses
Els Annales fuldenses és una crònica medieval que abasta el període entre els darrers anys del regne franc unit sota Lluís I el Pietós (mort el 840) fins al final del govern carolingi a l'est de França amb l'ascensió de Lluís IV d'Alemanya, el 900.
Nou!!: Marca de Caríntia і Annals fuldenses · Veure més »
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Marca de Caríntia і Arnulf de Caríntia · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Marca de Caríntia і Àustria · Veure més »
Búlgars
Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.
Nou!!: Marca de Caríntia і Búlgars · Veure més »
Carantània
Carantània (en eslovè Karantanija) era un antic ducat eslovè en l'Europa central.
Nou!!: Marca de Caríntia і Carantània · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Marca de Caríntia і Carlemany · Veure més »
Carloman de Baviera
Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Nou!!: Marca de Caríntia і Carloman de Baviera · Veure més »
Ducat d'Estíria
El ducat d'Estíria (alemany Herzogtum Steiermark; eslovè Vojvodina Štajerska) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, successora de la Marca d'Estíria, localitzada al sud d'Àustria i nord d'Eslovènia.
Nou!!: Marca de Caríntia і Ducat d'Estíria · Veure més »
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Marca de Caríntia і Ducat de Baviera · Veure més »
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Nou!!: Marca de Caríntia і Ducat de Caríntia · Veure més »
Ducat del Friül
El Ducat del Friül va ser un dels grans ducats de la Llombardia.
Nou!!: Marca de Caríntia і Ducat del Friül · Veure més »
Enric III de Baviera
Enric III de Baviera i I de Caríntia (940 - 5 d'octubre 989), anomenat el Jove, fou l'únic fill supervivent del duc Bertold de Baviera.
Nou!!: Marca de Caríntia і Enric III de Baviera · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Marca de Caríntia і Eslaus · Veure més »
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Nou!!: Marca de Caríntia і França Oriental · Veure més »
Gran Moràvia
Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.
Nou!!: Marca de Caríntia і Gran Moràvia · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Marca de Caríntia і Imperi Carolingi · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: Marca de Caríntia і Llista de reis germànics · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: Marca de Caríntia і Lluís el Germànic · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Marca de Caríntia і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís III d'Alemanya
Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Nou!!: Marca de Caríntia і Lluís III d'Alemanya · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Marca de Caríntia і Magiars · Veure més »
Marca d'Ístria
El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.
Nou!!: Marca de Caríntia і Marca d'Ístria · Veure més »
Marca d'Estíria
Carniola i d'Estíria, segons William Robert Shepherd, 1923. La Marca d'Estíria (alemany Steiermark) fou una entitat depenent del ducat de Caríntia organitzada en el territori entre els rius Mur, Mürz i Enns, al temps de la fundació del ducat el 976 (abans Caríntia era una marca) com a zona fronterera enfront dels magiars.
Nou!!: Marca de Caríntia і Marca d'Estíria · Veure més »
Marca de Carniola
X. La capital era Krainburg/Kranj, que després fou Laibach/Ljubljana La marca o marcgraviat de Carniola (en eslovè Kranjska krajina; en alemany Mark Krain) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic predecessora del ducat de Carniola; correspon a bona part de la moderna Eslovènia.
Nou!!: Marca de Caríntia і Marca de Carniola · Veure més »
Marca del Friül
La Marca del Friül va ser una marca fronterera carolíngia com a defensa contra els hongaresos durant els segles i que substituí al Ducat de Friül, a l'actual Llombardia.
Nou!!: Marca de Caríntia і Marca del Friül · Veure més »
Marca Oriental de Baviera
Evolució territorial de la Marca Oriental de Baviera La Marca Oriental de Baviera (Ostmark o Àustria) fou establerta vers el 960 a la regió de l'Enns, poc temps després de la derrota dels hongaresos davant Otó I a Lechfeld (955).
Nou!!: Marca de Caríntia і Marca Oriental de Baviera · Veure més »
Odiló de Baviera
Odiló de Baviera (? - 18 de gener del 748) fou duc de Baviera vers 737 fins a la seva mort el 748; era membre de la família dels agilolfings.
Nou!!: Marca de Caríntia і Odiló de Baviera · Veure més »
Otó I de Suàbia
Otó I de Suàbia (954 - † 31 d'octubre del 982 a Lucca) fou duc de Suàbia i duc de Baviera.
Nou!!: Marca de Caríntia і Otó I de Suàbia · Veure més »
Otó II del Sacre Imperi
Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.
Nou!!: Marca de Caríntia і Otó II del Sacre Imperi · Veure més »
Prefecte
Prefecte francès.
Nou!!: Marca de Caríntia і Prefecte · Veure més »
Rastislau I de la Gran Moràvia
Rastislav I fou un príncep de la Gran Moràvia (Gran Moràvia, - Baviera, Alemanya, 870).
Nou!!: Marca de Caríntia і Rastislau I de la Gran Moràvia · Veure més »
Reginó de Prüm
Reginó de Prüm (en forma llatinitzada Regino Prumiensis nascut el 842, mot el 915) fou un canonista i cronista medieval.
Nou!!: Marca de Caríntia і Reginó de Prüm · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Marca de Caríntia і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Marca de Caríntia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Tassiló III
Tassiló III (nascut vers 741 - mort després del 794) fou duc de Baviera o més exactament dels bavarii i el darrer representant de la dinastia Agilolfinga.
Nou!!: Marca de Caríntia і Tassiló III · Veure més »
Villach
Villach (eslovè: Beljak, italià: Villaco, furlà: Vilac) és la segona vila en importància de Caríntia i la setena d'Àustria.
Nou!!: Marca de Caríntia і Villach · Veure més »
