Taula de continguts
118 les relacions: Adiabene, Albània del Caucas, Alemanya, Angrivaris, Annona (proveïment d'aliments), Antiga Roma, Antioquia de l'Orontes, Araxes, Aràbia, Aràbia Pètria, Armènia, Arwad, Atenes, Atropatene, August (títol), Aulus Corneli Palma, Axidares d'Armènia, Àsia (província romana), Babilònia, Bètica, Bitínia, Brúcters, Camavis, Capadòcia, Cassi Dió, Còlquida, Civitavecchia, Colònia (Alemanya), Columna de Trajà, Conca del Mediterrani, Corduena, Ctesifont, Danubi, Dàcia, Decèbal, Domicià, Domus Aurea, Edessa (Mesopotàmia), Elegia, Els cinc bons emperadors, Emperador romà, Erzurum, Eufrates, Fasti, Filantropia, Gai Juli Cornut Tertul, Germània (regió), Germània Inferior, Gilan, Golf Pèrsic, ... Ampliar l'índex (68 més) »
Adiabene
Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).
Veure Trajà і Adiabene
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Veure Trajà і Albània del Caucas
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Trajà і Alemanya
Angrivaris
Els angrivaris (en llatí Angrivarii; en grec antic Ἀγγριουάριοι) eren una tribu germànica que vivia a la regió entre el Weser i l'Elba i tenien al sud als queruscs i al nord-est als longobards, segons diuen Tàcit i Claudi Ptolemeu.
Veure Trajà і Angrivaris
Annona (proveïment d'aliments)
Una antiga ''statio annonae'' de Roma, forma part del que és avui dia l'església de Santa Maria in Cosmedin. Una altra ''statio'' fou trobada a la rodalia de la Cripta Balbi. Annona era una paraula llatina que significa "producte anyal" i s'aplicava al producte (aliments, gra) subministrat per l'estat a la població.
Veure Trajà і Annona (proveïment d'aliments)
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Trajà і Antiga Roma
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Trajà і Antioquia de l'Orontes
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Veure Trajà і Araxes
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Veure Trajà і Aràbia
Aràbia Pètria
Les províncies de l'Imperi romà. L'Aràbia Pètria està marcada en vermell L'Aràbia Pètria (en llatí: Arabia Petraea) va ser una província de l'Imperi romà creada a partir de la divisió de la província d'Aràbia cap al segle II dC.
Veure Trajà і Aràbia Pètria
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Trajà і Armènia
Arwad
Arwad coneguda abans com a Arado, Arados, Arphad i Antiochia in Pieria és una ciutat i port a Síria situada a una illa a la costa del mediterrani.
Veure Trajà і Arwad
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Veure Trajà і Atenes
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Veure Trajà і Atropatene
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
Veure Trajà і August (títol)
Aulus Corneli Palma
Aulus Corneli Palma (Aulus Cornelius Palma Frontonianus) va ser un magistrat romà que sembla que procedia de Volsinii, a Etrúria.
Veure Trajà і Aulus Corneli Palma
Axidares d'Armènia
Axidares o Aškhadar va ser rei d'Armènia des potser l'any 100 al 113.
Veure Trajà і Axidares d'Armènia
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Veure Trajà і Àsia (província romana)
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Trajà і Babilònia
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Veure Trajà і Bètica
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Veure Trajà і Bitínia
Brúcters
Els brúcters (en llatí Bructeri, en grec antic Βρούκτεροι; Brúkteroi) eren una tribu germànica de la regió del riu Amasia (Ems), esmentada per Estrabó entre les que Drus el Vell va sotmetre.
Veure Trajà і Brúcters
Camavis
Els camavis (en llatí Chamavi, en grec antic Καμαυοί, Καμαβοί, Χάμαβοι) eren un poble germànic, potser el mateix que els gambrivis que menciona Estrabó.
Veure Trajà і Camavis
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Trajà і Capadòcia
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Veure Trajà і Cassi Dió
Còlquida
Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.
Veure Trajà і Còlquida
Civitavecchia
Civitavecchia és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la ciutat metropolitana de Roma Capital.
Veure Trajà і Civitavecchia
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Veure Trajà і Colònia (Alemanya)
Columna de Trajà
La Columna Trajana o Columna de Trajà és un monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Trajà.
Veure Trajà і Columna de Trajà
Conca del Mediterrani
La conca del Mediterrani són les terres i països que envolten el mar Mediterrani.
Veure Trajà і Conca del Mediterrani
Corduena
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Corduena és al sud Corduena fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.
Veure Trajà і Corduena
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Veure Trajà і Ctesifont
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Trajà і Danubi
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Veure Trajà і Dàcia
Decèbal
fou rei del Dacis entre els anys 87-106.
Veure Trajà і Decèbal
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Veure Trajà і Domicià
Domus Aurea
estil pompeià La Domus Aurea (literalment, en llatí, 'casa d'Or') és un palau grandiós bastit per l'emperador Neró a Roma després del gran incendi de l'any 64, que ocupava, segons s'ha calculat, al voltant de 50 hectàrees entre els turons del Palatí i l'Esquilí.
Veure Trajà і Domus Aurea
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Veure Trajà і Edessa (Mesopotàmia)
Elegia
L'elegia és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua que pot ser la mort d'algú estimat, el pas del temps des d'una etapa feliç, la constatació de la vellesa o el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva.
Veure Trajà і Elegia
Els cinc bons emperadors
Els cinc bons emperadors van ser els governants romans Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, i Marc Aureli.
Veure Trajà і Els cinc bons emperadors
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Veure Trajà і Emperador romà
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Veure Trajà і Erzurum
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Veure Trajà і Eufrates
Fasti
Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.
Veure Trajà і Fasti
Filantropia
En 2006, Polònia va celebrar el seu quart aniversari de ''Creative Commons'' com a part de l'esdeveniment "Processat": un mercat artístic amb reciclatge i el treball dels joves dissenyadors a la fàbrica de l'antiga fàbrica òptica estatal.
Veure Trajà і Filantropia
Gai Juli Cornut Tertul
Gai Juli Cornut Tertul (en Gaius Julius Cornutus Tertullus) va ser un magistrat romà.
Veure Trajà і Gai Juli Cornut Tertul
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Veure Trajà і Germània (regió)
Germània Inferior
La Germània Inferior és una província romana que inclou aproximadament els territoris actuals dels Països Baixos, part de Bèlgica i la zona d'Alemanya tocant al Rin.
Veure Trajà і Germània Inferior
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Veure Trajà і Gilan
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Veure Trajà і Golf Pèrsic
Guerres Pàrtiques
Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.
Veure Trajà і Guerres Pàrtiques
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Trajà і Hadrià
Hatra
Hatra fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.
Veure Trajà і Hatra
Heniocs
Els Heniocs al mapa del viatge dels Argonautes d'Abraham Ortelius. 1624 Els heniocs o henioques (en llatí Heniochi, en grec antic Ἡνίοχοι) eren un poble de la Còlquida, a l'est del Pont del que ja parla Hel·lànic de Mitilene.
Veure Trajà і Heniocs
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Trajà і Hispània
Ignasi d'Antioquia
Ignasi d'Antioquia (província romana de Síria, c. 35 dC - Roma, 108) conegut com a Ignasi el Teòfor o Ignasi el Deifer (epítet que vol dir —segons ell mateix— ‘aquell que porta Déu al cor’), fou un dels pares de l'Església del, mort vers l'any 107/116.
Veure Trajà і Ignasi d'Antioquia
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Trajà і Imperi Part
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Trajà і Imperi Romà
Itàlica
Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans de la batalla d'Ilipa.
Veure Trajà і Itàlica
Luci Catili Sever
Luci Catili Sever (nom complet: Luci Catili Sever Julià Claudi Regí; en Lucius Catilius Severus Iulianus Claudius Reginus) va ser un senador romà del començament del, cònsol sufecte el 110 i epònim el 120 sota els regnes de Trajà i Adrià.
Veure Trajà і Luci Catili Sever
Mani Acili Glabrió (cònsol any 91)
Mani Acili Glabrió (en Manius Acilius Glabrio) va ser un magistrat romà.
Veure Trajà і Mani Acili Glabrió (cònsol any 91)
Maquelons
Maquelons (machelones, Μαχελῶνες), també makelons o makhelons, foren una tribu pòntica de la Còlquida que vivia al sud del Fasis (Phasis).
Veure Trajà і Maquelons
Mesene
Mesene (Μεσηνή) era una regió de Mesopotàmia situada a l'extrem sud.
Veure Trajà і Mesene
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Trajà і Mesopotàmia
Mitridates IV de Pàrtia
Mitridates IV fou rei de Pàrtia del 115 al 116 i del 129 al 140.
Veure Trajà і Mitridates IV de Pàrtia
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Trajà і Neró
Nerva
Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcus Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.
Veure Trajà і Nerva
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Veure Trajà і Nicea
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Veure Trajà і Nisibis
Osroene
Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.
Veure Trajà і Osroene
Osroes I de Pàrtia
Osroes I (o Khusro I) fou rei de Pàrtia del 105 al 129.
Veure Trajà і Osroes I de Pàrtia
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Trajà і Oxford University Press
Pacoros II de Pàrtia
Pacoros II (en persa: Pākōr) fou rei de Pàrtia del 77 (reconegut el 79) fins al 105.
Veure Trajà і Pacoros II de Pàrtia
Partamasiris
Partamasiris o també Partamasir va ser rei d'Armènia de l'any 113 al 114.
Veure Trajà і Partamasiris
Partamaspades de Pàrtia
Partamaspades (o Partamaspates) fou rei de Pàrtia del 116 al 117 i d'Osroene del 118 al 123.
Veure Trajà і Partamaspades de Pàrtia
Plini el Jove
Gai Plini Cecili Segon (en llatí Caius Plinius Caecilius Secundus; Como, 61 – Nicomèdia, 113) va ser un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell.
Veure Trajà і Plini el Jove
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Trajà і Plini el Vell
Pompeia Plotina
Pompeia Plotina (m. 121 - 122) (en llatí Pompeia Plotina) va ser l'esposa de Trajà, amb qui es va casar molt abans del seu ascens al tron imperial.
Veure Trajà і Pompeia Plotina
Pont
Golden Gate'' a San Francisco Un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc.
Veure Trajà і Pont
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Veure Trajà і Província romana de Síria
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Veure Trajà і Regne d'Ibèria
Repetundae
Repetundae (restitució, o res repetundae, restitució de la propietat) va ser en sentit estricte una pena imposada als culpables d'extorsió.
Veure Trajà і Repetundae
Rhandeia
Rhandeia era una fortalesa situada a la riba del riu Arsanies (Murad Su) on l'any 62 van ser assetjats els romans manats pel governador de Capadòcia Gai Cesenni Pet, que després de la batalla de Randea va haver de signar un tractat humiliant (Primer tractat de Rhandeia), pel qual els romans evacuaven Armènia.
Veure Trajà і Rhandeia
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Trajà і Rin
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Trajà і Roma
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Veure Trajà і Routledge
Samòsata
Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.
Veure Trajà і Samòsata
Sarmizegethusa
Sarmizegethusa (Ulpia Traiana Sarmizegetusa, Ζαρμιζεγέθουσα) fou una ciutat romana de Dàcia a la vora del riu, que va ser capital de la província que no s'ha de confondre amb Sarmizegetusa Regia, capital dels dacis i situada uns 40 quilòmetres a l'est.
Veure Trajà і Sarmizegethusa
Satala
Satala (en llatí Satala, en grec antic Σάταλα) era una ciutat important de la regió de Capadòcia, situada, segons els geògrafs antics, en una vall rodejada de muntanyes, una mica al nord del riu Eufrates, en un lloc on controlava els passos de muntanya de la carretera que anava de Trebisonda a Samsat.
Veure Trajà і Satala
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Veure Trajà і Sàrmates
Segona batalla de Tapae
La Segona Batalla de Tapae (any 101) va ser un enfrontament decisiu de la primera guerra dàcia, en la qual l'emperador romà Trajà va derrotar l'exèrcit del rei daci Decèbal envaint el regne enemic.
Veure Trajà і Segona batalla de Tapae
Selèucia de Piera
Selèucia de Piera o de Pièria (en llatí Seleuceia Pieria, en grec antic Σελεύκεια Πιερία) era una ciutat situada a la regió de Síria a la costa, entre Rhossus i la desembocadura de l'Orontes.
Veure Trajà і Selèucia de Piera
Selèucia del Tigris
Selèucia o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.
Veure Trajà і Selèucia del Tigris
Selinunt (Cilícia)
Selinunt (Σελινοῦς) fou una ciutat de l'oest de Cilícia a la desembocadura del riu Selinunt (modern Selenti).
Veure Trajà і Selinunt (Cilícia)
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Trajà і Senat Romà
Sext Juli Frontí
va ser un polític, militar i escriptor romà.
Veure Trajà і Sext Juli Frontí
Sinjar
Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.
Veure Trajà і Sinjar
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Veure Trajà і Tiberi
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Veure Trajà і Tigris
Tiridates I d'Armènia
Tiridates I (armeni: Տրդատ, Trdat) va ser rei d'Armènia de l'any 53 al 100 amb una breu interrupció d'uns mesos cap al 54 i una de més llarga del 58 al 62.
Veure Trajà і Tiridates I d'Armènia
Tribú militar
Tribú militar (en llatí tribunus militum) era el nom dels oficials comandants de les legions romanes.
Veure Trajà і Tribú militar
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Veure Trajà і Vespasià
100
; Països Catalans.
Veure Trajà і 100
103
El 103 (CIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Trajà і 103
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Trajà і 11 d'agost
112
El 112 (CXII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Trajà і 112
113
El 113 (CXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Trajà і 113
116
El 116 (CXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Trajà і 116
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Veure Trajà і 117
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Trajà і 18 de setembre
20 de desembre
El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Trajà і 20 de desembre
80
El 80 (LXIII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Trajà і 80
86
El 86 (LXXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Trajà і 86
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Trajà і 9 d'agost
91
El 91 (XCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Trajà і 91
97
El 97 (XCVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Trajà і 97
98
El 98 (XCVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Trajà і 98
99
El 99 (XCIX) fou un any comú començat en dimarts.
Veure Trajà і 99
També conegut com Marc Ulpi Trajà, Optimus Princeps.