Taula de continguts
53 les relacions: Adhèrbal de Numídia, Òstia, Àfrica (província romana), Àsia (província romana), Carns, Cònsol romà, Cecília Metel·la (filla de Metel Dalmàtic), Censor romà, Cursus honorum, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Edil romà, Emília Escaura, Emili Escaure, Emili Escaure (militar), Escaure, Fasti, Gai Mamili Limetà, Gals, Gens Emília, Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 122 aC), Gneu Pompeu Magne, Guerra de Jugurta, Guerra de Numància, Hispània, Jugurta, Lígurs, Legat (antiga Roma), Llatí, Llei curiada, Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC), Luci Calpurni Bèstia, Luci Corneli Sul·la, Majestas, Mani Acili Glabrió (cònsol 67 aC), Marc Cecili Metel (cònsol), Marc Emili Escaure (governador), Marc Livi Emilià Drus, Patrici (classe romana), Ponte Milvio, Publi Rutili Rufus, Qüestor, Quint Servili Cepió (questor 103 aC), Quint Vari Sever Híbrida, Regne de Numídia, Repetundae, Sardenya, Setge de Cirta, Sext Aureli Víctor, Tigurins, Tribú de la plebs, ... Ampliar l'índex (3 més) »
- Gens Emília
Adhèrbal de Numídia
Adhèrbal va ser rei de Numídia de l'any 118 aC fins al 112 aC.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Adhèrbal de Numídia
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Òstia
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Àfrica (província romana)
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Àsia (província romana)
Carns
Els carns (llatí Carni) eren una tribu celta alpina que vivia entre el Vèneto i la Nòrica i entre Rètia i Ístria.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Carns
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Cònsol romà
Cecília Metel·la (filla de Metel Dalmàtic)
Cecília Metel·la (Cæcilia Metella) va ser filla de Luci Cecili Metel Dalmàtic, cònsol el 119 aC.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Cecília Metel·la (filla de Metel Dalmàtic)
Censor romà
El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Censor romà
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Cursus honorum
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Edil romà
Emília Escaura
Emília Escaura (en llatí Aemilia Scaura) va ser una dama romana que va viure al, filla de Marc Emili Escaure i de Cecília Metel·la, filla de Luci Cecili Metel Dalmàtic, cònsol l'any 119 aC.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Emília Escaura
Emili Escaure
Emili Escaure (Aemilius Scaurus) va ser una família d'origen patrici que formava part de la gens Emília i portava el cognomen d'Escaure.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Emili Escaure
Emili Escaure (militar)
Emili Escaure (en llatí Aemilius Escaurus) va ser un magistrat romà fill de Marc Emili Escaure (cònsol).
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Emili Escaure (militar)
Escaure
Escaure (en llatí Scaurus) va ser un cognomen romà que equivalia a tenir un defecte als peus (Scaurum, pravis fultum male talis), i va derivar més tard en un cognom usat per algunes de les gens romanes, principalment els Aemilii i els ''Aurelii''. Alguns personatges amb el cognom Escaure van ser.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Escaure
Fasti
Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Fasti
Gai Mamili Limetà
Gai Mamili Limetà (en Caius Mamilius Limetanus) va ser tribú de la plebs l'any.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Gai Mamili Limetà
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Gals
Gens Emília
La gens Emília (Aemilia i abans Aimilia, en plural:Aemilii) era una antiga família romana que ja existia en temps del rei Numa.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Gens Emília
Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 122 aC)
Gneu Domici Ahenobarb (en llatí Gneus Domitius Cn. F. Cn. N. Ahenobarbus) va ser un magistrat romà.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 122 aC)
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Gneu Pompeu Magne
Guerra de Jugurta
La guerra de Jugurta fou un conflicte menor lliurat per la república de Roma contra el Regne de Numídia.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Guerra de Jugurta
Guerra de Numància
La Guerra de Numància es va iniciar el 143 aC com una revolta dels celtibers de Numantia i fou la tercera i darrera de les campanyes que va enfrontar la República de Roma i les forces celtiberes de la Hispània Citerior.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Guerra de Numància
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Hispània
Jugurta
Jugurta o Yugarthn (Ἰουγούρθας o 2) va ser rei de Numídia de l'any 118 aC al 106 aC.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Jugurta
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Lígurs
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Legat (antiga Roma)
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Llatí
Llei curiada
Llei curiada (lex curiata) era el nom general donat a les lleis romanes que eren votades pels comicis a les cúries.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Llei curiada
Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC)
Luci Apuleu Saturní (Lucius Appuleius Saturninus) va ser un polític i magistrat romà del.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC)
Luci Calpurni Bèstia
Luci Calpurni Bèstia (en llatí Lucius Calpurnius Bestia) va ser un magistrat de l'antiga Roma que formava part de la gens Calpúrnia, una família d'origen plebeu.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Luci Calpurni Bèstia
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Luci Corneli Sul·la
Majestas
Majestas va ser un delicte romà equiparat a l'alta traïció.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Majestas
Mani Acili Glabrió (cònsol 67 aC)
Mani Acili Glabrió (en Manius Acilius M’. F.) va ser un magistrat romà.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Mani Acili Glabrió (cònsol 67 aC)
Marc Cecili Metel (cònsol)
Marc Cecili Metel (en llatí Marcus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus) va ser un magistrat romà.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Marc Cecili Metel (cònsol)
Marc Emili Escaure (governador)
Marc Emili Escaure (en llatí Marcus Aemilius Escaurus) va ser un magistrat romà, fill de Marc Emili Escaure (cònsol).
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Marc Emili Escaure (governador)
Marc Livi Emilià Drus
Marc Livi Emilià Drus (Marcus Livius C. F. M. Aemiliani Drusus) va ser un magistrat romà.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Marc Livi Emilià Drus
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Patrici (classe romana)
Ponte Milvio
Ponte Milvio, un dels ponts sobre el riu Tíber El ponte Milvio (o també en idioma italià: Ponte Molle, en llatí: pons Milvius o pons Mulvius) és un pont situat al nord de Roma.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Ponte Milvio
Publi Rutili Rufus
Publi Rutili Rufus (Publius Rutilius Rufus) va ser un orador i magistrat romà.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Publi Rutili Rufus
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Qüestor
Quint Servili Cepió (questor 103 aC)
Quint Servili Cepió (Quintus Servilius Caepio) va ser un magistrat romà.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Quint Servili Cepió (questor 103 aC)
Quint Vari Sever Híbrida
Quint Vari Sever Híbrida (Quintus Varius Severus Hybrida) va ser un magistrat romà del, nadiu de Sucro al País Valencià.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Quint Vari Sever Híbrida
Regne de Numídia
La província de Numídia en l'Imperi Romà El Regne de Numídia va ser un estat independent i després client de Roma, que estava situat a la regió coneguda per Numídia (part de la moderna Algèria i part de Tunísia), sorgit per la unió del Regne de Numídia Oriental i el Regne de Numídia Occidental.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Regne de Numídia
Repetundae
Repetundae (restitució, o res repetundae, restitució de la propietat) va ser en sentit estricte una pena imposada als culpables d'extorsió.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Repetundae
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Sardenya
Setge de Cirta
El Setge de Cirta fou un conflicte entre el Regne de Numídia Occidental i el Regne de Numídia Oriental.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Setge de Cirta
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Sext Aureli Víctor
Tigurins
Els tigurins (en llatí: Tigurini) eren una de les diverses tribus dels helvecis que vivien al sud de la tribu dels verbigens a la zona del llac anomenat Morat.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Tigurins
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Tribú de la plebs
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Triomf
Via Emília
Traçat de la '''Via Emília''' en blau fosc Via Emília (en llatí Via Aemilia) va ser un camí empedrat romà, un dels principals de l'imperi, i la primera que es va construir al nord d'Itàlia.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Via Emília
Via Emília Escàuria
Luca'' fet construir per Juli Cèsar el 56 aC Via Emília Escàuria (en llatí Via Aemilia Scauri) és el nom donat a la via construïda per Marc Emili Escaure, que va assecar les maresmes al sud del Po i va construir la via des de Luna fins a Vada Sabatia, passant per Placentia, on enllaçava amb la via Emília i seguint cap a Dertona, cruïlla de camins per on passaven les vies Postúmia, Fúlvia i Mala, segons explica Estrabó.
Veure Marc Emili Escaure (cònsol) і Via Emília Escàuria
Vegeu també
Gens Emília
- Draconti (poeta)
- Emília Hilària
- Emília Tèrcia
- Emili Macre (poeta)
- Emili Magne Arbori
- Emili Papinià
- Gens Emília
- Luci Emili Bàrbula
- Luci Emili Mamerc
- Luci Emili Mamercí (cònsol)
- Luci Emili Mamercí (tribú)
- Luci Emili Mamercí Privernat
- Luci Emili Pap (cònsol)
- Luci Emili Paulus (cònsol 219 i 216 aC)
- Luci Emili Paulus Macedònic
- Luci Emili Regil
- Mamerc
- Mamerc Emili Escaure
- Mamerc Emili Mamercí (cònsol)
- Mamerc Emili Mamercí (tribú)
- Marc Emili Bàrbula (cònsol)
- Marc Emili Escaure (cònsol)
- Marc Emili Escaure (governador)
- Marc Emili Escaure (pompeià)
- Marc Emili Paulus (cònsol 255 aC)
- Marc Emilià
- Quint Emili Bàrbula
- Quint Emili Let
- Quint Emili Pap
- Quint Fabi Màxim Emilià
- Termància
- Tiberi Emili Mamerc