Taula de continguts
17 les relacions: Abu-Saïd (timúrida), Aq Qoyunlu, Azerbaidjan, Badi al-Zaman, Garmsir, Gran Khorasan, Herat, Hussayn Bayqara, Kerman, Makran, Malik Shams al-Din Ali ibn Qutb al-Din, Màlik, Mihrabànida, Província de Fars, Riu Helmand, Sistan, Uzun Hasan.
- Maliks mihrabànides
- Morts el 1480
Abu-Saïd (timúrida)
Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.
Veure Malik Nizam al-Din Yahya і Abu-Saïd (timúrida)
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Veure Malik Nizam al-Din Yahya і Aq Qoyunlu
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Malik Nizam al-Din Yahya і Azerbaidjan
Badi al-Zaman
Badi' al-Zaman — en farsi بدیع الزمانd — (?- Istanbul, 1517) fou un sultà timúrida d'Herat que va governar de 1506 al 1507.
Veure Malik Nizam al-Din Yahya і Badi al-Zaman
Garmsir
Garmsir és una població de l'Afganistan, capital del districte de Garmsir a la província de Helmand.
Veure Malik Nizam al-Din Yahya і Garmsir
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Malik Nizam al-Din Yahya і Gran Khorasan
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Malik Nizam al-Din Yahya і Herat
Hussayn Bayqara
Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).
Veure Malik Nizam al-Din Yahya і Hussayn Bayqara
Kerman
La porta de Masjid per la qual va entrar Agha Mohammad Khan. Kerman és una ciutat de l'Iran.
Veure Malik Nizam al-Din Yahya і Kerman
Makran
* Regió de Makran, regió costanera al sud-oest de Pakistan i sud-est d'Iran.
Veure Malik Nizam al-Din Yahya і Makran
Malik Shams al-Din Ali ibn Qutb al-Din
Shams al-Din Ali (vers 1387 - 1438 /1439) fou malik mihrabànida de Sistan de 1419 fins a la seva mort.
Veure Malik Nizam al-Din Yahya і Malik Shams al-Din Ali ibn Qutb al-Din
Màlik
Màlik, en femení màlika, en plural muluk és un mot que vol dir ‘rei’.
Veure Malik Nizam al-Din Yahya і Màlik
Mihrabànida
La dinastia Mihrabànida o dels Mihrabànides fou una nissaga que va governar al Sistan del 1236 a la meitat del.
Veure Malik Nizam al-Din Yahya і Mihrabànida
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Malik Nizam al-Din Yahya і Província de Fars
Riu Helmand
LHelmand (també Helmend, Helmund, Hilmand, Hirmand; paixtu: هیرمند, هلمند Hīrmand, Helmand, llatí clàssic: Erymandrus, a l'Avesta Haetumat, a lHudu al-Alam: Hidhmand) és el riu més llarg de l'Afganistan amb una longitud de 1.150 km.
Veure Malik Nizam al-Din Yahya і Riu Helmand
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Veure Malik Nizam al-Din Yahya і Sistan
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Veure Malik Nizam al-Din Yahya і Uzun Hasan
Vegeu també
Maliks mihrabànides
- Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad
- Malik Izz al-Din ibn Rukn al-Din Mahmud
- Malik Jalal al-Din Mahmud
- Malik Nizam al-Din Yahya
- Malik Nusrat al-Din Muhammad
- Malik Qutb al-Din Muhammad
- Malik Qutb al-Din Muhammad ibn Shams al-Din Shah Ali
- Malik Qutb al-Din ibn Izz al-Din
- Malik Shams al-Din Ali ibn Masud
- Malik Shams al-Din Ali ibn Qutb al-Din
- Malik Sultan Mahmud ibn Nizam al-Din Yahya
- Malik Taj al-Din Shah-i Shahan
- Malik Xams-ad-Din Muhàmmad
- Mihrabànida
Morts el 1480
- Antonio Squarcialupi
- Antonio Vivarini
- Bhuvaneka Bahu VI
- Eowudong
- Jan Długosz
- Jaume III Crispo
- Joana de Castre i de So
- Just de Gant
- Màrtirs d'Òtranto
- Malik Nizam al-Din Yahya
- Miquel Apostoli
- Niccolò Perotti
- Nicolas Jenson
- Pino III Ordelaffi
- Renat I
- Sinibald II Ordelaffi
- Tristão Vaz Teixeira
- Vecchietta