Accés més ràpid que el navegador!
42 les relacions: Albert Guillem Hauf i Valls, Apologètica, Caritat, Català, Com usar bé de beure e menjar, Cristianisme, Curt Wittlin, Déu en el cristianisme, Deu manaments, Encarnació, Enciclopèdia, Escatologia, Esperança, Fe, Francesc d'Assís, Francesc Eiximenis, Gastronomia, Institut religiós, Islam, Judaisme, Lambert Palmart, Llibertat, Llibre de les dones (Eiximenis), Pecat, Pere el Cerimoniós, Prudència, Res publica, Sagrament, Temprança, Teologia, Vida de Jesucrist, Virtut, Virtuts cardinals, 1379, 1381, 1382, 1383, 1384, 1385, 1392, 1484, 1499.
Albert Guillem Hauf i Valls
Albert Guillem Hauf i Valls (Sóller, Mallorca, 1938) és un filòleg, historiador de la literatura i crític literari mallorquí.
Nou!!: Lo Crestià і Albert Guillem Hauf i Valls · Veure més »
Apologètica
Lapologètica en teologia i literatura consisteix en la defensa sistemàtica d'una posició o punt de vista.
Nou!!: Lo Crestià і Apologètica · Veure més »
Caritat
La Caritat, representada per Adolphe Bouguereau el 1878 Caritat del llatí caritas i en grec clàssic o antic: "agapé" és un dels tipus d'amor místic.
Nou!!: Lo Crestià і Caritat · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Lo Crestià і Català · Veure més »
Com usar bé de beure e menjar
Com usar bé de beure e menjar és un apartat del volum Terç de la monumental obra literària Lo Crestià, de Francesc Eiximenis.
Nou!!: Lo Crestià і Com usar bé de beure e menjar · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Lo Crestià і Cristianisme · Veure més »
Curt Wittlin
Curt Joseph Wittlin (Reinach, Basilea-Camp, 13 d'abril de 1941 - Tortosa, Baix Ebre, 23 de setembre de 2019) va ser un filòleg suís i un expert de la llengua i literatura catalana medieval; es dedicà particularment a la figura d'Eiximenis.
Nou!!: Lo Crestià і Curt Wittlin · Veure més »
Déu en el cristianisme
Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.
Nou!!: Lo Crestià і Déu en el cristianisme · Veure més »
Deu manaments
editorial.
Nou!!: Lo Crestià і Deu manaments · Veure més »
Encarnació
Lencarnació és un concepte religiós segons el qual un ser heterogeni pren possessió d'un cos físic, ja sigui humà o animal.
Nou!!: Lo Crestià і Encarnació · Veure més »
Enciclopèdia
Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).
Nou!!: Lo Crestià і Enciclopèdia · Veure més »
Escatologia
El Judici Final, fresc de Michelangelo a la Capella Sixtina L'escatologia (del grec antic ἔσχατος darrer i λόγος paraula, estudi: 'estudi de la fi') tracta del destí del món, la vida després de la mort, el temps etern o les esperances de cada religió, és a dir, del conjunt de creences i coneixements que transcendeixen els límits temporals pròpiament humans.
Nou!!: Lo Crestià і Escatologia · Veure més »
Esperança
Jacques Du Brœucq Lesperança és un estat d'ànim optimista basat en l'expectativa de resultats favorables relacionats a esdeveniments o circumstàncies de la pròpia vida o del món en el seu conjunt.
Nou!!: Lo Crestià і Esperança · Veure més »
Fe
''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.
Nou!!: Lo Crestià і Fe · Veure més »
Francesc d'Assís
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).
Nou!!: Lo Crestià і Francesc d'Assís · Veure més »
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Nou!!: Lo Crestià і Francesc Eiximenis · Veure més »
Gastronomia
Els aliments exquisits són un dels objectes d'estudi de la gastronomia. Exemples d'aliments d'origen vegetal. La gastronomia és l'art i tècnica de preparar els aliments per tal que siguin més nutritius, més agradables de menjar, així com més atractius i desitjables.
Nou!!: Lo Crestià і Gastronomia · Veure més »
Institut religiós
A l'Església Catòlica un institut religiós és un institut de vida consagrada format per persones que professen una vida i estat religiós, és a dir, que fan vots religiosos públics perpetus o temporals i viuen en una comunitat religiosa.
Nou!!: Lo Crestià і Institut religiós · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Lo Crestià і Islam · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Lo Crestià і Judaisme · Veure més »
Lambert Palmart
Lambert Palmart fou un impressor d'origen flamenc, establert a València al, responsable de l'edició del primer llibre imprès en català i, alhora, el primer llibre literari imprès a la península Ibèrica: Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria.
Nou!!: Lo Crestià і Lambert Palmart · Veure més »
Llibertat
La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.
Nou!!: Lo Crestià і Llibertat · Veure més »
Llibre de les dones (Eiximenis)
Començament de l'edició incunable del ''Llibre de les Dones'' de Francesc Eiximenis impresa a Barcelona en 1495. El Llibre de les Dones és un llibre escrit probablement entre 1387 i 1392 per Francesc Eiximenis en català a València i dedicat a Sança Eiximenis d'Arenós, comtessa de Prades.
Nou!!: Lo Crestià і Llibre de les dones (Eiximenis) · Veure més »
Pecat
Edèn pel seu pecat original. En contextos abrahàmics, pecat és l'acte de violació de la llei divina.
Nou!!: Lo Crestià і Pecat · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Lo Crestià і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Prudència
Metis; Luca Giordano. La prudència és una de les virtuts clàssiques i es considera com la capacitat de jutjar correctament la situació i no actuar prenent riscos innecessaris.
Nou!!: Lo Crestià і Prudència · Veure més »
Res publica
Res publica és una expressió del llatí, que significa literalment "cosa pública".
Nou!!: Lo Crestià і Res publica · Veure més »
Sagrament
''Tríptic dels Set Sagraments'', de Roger van der Weyden. Museu Reial de Belles Arts d'Anvers. Un sagrament, per al cristianisme, és un ritu cerimonial que, mitjançant un signe o un acte visibles, representa una realitat invisible de Déu i que permet al creient compartir aquesta realitat.
Nou!!: Lo Crestià і Sagrament · Veure més »
Temprança
La temperança de Piero Pollaiuolo, 1470 La temprança en el seu ús modern es defineix com a moderació o autocontrol voluntari.
Nou!!: Lo Crestià і Temprança · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Lo Crestià і Teologia · Veure més »
Vida de Jesucrist
Inici del manuscrit de la ''Vida de Jesucrist'' de Francesc Eiximenis de la Biblioteca Universitària de València (Ms. 209. F. 1r). La Vida de Jesucrist és un llibre escrit possiblement entre 1399 i 1406, tot i que l'eminent estudiós Albert Hauf el data en 23 de juny de 1403, per Francesc Eiximenis en català a València i dedicat a Pere d'Artés, mestre racional de la Corona d'Aragó, a qui Eiximenis ja havia dedicat el Llibre dels àngels.
Nou!!: Lo Crestià і Vida de Jesucrist · Veure més »
Virtut
Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).
Nou!!: Lo Crestià і Virtut · Veure més »
Virtuts cardinals
Les virtuts cardinals són aquelles virtuts considerades més importants per a la tradició del cristianisme, encarregades de guiar la bona conducta.
Nou!!: Lo Crestià і Virtuts cardinals · Veure més »
1379
Sense descripció.
Nou!!: Lo Crestià і 1379 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Lo Crestià і 1381 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Lo Crestià і 1382 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Lo Crestià і 1383 · Veure més »
1384
Sense descripció.
Nou!!: Lo Crestià і 1384 · Veure més »
1385
Sense descripció.
Nou!!: Lo Crestià і 1385 · Veure més »
1392
Sense descripció.
Nou!!: Lo Crestià і 1392 · Veure més »
1484
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Lo Crestià і 1484 · Veure més »
1499
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Lo Crestià і 1499 · Veure més »
Redirigeix aquí:
El Cristià, Lo Cristià, Lo crestià.
