Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Llibertat

Índex Llibertat

La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.

35 les relacions: Alienació, Anarquisme, Autoritat, Demòcrit d'Abdera, Determinisme, Deure, Disciplina, Dominació (sociologia), Epicur, Esclavitud, Humà, Infern, Instint, Isaiah Berlin, John Stuart Mill, Leucip, Liberalisme, Llatí, Llibertat negativa, Llibertat positiva, Llibertat, igualtat, fraternitat, Lliure albir, Nova York, Opressió, Paradís, Paradoxa de la predestinació, Persona, Política, Religió, Responsabilitat, Sobre la llibertat, Subjecte (filosofia), Submissió, Voluntat (filosofia), 1886.

Alienació

Lalienació és un fenomen no innat en les persones, de disposició psicològic-mental.

Nou!!: Llibertat і Alienació · Veure més »

Anarquisme

L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o com una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat, un impuls que s'ha manifestat de formes diverses (als escrits de Lao Tsé i dels taoistes; en el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; a lethos de diverses sectes religioses; en moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; en les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; en el pensament de la Grècia Clàssica; i actualment en les accions i ideari dels moviments feminista, antiglobalització, ecologistes, decreixentistes, altermundistes, etc). b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a finals del segle XVIII, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al segle XIX, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Llibertat і Anarquisme · Veure més »

Autoritat

L'autoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures.

Nou!!: Llibertat і Autoritat · Veure més »

Demòcrit d'Abdera

Demòcrit d'Abdera o senzillament Demòcrit (Democritus, Demókritos Δημόκριτος) (Abdera, Tràcia, una colònia de Teos, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, mestre de Nausífanes que, juntament amb Leucip, va ser el primer a postular que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».

Nou!!: Llibertat і Demòcrit d'Abdera · Veure més »

Determinisme

En un primer nivell, s'entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent-hi el pensament i la conducta humans, la decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar hi prengui un paper en cap moment.

Nou!!: Llibertat і Determinisme · Veure més »

Deure

El deure és l'obligació moral de fer o deixar de fer quelcom, independentment del desig d'acomplir-lo.

Nou!!: Llibertat і Deure · Veure més »

Disciplina

En la seva accepció més comuna la disciplina és la capacitat d'enfocar els mateixos esforços en aconseguir un fi, tot i que etimològicament, disciplina fa referència a la instrucció donada a un deixeble, accepció que preserva el sentit de la paraula original en llatí (comandament) l'arrel discere significa aprendre.

Nou!!: Llibertat і Disciplina · Veure més »

Dominació (sociologia)

La dominació és aquella situació a la qual un individu o grup és a la posició d'imposar (vegeu Autoritat) a un altre individu o grup (vegeu Submissió a l'autoritat) alguna de les seves idees, creences, veritats, suposicions, punts de vista, normes, regles o lleis; per qualsevol mitjà, incloent la força física i la dominació econòmica.

Nou!!: Llibertat і Dominació (sociologia) · Veure més »

Epicur

Epicur -Epicurus Ἐπίκουρος- (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC) fou un filòsof grec.

Nou!!: Llibertat і Epicur · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) L'esclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec bizantí sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Llibertat і Esclavitud · Veure més »

Humà

Els humans, éssers humans o homes (Homo sapiens) són primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Llibertat і Humà · Veure més »

Infern

L'infern segons un romanç vuit-centista En certes religions, l'infern és l'indret o estat on residiria l'ànima de la persona un cop ha mort.

Nou!!: Llibertat і Infern · Veure més »

Instint

L'instint és un tipus de conducta complexa que presenten els animals de forma innata, és a dir, sense aprenentatge previ.

Nou!!: Llibertat і Instint · Veure més »

Isaiah Berlin

Placa commemorativa a la casa natal d'Isaiah Berlin Sir Isaiah Berlin OM (Riga, 6 de juny del 1909 - Oxford, 5 de novembre del 1997), politòleg i historiador de les idees; és considerat com un dels principals pensadors liberals del segle XX.

Nou!!: Llibertat і Isaiah Berlin · Veure més »

John Stuart Mill

Perfil de John Stuart Mill John Stuart Mill (Pentonville, Londres, Anglaterra, 20 de maig del 1806 - Avinyó, França, 8 de maig del 1873) fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del segle XIX.

Nou!!: Llibertat і John Stuart Mill · Veure més »

Leucip

Leucip (Leucippus) (segle V aC) fou, si és que realment existí (fet negat per Epicur), un filòsof grec originari d'Elis o de Milet, o potser d'Abdera.

Nou!!: Llibertat і Leucip · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Llibertat і Liberalisme · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Llibertat і Llatí · Veure més »

Llibertat negativa

Llibertat negativa és aquella que es defineix per la no-coacció externa a l'individu que desitgi realitzar un curs d'acció determinat, és a dir, l'individu que pretén realitzar un curs d'acció X és lliure si, i només si, no existeix un I tal que impedeixi que A realitzi X. No ha de confondre's l'adjectiu negatiu en sentit pessimista, sinó estrictament en el sentit lògic relatiu a la negació.

Nou!!: Llibertat і Llibertat negativa · Veure més »

Llibertat positiva

S'entén per llibertat positiva la capacitat de fer alguna cosa, no tant perquè ningú ho impedeixi, com perquè l'individu es trobi posicionat de manera que ho pugui fer.

Nou!!: Llibertat і Llibertat positiva · Veure més »

Llibertat, igualtat, fraternitat

Timpà de l'església de Sant-Pancraç d'Aups Llibertat, igualtat, fraternitat (en francès Liberté, égalité, fraternité) era el lema de la Revolució Francesa.

Nou!!: Llibertat і Llibertat, igualtat, fraternitat · Veure més »

Lliure albir

El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.

Nou!!: Llibertat і Lliure albir · Veure més »

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment New York City) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: Llibertat і Nova York · Veure més »

Opressió

L'opressió d'altri és l'ús del poder per teure-li la llibertat, els drets humans fonamentals o imposar càrregues excessives, per exemple de treball obligat, així com evitar el desenvolupament de la persona o grup social.

Nou!!: Llibertat і Opressió · Veure més »

Paradís

El Paradís és un lloc molt bonic i usualment el cel on va a parar l'ànima que ha obrat correctament en vida després del judici final, una constant en totes les religions i mitologies.

Nou!!: Llibertat і Paradís · Veure més »

Paradoxa de la predestinació

La paradoxa de la predestinació estableix que si tots els actes que estan passant i que tindran lloc en un futur no poden ser modificats de cap manera, el que ha de passar, passarà i és inevitable.

Nou!!: Llibertat і Paradoxa de la predestinació · Veure més »

Persona

Siluetes de persones Una persona és un ésser, tal com un humà, que té certes capacitats o atributs que li confereixen aquest caràcter.

Nou!!: Llibertat і Persona · Veure més »

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en un grup determinat.

Nou!!: Llibertat і Política · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Llibertat і Religió · Veure més »

Responsabilitat

La paraula responsabilitat prové del llatí responsum, que és una forma llatina del verb respondre.

Nou!!: Llibertat і Responsabilitat · Veure més »

Sobre la llibertat

Sobre la llibertat (anglès: On Liberty) és una obra filosòfica publicada l'any 1859 pel pensador anglès John Stuart Mill.

Nou!!: Llibertat і Sobre la llibertat · Veure més »

Subjecte (filosofia)

El subjecte en filosofia és l'entitat oposada a l'objecte i que es defineix per la consciència i individualitat.

Nou!!: Llibertat і Subjecte (filosofia) · Veure més »

Submissió

Gos entrenat per fer el que indiqui la seva propietària L obediència o submissió a l'autoritat és una de les formes de la influència i dominació social.

Nou!!: Llibertat і Submissió · Veure més »

Voluntat (filosofia)

La voluntat és un concepte filosòfic que s'ha definit de formes molt diferents al llarg del temps.

Nou!!: Llibertat і Voluntat (filosofia) · Veure més »

1886

;Països Catalans.

Nou!!: Llibertat і 1886 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Alliberament.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »