Taula de continguts
57 les relacions: Ambrosi Carrion i Juan, Anàbasi, Antoni Vilanova i Andreu, Barcelona, Biblioteca de autores griegos y latinos, Bombardeig de Barcelona (març de 1938), Castellà, Català, Col·lecció Fundació Bernat Metge, Escola de Bibliotecàries, Filagri, Filologia, Gaziel, Generalitat de Catalunya, Grec eòlic, Grec homèric, Guerra Civil espanyola, Hel·lenisme, Hesíode, Homer, Ilíada, Josep Balari i Jovany, Literatura grega, Llatí, Lluís Nicolau i d'Olwer, Museu el Gramàtic, Odissea, Pau Bertran i Bros, Pere Bosch i Gimpera, Ramon Aramon i Serra, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Sànscrit, Sintaxi, Teogonia, Universitat de Barcelona, Xenofont, 17 de març, 1873, 1897, 1903, 1906, 1908, 1909, 1910, 1911, 1913, 1915, 1916, 1918, 1920, ... Ampliar l'índex (7 més) »
Ambrosi Carrion i Juan
fou un dramaturg, poeta i novel·lista barceloní.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Ambrosi Carrion i Juan
Anàbasi
LAnàbasi (en grec clàssic Ἀνάβασις, literalment 'marxa terra endins'), també coneguda com L'expedició dels deu mil o La retirada dels deu mil, és l'obra més coneguda de l'historiador atenenc Xenofont.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Anàbasi
Antoni Vilanova i Andreu
Antonio Vilanova Andreu (Barcelona, 22 de març de 1923 - 5 de febrer de 2008) fou un filòleg i crític literari català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Antoni Vilanova i Andreu
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Barcelona
Biblioteca de autores griegos y latinos
La Biblioteca de autores griegos y latinos és un suplement de la revista La Academia Calasancia, de l'Acadèmia Calassància de les Escoles Pies de Barcelona, que entre el 1910 i el 1917 es regalava als subscriptors d'aquesta publicació, i en el que s'oferien traduccions d'autors clàssics i de la patrística cristiana.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Biblioteca de autores griegos y latinos
Bombardeig de Barcelona (març de 1938)
Els bombardejos aeris de Barcelona de març de 1938 es van produir els dies 16, 17 i 18 en el context de la Guerra Civil espanyola, per part de l'aviació legionària italiana i aviació alemanya des de les seves tres bases a Mallorca (Illes Balears), causant entre 880 i 1.300 morts i entre 1500 i 2000 ferits entre la població civil.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Bombardeig de Barcelona (març de 1938)
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Castellà
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Lluís Segalà i Estalella і Català
Col·lecció Fundació Bernat Metge
La Col·lecció Fundació Bernat Metge és una col·lecció de llibres iniciada el 1923 i promoguda fins al 2017 per la Fundació Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Cambó, que en fou l'artífex i promotor inicial.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Col·lecció Fundació Bernat Metge
Escola de Bibliotecàries
L'Escola Superior de Bibliotecàries va ser una institució d'ensenyament superior, creada el 1915 per a la formació del personal bibliotecari.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Escola de Bibliotecàries
Filagri
* Filagri de Rodes, orador grec.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Filagri
Filologia
La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).
Veure Lluís Segalà i Estalella і Filologia
Gaziel
Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols, 7 d'octubre de 1887 - Barcelona, 12 d'abril de 1964), fou un escriptor i periodista català.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Gaziel
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Generalitat de Catalunya
Grec eòlic
verd''', subdialectes de l'eoli1: egeu o asiàtic2: lèsbic3: tessali4: beoci L'Eòlic o eoli (en grec antic Αἰολικός i Αἰόλιος) és un dialecte de la llengua grega que engloba un grup de varietats parlades a Lesbos, Beòcia, Tessàlia, l'Eòlida i altres parts de Grècia.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Grec eòlic
Grec homèric
El grec homèric és la forma de grec antic que va usar Homer a la Ilíada i l'Odissea.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Grec homèric
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Guerra Civil espanyola
Hel·lenisme
L'hel·lenisme és l'estudi de la civilització de l'antiga Grècia, especialment el grec antic, literatura i pensament.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Hel·lenisme
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Hesíode
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Homer
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Ilíada
Josep Balari i Jovany
Josep Balari i Jovany (Barcelona, 11 de novembre de 1844 - 1 de juliol de 1904) fou un filòleg, hel·lenista, historiador i taquígraf català.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Josep Balari i Jovany
Literatura grega
La literatura grega engloba tant els escrits de l'antiga Grècia, corresponents a la literatura clàssica, com les obres produïdes a Grècia o en altres països emprant el grec.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Literatura grega
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Llatí
Lluís Nicolau i d'Olwer
Lluís Nicolau i d'Olwer (Barcelona, 20 de gener de 1888 - Mèxic, 24 de desembre de 1961) fou un polític i escriptor català.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Lluís Nicolau i d'Olwer
Museu el Gramàtic
Museu (Mousaios) fou un gramàtic grec del conegut per ser l'autor d'un famós poema sobre els amors d'Hero i Leandre.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Museu el Gramàtic
Odissea
LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Odissea
Pau Bertran i Bros
Ilustració Catalana a Barcelona l'any 1917 fou un folklorista i poeta català.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Pau Bertran i Bros
Pere Bosch i Gimpera
Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 22 de març de 1891 - Ciutat de Mèxic, 9 d'octubre de 1974), pàg.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Pere Bosch i Gimpera
Ramon Aramon i Serra
Ramon Aramon i Serra (Barcelona, 8 de desembre de 1907 – Barcelona, 17 de juliol del 2000) fou un filòleg català, especialitzat en estudis medievals que esdevingué president d'honor de l'Institut d'Estudis Catalans. De jove també va ser músic i compositor de sardanes.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Ramon Aramon i Serra
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Sànscrit
Sintaxi
La sintaxi (del grec σύνταξις, σύν: 'junts', τάξις: 'ordre') és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Sintaxi
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Teogonia
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Universitat de Barcelona
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Veure Lluís Segalà i Estalella і Xenofont
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 17 de març
1873
;Països Catalans.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 1873
1897
barceloní del Fort Pienc.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 1897
1903
;Països Catalans.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 1903
1906
;Països Catalans.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 1906
1908
;Països Catalans.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 1908
1909
;Països Catalans.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 1909
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 1910
1911
;Països Catalans.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 1911
1913
;Països Catalans.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 1913
1915
;Països Catalans.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 1915
1916
;Països Catalans.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 1916
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 1918
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 1920
1927
;Països Catalans.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 1927
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 1929
1930
;Països Catalans.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 1930
1931
;Països Catalans.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 1931
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 1936
1938
;Països Catalans.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 1938
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Lluís Segalà i Estalella і 21 de juny
També conegut com Lluís Segalà, Lluís Segalà Estalella, Lluís Segalà i Estallella.