Taula de continguts
51 les relacions: Acadèmia Calassància, Antoni Maria Fàbregas Rosal, Antoni Rubió i Lluch, Arat, Artur Masriera i Colomer, Asturià, Baquílides, Basc, Basili de Cesarea, Carles Badia i Malagrida, Castellà, Català, Cosme Parpal i Marquès, Dídim el Cec, Domènec Corominas i Prats, Eduardo Dieste Gonçalves, Electra (Sòfocles), Escola Pia de Catalunya, Francesc Barjau i Pons, Francesc Martorell i Trabal, Francesc Matheu i Fornells, Frederic Rahola i Trèmols, Gallec, Grec, Gregori de Nazianz, Gregori de Nissa, Horaci, Joan Crisòstom, Joan Maragall i Gorina, Jordi Rubió i Balaguer, José Alemany y Bolufer, José Antonio Conde y García, Josep Banqué i Feliu, Josep Franquesa i Gomis, Llatí, Lluís Nicolau i d'Olwer, Lluís Segalà i Estalella, Luis de León, Magí Verdaguer i Callís, Marcelino Menéndez Pelayo, Màrius Verdaguer Travesi, Moscos de Siracusa, Patrologia, Pere Bosch i Gimpera, Rafael Oliver i Batlle, Safo, Sòfocles, Tomàs Viñas i Sala, Universitat de Barcelona, Vicenç Solé de Sojo, ... Ampliar l'índex (1 més) »
Acadèmia Calassància
LAcadèmia Calassància (1888 - 1930), fou una entitat cultural i educativa catòlica catalana, fundada el 1888 per Eduard Llanas, amb un grup d'antics alumnes dels Escolapis de Sant Antoni de Barcelona.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Acadèmia Calassància
Antoni Maria Fàbregas Rosal
va ser un procurador, administrador de finques, traductor i escriptor català.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Antoni Maria Fàbregas Rosal
Antoni Rubió i Lluch
Antoni Rubió i Lluch (Valladolid, 24 de juliol de 1856 - Barcelona, 9 de juny de 1937) fou un historiador i intel·lectual català, fill del poeta Joaquim Rubió i Ors i d'Elisea Lluch i Garriga, germana del cardenal Joaquim Lluch i Garriga.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Antoni Rubió i Lluch
Arat
''Phaenomena'' Arat (Ἄρατος, Aratus) (Solos (Cilícia), darrers anys del - Macedònia segon terç del), fou un poeta i erudit grec de l'època hel·lenística, autor del poema didàctic conegut ja en l'antiguitat com a Fenòmens.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Arat
Artur Masriera i Colomer
Artur Masriera i Colomer (Barcelona, 16 de juliol de 1860 — Barcelona, 25 de novembre de 1929) fou un escriptor i historiador català.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Artur Masriera i Colomer
Asturià
L'asturià (asturianu en asturià, també rep el nom de bable, nom que avui en dia es considera pejoratiu i que no representa a la llengua) és la denominació (glotònim) que rep l'asturlleonès al Principat d'Astúries.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Asturià
Baquílides
Baquílides (Bacchylides) fou un dels grans poetes lírics de Grècia.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Baquílides
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Basc
Basili de Cesarea
Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Basili de Cesarea
Carles Badia i Malagrida
Carles Badia i Malagrida (Olot, Garrotxa, 1890 - Madrid, febrer de 1937) fou un diplomàtic i polític català, cunyat del catedràtic Pere Bosch i Gimpera.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Carles Badia i Malagrida
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Castellà
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Català
Cosme Parpal i Marquès
Cosme Parpal i Marquès (Maó, 8 de març de 1878 - Barcelona, 7 de març de 1923) fou un historiador i professor universitari menorquí, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Cosme Parpal i Marquès
Dídim el Cec
Dídim el Cec o Dídim d'Alexandria (Δίδυμος; Alexandria, Egipte, 311 - 396) va ser un religiós grecoegipci del, diferent d'un monjo del mateix nom esmentat per Sòcrates Escolàstic.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Dídim el Cec
Domènec Corominas i Prats
Domènec Corominas i Prats (Barcelona, 28 d'abril de 1870Arxiu Contemporani de Barcelona. – Barcelona, 7 de maig de 1946),Arxiu Contemporani de Barcelona.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Domènec Corominas i Prats
Eduardo Dieste Gonçalves
Eduardo Dieste Gonçalves (1881-1954) fou un crític, escriptor i diplomàtic uruguaià, fill de pare gallec i germà de l'escriptor Rafael Dieste Gonçalves.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Eduardo Dieste Gonçalves
Electra (Sòfocles)
Electra a la tomba d'Agamèmnon. Frederic Leighton (1869) Electra (en grec: Ἠλέκτρα) és una tragèdia escrita per Sòfocles.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Electra (Sòfocles)
Escola Pia de Catalunya
Escola Pia de Catalunya és la secció catalana dels escolapis, orde religiós fundat per Josep de Calassanç el 1597 a Roma.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Escola Pia de Catalunya
Francesc Barjau i Pons
Francesc de Paula Barjau i Pons (Manresa, Bages, 8 de maig de 1852 — Barcelona, 19 de gener de 1938) fou un hebraista català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Es va llicenciar en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona en 1876 i es va doctorar en 1880.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Francesc Barjau i Pons
Francesc Martorell i Trabal
Francesc Martorell i Trabal (Barcelona, 21 de gener de 1887 - Barcelona, 1 de novembre de 1935) fou un historiador català.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Francesc Martorell i Trabal
Francesc Matheu i Fornells
Bust de Francesc Matheu, obra d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, situat a l'avinguda Diagonal, 696, de Barcelona, a l'alçada de la Facultat d'Economia i Empresa (UB) Francesch Matheu i Fornells (Barcelona, 16 d'octubre de 1851 - Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, 10 de desembre de 1938) fou un escriptor català, net d'indians i fill de Josep Matheu i Jacas, advocat que residia a Barcelona des del 1851, i de Josefa Fornells i Tomàs.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Francesc Matheu i Fornells
Frederic Rahola i Trèmols
Frederic Rahola i Trèmols (Cadaqués, Alt Empordà, 18 de juliol de 1858 - 10 de novembre de 1919) fou un economista i polític català.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Frederic Rahola i Trèmols
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Gallec
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Grec
Gregori de Nazianz
Gregori de Nazianz (grec: Γρηγόριος ὁ Ναζιανζηνός, Grigórios ho Nazianzinós) o Gregori el Teòleg (grec: Γρηγόριος ὁ Θεολόγος, Grigórios ho Theologos; 329, Arianz - ib., 25 de gener del 390) fou un teòleg i Doctor de l'Església.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Gregori de Nazianz
Gregori de Nissa
Gregori de Nissa (en grec: Γρηγόριος Νύσσης; Cesarea de Capadòcia, c. 335 – Nissa, c. 395) fou bisbe de Nissa del 372 al 376 i del 378 fins a la seva mort el 395.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Gregori de Nissa
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Horaci
Joan Crisòstom
Joan Crisòstom (‘Joan el de la boca d'or’) fou un religiós, patriarca i sant grec.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Joan Crisòstom
Joan Maragall i Gorina
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Joan Maragall i Gorina
Jordi Rubió i Balaguer
Jordi Rubió i Balaguer (Barcelona, 30 de gener de 1887 - Barcelona, 25 de juliol de 1982) fou un eminent bibliotecari, professor, filòleg i historiador de la literatura catalana, remarcable pel paper fonamental que va tenir en la definició, organització i gestió de les biblioteques catalanes.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Jordi Rubió i Balaguer
José Alemany y Bolufer
José Alemany i Bolufer (Cullera, 1 de juliol de 1866 - Madrid, 26 d'octubre de 1934) va ser un filòleg, hel·lenista, lexicògraf i traductor valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і José Alemany y Bolufer
José Antonio Conde y García
José Antonio Conde y García (La Peraleja, Conca, 28 d'octubre de 1766 - Madrid, 12 de juny de 1820) va ser un arabista, hel·lenista i historiador espanyol.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і José Antonio Conde y García
Josep Banqué i Feliu
Josep Banqué i Feliu (1870-Barcelona, 12 d'abril de 1940) fou un filòleg clàssic barceloní, alcalde de Barcelona el 1923.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Josep Banqué i Feliu
Josep Franquesa i Gomis
Josep Franquesa i Gomis (Barcelona 1 de desembre de 1855 - 6 de novembre de 1930) fou un poeta, crític literari i polític català.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Josep Franquesa i Gomis
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Llatí
Lluís Nicolau i d'Olwer
Lluís Nicolau i d'Olwer (Barcelona, 20 de gener de 1888 - Mèxic, 24 de desembre de 1961) fou un polític i escriptor català.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Lluís Nicolau i d'Olwer
Lluís Segalà i Estalella
Lluís Segalà i Estalella (Barcelona, 21 de juny de 1873- Barcelona, 17 de març de 1938) fou un hel·lenista i filòleg català.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Lluís Segalà i Estalella
Luis de León
Fra Luis de León (Belmonte, Regne de Castella, 1527 o 1528 – Madrigal de las Altas Torres, 1591) va ser un religiós i escriptor del Renaixement espanyol.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Luis de León
Magí Verdaguer i Callís
Magí Verdaguer i Callís (Vic, 1849 - Palma, 1925), fou un humanistaVerdaguer i Callís, Magí, a: Diccionari de la traducció catalana i catedràtic de castellà i llatí a diversos instituts, principalment al de Palma, a Mallorca.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Magí Verdaguer i Callís
Marcelino Menéndez Pelayo
Marcelino Menéndez Pelayo (Santander, 3 de novembre de 1856 - 19 de maig de 1912) fou un polígraf i erudit espanyol, consagrat fonamentalment a la Història de les idees, la crítica i història de la literatura hispanoamericana i la Filologia hispànica en general, encara que també va conrear la poesia, la traducció i la Filosofia.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Marcelino Menéndez Pelayo
Màrius Verdaguer Travesi
Màrius Verdaguer Travesi (Maó, 1885- Barcelona, 1963) fou un escriptor menorquí, un dels millors narradors d'avantguarda de la preguerra espanyola, poeta, dramaturg, pintor, copiós i traductor poliglot i periodista.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Màrius Verdaguer Travesi
Moscos de Siracusa
Moscos de Siracusa (en llatí Moschus, en grec antic Μόσχος) nascut a Siracusa, Sicília fou un gramàtic i poeta pastoral grec.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Moscos de Siracusa
Patrologia
La Patrologia és la part de la història de la teologia cristiana que estudia els antics escriptors cristians (Pares) i llurs obres (exceptuant els llibres canònics, concretament del període comprès entre els inicis del cristianisme i el a Occident (Isidor de Sevilla) i el a Orient (Joan Damascè).
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Patrologia
Pere Bosch i Gimpera
Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 22 de març de 1891 - Ciutat de Mèxic, 9 d'octubre de 1974), pàg.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Pere Bosch i Gimpera
Rafael Oliver i Batlle
Rafael Oliver i Batlle (Vilafranca del Penedès, 13 de desembre del 1866 – Odelló de Cerdanya (Alta Cerdanya), 18 de setembre del 1928) fou un sacerdot escolapi i literat català.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Rafael Oliver i Batlle
Safo
Safo (en Σαπφώ, i en eòlic Ψάπφω; Sappho; Mitilene, Lesbos, ca. 650 aC/630 aC-Lèucada, 580 aC/570 aC) va ser una poetessa lírica grega que va viure entre el i el.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Safo
Sòfocles
Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Sòfocles
Tomàs Viñas i Sala
Tomàs Viñas i Sala (Tomás Viñas de San Luis) (Mataró (Maresme), 1864 - Barcelona, 1929), fou un escolapi, humanista i traductor català.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Tomàs Viñas i Sala
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Universitat de Barcelona
Vicenç Solé de Sojo
Vicenç Solé de Sojo (Barcelona, 5 d'octubre de 1891 - Barcelona, 10 de novembre de 1963) fou un poeta, advocat i polític català.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Vicenç Solé de Sojo
Vicente Antonio García de la Huerta
Vicente Antonio García de la Huerta (Zafra, 19 de març de 1734 - Madrid, 12 de març de 1787) va ser un poeta i dramaturg espanyol, germà del sacerdot i també escriptor Pedro García de la Huerta.
Veure Biblioteca de autores griegos y latinos і Vicente Antonio García de la Huerta