Accés més ràpid que el navegador!
198 les relacions: Agnès de França i de Provença, Alan d'Albret, Alfons el Bataller, Alfons I de Portugal, Algerri, Anna de Candale, Antoni de Borbó, Ènnec Aritza, Ònnega d'Aritza, États généraux de 1789, Àwriya, Banu Qassi, Berenguera de Barcelona, Bisbat de Lescar, Blanca d'Evreux, Blanca de Navarra (duquessa de Bretanya), Blanca de Navarra i de Castella, Blanca Garcés de Navarra, Blanca I de Navarra, Blanca II de Navarra, Bona de Luxemburg, Caors, Carles de Viana, Carles I d'Angulema, Carles II de Navarra, Carles III de Navarra, Carles IV de França, Carles IX de França, Casa de Blois, Castell de Beynac, Castillo de Garcimuñoz, Catedral de Nostra Senyora de l'Assumpció de Lescar, Catedral de Pamplona, Catedral de Roda d'Isàvena, Caterina I de Navarra, Cèntul II de Bearn, Comtat d'Aragó, Comtat de Borgonya, Comtat de Foix, Comtat de Mortain, Comtat de Ribagorça, Constança de Tolosa, Copríncep d'Andorra, Cova de Lombrives, Creu d'Aïnsa, Cristina de França, Dadilda de Pallars, Dinastia Ènnega, Dinastia borbònica, Dinastia Capet, ..., Dinastia d'Évreux, Dinastia Ximena, Donat III Llop de Bigorra, Elionor d'Alburquerque, Elionor de Castella i de Manuel, Elionor I de Navarra, Enric I de Navarra, Enric II de Navarra, Enric IV de França, Ermessenda de Bigorra, Ermessenda de Carcassona, Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria, Estefania de Foix, Estefania Ramon, Expedició normanda de 859, Felip II de Castella, Felip III de Navarra, Felip IV de França, Felip V de França, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran González, Ferran I de Lleó, Ferran I de Portugal, Fortuny I de Pamplona, Francesc I de Navarra, Garcia Ènnec, Garcia I d'Aragó, Garcia Ramires, Garcia Sanxes I de Pamplona, Garcia Sanxes II de Pamplona, Garcia Sanxes III de Pamplona, Garcia Ximenes, Gastó I de Bearn, Gastó III de Castellbò, Gastó IV de Foix, Guerra de les Vespres Sicilianes, Guifré el Pilós, Guilhèm Adèr, Guillem de Berguedà, Guiscarda de Bearn, Habitatge al carrer Sant Antoni, 26 (Castelló de Farfanya), Història de Navarra, Història del País Basc, Infants d'Aragó, Isabel d'Urgell, Isabel de França, Jaume d'Armanyac-Nemours, Joan el Sense Fe, Joan I de Foix, Joan I de França, Joan I el Roig, Joan III Albret, Joan IV d'Armanyac, Joan V d'Harcourt, Joana de Navarra (reina d'Anglaterra), Joana de Valois (reina de Navarra), Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, Joana I de Navarra, Joana II de Navarra, Joana III de Navarra, Llegenda de Galceran de Pinós, Llei Paccionada Navarresa, Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra, Llinatge dels Peralta (branca siciliana), Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista de reis de França, Lloba de Pamplona, Llop ibn Mussa ibn Mussa, Lluís X de França, Lluís XIII de França, Lluís XV de França, Logronyo, María de Armendáriz, Margarida d'Angulema, Margarida de Borbó-Dampierre, Margarida de Borgonya i de França, Margarida de l'Aigle, Margarida de Valois (reina de França), Margarida Gonzaga de Màntua, Múnia de Castella, Monestir de Sant Joan de la Penya, Monestir de Santo Domingo de Silos, Mussa ibn Fortun, Mussa ibn Mussa ibn Fortun, Mutàrrif ibn Llop, Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun, Navarra, Ora faz ost’o senhor de Navarra, Palacio de los Sebastianes, Palau Comtal de Cocentaina, Palau reial d'Olite, Papat d'Avinyó, Pere de Foix el Jove, Pere el Cerimoniós, Pere el d'Osca, Poema de Fernán González, Príncep de Girona, Ramon I Donat, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Regne de Castella, Regne de Lleó, Regne de Navarra, Robert II de Borgonya, Sanç I de Pamplona, Sanç II de Pamplona, Sanç III de Pamplona, Sanç IV de Pamplona, Sanç Ramires, Sanç VI de Navarra, Sanç VII de Navarra, Sança de Castella (1006-1027), Sança de Castella i de Barcelona, Taifa d'Albarrasí, Teobald I de Navarra, Teobald II de Navarra, Teobald III de Xampanya, Toda de Pamplona, Tractat de Blois (1512), Urraca de Castella i Lleó, Urraca Fernández de Castella, Vegueria francesa, Violant de Dreux (duquessa de Borgonya), Ximena Fernández, Ximeno el Fort, Ximeno Garcés, Ximeno Garcés de Pamplona, 1 d'abril, 1004, 1054, 1068, 1194, 1294, 1387, 1421, 1441, 1461, 16 de setembre, 17 de juny, 18 de juny, 27 de juny, 27 de març, 27 de setembre, 29 de maig, 6 de juliol, 781, 970. Ampliar l'índex (148 més) »
Agnès de França i de Provença
Agnès de França i de Provença (1260 - Lantenay, 19 de desembre de 1325) fou princesa del Regne de França i duquessa consort de Borgonya (1279-1305) de la dinastia Capet.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Agnès de França i de Provença · Veure més »
Alan d'Albret
Alan d'Albret, dit el Gran (1440- 1522), va ser el setzè senyor d'Albret, vescomte de Tartàs, segon comte de Gavre i comte de Castres.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Alan d'Albret · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Alfons el Bataller · Veure més »
Alfons I de Portugal
Alfons Henriques o Alfons I de Portugal, dit el Conqueridor (Guimarães, 25 de juliol de 1109 - Coïmbra, 6 de desembre de 1185), fou comte de Portugal (1128 – 1139) i rei de Portugal (1139 – 1185).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Alfons I de Portugal · Veure més »
Algerri
Escut d'armes del Comu d'Algerri any 1772 Algerri és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, a Catalunya.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Algerri · Veure més »
Anna de Candale
Anna de Candale (1484 – Buda, 26 de juliol del 1506), reina consort d'Hongria i reina consort de Bohèmia (1502-1506).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Anna de Candale · Veure més »
Antoni de Borbó
Antoni de Borbó o Antoni I de Navarra (La Fère, França, 22 d'abril de 1518 - Les Andelys, 17 de novembre de 1562) fou duc de Vendôme, rei de Navarra, comte de Foix i copríncep d'Andorra (1555-1562).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Antoni de Borbó · Veure més »
Ènnec Aritza
Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Ènnec Aritza · Veure més »
Ònnega d'Aritza
Ònnega fou mare d'Ènnec Aritza i de Mussa II el Gran.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Ònnega d'Aritza · Veure més »
États généraux de 1789
''Obertura dels Estats generals a Versalles, 5 de maig 1789,'' Auguste Couder, 1839, Musée de l'Histoire de France aVersailles. Els Estats generals de 1789 - États généraux de 1789 - van ser els Estats Generals de França que varen ser convocats pel rei de França i de rei de Navarra, Lluís XVI, el 8 d'agost de 1788.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і États généraux de 1789 · Veure més »
Àwriya
Àwriya bint Mussa o Òria, pels cristians, (v 715-?), fou filla de Mussa ibn Mussa ibn Fortun i Assona Ènnega.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Àwriya · Veure més »
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Banu Qassi · Veure més »
Berenguera de Barcelona
Berenguera de Barcelona (Barcelona, 1108 - Palència, 1149) fou infanta de Barcelona, reina consort de Lleó (1126-1149) i emperadriu consort de Castella i LLeó (1135-1157) pel seu matrimoni amb Alfons VII de Lleó.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Berenguera de Barcelona · Veure més »
Bisbat de Lescar
La ''torre del bisbe'' és tot el que resta de l'antic palau episcopal de Lescar, destruït durant la revolució francesa. L'església de Sant Julià de Lescar, edificada el 1649 sobre les restes d'una església més antiga, destruïda pels protestants i que es remuntava al 1030. catedral de l'Assumpció de Lescar, on està indicat el nom del bisbe Guiu de Lons: ''Dominus Guido, episcopus Lascurrensis, hoc fieri jussit pavimentum''. El bisbat de Lescara (francès: Diocèse de Lescar, llatí: Dioecesis Lascurrensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush, suprimida el 29 de novembre de 1801, el territori de la qual, a partir d'aquella data, passà sota la jurisdicció de la diòcesi de Baiona.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Bisbat de Lescar · Veure més »
Blanca d'Evreux
Blanca d'Evreux (1331 o 1333 - 1398), infanta de Navarra i reina consort de França (1349-1350).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Blanca d'Evreux · Veure més »
Blanca de Navarra (duquessa de Bretanya)
Blanca de Navarra (1226 - 1283) era filla de Teobald el Trobador, comte de Xampanya i rei de Navarra, i d'Agnès de Beaujeu, va ser duquessa de Bretanya per matrimoni.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Blanca de Navarra (duquessa de Bretanya) · Veure més »
Blanca de Navarra i de Castella
Segell de Blanca de Navarra portant les armes del seu marit Teobald III de Xampanya, la barra, a l'anvers del segell. Blanca de Navarra (1177 - 1229), infanta de Navarra i comtessa consort de Xampanya (1199-1201).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Blanca de Navarra i de Castella · Veure més »
Blanca Garcés de Navarra
Blanca Garcés de Navarra o Blanca de Navarra (~ 1135 - 12 d'agost de 1156) fou infanta del Regne de Navarra.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Blanca Garcés de Navarra · Veure més »
Blanca I de Navarra
Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Blanca I de Navarra · Veure més »
Blanca II de Navarra
Blanca II de Navarra (Olite, Navarra 1424 - 1464), princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1461-1464).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Blanca II de Navarra · Veure més »
Bona de Luxemburg
saltiri Bona de Luxemburg (20 de maig de 1315 - 11 de setembre de 1349, Abadia de Maubuisson) era una noble de la casa de Luxemburg.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Bona de Luxemburg · Veure més »
Caors
Caors (en occità Caors; en francès: Cahors) és un municipi d'Occitània, situat al departament francès de l'Òlt, al Carcí a la regió d'Occitània.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Caors · Veure més »
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Carles de Viana · Veure més »
Carles I d'Angulema
Carles d'Orleans o Carles I d'Angulema (?, 1459 -?, 1496) fou Comte d'Angulema i de Périgord (1467 - 1496).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Carles I d'Angulema · Veure més »
Carles II de Navarra
Carles el Dolent assegut en una estradaCarles II de Navarra dit el Dolent (Évreux, Regne de França, 10 d'octubre de 1332 - Pamplona, 1 de gener de 1387) fou rei de Navarra (1349-1387).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Carles II de Navarra · Veure més »
Carles III de Navarra
Carles III de Navarra, dit el Noble (Mantes-la-Jolie, Regne de França 1361 - Olite, Regne de Navarra 1425), fou rei de Navarra i comte d'Evreux (1387-1425).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Carles III de Navarra · Veure més »
Carles IV de França
Carles I de Navarra i IV de França el Bell (Clermont (Oise) 1294 - Vincennes 1328), rei de França i Navarra (1322-1328).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Carles IV de França · Veure més »
Carles IX de França
Carles IX de França (Saint-Germain-en-Laye 1550 - Vincennes 1574).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Carles IX de França · Veure més »
Casa de Blois
Els Tibaldians o casa de Blois foren un llinatge sorgit de la noblesa franca, en el qual els membres principals es van anomenar Tibald (Thibaldus en llatí).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Casa de Blois · Veure més »
Castell de Beynac
El castell de Beynac està situat a la comuna de Beynac-et-Cazenac, al departament de la Dordonya i més concretament dins del Perigord negre, a França.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Castell de Beynac · Veure més »
Castillo de Garcimuñoz
Castillo de Garcimuñoz és un municipi de la província de Conca, comunitat autònoma de Castella - la Manxa.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Castillo de Garcimuñoz · Veure més »
Catedral de Nostra Senyora de l'Assumpció de Lescar
La catedral de Nostra Senyora de l'Assumpció de Lescar és l'antiga seu de la diòcesi de Lescar, abolida en virtut del Concordat de 1801 que la separà entre la diòcesi d'Agen i la de Baiona.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Catedral de Nostra Senyora de l'Assumpció de Lescar · Veure més »
Catedral de Pamplona
Vista de l'interior del temple La Catedral de Santa María la Real de Pamplona, situada a la ciutat de Pamplona (Comunitat Foral de Navarra, Espanya), seu de l'arxidiòcesi de Pamplona i Tudela, és un conjunt arquitectònic eclesiàstic únic, per tractar-se del complex catedralici més complet que es conserva a Espanya.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Catedral de Pamplona · Veure més »
Catedral de Roda d'Isàvena
La Catedral de Sant Vicent màrtir de Roda d'Isàvena (Ribagorça) és una catedral romànica que fou seu del bisbat de Roda-Barbastre entre el 887 i el 1149, en què va ser traslladada al bisbat de Lleida.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Catedral de Roda d'Isàvena · Veure més »
Caterina I de Navarra
Caterina I de Navarra (1470 - Mont-de-Marsan, França, 1517) fou reina de Navarra, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1483-1517).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Caterina I de Navarra · Veure més »
Cèntul II de Bearn
Cèntul II (segona meitat del segle IX - c. 940) va ser vescomte de Bearn des del 905 fins a la seva mort.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Cèntul II de Bearn · Veure més »
Comtat d'Aragó
IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Comtat d'Aragó · Veure més »
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Comtat de Borgonya · Veure més »
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Comtat de Foix · Veure més »
Comtat de Mortain
Mortain en un mapa de la Normandia històrica El comtat de Mortain fou una jurisdicció feudal centrada a la població de Mortain a Normandia.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Comtat de Mortain · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Constança de Tolosa
Constança de Tolosa (c. 1180 - c. 1260) va ser una noble occitana del.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Constança de Tolosa · Veure més »
Copríncep d'Andorra
Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Copríncep d'Andorra · Veure més »
Cova de Lombrives
La cova de Lombrives (cauna de Lombrives en occità, grotte de Lombrives en francès) és una cova situada a l'Arieja, dins dels límits de la comuna d'Ussat i a tres quilòmetres de Tarascó.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Cova de Lombrives · Veure més »
Creu d'Aïnsa
La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Creu d'Aïnsa · Veure més »
Cristina de França
Imatge de Cristina circa 1614 Cristina de França o senzillament Cristina Maria, anomenada Madama Reale, (Christine de France; París, França 1606 - Torí, Savoia 1663) fou una princesa francesa, duquessa consort de Savoia i regent del ducat.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Cristina de França · Veure més »
Dadilda de Pallars
Dadilda de Pallars o Dadildis de Pallars (després de 860-s. X).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Dadilda de Pallars · Veure més »
Dinastia Ènnega
El regne de Pamplona cap al 925 La dinastia Ènnega, també anomenada Banu Enneco, està tradicionalment considerada la primera família que va ostentar el poder al regne de Pamplona.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Dinastia Ènnega · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Dinastia borbònica · Veure més »
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Dinastia Capet · Veure més »
Dinastia d'Évreux
Escut d'Armes dels comtes capets d'Evreux Escut d'armes dels reis navarresos del casal d'Evreux La Dinastia d'Évreux o Casal d'Évreux és una branca de la Dinastia Capet que parteix de Lluís Evreux, que va rebre el 1298 del seu pare el rei Felip III de França el comtat d'Evreux.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Dinastia d'Évreux · Veure més »
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Dinastia Ximena · Veure més »
Donat III Llop de Bigorra
Donat III Llop (?-940) Jean de Jaurgain.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Donat III Llop de Bigorra · Veure més »
Elionor d'Alburquerque
Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Elionor d'Alburquerque · Veure més »
Elionor de Castella i de Manuel
Escultura d'Elionor de Castella i de Manuel, del seu sepulcre a la catedral de Pamplona Elionor de Castella i de Manuel (?, 1350 - Pamplona, 1415).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Elionor de Castella i de Manuel · Veure més »
Elionor I de Navarra
Armes personals d'Elionor I de Navarra. Les del seu pare Joan II d'Aragó i les del seu marit Gastó IV de Foix Elionor I de Navarra (Olite, Navarra, 2 de febrer de 1426 – Tudela, Navarra, 12 de febrer de 1479) fou princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1464-1479) i reina de Navarra (1479), i princesa de Girona (1461-1462).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Elionor I de Navarra · Veure més »
Enric I de Navarra
Enric I de Navarra i III de Xampanya el Gras (?, c. 1244 - Pamplona, 22 de juliol de 1274) fou rei de Navarra i comte de Xampanya (1270-1274).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Enric I de Navarra · Veure més »
Enric II de Navarra
Enric II de Navarra (Sangüesa, Navarra, 1503 - Pau, 1555) fou rei de Navarra, copríncep d'Andorra, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Enric II de Navarra · Veure més »
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Enric IV de França · Veure més »
Ermessenda de Bigorra
Ermessenda de Bigorra (1015-1049?), també coneguda com a Gerberga o Gisberga fou reina d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Ermessenda de Bigorra · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria
L'Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria és una obra renaixentista de Castelló de Farfanya (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria · Veure més »
Estefania de Foix
Estefania de Foix (c. 1014-1058/1066?) fou reina consort de Pamplona.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Estefania de Foix · Veure més »
Estefania Ramon
Estefania Ramon o Estefania de Barcelona (995-1077), filla dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Estefania Ramon · Veure més »
Expedició normanda de 859
Entre l'any 859 i 862 va tenir lloc l'expedició normanda de la Mediterrània, un dels atacs vikings més espectaculars.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Expedició normanda de 859 · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Felip II de Castella · Veure més »
Felip III de Navarra
Felip III de Navarra el Bo o el Noble (27 de març de 1306 - 26 de setembre de 1343) també conegut com a Felip d'Évreux, va ser rei de Navarra entre 1329 i 1343 per dret de la seva dona, Joana II, filla del darrer rei navarrès del casal de França.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Felip III de Navarra · Veure més »
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Felip IV de França · Veure més »
Felip V de França
Felip V de França i II de Navarra el Llarg (en francés Philippe V de France, Philippe II de Navarre o Philippe V le Long), (1293 - Abadia de Longchamp, 3 de gener de 1322), fou comte de Borgonya (1315-1322); regent de França i Navarra (1316) i rei de França i Navarra (1316-1322).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Felip V de França · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Ferran el Catòlic · Veure més »
Ferran González
J. Villanueva, 1750-53). Ferran González (Castell de Lara, ? - Burgos, 970) fou comte de Castella (931-944 i 945-970).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Ferran González · Veure més »
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Ferran I de Lleó · Veure més »
Ferran I de Portugal
Ferran I de Portugal, dit el Bell, l'Inconscient o l'Inconstant (Santarém, 31 d'octubre de 1345 - Lisboa, 22 d'octubre de 1383), fou rei de Portugal (1367-1383), l'últim de la dinastia Borgonya.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Ferran I de Portugal · Veure més »
Fortuny I de Pamplona
Fortuny I Garcés (820/825 - Monestir de Leire, ca. 906) dit pels musulmans el Borni (en àrab al-Ankar) i el Monjo per la historiografia basca moderna, va ser el tercer rei de Pamplona entre 882 a 905, darrer representant de la dinastia Ènnega, descendent d'Ènnec Aritza.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Fortuny I de Pamplona · Veure més »
Francesc I de Navarra
Francesc I de Navarra (?, 1467 - Pau, 1483), també conegut com a Francesc Febus, va ser rei de Navarra (1479-1483) i comte de Foix i de Bigorra, vescomte de Bearn i de Castellbò i copríncep d'Andorra (1471 i 1483).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Francesc I de Navarra · Veure més »
Garcia Ènnec
Garcia Ènnec o Garcia I de Pamplona (ca. 810 - ca. 880) va ser rei de Pamplona (851-ca. 880).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Garcia Ènnec · Veure més »
Garcia I d'Aragó
Garcia I d'Aragó, dit el Dolent (? - 843), fou comte d'Aragó (820-833).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Garcia I d'Aragó · Veure més »
Garcia Ramires
Garcia V de Pamplona o Garcia Ramires, dit el Restaurador (en aragonès: García Remíriz; d. 1110 - Lizarra, Llorca, 1150), fou rei de Pamplona (1134-1150).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Garcia Ramires · Veure més »
Garcia Sanxes I de Pamplona
Garcia Sanxes I de Pamplona, també anomenat Garcia III de Pamplona i II d'Aragó (919 - 970), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (925-970).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Garcia Sanxes I de Pamplona · Veure més »
Garcia Sanxes II de Pamplona
Garcia Sanxes II de Pamplona, també anomenat Garcia IV de Pamplona i III d'Aragó, dit el Tremolós (ca. 964 - ca. 1004), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (994-1004).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Garcia Sanxes II de Pamplona · Veure més »
Garcia Sanxes III de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Garcia Sanxes III de Pamplona · Veure més »
Garcia Ximenes
Garcia Ximenes (Navarra, mort ca. 844) va ser un cavaller medieval navarrès membre de la dinastia Ximena.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Garcia Ximenes · Veure més »
Gastó I de Bearn
Gastó I († 984) va ser vescomte de Bearn i Auloron del 940 al 984.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Gastó I de Bearn · Veure més »
Gastó III de Castellbò
Gastó III de Castellbò (1444 - Libourne, Aquitània 1470) va ser vescomte de Castellbò, infant de Navarra i príncep de Viana.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Gastó III de Castellbò · Veure més »
Gastó IV de Foix
Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472) fou vescomte de Castellbò (1423-1462); i comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Gastó IV de Foix · Veure més »
Guerra de les Vespres Sicilianes
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Guerra de les Vespres Sicilianes · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Guifré el Pilós · Veure més »
Guilhèm Adèr
Guilhèm Adèr (1570-1638) fou un poeta en gascó, originari de Gimont, a les terres del Comtat d'Armanyac (a la regió de Gascunya).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Guilhèm Adèr · Veure més »
Guillem de Berguedà
Guillem de Berguedà a cavall; cançoner A Guillem de Berguedà amb dues dames; BnF ms. 854 fol. 192v, cançoner I L'única torre que resta del castell de Montmajor. Actualment només queden escassos vestigis dels antics castells de Guillem de Berguedà. fou un senyor feudal i trobador català.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Guillem de Berguedà · Veure més »
Guiscarda de Bearn
Guiscarda de Bearn (c. 1090 – 1154), fou vescomtessa de Bearn del 1134 al 1147.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Guiscarda de Bearn · Veure més »
Habitatge al carrer Sant Antoni, 26 (Castelló de Farfanya)
L'Habitatge al carrer Sant Antoni, 26 és una obra de Castelló de Farfanya (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Habitatge al carrer Sant Antoni, 26 (Castelló de Farfanya) · Veure més »
Història de Navarra
Navarra Escut del Regne de Navarra La història de Navarra narra els esdeveniments que han tingut lloc a Navarra des dels temps dels primers pobladors, a la prehistòria, fins a l'actualitat.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Història de Navarra · Veure més »
Història del País Basc
Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Història del País Basc · Veure més »
Infants d'Aragó
Infant d'Aragó fou el títol emprat a Castella per als fills mascles de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque durant el regnat d'Alfons el Magnànim.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Infants d'Aragó · Veure més »
Isabel d'Urgell
Isabel d'Urgell (Ciutat d'Urgell? (probable), v1048 – ?, 1071/1085) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué reina consort d'Aragó i Pamplona (1065-1071) i comtessa consort de Berga, Cerdanya i Conflent (1071) com a resultats dels seus matrimonis.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Isabel d'Urgell · Veure més »
Isabel de França
Isabel de Borbó i de Mèdici (Fontainebleau, França, 22 de novembre de 1603-Madrid, Espanya, 6 d'octubre de 1644) anomenada Isabel de França va ser una princesa francesa, filla d'Enric IV, que esdevingué monarca consort d'Espanya i primera esposa de Felip IV, entre 1621 i 1644.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Isabel de França · Veure més »
Jaume d'Armanyac-Nemours
Jaume d'Armanyac, duc de Nemours, (c. 1433 - París, 4 d'agost de 1477), va ser un noble francès.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Jaume d'Armanyac-Nemours · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan I de Foix
Joan I de Grailly o Joan I de Foix (1382 - Maseras, 1436) fou vescomte de Castellbò (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà, i captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Joan I de Foix · Veure més »
Joan I de França
Joan I de França i de Navarra el Pòstum (Palau del Louvre, París 1316), rei de França i Navarra (1316).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Joan I de França · Veure més »
Joan I el Roig
Joan I el Roig Joan I el Roig -en bretó Yann Iañ ar Ruz, en francès Jean Ier le Roux- (1217 o 1218 - 8 d'octubre de 1286, Castell de l'Isle), fill de Pere I Mauclerc, batlle de Bretanya i d'Alix de Thouars, va ser duc de Bretanya entre 1221 i 1286 i comte de Richmond el 1268.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Joan I el Roig · Veure més »
Joan III Albret
Armes personals Joan III Albret Armes de Joan III Albret coma rei consort de Navarra Armes de Joan III Albret coma rei consort de Navarra Joan III Albret o Joan III de Navarra (1469 - Pau, 1516) fou senyor d'Albret, vescomte de Tartàs, comte de Perigord i vescomte de Llemotges (1481-1516) i rei de Navarra i comte de Foix (1484-1516).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Joan III Albret · Veure més »
Joan IV d'Armanyac
Joan IV d'Armanyac, nascut el 15 d'octubre de 1396 a Rodés, mort el 5 de novembre de 1450 a l'Isle-Jourdain (Illa Jordà) va ser comte d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, i vescomte de Fesenzaguet, vescomte de Lomanha i Auvillars, de 1418 a 1450.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Joan IV d'Armanyac · Veure més »
Joan V d'Harcourt
Joan V d'Harcourt i III d'Aumale (executat l'abril de 1356), va ser comte d'Aumale, i després segon comte d'Harcourt, vescomte de Châtellerault i senyor d'Aarschot al Ducat de Brabant.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Joan V d'Harcourt · Veure més »
Joana de Navarra (reina d'Anglaterra)
Enric IV a la catedral de Canterbury Joana de Navarra (Pamplona, 10 de juliol de 1370 - Havering Bower, Essex, 9 de juliol de 1437) fou infanta de Navarra i duquessa consort de Bretanya i reina consort d'Anglaterra.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Joana de Navarra (reina d'Anglaterra) · Veure més »
Joana de Valois (reina de Navarra)
Joana de França o Joana de Valois (Châteauneuf-sur-Loire, Regne de França, 24 de juny de 1343 - Evreux, Navarra, 3 de novembre de 1373), princesa francesa i reina consort de Navarra (1351 - 1373).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Joana de Valois (reina de Navarra) · Veure més »
Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba · Veure més »
Joana I de Navarra
Joana I de Navarra (1273-Vincennes, França, 1305) fou reina de Navarra, comtessa de Xampanya (1274-1305) i reina consort de França (1285-1305).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Joana I de Navarra · Veure més »
Joana II de Navarra
Representació de Joana II (esquerra) Joana II de Navarra o Joana de França (Conflans, Regne de França, 1311 - íd. 6 d'octubre de 1349) fou princesa del Regne de França i reina de Navarra (1328-1349).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Joana II de Navarra · Veure més »
Joana III de Navarra
Joana III de Navarra, coneguda coma Joana d'Albret (Pau, Aquitània 1528 - París 1572), fou reina de Navarra suo iure, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tartàs i senyora d'Albret (1555-1572).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Joana III de Navarra · Veure més »
Llegenda de Galceran de Pinós
La Llegenda de Galceran de Pinós és un relat medieval sobre el miraculós alliberament dels nobles catalans Galceran II de Pinós i el cavaller Sancerni, senyor de Sull i vassall de la baronia dels Pinós.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Llegenda de Galceran de Pinós · Veure més »
Llei Paccionada Navarresa
Llei de Modificació de Furs de Navarra, més coneguda amb la denominació de Llei Paccionada Navarresa del 16 d'agost de 1841 va sorgir com a resultat de la Llei de confirmació de furs, de 25 d'octubre de 1839, que tractava de conciliar el manteniment del règim foral de Navarra amb el nou règim liberal instaurat per la Constitució espanyola de 1837.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Llei Paccionada Navarresa · Veure més »
Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra
El Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra és un llibre de miniatures il·luminades gòtiques fet a Barcelona per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós vers 1339-1345, com a regal de noces de la seva primera esposa, Maria de Navarra.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra · Veure més »
Llinatge dels Peralta (branca siciliana)
La família Peralta (també coneguda com els Peralta d'Aragó) és una nissaga noble, molt lligada a la corona catalano-aragonesa i directament emparentada amb els Comtes de Barcelona.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Llinatge dels Peralta (branca siciliana) · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Llista de reis de Castella · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Llista de reis de França · Veure més »
Lloba de Pamplona
Lloba de Pamplona filla il·legítima de Sanç I Garces, rei de Pamplona i de Raimunda, serventa del rei, segons mostra clarament el Còdex de Roda.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Lloba de Pamplona · Veure més »
Llop ibn Mussa ibn Mussa
Llop ibn Mussa, de nom complet Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun ibn Qassi ibn Furtun, (v. 820 - Cameros, 875) fou valí de Toledo.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Llop ibn Mussa ibn Mussa · Veure més »
Lluís X de França
Lluís I de Navarra i X de França el Tossut (París, 1289-Vincennes, 1316) fou rei de Navarra (1305-1316) i rei de França (1314-1316).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Lluís X de França · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Lluís XIII de França · Veure més »
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Lluís XV de França · Veure més »
Logronyo
Logronyo (en castellà i oficialment, Logroño) és un municipi situat al nord d'Espanya, capital de la comunitat autònoma uniprovincial de La Rioja.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Logronyo · Veure més »
María de Armendáriz
va ser una dama de companyia de la infanta Elionor I de Navarra.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і María de Armendáriz · Veure més »
Margarida d'Angulema
Margarida d'Angulema també anomenada Margarida de Navarra, Margarida d'Orleans i Margarida d'Alençon (Angulema 11 d'abril de 1492 - Odos, França 21 de desembre de 1549), fou duquessa consort d'Alençon (1509-1525) i reina consort de Navarra (1527-1549).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Margarida d'Angulema · Veure més »
Margarida de Borbó-Dampierre
Margarida de Borbó-Dampierre, també coneguda com a Margarida de Navarra (1211 - 12 d'abril de 1256) va ser la tercera i última esposa de Teobald I de Navarra, es va convertir en comtessa de Xampanya i reina de Navarra.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Margarida de Borbó-Dampierre · Veure més »
Margarida de Borgonya i de França
Margarida de Borgonya (1290 - Gaillard 1315), infanta de Borgonya i reina consort de França i Navarra (1314-1315).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Margarida de Borgonya i de França · Veure més »
Margarida de l'Aigle
Margarida de l'Aigle (1104 - 25 de maig de 1141) fou reina de Navarra per matrimoni el 1130.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Margarida de l'Aigle · Veure més »
Margarida de Valois (reina de França)
Margarida de Valois o la Reina Margot (Saint-Germain-en-Laye, 14 de maig de 1553 - París, 27 de març de 1615).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Margarida de Valois (reina de França) · Veure més »
Margarida Gonzaga de Màntua
Margarida Gonzaga o de Màntua (en italià Margherita Gonzaga di Mantova) fou una princesa italiana de la casa de Gonzaga que va néixer a Màntua (Itàlia) el 2 d'octubre de 1591 i va morir a Nancy el 7 de febrer de 1632.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Margarida Gonzaga de Màntua · Veure més »
Múnia de Castella
Múnia de Castella, Muniadona o Mumadonna (995-1066) fou reina consort del regne de Pamplona pel seu matrimoni amb el rei Sanç III de Pamplona (1011-1035), al qual s'afegiren els territoris del comtat de Ribagorça (1017-1035) i de Castella (1028-1035) pels seus drets dinàstics.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Múnia de Castella · Veure més »
Monestir de Sant Joan de la Penya
El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Monestir de Sant Joan de la Penya · Veure més »
Monestir de Santo Domingo de Silos
El clasutre amb el detall de la columna torçada El Monestir de Santo Domingo de Silos és una abadia benedictina situada en el municipi de Santo Domingo de Silos, a la província de Burgos.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Monestir de Santo Domingo de Silos · Veure més »
Mussa ibn Fortun
Mussa ibn Fortun ——, també conegut com a Mussa I (?, v.740 - Saraqusta, 802) fou governador musulmà d'Arnedo, Saragossa i Tarassona al.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Mussa ibn Fortun · Veure més »
Mussa ibn Mussa ibn Fortun
Mussa ibn Mussa al-Qassawí o Mussa II (v. 780 - Tudela, 26 de setembre de 862) fou senyor de la vall de l'Ebre i valí de Tudela, Osca i Saragossa.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Mussa ibn Mussa ibn Fortun · Veure més »
Mutàrrif ibn Llop
Mutàrrif ibn Lubb ibn Mussa ibn Mussa ibn Furtun ibn Qassi ibn Furtun, més conegut com Mutàrrif ibn Llop, fou un membre de la dinastia musulmana muladí dels Banu Qassi.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Mutàrrif ibn Llop · Veure més »
Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun
Mutàrrif ibn Mussa (? - Pamplona, 799) fou l'últim valí de Pamplona (789?-799) fins a la revolta que posà fi a la dominació musulmana.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Navarra · Veure més »
Ora faz ost’o senhor de Navarra
“Ora faz ost’o senhor de Navarra” és una cantiga d'escarn o maldit i la primera obra conservada de la literatura galaicoportuguesa, així com una de les seves primeres manifestacions escrites.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Ora faz ost’o senhor de Navarra · Veure més »
Palacio de los Sebastianes
El palacio de los Sebastianes és un palau de d'estil gòtic tardà situat al carrer Major de la localitat navarresa de Sangüesa (Espanya).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Palacio de los Sebastianes · Veure més »
Palau Comtal de Cocentaina
El palau Comtal de Cocentaina és un palau renaixentista ubicat a la població de Cocentaina, a la comarca del Comtat.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Palau Comtal de Cocentaina · Veure més »
Palau reial d'Olite
El palau reial d'Olite o Palau dels Reis de Navarra d'Olite és una construcció del amb caràcter cortesà i militar, on els aspectes residencials van prevaler sobre els militars, situat al municipi navarrès d'Olite.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Palau reial d'Olite · Veure més »
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Papat d'Avinyó · Veure més »
Pere de Foix el Jove
fou un cardenal i bisbe francès.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Pere de Foix el Jove · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Pere el d'Osca · Veure més »
Poema de Fernán González
El Poema de Fernán González narra diferents fets històrics de la vida d'aquest personatge històric i rellevant en la història de Castella.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Poema de Fernán González · Veure més »
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Príncep de Girona · Veure més »
Ramon I Donat
Ramon I Donat († 956) fou comte de Bigorra al.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Ramon I Donat · Veure més »
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Regne de Lleó · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Regne de Navarra · Veure més »
Robert II de Borgonya
Robert II de Borgonya Robert II de Borgonya (1248 - Vernon-sur-Seine 1306), duc de Borgonya (1271-1306).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Robert II de Borgonya · Veure més »
Sanç I de Pamplona
Sanç I de Pamplona o Sanç Garcés (? - Resa, 925) va ser rei de Pamplona entre 905 i 925, va ser el primer monarca de la dinastia Ximena al regne després de la renúncia de Fortuny I. Probablement Sanç havia estat un dels notables més destacats del rei i reuní unes millors condicions per ocupar el govern.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Sanç I de Pamplona · Veure més »
Sanç II de Pamplona
Sanç II de Pamplona i I d'Aragó, anomenat també Sanç Garcés II de Pamplona i I d'Aragó o Sanç Abarca (? - 994) va ser rei de Pamplona i comte d'Aragó entre 970 i 994.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Sanç II de Pamplona · Veure més »
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Sanç III de Pamplona · Veure més »
Sanç IV de Pamplona
Sanç IV de Pamplona o Sanç Garcés IV, dit el de Peñalén (ca. 1039 - Peñalén, Guadalajara, 1076) fou rei de Navarra (1054-1076).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Sanç IV de Pamplona · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Sanç Ramires · Veure més »
Sanç VI de Navarra
esmalt els seus successors. Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Sanç VI de Navarra · Veure més »
Sanç VII de Navarra
Sanç VII dit “el Fort” (c. 1170 - Tudela, 1234) fou rei de Navarra (1194 - 1234).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Sanç VII de Navarra · Veure més »
Sança de Castella (1006-1027)
Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Sança de Castella (1006-1027) · Veure més »
Sança de Castella i de Barcelona
Sança de Castella i de Barcelona (v 1130 - 1177), infanta de Castella i reina consort de Navarra (1157-1177).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Sança de Castella i de Barcelona · Veure més »
Taifa d'Albarrasí
La taifa d'as-Sahla o taifa de Xantamariyya aix-Xarq o taifa dels Banu Razín (o o), coneguda historiogràficament com a taifa d'Albarrasí fou un petit regne de taifa establert al voltant de la vila d'Albarrasí i de la seua serralada per la dinastia amaziga dels Banu Razín.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Taifa d'Albarrasí · Veure més »
Teobald I de Navarra
Escut d'armes de Teobald I de Navarra i IV de Xampanya Teobald I de Navarra i IV de Xampanya el Trobador (Troyes, França 1201 - Pamplona 1253) va ser comte de Xampanya i Brie (1201-1253); rei de Navarra (1234-1253).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Teobald I de Navarra · Veure més »
Teobald II de Navarra
Segell de Teobald II de Navarra. Segell de Teobald II de Navarra. Denari encunyat durant el regnat de Teobald II amb la inscripció ''Tiobald rex de Navarie''. Teobald II de Navarra i V de Xampanya el Jove (?, 7 de desembre de 1238 - Trapani, 4 de desembre de 1270) fou rei de Navarra i comte de Xampanya i de Brie (1253-1270).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Teobald II de Navarra · Veure més »
Teobald III de Xampanya
Segell de Teobald III de Xampanya de 1198. És el primer comte de Xampanya del qual es té evidència que va prendre el senyal de la barra com a senyal heràldic, apareixent tant sobre el seu escut de cavaller, com al revers del segell. Els segells del seu germà i del seu pare mostren escuts plans sense cap tipus d'armories, ni en el anvers, ni el revers dels seus segells, per bé que es considera que el seu germà Enric II de Xampanya, rei de Jerusalem podria ja haver pres aquest senyal.Arbois De Jubainville, Henry d':http://books.google.cat/books?id.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Teobald III de Xampanya · Veure més »
Toda de Pamplona
Inscripció en la tomba de Toda de Navarra Toda Asnar de Larraun (v 885 - d 970), infanta i reina consort de Pamplona (?-925).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Toda de Pamplona · Veure més »
Tractat de Blois (1512)
El Tractat de Blois o Quart Tractat de Blois va ser un tractat signat a mitjans del mes de juliol de 1512 a la ciutat francesa de Blois.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Tractat de Blois (1512) · Veure més »
Urraca de Castella i Lleó
Reis i reines de Navarra Urraca de Castella i Lleó (Pelúgano, Ayer (Astúries), 1133, 1189) fou Reina de Navarra, filla bastarda d'Alfons VII de Castella i d'una dama asturiana nomenada Gontrada Pérez, filla del comte Pedro Díaz.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Urraca de Castella i Lleó · Veure més »
Urraca Fernández de Castella
Urraca de Castella o Urraca Fernández (ca. 935 - 1007) va ser una infanta de Castella i en dues ocasions reina consort de Lleó (951-956) i (958-960) i reina consort de Navarra (970-994).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Urraca Fernández de Castella · Veure més »
Vegueria francesa
La vegueria francesa és la representació que històricament tenia el rei de França o el president de la República Francesa a Andorra, com a cosenyor d'aquest país.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Vegueria francesa · Veure més »
Violant de Dreux (duquessa de Borgonya)
Violant de Dreux o Iolanda de Dreux (1212/1213 - 1248), va ser duquessa de Borgonya per casament.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Violant de Dreux (duquessa de Borgonya) · Veure més »
Ximena Fernández
Ximena Fernández (? - ca. 1035) fou reina consort de Navarra (994-1004).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Ximena Fernández · Veure més »
Ximeno el Fort
Ximeno el Fort (Navarra, finals de) va ser un vascó membre de la dinastia Ximena, anomenada pels àrabs Banu Wenneqo o descendents d'Ènnec.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Ximeno el Fort · Veure més »
Ximeno Garcés
Ximeno I de Pamplona (? - 860), senyor d'Àlaba i co-rei de Pamplona (851-860).
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Ximeno Garcés · Veure més »
Ximeno Garcés de Pamplona
Ximeno II de Navarra (? - 29 de maig de 931) fou infant de Navarra i regent del regne de Navarra (925-931) durant la minoria de Garcia Sanxes I.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і Ximeno Garcés de Pamplona · Veure més »
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 1 d'abril · Veure més »
1004
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 1004 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 1054 · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 1068 · Veure més »
1194
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 1194 · Veure més »
1294
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 1294 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 1387 · Veure més »
1421
;Països Catalans.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 1421 · Veure més »
1441
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 1441 · Veure més »
1461
;Països Catalans.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 1461 · Veure més »
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 16 de setembre · Veure més »
17 de juny
El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 17 de juny · Veure més »
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 18 de juny · Veure més »
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 27 de juny · Veure més »
27 de març
El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 27 de març · Veure més »
27 de setembre
El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 27 de setembre · Veure més »
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 29 de maig · Veure més »
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 6 de juliol · Veure més »
781
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 781 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis de Navarra і 970 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Infanta de Navarra, LListat de reis de Navarra, Llistat de reis de Navarra, Rei de Baixa Navarra, Rei de Navarra, Rei de Pamplona, Reina de Navarra, Reis de Navarra, Sobirà de Navarra.
