Taula de continguts
34 les relacions: Absolutisme, Alemany, Alexandre II de Rússia, Alexandre III de Rússia, Balcans, Congrés de Berlín, Conservadorisme, Europa Occidental, Francesc Josep I d'Àustria, Gran Bretanya, Guerra franco-prussiana, Guerra russo-turca (1877-1878), Guillem I de Prússia, Guillem II de Prússia, Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Leo von Caprivi, Liberalisme, Lorena, Monarquia constitucional, Otto von Bismarck, Política exterior, Rússia, Republicanisme, Socialisme, Tercera República Francesa, Unificació alemanya, 1870, 1872, 1878, 1881, 1890, 1891, 1893.
- Tractats de l'Imperi Rus
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Absolutisme
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Alemany
Alexandre II de Rússia
Alexandre II de Rússia (Moscou, 29 d'abril de 1818 - Sant Petersburg, 13 de març de 1881) fou un aristòcrata rus, tsar de l'Imperi Rus entre 1855 i 1881.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Alexandre II de Rússia
Alexandre III de Rússia
Alexandre III de Rússia (Sant Petersburg, 10 de març de 1845 - Livàdia, Crimea, 1 de novembre de 1894) fou tsar de Rússia des de 1881 fins al 1894.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Alexandre III de Rússia
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Balcans
Congrés de Berlín
Congrés de Berlín, representació artística d'Anton von Werner El Congrés de Berlín de 1878 fou una assemblea diplomàtica dels representants de diversos estats europeus sota la presidència d'Otto von Bismarck, Canceller d'Alemanya amb el propòsit de reorganitzar la zona dels Balcans després de la derrota de l'Imperi Otomà a la Guerra russo-turca (1877-1878).
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Congrés de Berlín
Conservadorisme
El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Conservadorisme
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Europa Occidental
Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Francesc Josep I d'Àustria
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Gran Bretanya
Guerra franco-prussiana
La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Guerra franco-prussiana
Guerra russo-turca (1877-1878)
La Guerra russo-turca de 1877-1878 també coneguda com la Guerra d'Orient, va tenir els seus orígens en la voluntat russa d'aconseguir un accés a la Mar Mediterrània i alliberar els pobles eslaus dels Balcans de l'Imperi Otomà.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Guerra russo-turca (1877-1878)
Guillem I de Prússia
Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Guillem I de Prússia
Guillem II de Prússia
Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou l'últim emperador (Kàiser) de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941).
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Guillem II de Prússia
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Imperi Austrohongarès
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Imperi Otomà
Leo von Caprivi
Georg Leo Graf von Caprivi de Caprara de Montecuccoli (24 de febrer de 1831 - 6 de febrer de 1899), general alemany i home d'Estat, fou el successor d'Otto von Bismarck com a Canceller d'Alemanya, càrrec que exercí entre els anys 1890 i 1894.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Leo von Caprivi
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Liberalisme
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Lorena
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Monarquia constitucional
Otto von Bismarck
Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, 1 d'abril de 1815; Friedrichsruh, 30 de juliol de 1898), va ser un estadista i polític prussià i després alemany.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Otto von Bismarck
Política exterior
Política exterior és el conjunt de les decisions i de l'acció duta per un organisme més enllà del seu àmbit competencial.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Política exterior
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Rússia
Republicanisme
''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Republicanisme
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Socialisme
Tercera República Francesa
La Tercera República Francesa, (en francès, La Troisième Republique, escrit de vegades com La IIIe République) és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleó III durant la Guerra Francoprussiana i l'esfondrament del Segon Imperi Francès, fins a 1940, quan la derrota de la Tercera República Francesa per part de l'Alemanya nazi en va provocar la substitució pel Govern de Vichy.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Tercera República Francesa
Unificació alemanya
L'imperi alemany de 1871-1918. Com que la part germanòfona del plurinacional Imperi austríac va ser exclosa, aquesta construcció geogràfica va representar una solució anomenada Alemanya petita (Kleindeutsch). Frederic Guillem IV La unificació alemanya fou un procés polític endegat al que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і Unificació alemanya
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і 1870
1872
;Països Catalans.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і 1872
1878
;Països Catalans.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і 1878
1881
;Països Catalans.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і 1881
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і 1890
1891
;Països Catalans.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і 1891
1893
;Països Catalans.
Veure Lliga dels Tres Emperadors і 1893
Vegeu també
Tractats de l'Imperi Rus
- Acta de la Conferència de Brussel·les de 1890
- Compra d'Alaska
- Conferències de la Haia de 1899 i 1907
- Congrés de Viena
- Convenció Anglorussa
- Convenció de Pequín
- Convenció del Metre
- Declaració de París
- Lliga dels Tres Emperadors
- Primera partició de Polònia
- Protocol bòxer
- Santa Aliança
- Segona partició de Polònia
- Tercera partició de Polònia
- Tractat d'Åbo
- Tractat d'Adrianòpolis (1829)
- Tractat d'Aigun
- Tractat de Berlín (1878)
- Tractat de Bucarest (1916)
- Tractat de Copenhagen (1709)
- Tractat de Fontainebleau (1814)
- Tractat de Fredrikshamn
- Tractat de Greifswald
- Tractat de Gueórguievsk
- Tractat de Gulistan
- Tractat de Hannover (1710)
- Tractat de Kiakhta (1727)
- Tractat de Londres (1839)
- Tractat de Londres (1867)
- Tractat de Londres (1913)
- Tractat de Londres (1915)
- Tractat de Nystad
- Tractat de París (1814)
- Tractat de París (1815)
- Tractat de París (1856)
- Tractat de Portsmouth
- Tractat de Sant Petersburg (1723)
- Tractat de Sant Petersburg (1875)
- Tractat de Tianjin
- Tractat de Tilsit
- Tractat de Turkmantxai
- Tractat de Viena (1738)