Taula de continguts
22 les relacions: Acadèmia Sant Anselm, Aosta, Clericalisme, Dante Alighieri, Ducat de Savoia, Eugénie Martinet, Francès, Francoprovençal, Inquisició, Itàlia, Jean Baptiste de Tillier, Jean-Baptiste Cerlogne, Lió, Llengües d'oïl, Portu Empedocli, Regió amb Estatut Especial, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Sardenya, Suïssa, Vall d'Aosta, Victor Hugo, 1855.
Acadèmia Sant Anselm
Acadèmia de Sant Anselm (francès Académie de Saint Anselme) fou una institució cultural valldostana fundada el 1855 per Jean-Antoine Gal i Joseph Auguste Duc, president de 1878 a 1908, amb la finalitat de promoure el conreu de la llengua francesa entre erudits, escriptors i historiadors, així com la defensa de les tradicions regionals.
Veure Literatura valldostana і Acadèmia Sant Anselm
Aosta
Aosta (italià Aosta, francès Aoste, valldostà Aoûta) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.
Veure Literatura valldostana і Aosta
Clericalisme
Clericalisme és una posició ideològica que propaga la intromissió del clericat, principalment catòlic en els afers polítics, l'ensenyament, la recerca científica i en l'esfera privada (matrimoni, sexualitat…) de tots els ciutadans, també per qui no pertany a la fe.
Veure Literatura valldostana і Clericalisme
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Veure Literatura valldostana і Dante Alighieri
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Veure Literatura valldostana і Ducat de Savoia
Eugénie Martinet
Eugénie Martinet (Aosta, 1896 – 1983) fou una poeta valldostana en arpità.
Veure Literatura valldostana і Eugénie Martinet
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Literatura valldostana і Francès
Francoprovençal
Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.
Veure Literatura valldostana і Francoprovençal
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Veure Literatura valldostana і Inquisició
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Literatura valldostana і Itàlia
Jean Baptiste de Tillier
Jean-Baptiste de Tillier (Aosta, 1678 – 11 de març de 1744) fou un polític i historiador valldostà.
Veure Literatura valldostana і Jean Baptiste de Tillier
Jean-Baptiste Cerlogne
Jean-Baptiste Cerlogne (Saint-Nicolas, 6 de març de 1826 – 7 d'octubre de 1910) fou un sacerdot i poeta valldostà en arpità.
Veure Literatura valldostana і Jean-Baptiste Cerlogne
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Veure Literatura valldostana і Lió
Llengües d'oïl
Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.
Veure Literatura valldostana і Llengües d'oïl
Portu Empedocli
Ubicació de Porto Empedocle dins la província Porto Empedocle (sicilià 'a Marina) és un municipi italià, dins de la província d'Agrigent.
Veure Literatura valldostana і Portu Empedocli
Regió amb Estatut Especial
Regions amb estatut especial Regió amb Estatut Especial, a Itàlia, és una regió que gaudeix d'una forma particular d'autonomia amb estatut, segons preveu l'article 116 de la Constitució italiana.
Veure Literatura valldostana і Regió amb Estatut Especial
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Literatura valldostana і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Veure Literatura valldostana і Regne de Sardenya
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Literatura valldostana і Suïssa
Vall d'Aosta
En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.
Veure Literatura valldostana і Vall d'Aosta
Victor Hugo
Victor Hugo (Besançon, 26 de febrer del 1802 - París, 22 de maig del 1885) va ser un dels més importants escriptors del romanticisme en francès i sovint és identificat com un dels millors poetes francesos.
Veure Literatura valldostana і Victor Hugo
1855
;Països Catalans.
Veure Literatura valldostana і 1855
També conegut com Literatura valdostana.