Accés més ràpid que el navegador!
45 les relacions: Agermanament, Albert Deffeyes, Anselm de Canterbury, Anselme Réan, Arquitectura longobarda, Augusta Pretòria, Castell de Fénis, Cerví, Cerví (muntanya), Charvensod, Comune, Dinastia Savoia, Diodato, Dora Baltea, Edat mitjana, Eugénie Martinet, Federico Chabod, França, Francès, Francoprovençal, Francs, Gignod, Gots, Gressan, Guido Grimod, Italià, Itàlia, Kaolack, Mont Blanc, Mont Rosa, Narbona, Partit Democràtic (Itàlia), Pollein, Roisan, Romania, Saint-Christophe (Vall d'Aosta), Salasses, San Giorgio Morgeto, Sarraïns, Sarre (Vall d'Aosta), Senegal, Sinaia, Unió Valldostana, Vall d'Aosta, 1025.
Agermanament
Monument a l'Agermanament, a Olesa de Montserrat (Barcelona). Cartell bilingüe d'agermanaments a l'Alguer, amb grafit. L'agermanament entre dues ciutats és l'establiment oficial de lligams de cooperació mútua.
Nou!!: Aosta і Agermanament · Veure més »
Albert Deffeyes
Albert Deffeyes (Aosta, 1913 - 1953) fou un mestre, alpinista i polític valldostà.
Nou!!: Aosta і Albert Deffeyes · Veure més »
Anselm de Canterbury
Anselm de Canterbury (1033 o 1034 - 21 d'abril, 1109), també conegut com a Sant Anselm, Anselm d'Aosta o Anselm de Bec, va ser un monjo benedictí, filòsof i teòleg que ocupà l'arquebisbat de Canterbury entre 1093 i 1109.
Nou!!: Aosta і Anselm de Canterbury · Veure més »
Anselme Réan
Anselme Réan (Aosta, 1855 - 1928) fou un metge i polític valldostà, un dels pares del nacionalisme valldostà.
Nou!!: Aosta і Anselme Réan · Veure més »
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.
Nou!!: Aosta і Arquitectura longobarda · Veure més »
Augusta Pretòria
Teatre romà. Augusta Pretòria (Augusta Praetoria Αὐγούστα Πραιτωρία) va ser una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina al territori dels salasses, al peu dels Alps, avui Aosta.
Nou!!: Aosta і Augusta Pretòria · Veure més »
Castell de Fénis
El castell de Fénis en la comuna homònima i al marge dret del riu Dora Baltea, el principal de la Vall d'Aosta, es considera una de les més notables fortaleses d'aquesta regió.
Nou!!: Aosta і Castell de Fénis · Veure més »
Cerví
* Zoologia: Cerví, mena de mamífer remugant de la subfamília Cervinae, família Cervidae, vegeu cervins.
Nou!!: Aosta і Cerví · Veure més »
Cerví (muntanya)
El Cerví http://esadir.cat/toponims/altrestoponims/cervin/view?searchterm.
Nou!!: Aosta і Cerví (muntanya) · Veure més »
Charvensod
Charvensod (arpità Tsarveunsoù) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.
Nou!!: Aosta і Charvensod · Veure més »
Comune
El comune (els comuni en plural), a Itàlia, és la divisió administrativa bàsica, tant de províncies com de regions, i el seu equivalent a Catalunya seria el municipi.
Nou!!: Aosta і Comune · Veure més »
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Nou!!: Aosta і Dinastia Savoia · Veure més »
Diodato
Antonio Diodato (Aosta, 30 d'agost de 1991), més conegut només pel seu cognom Diodato, és un cantant i compositor italià.
Nou!!: Aosta і Diodato · Veure més »
Dora Baltea
El Dora Baltea és un riu del nord-oest d'Itàlia afluent del riu Po que naix a la Glacera de la Brenva a la Vall d'Aosta als Alps i recorre el Piemont.
Nou!!: Aosta і Dora Baltea · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Aosta і Edat mitjana · Veure més »
Eugénie Martinet
Eugénie Martinet (Aosta, 1896 – 1983) fou una poeta valldostana en arpità.
Nou!!: Aosta і Eugénie Martinet · Veure més »
Federico Chabod
Federico Chabod (Aosta, 23 de febrer de 1901 – Roma, 14 de juliol de 1960) fou un polític i historiador valldostà.
Nou!!: Aosta і Federico Chabod · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Aosta і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Aosta і Francès · Veure més »
Francoprovençal
Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.
Nou!!: Aosta і Francoprovençal · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Aosta і Francs · Veure més »
Gignod
Gignod (arpità Dzegnoù) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.
Nou!!: Aosta і Gignod · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Aosta і Gots · Veure més »
Gressan
Gressan (arpità Grèssan) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.
Nou!!: Aosta і Gressan · Veure més »
Guido Grimod
Guido Grimod (Aosta, 1951) és un polític valldostà.
Nou!!: Aosta і Guido Grimod · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Aosta і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Aosta і Itàlia · Veure més »
Kaolack
Kaolack és un port fluvial i una de les més grans ciutats del Senegal, situada a 189 quilòmetres al sud-est de Dakar.
Nou!!: Aosta і Kaolack · Veure més »
Mont Blanc
El Mont Blanc (Mont Blanc en francès i Monte Bianco en italià) és el punt culminant i cim emblemàtic dels Alps i un dels més coneguts del món.
Nou!!: Aosta і Mont Blanc · Veure més »
Mont Rosa
El mont Rosa (en italià: Monte Rosa, en francès: Mont Rose) és un massís dintre dels Alps situat entre les regions italianes del Piemont i la Vall d'Aosta i el cantó suís de Valais.
Nou!!: Aosta і Mont Rosa · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Aosta і Narbona · Veure més »
Partit Democràtic (Itàlia)
El Partit Democràtic (en italià Partito Democratico, PD) és un partit polític italià de centre-esquerra fundat el 14 d'octubre de 2007.
Nou!!: Aosta і Partit Democràtic (Itàlia) · Veure més »
Pollein
Pollein (arpità Polèn) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.
Nou!!: Aosta і Pollein · Veure més »
Roisan
Roisan (arpità Rouèsan) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.
Nou!!: Aosta і Roisan · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Aosta і Romania · Veure més »
Saint-Christophe (Vall d'Aosta)
Saint-Christophe (arpità Sent-Cretôblo) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.
Nou!!: Aosta і Saint-Christophe (Vall d'Aosta) · Veure més »
Salasses
Els salasses (llatí: Salassi, grec Σαλασσοί) foren una poderosa tribu alpina del nord d'Itàlia que vivien a la moderna Vall d'Aosta, antiga Durias o Dora Baltea.
Nou!!: Aosta і Salasses · Veure més »
San Giorgio Morgeto
San Giorgio Morgeto és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a la regió italiana de Calàbria, situat a uns 70 km al sud-oest de Catanzaro i a uns 50 km al nord-est de Reggio de Calàbria.
Nou!!: Aosta і San Giorgio Morgeto · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Aosta і Sarraïns · Veure més »
Sarre (Vall d'Aosta)
Sarre (arpità Sarro) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.
Nou!!: Aosta і Sarre (Vall d'Aosta) · Veure més »
Senegal
La República del Senegal és un estat al sud del riu Senegal, a l'Àfrica occidental.
Nou!!: Aosta і Senegal · Veure més »
Sinaia
Sinaia és un municipi de Romania, a la província de Prahova.
Nou!!: Aosta і Sinaia · Veure més »
Unió Valldostana
Unió Valldostana (francès Union Valdôtaine, UV) és un partit polític italià que reclama l'autogovern de la Vall d'Aosta, així com la defensa de la seva especificat cultural i lingüística.
Nou!!: Aosta і Unió Valldostana · Veure més »
Vall d'Aosta
En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.
Nou!!: Aosta і Vall d'Aosta · Veure més »
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Aosta і 1025 · Veure més »
