Accés més ràpid que el navegador!
53 les relacions: Apià, August, Batalla d'Àccium, Batalla de Filipos, Bucilià, Calpúrnia (esposa de Cèsar), Capitoli, Cassi Dió, Cassi Parmensis, Cònsol romà, Censor romà, Cleòpatra, Dècim Juni Brut Albí, Dictador romà, Espurina, Eutropi (historiador), Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar), Gai Servili Casca, Gai Treboni, Gai Vel·lei Patèrcul, Gens Cecília, Gneu Pompeu Magne, Harúspex, Idus de març, Imperator, Juli Cèsar, Luci Minuci Basili, Luci Ponci Àquila, Luci Til·li Cimbre, Marc Antoni, Marc Juni Brut, Nicolau Damascè, Optimat, Pàrtia, Plutarc de Queronea, Procònsol, Publi Nasó, Publi Servili Casca, Quarta Guerra Civil Romana, Quint Antisti Labeó, Quint Ligari, Segon Triumvirat, Segona Guerra Civil romana, Senat Romà, Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC), Suetoni, Teatre de Pompeu, Tercera Guerra Civil Romana, Tribú de la plebs, Turuli, ..., Vides dels dotze cèsars, Vides paral·leles, 15 de març. Ampliar l'índex (3 més) »
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Apià · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і August · Veure més »
Batalla d'Àccium
La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Batalla d'Àccium · Veure més »
Batalla de Filipos
La Batalla de Filipos va ser un enfrontament militar entre les forces de Marc Antoni i Octavi (membres del Segon Triumvirat) contra les forces dels assassins de Juli Cèsar: Marc Juni Brut i Gai Cassi Longí, l'any 42 aC, en la localitat de Filipos, Macedònia.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Batalla de Filipos · Veure més »
Bucilià
Bucilià (Bucilianus) fou un dels assassins de Juli Cèsar el 44 aC.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Bucilià · Veure més »
Calpúrnia (esposa de Cèsar)
Calpúrnia (en llatí Calpurnia) era filla de Luci Calpurni Pisó Cesoní, cònsol l'any 58 aC i la darrera esposa de Juli Cèsar, amb qui es va casar l'any 59 aC.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Calpúrnia (esposa de Cèsar) · Veure més »
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Capitoli · Veure més »
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Cassi Dió · Veure més »
Cassi Parmensis
Cassi Parmensis (Cassius Parmensis) va ser un escriptor romà nascut a Parma.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Cassi Parmensis · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Cònsol romà · Veure més »
Censor romà
El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Censor romà · Veure més »
Cleòpatra
Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Cleòpatra · Veure més »
Dècim Juni Brut Albí
Dècim Juni Brut Albí (Decimus Junius Brutus Albinus) va ser un dels assassins de Juli Cèsar, que no s'ha de confondre amb Marc Juni Brut, també assassí de Cèsar i molt més conegut.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Dècim Juni Brut Albí · Veure més »
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Dictador romà · Veure més »
Espurina
Espurina (en llatí Spurinna) va ser un harúspex etrusc que actuà durant el.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Espurina · Veure més »
Eutropi (historiador)
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Eutropi (historiador) · Veure més »
Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)
Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar) · Veure més »
Gai Servili Casca
Gai Servili Casca (en llatí Caius Servilius Casca) va ser un polític romà.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Gai Servili Casca · Veure més »
Gai Treboni
Gai Treboni (en llatí Caius Trebonius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Gai Treboni · Veure més »
Gai Vel·lei Patèrcul
Gai Vel·lei Patèrcul (Gaius Velleius Paterculus; Campània, 19 aC-30) va ser un historiador romà contemporani d'August i Tiberi.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Gai Vel·lei Patèrcul · Veure més »
Gens Cecília
La gens Cecília (en llatí gens Caecilia) va ser una gens romana, d'origen plebeu.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Gens Cecília · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Harúspex
''fetge de Piacenza'' Harúspex o arúspex (en llatí plural Aruspices o Haruspices) és el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels déus.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Harúspex · Veure més »
Idus de març
Al calendari romà les idus de març queien en el 15 del mes de Martius.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Idus de març · Veure més »
Imperator
Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Imperator · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Juli Cèsar · Veure més »
Luci Minuci Basili
Luci Minuci Basili (en llatí Lucius Minucius Basilius) va ser un dels assassins de Juli Cèsar.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Luci Minuci Basili · Veure més »
Luci Ponci Àquila
Luci Ponci Àquila (en llatí Lucius Pontius Aquila) va ser un tribú del poble probablement l'any 45 aC, l'únic que no es va aixecar al pas de Juli Cèsar durant el seu triomf.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Luci Ponci Àquila · Veure més »
Luci Til·li Cimbre
Luci Til·li Cimbre (en llatí Lucius Tillius Cimber) va ser un dels assassins de Juli Cèsar l'any 44 aC.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Luci Til·li Cimbre · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Marc Antoni · Veure més »
Marc Juni Brut
Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Marc Juni Brut · Veure més »
Nicolau Damascè
Nicolau Damascè (en llatí Nicolaus Damascenus, en grec antic Νικόλαος Δαμασκηνός) fou un historiador multidisciplinari i filòsof grec sirià de la segona meitat del, amic d'Herodes el Gran i d'August.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Nicolau Damascè · Veure més »
Optimat
Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Optimat · Veure més »
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Pàrtia · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Plutarc de Queronea · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Procònsol · Veure més »
Publi Nasó
Publi Nasó (en llatí Publius Naso) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Publi Nasó · Veure més »
Publi Servili Casca
Publi Servili Casca (en llatí Publius Servilius Casca Longus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Publi Servili Casca · Veure més »
Quarta Guerra Civil Romana
La Quarta Guerra Civil Romana, també coneguda com la Guerra entre Antoni i Octavi (32 aC-30 aC) fou la darrera guerra civil de la República Romana i va enfrontar Cleòpatra i Marc Antoni contra Octavi August.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Quarta Guerra Civil Romana · Veure més »
Quint Antisti Labeó
Quint Antisti Labeó (en llatí Quintus Antistius Labeo), membre de la gens Antístia d'origen plebeu, va ser un jurista romà deixeble de Servi Sulpici, que va viure a la meitat del.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Quint Antisti Labeó · Veure més »
Quint Ligari
Quint Ligari (en llatí Quintus Ligarius) va ser un militar romà del.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Quint Ligari · Veure més »
Segon Triumvirat
El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Segon Triumvirat · Veure més »
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Segona Guerra Civil romana · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Senat Romà · Veure més »
Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC)
Servi Sulpici Galba (Servius Sulpicius S. f. S. n. Galba) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC) · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Suetoni · Veure més »
Teatre de Pompeu
Recreació de l'exterior del '''Teatre de Pompeu'''.El teatre representat en un fragment del plànol de marbre anomenat ''Forma Urbis'' El Teatre de Pompeu va ser un teatre romà situat al Camp de Mart, a Roma, construït pel cònsol romà Gneu Pompeu Magne entre el 61 i el 55 aC.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Teatre de Pompeu · Veure més »
Tercera Guerra Civil Romana
La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Tercera Guerra Civil Romana · Veure més »
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Tribú de la plebs · Veure més »
Turuli
Turuli o Turul·li, (en llatí Turulius o Turullius) possiblement Publi, dagnomen o segons Dió Cassi Decimus, va ser un dels assassins de Juli Cèsar.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Turuli · Veure més »
Vides dels dotze cèsars
Vides dels dotze cèsars (en llatí: De vita Caesarum) és una sèrie de biografies històriques dels dotze primers emperadors romans, des de Juli Cèsar fins a Domicià, publicades per l'escriptor romà Suetoni, després de l'any 121.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Vides dels dotze cèsars · Veure més »
Vides paral·leles
Les Vides paral·leles (en grec Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і Vides paral·leles · Veure més »
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Assassinat de Juli Cèsar і 15 de març · Veure més »
