Taula de continguts
105 les relacions: Alexandra de Rússia, Antoni I de Saxònia, Àustria, Batalla de Valmy, Bozen, Budapest, Carles III d'Espanya, Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen), Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carolina de Baviera, Caterina II de Rússia, Charles François Dumouriez, Coblença (Alemanya), Cripta Imperial de Viena, Despotisme il·lustrat, Elisabet Carlota d'Orleans, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Elisabet de Württemberg (arxiduquessa d'Àustria), Enriqueta de Nassau-Weilburg (arxiduquessa d'Àustria), Ferran III de Toscana, Florència, França, Francesc I d'Àustria, Francesc I de les Dues Sicílies, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic Guillem II de Prússia, Gran Ducat de Toscana, Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym, Joan d'Àustria (comte de Meran), Josep Antoni d'Àustria, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Juliol, Leipzig, Leopold I de Lorena, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de governants d'Àustria, Llista de monarques de Bohèmia, Llista de reis d'Hongria, Llista de reis germànics, Lluís Josep de Borbó-Condé, Lluís XVI de França, Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies (gran duquessa de Toscana), Longwy, Manifest de Brunswick, Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya), Maria Antonieta d'Àustria, Maria Clementina d'Àustria (princesa hereva de Nàpols), Maria Dorotea de Württemberg, Maria Ferranda de Saxònia, Maria Lluïsa d'Àustria-Este, ... Ampliar l'índex (55 més) »
- Morts el 1792
- Naixements del 1747
Alexandra de Rússia
La gran duquessa Alexandra de Rússia i la seva germana Helena. Alexandra de Rússia, arxiduquessa d'Àustria i palatina d'Hongria (Sant Petersburg 1783 - Viena 1801).
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Alexandra de Rússia
Antoni I de Saxònia
Antoni I de Saxònia (Dresden 1755 - Castell de Pillnitz 1836).
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Antoni I de Saxònia
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Àustria
Batalla de Valmy
La batalla de Valmy, va tenir lloc el 20 de setembre de 1792, fou enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Valmy
Bozen
Bolzano/Bozen (alemany: Bozen, italià: Bolzano, ladí dolomita: Bulsan/Balsan) és la capital del Tirol del Sud, a la regió autònoma de Trentino – Tirol del Sud.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Bozen
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Budapest
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles III d'Espanya
Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen)
Carles Lluís d'Àustria (Florència, 1771 - Viena, 1847) fou Arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria, de Bohèmia i de Toscana amb el tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen)
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carolina de Baviera
Carolina de Baviera, reina de Württemberg i emperadriu d'Àustria (Mannheim 1792 - Viena 1873) va ser una princesa de Baviera amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni en primeres núpcies amb el rei Guillem I de Württemberg i en segones núpcies amb l'emperador Francesc I d'Àustria.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Carolina de Baviera
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Caterina II de Rússia
Charles François Dumouriez
Charles François du Périer du Mouriez, anomenat Dumouriez (Cambrai, 26 de gener de 1739 - Turville Park, Oxford, 14 de març de 1823) fou un general i polític francès.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Charles François Dumouriez
Coblença (Alemanya)
Coblença (en alemany, Koblenz) és una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Renània-Palatinat.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Coblença (Alemanya)
Cripta Imperial de Viena
L'Església del Caputxins de Viena on s'ubica la Cripta Imperial La Cripta Imperial de Viena o Cripta dels Caputxins (en alemany: Kaisergruft o Kapuzinergruft) va ser des de 1633 el principal lloc de sepultura per als Habsburg austríacs, és a dir, per als emperadors hereditaris del Sacre Imperi Romanogermànic i els seus descendents.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Cripta Imperial de Viena
Despotisme il·lustrat
Caterina II fou una gran impulsora de l'art i l'educació a Rússia. El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la racionalitat.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Despotisme il·lustrat
Elisabet Carlota d'Orleans
Elisabet Carlota d'Orleans (Saint-Cloud, 13 de setembre de 1676 - Commercy, 1744) fou princesa de sang de França de la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que esdevingué duquessa de Lorena per matrimoni.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Elisabet Carlota d'Orleans
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elisabet de Württemberg (arxiduquessa d'Àustria)
Elisabet de Württemberg, arxiduquessa d'Àustria (Treptow, 21 d'abril de 1767 - Viena, 18 de febrer de 1790. Duquessa de Württemberg amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni en el si de la casa reial d'Àustria. Nascuda a Treptow, a la històrica regió del Brandenburg, el dia 21 d'abril de 1767, essent filla del duc Frederic II Eugeni de Württemberg i de la marcgravina Frederica de Brandenburg-Schwedt.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Elisabet de Württemberg (arxiduquessa d'Àustria)
Enriqueta de Nassau-Weilburg (arxiduquessa d'Àustria)
Enriqueta de Nassau-Weilburg (Bayreuth, 30 d'octubre de 1797 - Viena, 29 de desembre de 1829) fou Princesa de Nassau-Weilburg amb el tractament d'altesa sereníssima que contragué matrimoni amb l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Enriqueta de Nassau-Weilburg (arxiduquessa d'Àustria)
Ferran III de Toscana
Ferran III de Toscana (Florència 1773 - 1824) fou gran duc de Toscana des de l'any 1790 i fins a l'any 1824.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran III de Toscana
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Florència
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і França
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Francesc I d'Àustria
Francesc I de les Dues Sicílies
Francesc I de les Dues Sicílies (Nàpols 1777 - 1830).
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Francesc I de les Dues Sicílies
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic Guillem II de Prússia
, quart rei de Prússia, regnà des del 1786 fins a la seva mort.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic Guillem II de Prússia
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Gran Ducat de Toscana
Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym
Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym (Hoym, 2 de desembre de 1797 - Pest, 13 de setembre de 1817) va ser una princesa de la casa d'Ascània.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym
Joan d'Àustria (comte de Meran)
Joan d'Àustria (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1782 - Graz el dia 11 de maig de 1859) fou Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria, de Bohèmia i de Toscana amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan d'Àustria (comte de Meran)
Josep Antoni d'Àustria
Josep Antoni d'Àustria (Florència, 9 de març de 1776 - Buda, 13 de gener de 1847) va ser arxiduc d'Àustria i palatí del regne d'Hongria durant més de 50 anys, entre 1795 i 1847.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Josep Antoni d'Àustria
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Juliol
Leipzig
(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Leipzig
Leopold I de Lorena
Leopold I de Lorena, en alemany Leopold Joseph von Lothringen (Innsbruck, 11 de setembre de 1679 - Lunéville, 27 de març de 1729) fou duc de Lorena.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Leopold I de Lorena
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Llista de governants d'Àustria
Àustria va estar governada per margraus, ducs, i arxiducs i emperadors.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de governants d'Àustria
Llista de monarques de Bohèmia
Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de monarques de Bohèmia
Llista de reis d'Hongria
Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944).
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis d'Hongria
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis germànics
Lluís Josep de Borbó-Condé
Imatge de Lluís Josep de Borbó-Condé. Lluís Josep de Borbó-Condé (París, 9 d'agost de 1740 - Chantilly 1818) fou el vuitè príncep de Condé amb el nom de Lluís V des de 1740 fins a la seva mort; els Prínceps de Condé tenien la consideració de prínceps de sang del Regne de França.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís Josep de Borbó-Condé
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís XVI de França
Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies (gran duquessa de Toscana)
La princesa Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies, gran duquessa de Toscana. Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies, gran duquessa de Toscana (Nàpols 1773 - Viena 1802).
Longwy
Longwy és un municipi francès situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Longwy
Manifest de Brunswick
Caricatura que mostra el tractament que va donar la població francesa al Manifest de Brunswick El Manifest de Brunswick va ser una proclamació emesa per Charles William Ferdinand, Duc de Brunswick, commandant de les Forces Aliades (principalment austríaques i prussianes), el dia 25 de juliol de 1792 a la població de París, França durant la Guerra de la Primera Coalició.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Manifest de Brunswick
Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)
Maria Amàlia de Saxònia (Dresden 1724 - Madrid 1760), princesa de Polònia i Saxònia, reina consort de Nàpols (1724-1759) i d'Espanya (1759-1760).
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)
Maria Antonieta d'Àustria
'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Antonieta d'Àustria
Maria Clementina d'Àustria (princesa hereva de Nàpols)
Maria Clementina d'Àustria (Villa del Poggio Imperiale, 1777 - Nàpols 1801).
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Clementina d'Àustria (princesa hereva de Nàpols)
Maria Dorotea de Württemberg
La duquessa '''Maria Dorotea de Württemberg''', arxiduquessa d'Àustria Maria Dorotea de Württemberg, arxiduquessa d'Àustria i palatina d'Hongria (Karlsruhe 1797 - Ofen (Hongria) 1855) va ser una duquessa de Württemberg amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni en el si de la casa d'Àustria.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Dorotea de Württemberg
Maria Ferranda de Saxònia
Maria Ferranda de Saxònia, gran duquessa de Toscana (Dresden 1796 - Castell de Brandeis 1865).
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Ferranda de Saxònia
Maria Lluïsa d'Àustria-Este
Maria Lluïsa d'Àustria-Este (Monza, 14 de desembre de 1787 - Verona, 7 d'abril de 1816) fou arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria, de Bohèmia i d'Este amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Lluïsa d'Àustria-Este
Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia
Maria Lluïsa Antònia de Borbó i de Saxònia (Portici, 24 de novembre de 1745 - Viena, 15 de maig de 1792) va ser princesa de Nàpols i de Sicília, i des de 1759 va ser infanta d'Espanya.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia
Maria Teresa d'Àustria (reina de Saxònia)
va ser arxiduquessa d'Àustria i reina consort de Saxònia.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Teresa d'Àustria (reina de Saxònia)
Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria)
Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies, emperadriu d'Àustria (Nàpols 1772 - Viena 1807).
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Teresa I d'Àustria
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Mèdici
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Nàpols
Palau de Schönbrunn
El Palau de Schönbrunn es troba a Viena (Àustria) i és un dels monuments més importants d'Àustria i de l'Europa Central, essent un magnífic exponent de l'arquitectura barroca civil i de l'arquitectura palatina del.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Palau de Schönbrunn
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і París
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Pisa
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Polònia
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Praga
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Prússia
Primera Coalició
La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Primera Coalició
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Primera República Francesa
Rainier d'Àustria
Rainier d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Pisa, 30 de setembre de 1783 - Bolzano, 1853) fou Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria i de Bohèmia amb el tractament d'altesa imperial.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Rainier d'Àustria
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Rússia
Regne de Croàcia
El Regne de Croàcia (Regnum Croatiae; croat: Kraljevina Hrvatska, Hrvatsko Kraljevstvo) fou un regne medieval de l'Europa central que comprenia la major part del que avui és Croàcia (sense l'Ístria occidental i algunes ciutats costaneres dàlmates), a més de l'actual Bòsnia i Hercegovina.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Croàcia
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Revolució Francesa
Sacre emperador romanogermànic
Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre emperador romanogermànic
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Toscana
Tractat de Sistova
El Tractat de Sistova va acabar la guerra austro-turca de 1788-1791 entre l'Imperi Otomà i l'Arxiducat d'Àustria, i es va signar a Sistova el 4 d'agost de 1791.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Sistova
Verdun (Mosa)
Verdun és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Verdun (Mosa)
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і Viena
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 10 d'agost
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1747
1765
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1765
1768
;Països Catalans.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1768
1769
;Països catalans;Resta del món.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1769
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1770
1774
;Països catalans;Resta del món.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1774
1778
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1778
1782
;Països Catalans.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1782
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1783
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1784
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1788
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1791
1792
;Països catalans.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1792
1795
;Països Catalans.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1795
1798
;Països Catalans.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1798
1801
;Països Catalans.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1801
1809
;Països Catalans.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1809
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1824
1827
;Països Catalans.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1827
1834
;Països catalans.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1834
1835
;Països Catalans.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1835
1847
;Països Catalans.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1847
1853
;Països Catalans.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1853
1859
;Països Catalans.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1859
1864
;Països Catalans.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 1864
20 d'abril
El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 20 d'abril
20 de setembre
El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 20 de setembre
27 d'agost
El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 27 d'agost
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 4 d'agost
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic і 5 de maig
Vegeu també
Morts el 1792
- Antoine Louis
- Antoni Ponç i Piquer
- Antonio Boroni
- Antonio Rosetti
- Athanase Auger
- Bernardo Aliprandi
- Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck
- Carlo Zuccari
- Christian Cay Lorenz Hirschfeld
- Christian Wilhelm Podbielski
- Davit Guramixvili
- Denís Fonvizin
- Dragging Canoe
- Ernst Wilhelm Wolf
- Friedrich Ludwig Benda
- Giovanni Battista Casali
- Guillaume Le Gentil
- Gustau III de Suècia
- Hamad ibn Saïd
- Hannah Snell
- Ibn Abd-al-Wahhab
- Jean Marie du Lau
- Jean-Joseph Sue (pare)
- Johann Andreas Stein
- Johann van Beethoven
- John Burgoyne
- John Hardin
- John Smeaton
- Joseph Martin Kraus
- Joseph-Antoine Cerutti
- Katsukawa Shunshō
- Kermur de Legal
- Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia
- Maria Lluïsa de Savoia, princesa de Lamballe
- Marie Jeanne Riccoboni
- Michelle Paul Guido de Chabanon
- Miguel Antonio de Ustáriz
- Mulay Yazid
- Nguyễn Huệ
- Nicolas Dézède
- Paul Möhring
- Richard Arkwright
- Robert Adam
- Samson Occom
- Samuel Hearne
- Simó II Gurieli
- Tiradentes
Naixements del 1747
- Abraham Breguet
- Aleksandr Barànov
- Antoine Nicolas Duchesne
- Armand Louis de Gontaut
- Benjamin Vulliamy
- D'Ewes Coke
- Dominique Séraphin
- Eugenio Espejo
- Felip Antoni de Borbó
- Felip Igualtat
- Franz Paula von Schrank
- Frederic III de Hessen-Kassel
- Grigori Xélikhov
- Heinrich Leopold Wagner
- Ivan Khandoixkin
- Ivan Mane Jarnović
- Jean-François Reubell
- Johann Abraham Peter Schulz
- Johann Elert Bode
- Johann Wilhelm Hässler
- Keleix Ahmad Beg Xarvaixidze
- Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Leopold Koželuch
- Martín Zapater
- Narcís Casanoves i Bertran
- Narcís Marull i Torrent
- Pere d'Alberní i Teixidor
- Robert Cleveley
- Roger Ducos
- Rose Bertin
- Shiba Kōkan
- Timothy Dexter
- Yasuaki Aida
També conegut com Leopold I de Toscana, Leopold II, emperador romanogermànic, Leopold VII d'Àustria, Pere Leopold de Lorena.