Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Le maschere

Índex Le maschere

Le maschere és una òpera en un pròleg i tres actes de Pietro Mascagni sobre un llibret de Luigi Illica.

Taula de continguts

  1. 44 les relacions: Ariadne auf Naxos, Arlequí, Arnold Schönberg, Ígor Stravinski, Baix (veu), Baríton, Bruno Bartoletti, Commedia dell'arte, Domenico Cimarosa, Ferruccio Busoni, Gènova, Gianluigi Gelmetti, Gioachino Rossini, Il matrimonio segreto, Iris (Mascagni), Italià, Itàlia, La Fenice, La Scala, Llibret, Luigi Illica, Milà, Nàpols, Neoclassicisme, Opera buffa, Pietro Mascagni, Pulcinella, Rússia, Recitatiu, Richard Strauss, Roma, Soprano, Teatro Carlo Felice, Teatro Comunale (Bolonya), Teatro dell'Opera di Roma, Teatro Filarmonico, Teatro Regio (Torí), Teatro San Carlo, Tenor, Torí, Venècia, Verona, 17 de gener, 1901.

  2. Òperes de Pietro Mascagni
  3. Òperes del 1901
  4. Commedia dell'Arte

Ariadne auf Naxos

Ariadne auf Naxos (Ariadna a Naxos) és una òpera en dues parts amb música de Richard Strauss i amb llibret alemany d'Hugo Von Hofmannsthal, basat en Le Bourgeois Gentilhomme (El burgés gentilhome) de Molière i el mite grec d'Ariadna i Bacus.

Veure Le maschere і Ariadne auf Naxos

Arlequí

Arlequí amb màscara Arlequí (Arlecchino en italià) és un dels personatges clàssics de la Commedia dell'Arte ('comèdia de l'art'), apareguda a Itàlia al, el vestit del qual estava fet de rombes multicolors que, al principi, eren pedaços que representaven la pobresa del personatge, però que, amb el temps, van anar estilitzant-se, fins a esdevenir un vestit bonic i elegant.

Veure Le maschere і Arlequí

Arnold Schönberg

, de nom complet Arnold Franz Walter SchönbergLa forma anglesa de Schönberg, Schoenberg, va ser adoptada oficialment quan va deixar Europa i es va retrobar amb el judaisme el 1933fou un compositor austríac nacionalitzat estatunidenc.

Veure Le maschere і Arnold Schönberg

Ígor Stravinski

, nom complet amb patronímic Ígor Fiódorovitx Stravinski,fou un compositor rus, posteriorment nacionalitzat francès (1934) i estatunidenc (1945).

Veure Le maschere і Ígor Stravinski

Baix (veu)

Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz.

Veure Le maschere і Baix (veu)

Baríton

Baríton és el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del tenor.

Veure Le maschere і Baríton

Bruno Bartoletti

Bruno Bartoletti (Sesto Fiorentino, 10 de juny de 1926 – Florència, 9 de juny de 2013) fou un director d'orquestra italià particularment associat amb el repertori líric i contemporani.

Veure Le maschere і Bruno Bartoletti

Commedia dell'arte

Espectacle de comèdia de l'art Il·lustració de la comèdia de l'art, segle XIX Commedia dell'arte va ser el nom que va rebre un tipus d'espectacle improvisat de carrer que va ser especialment popular al renaixement italià i que tenia uns personatges característics, com la Colombina, l'Arlequí, el Pedrolino —que esdevindria el Pierrot francès— i el pantalone.

Veure Le maschere і Commedia dell'arte

Domenico Cimarosa

Domenico Cimarosa (Aversa, Regne de Nàpols, 17 de desembre de 1749 - Venècia, 11 de gener de 1801) fou un compositor clàssic italià, membre de l'escola napolitana, que combinà la seva vasta producció operística, principalment en el camp de l'opera buffa, amb una activa composició de música religiosa i algunes peces instrumentals.

Veure Le maschere і Domenico Cimarosa

Ferruccio Busoni

nom abreujat de Dante Michaelangelo Benvenuto Ferruccio Busoni va ser un compositor, virtuós pianista, professor i director d'orquestra italià.

Veure Le maschere і Ferruccio Busoni

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Veure Le maschere і Gènova

Gianluigi Gelmetti

va ser un director d'orquestra italo-monegasc.

Veure Le maschere і Gianluigi Gelmetti

Gioachino Rossini

fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del.

Veure Le maschere і Gioachino Rossini

Il matrimonio segreto

Il matrimonio segreto és una opera buffa composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret escrit per Giovanni Bertati, basat en The Clandestine Marriage de George Colman i David Garrick.

Veure Le maschere і Il matrimonio segreto

Iris (Mascagni)

Iris és una òpera verista en tres actes de Pietro Mascagni sobre un llibret italià original de Luigi Illica.

Veure Le maschere і Iris (Mascagni)

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Veure Le maschere і Italià

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Le maschere і Itàlia

La Fenice

L'interior de La Fenice el 1837 La Fenice és un dels teatres operístics més famosos d'Europa ubicat a Venècia, Itàlia.

Veure Le maschere і La Fenice

La Scala

El Teatro alla Scala (també conegut com La Scala de Milà) és un dels teatres d'òpera més famosos del món.

Veure Le maschere і La Scala

Llibret

El llibret és el text utilitzat en una obra musical de caràcter teatral com ara l'òpera, l'opereta, la sarsuela, l'oratori o el musical.

Veure Le maschere і Llibret

Luigi Illica

Luigi Illica (Castell'Arquato, prop de Piacenza, 9 de maig de 1857 - Colombarone, 16 de desembre de 1919) va ser un famós llibretista italià, que va escriure, sol o en col·laboració amb Giuseppe Giacosa, per a Giacomo Puccini, Alfredo Catalani, Umberto Giordano, Pietro Mascagni i altres importants compositors d'òpera italians.

Veure Le maschere і Luigi Illica

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Veure Le maschere і Milà

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Veure Le maschere і Nàpols

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Veure Le maschere і Neoclassicisme

Opera buffa

''Il barbiere di Siviglia'', a l'any 2015 Lopera buffa, o catalanitzat òpera bufa, és un gènere d'òpera que nasqué en ple període barroc, es desenvolupà a Nàpols en la primera part del.

Veure Le maschere і Opera buffa

Pietro Mascagni

fou un compositor, principalment d'òpera, i director d'orquestra italià.

Veure Le maschere і Pietro Mascagni

Pulcinella

Pulcinella és un ballet d'Ígor Stravinski basat en una obra de teatre del entorn del personatge Pulcinella originari de la Commedia dell'arte.

Veure Le maschere і Pulcinella

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Veure Le maschere і Rússia

Recitatiu

El recitatiu, és una forma musical que es descriu com un discurs melòdic musicat.

Veure Le maschere і Recitatiu

Richard Strauss

, fou un director d'orquestra i compositor alemany de música clàssica particularment notable pels seus poemes simfònics, òperes i lieder.

Veure Le maschere і Richard Strauss

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Le maschere і Roma

Soprano

Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.

Veure Le maschere і Soprano

Teatro Carlo Felice

Vista del Teatre Carlo Felice a la plaça Ferrari El Teatro Carlo Felice és la principal sala d'òpera de Gènova, Itàlia, utilitzat per a les actuacions d'òpera, ballet, música orquestral, i recitals.

Veure Le maschere і Teatro Carlo Felice

Teatro Comunale (Bolonya)

El Teatro Comunale de Bolonya va ser construït per Antonio Galli da Bibbiena en el lloc on es trobava la Domus Aurea dels Bentivoglio, destruïda l'any 1507.

Veure Le maschere і Teatro Comunale (Bolonya)

Teatro dell'Opera di Roma

El Teatro dell'Opera, conegut històricament com a teatre Costanzi, és un teatre d'òpera de Roma (Itàlia).

Veure Le maschere і Teatro dell'Opera di Roma

Teatro Filarmonico

El Teatro Filarmonico és el principal teatre d'òpera de Verona.

Veure Le maschere і Teatro Filarmonico

Teatro Regio (Torí)

El Teatro Regio és un dels edificis de la casa reial de Savoia declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.

Veure Le maschere і Teatro Regio (Torí)

Teatro San Carlo

El Real Teatro di San Carlo (en napolità: Rial Triato 'e San Carlo), més conegut com el Teatro San Carlo, és el teatre d'òpera de Nàpols, un dels més antics en funcionament ininterromput des de la seva fundació.

Veure Le maschere і Teatro San Carlo

Tenor

En música, tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5.

Veure Le maschere і Tenor

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Veure Le maschere і Torí

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Le maschere і Venècia

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Veure Le maschere і Verona

17 de gener

El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Le maschere і 17 de gener

1901

209x209px;Països Catalans.

Veure Le maschere і 1901

Vegeu també

Òperes de Pietro Mascagni

Òperes del 1901

Commedia dell'Arte