Obrir a Google MapsTaula de continguts
44 les relacions: Alfons el Cast, Arquitectura gòtica, Calaceit, Carles de Viana, Casa consistorial de la Freixneda, Castell de Santa Bàrbara (la Freixneda), Català, Col·lectivització, Confederació Nacional del Treball, Felip IV de Castella, Freixe, Gàrgola, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Joan el Sense Fe, Maquis, Matarranya, Mont-roig de Tastavins, Municipi, Orde de Calatrava, Pere el Gran, Queretes, Ramon Cabrera i Grinyó, Renaixement, Saragossa, Torre mestra, Tortosa, Vila, 1170, 1462, 1643, 1706, 1839, 1911, 1918, 1923, 1925, 1929, 1931, 1933, 1936, 1939, 1947.
- Matarranya
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure La Freixneda і Alfons el Cast
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure La Freixneda і Arquitectura gòtica
Calaceit
El poblat ibèric de Sant Antoni, a Calaceit L'escut de Calaceit en la façana d'una de les cases de la vila Calaceit (Calaceite, en castellà) és un municipi espanyol, situat a la Comunitat Autònoma de l'Aragó, a la província de Terol.
Veure La Freixneda і Calaceit
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Veure La Freixneda і Carles de Viana
Casa consistorial de la Freixneda
La casa consistorial de la Freixneda (comarca del Matarranya, l'Aragó) és un magnífic exemple de casa consistorial del Baix Aragó construït a finals del conjugant elements goticistes i renaixentistes.
Veure La Freixneda і Casa consistorial de la Freixneda
Castell de Santa Bàrbara (la Freixneda)
El castell de Santa Bàrbara és un castell medieval situat sobre el cim d'un tossal sobre el poble de la Freixneda (Matarranya).
Veure La Freixneda і Castell de Santa Bàrbara (la Freixneda)
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure La Freixneda і Català
Col·lectivització
La col·lectivització és com es coneix normalment la socialització dels mitjans de producció, essent el procés del pas d'un règim de propietat privada individuals dels mitjans de producció cap a un règim de propietat social ja sigui en comunitària o estatal.
Veure La Freixneda і Col·lectivització
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Veure La Freixneda і Confederació Nacional del Treball
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Veure La Freixneda і Felip IV de Castella
Freixe
''Fraxinus angustifolia'' Flors de ''F. excelsior'' Llavors de F. excelsior ''Fraxinus ornus'' Els freixes (Fraxinus) són un gènere de plantes amb flor de la família Oleaceae (oleàcies).
Veure La Freixneda і Freixe
Gàrgola
Gàrgola (del ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française'', 1854-1868) Gàrgola de la catedral de Barcelona Gàrgola moderna, catedral de Chichester, que mostra un rec. Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillusTresòr dau Felibritge, Frederic Mistral-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.
Veure La Freixneda і Gàrgola
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure La Freixneda і Guerra Civil espanyola
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure La Freixneda і Guerra de Successió Espanyola
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure La Freixneda і Guerra dels Segadors
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure La Freixneda і Joan el Sense Fe
Maquis
el mural sencer Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.
Veure La Freixneda і Maquis
Matarranya
Municipis del Matarranya Isoglosses fonològiques del català del Matarranya segons Joaquim Rafel i Fontanals (1981) El Matarranya (en castellà Matarraña i oficialment Matarraña/Matarranya) és una comarca de l'Aragó, a la província de Terol.
Veure La Freixneda і Matarranya
Mont-roig de Tastavins
Mont-roig de Tastavins (en castellà Monroyo, oficialment, Mont-roig/Monroyo) és una vila i municipi de la comarca del Matarranya, a la província de Terol (Aragó).
Veure La Freixneda і Mont-roig de Tastavins
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure La Freixneda і Municipi
Orde de Calatrava
L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).
Veure La Freixneda і Orde de Calatrava
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure La Freixneda і Pere el Gran
Queretes
Queretes o Cretes, en espanyol i oficialment Cretas, és una vila i municipi de la comarca del Matarranya (província de Terol, a la comunitat autònoma d'Aragó).
Veure La Freixneda і Queretes
Ramon Cabrera i Grinyó
Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit, 24 de maig de 1877) fou el comandant en cap de les forces carlines a la zona del Maestrat durant la primera guerra carlina i de Catalunya durant la segona.
Veure La Freixneda і Ramon Cabrera i Grinyó
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure La Freixneda і Renaixement
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure La Freixneda і Saragossa
Torre mestra
torre del Palau, '''torre mestra''' de l'antic castell de Terrassa La torre mestra és la torre més alta i la més forta d’un castell.
Veure La Freixneda і Torre mestra
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Veure La Freixneda і Tortosa
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Veure La Freixneda і Vila
1170
Països Catalans.
Veure La Freixneda і 1170
1462
; Països Catalans.
Veure La Freixneda і 1462
1643
;Països Catalans.
Veure La Freixneda і 1643
1706
;Països Catalans.
Veure La Freixneda і 1706
1839
;Països Catalans.
Veure La Freixneda і 1839
1911
;Països Catalans.
Veure La Freixneda і 1911
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure La Freixneda і 1918
1923
;Països Catalans.
Veure La Freixneda і 1923
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure La Freixneda і 1925
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure La Freixneda і 1929
1931
;Països Catalans.
Veure La Freixneda і 1931
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure La Freixneda і 1933
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure La Freixneda і 1936
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure La Freixneda і 1939
1947
;Països Catalans.
Veure La Freixneda і 1947
Vegeu també
Matarranya
- Arenys de Lledó
- Beseit
- Calaceit
- Fórnols de Matarranya
- Fondespatla
- La Freixneda
- La Portellada
- La Torre del Comte
- La Vall de Tormo
- Lledó d'Algars
- Massalió
- Matarranya
- Mont-roig de Tastavins
- Pena-roja
- Queretes
- Ràfels
- Torredarques
- Vall-de-roures
- Valljunquera
També conegut com La Fresneda, La Fresneda (Terol).