Taula de continguts
49 les relacions: Alfons el Cast, Aragó, Arquitectura romànica, Barcelona, Bé cultural d'interès nacional, Bífora, Berenguer Ramon II, Cal Ferrer de Dalt (Sant Pere de Vilamajor), Campanar, Can Vila (Sant Pere de Vilamajor), Capitell, Cardedeu, Carreratge, Castell, Catalunya, Comarca, Comtat de Barcelona, Edat mitjana, Edat mitjana de Catalunya, Edat moderna als Països Catalans, Església (arquitectura), Església de Sant Pere de Vilamajor, Fossat, Fris, Gegant (folklore), Girona, Guerra Civil espanyola, Merlet, Mongia de Vilamajor, Municipi, Muralles (Sant Pere de Vilamajor), Pati d'armes, Pere el Cerimoniós, Peronella d'Aragó, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer IV, Riera de Vilamajor, Romànic llombard, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Julià del Fou, Sant Pere de Vilamajor, Santa Susanna de Vilamajor, Terratrèmol de Catalunya de 1448, Universitat Politècnica de Catalunya, Vallès Oriental, Vilamajor (universitat), 1599, 1929.
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure La Força de Vilamajor і Alfons el Cast
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure La Força de Vilamajor і Aragó
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Veure La Força de Vilamajor і Arquitectura romànica
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure La Força de Vilamajor і Barcelona
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Veure La Força de Vilamajor і Bé cultural d'interès nacional
Bífora
Una bífora, finestra biforada o finestra geminada és una finestra amb dues obertures, dividides verticalment per una columneta o pilastra central anomenada mainell, sobre la qual se sostenen dos arcs, de mig punt o apuntats.
Veure La Força de Vilamajor і Bífora
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Veure La Força de Vilamajor і Berenguer Ramon II
Cal Ferrer de Dalt (Sant Pere de Vilamajor)
Cal Ferrer de Dalt és una masia de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure La Força de Vilamajor і Cal Ferrer de Dalt (Sant Pere de Vilamajor)
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Veure La Força de Vilamajor і Campanar
Can Vila (Sant Pere de Vilamajor)
Can Vila és una casa-torre de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure La Força de Vilamajor і Can Vila (Sant Pere de Vilamajor)
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Veure La Força de Vilamajor і Capitell
Cardedeu
Cardedeu és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 18.357 habitants (2019).
Veure La Força de Vilamajor і Cardedeu
Carreratge
El sistema del carreratge va ser un dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d'una població reial i n'adquiria el seu veïnatge, així com els seus privilegis, que va funcionar als territoris de la Corona d'Aragó durant els segles i.
Veure La Força de Vilamajor і Carreratge
Castell
Un castell és una fortificació per a ús militar.
Veure La Força de Vilamajor і Castell
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure La Força de Vilamajor і Catalunya
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Veure La Força de Vilamajor і Comarca
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure La Força de Vilamajor і Comtat de Barcelona
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure La Força de Vilamajor і Edat mitjana
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure La Força de Vilamajor і Edat mitjana de Catalunya
Edat moderna als Països Catalans
Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.
Veure La Força de Vilamajor і Edat moderna als Països Catalans
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure La Força de Vilamajor і Església (arquitectura)
Església de Sant Pere de Vilamajor
Sant Pere de Vilamajor és una església del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental).
Veure La Força de Vilamajor і Església de Sant Pere de Vilamajor
Fossat
Fossat del castell de Bodiam Els fossats, també anomenats valls o dogues, són trinxeres o canals excavats al voltant dels castells, palaus o ciutats fortificades, que podien omplir-se d'aigua, amb l'objectiu d'impedir que els possibles atacants poguessin aproximar-se als murs.
Veure La Força de Vilamajor і Fossat
Fris
En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.
Veure La Força de Vilamajor і Fris
Gegant (folklore)
Una parella de gegants a Barcelona durant les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.
Veure La Força de Vilamajor і Gegant (folklore)
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure La Força de Vilamajor і Girona
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure La Força de Vilamajor і Guerra Civil espanyola
Merlet
Un merlet que mostra la seva funció. Merlets i terrassa de la Porta de Quart de València. Merlets del santuari de Sant Salvador, a l'Almudaina d'Artà (Mallorca). Merlets del Castell de Sant Jordi de Lisboa (Portugal). Merlets del palau de la Khumbalgarh (Rajasthan). Palau dels Normands (Palerm, Itàlia).
Veure La Força de Vilamajor і Merlet
Mongia de Vilamajor
Interior de la Mongia, amb la muralla del castell al fons La Mongia de Vilamajor era un antic edifici del recinte castral del Palau de Vilamajor, a Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), situat dins del recinte sobrià, en un tram de muralla, al carrer de l'Església, núm.3.
Veure La Força de Vilamajor і Mongia de Vilamajor
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure La Força de Vilamajor і Municipi
Muralles (Sant Pere de Vilamajor)
Les Muralles són una obra de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure La Força de Vilamajor і Muralles (Sant Pere de Vilamajor)
Pati d'armes
'''Pati d'armes''' del castell de Sant Ferran, a Figueres (Alt Empordà) El pati d'armes és un espai d'un castell, sempre a l'interior de les muralles, per tant clos, i que dona accés a totes les dependències del castell com les cavallerisses, la capella, els habitatges...
Veure La Força de Vilamajor і Pati d'armes
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure La Força de Vilamajor і Pere el Cerimoniós
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Veure La Força de Vilamajor і Peronella d'Aragó
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Veure La Força de Vilamajor і Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure La Força de Vilamajor і Ramon Berenguer IV
Riera de Vilamajor
La Riera de Vilamajor pertany a la conca del Besòs i deu el seu nom per travessar el gran terme de Vilamajor (Baix Montseny).
Veure La Força de Vilamajor і Riera de Vilamajor
Romànic llombard
Sant Climent de Taüll Larquitectura llombarda fou l'estil arquitectònic dominant a Catalunya durant el període romànic del.
Veure La Força de Vilamajor і Romànic llombard
Sant Antoni de Vilamajor
Sant Antoni de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Veure La Força de Vilamajor і Sant Antoni de Vilamajor
Sant Celoni
Sant Celoni és una vila i municipi a l'extrem oriental de la comarca del Vallès Oriental, a la vall mitjana de la Tordera.
Veure La Força de Vilamajor і Sant Celoni
Sant Julià del Fou
Sant Julià del Fou, de vegades escrit com a forma antiga Sant Julià d'Alfou, és una parròquia del municipi de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental (Baix Montseny), actualment envoltada per una urbanització que porta el seu nom.
Veure La Força de Vilamajor і Sant Julià del Fou
Sant Pere de Vilamajor
Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 4.371 habitants (2018).
Veure La Força de Vilamajor і Sant Pere de Vilamajor
Santa Susanna de Vilamajor
Santa Susanna de Vilamajor és una esglesiola al veïnat de Santa Susanna de Vilamajor, dins del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Massís del Montseny).
Veure La Força de Vilamajor і Santa Susanna de Vilamajor
Terratrèmol de Catalunya de 1448
miniatura El terratrèmol del 25 de maig de 1448, tingué l'epicentre entre Cardedeu i Llinars del Vallès.
Veure La Força de Vilamajor і Terratrèmol de Catalunya de 1448
Universitat Politècnica de Catalunya
La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) és una institució pública de recerca i educació superior, especialitzada en els àmbits de l'enginyeria, l'arquitectura i les ciències.
Veure La Força de Vilamajor і Universitat Politècnica de Catalunya
Vallès Oriental
El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.
Veure La Força de Vilamajor і Vallès Oriental
Vilamajor (universitat)
Cardedeu Vilamajor fou una universitat sota domini comtal i reial (dels comtes de Barcelona) i comprenia els territoris dels actuals municipis de Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu, al Vallès Oriental.
Veure La Força de Vilamajor і Vilamajor (universitat)
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Veure La Força de Vilamajor і 1599
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure La Força de Vilamajor і 1929
També conegut com Castell de Vilamajor, Palau comtal de Vilamajor, Palau de Vilamajor, Torre Roja de Vilamajor.