Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Kufra

Índex Kufra

Kufra o Jawf Kufra, també apareix com a Khofra, Jufra, Djufra, al-Jufra (italià Giofra, Cufra francès Djoufra o Joufra) és una depressió del desert de Líbia el principal grup d'oasis d'aquest desert.

36 les relacions: Al-Idrissí, Banu Ghàniya, Bengasi, Berbers, Desert, Fezzan, Golf de Sirte, Hadramaut, Líbia, Mazata, Mesquita, Oasi, Palmera datilera, Qaràqux, Regne de Líbia, Sanjaq, Sanusiyya, Segle VII, Segle XI, Sokna, Trípoli, Uqba ibn Nafi, 1154, 1195, 1842, 1879, 1895, 1899, 1928, 1931, 1936, 1940, 1941, 1943, 1950, 667.

Al-Idrissí

Mapamundi pertanyent a la ''Tabula Rogeriana''. Noti's que el sud apareix a la part superior del mapa Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Idrissí, més conegut simplement com al-Idrissí (en àrab أبو عبد اللّه محمد الإدريسي, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad al-Idrīsī) (1100 - 1165), fou cartògraf, geògraf i viatger andalusí que visqué a la cort de Roger II de Sicília.

Nou!!: Kufra і Al-Idrissí · Veure més »

Banu Ghàniya

Els Banu Ghàniya (Banū Ġāniya) fou una dinastia amaziga (berber sanhadja) emparentada amb els Almoràvits que va ocupar importants càrrecs de govern a Xarq al-Àndalus (1133-1145), Granada (1147-1149), les Illes Orientals d'al-Andalus (1126-1203), i, per conquesta, d'Ifriquiya (1184-1212).

Nou!!: Kufra і Banu Ghàniya · Veure més »

Bengasi

Bengasi italiana Bengasi o Benghazi (en àrab بنغازي Binġāzī, en turc Bingazi) és la segona ciutat de Líbia i principal ciutat de la Cirenaica.

Nou!!: Kufra і Bengasi · Veure més »

Berbers

Els amazics o berbers (en cabil i altres dialectes amazics: imaziγen) són un poble del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Kufra і Berbers · Veure més »

Desert

Visió global de les zones desèrtiques al planeta. Distribució planetària dels deserts i semideserts terrestres, les zones marronoses són deserts i les més clares són semideserts o zones crítiques amb risc de desertització imminent. El desert és un paisatge que es caracteritza per l'alta oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit (hi arriben a haver variacions de fins a 50 °C), la gran incidència de raigs solars, l'absència de vegetació i la falta de precipitacions (prenent com a referència que no superin els 250 mil·límetres l'any).

Nou!!: Kufra і Desert · Veure més »

Fezzan

FezzanDunes a Fezzan Fezzan —en àrab فزان, Fazzān o Fuzzān; en llatí Phasania, catalanitzat Fasània— és una regió del sud-oest de Líbia que va existir com a regió històrica primer, i després com a entitat administrativa otomana (sandjak) del 1843 al 1912, districte militar especial del 1943 al 1951 i província autònoma del 1951 al 1963.

Nou!!: Kufra і Fezzan · Veure més »

Golf de Sirte

El golf de Sirte, també conegut com el golf de Sidra (en àrab خليج سرت, Khalij Surt), és un entrant de la mar Mediterrània al litoral septentrional de Líbia, que s'estén des de Misratah a l'oest fins a Bengasi a l'est.

Nou!!: Kufra і Golf de Sirte · Veure més »

Hadramaut

Mapa del regne d'Hadramut i els seus veïns al segle III Hadramaut és un territori del Iemen.

Nou!!: Kufra і Hadramaut · Veure més »

Líbia

Líbia (en àrab ليبيا, Lībiyā), també coneguda com a Estat de Líbia (en àrab دولة ليبيا, Dawlat Lībiyā), és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Kufra і Líbia · Veure més »

Mazata

Mazata fou un antic poble berber del grup Lawata, del gran grup Zenata.

Nou!!: Kufra і Mazata · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita (de l'àrab مسجد, masjid, oratori, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Kufra і Mesquita · Veure més »

Oasi

Oasi a Líbia Un oasi és una àrea de vegetació isolada en un desert, que normalment circumda una font d'aigua subterrània que pot emergir o no a la superfície.

Nou!!: Kufra і Oasi · Veure més »

Palmera datilera

La palmera datilera (Phoenix dactylifera) o fasser (Mallorca) és una planta del gènere Phoenix, de la família de les arecàcies o palmeres.

Nou!!: Kufra і Palmera datilera · Veure més »

Qaràqux

Xàraf-ad-Din al-Armaní al-Mudhaffarí an-Nassirí al-Taqawí al-Ghuzzí, més conegut com a Qaràqux, fou un mameluc armeni d'al-Muzaffar I Taki al-Din, nebot de Saladí i príncep d'Hamat (1171-1191).

Nou!!: Kufra і Qaràqux · Veure més »

Regne de Líbia

El Regne de Líbia —en àrab المملكة الليبية, al-Mamlaka al-Lībiyya, literalment «el Regne Libi»—, anomenat al principi Regne Unit de Líbia, es va iniciar després de la independència el 24 desembre 1951 i va durar fins que un colp d'estat dirigit per Muammar al-Gaddafi l'1 de setembre de 1969 va enderrocar al rei Idris I i va establir la República Àrab Líbia.

Nou!!: Kufra і Regne de Líbia · Veure més »

Sanjaq

El sanjaq o sancak —en turc otomà سنجاق‎,; en turc modern sancak, en plural sancaklar— va ser una circumscripció territorial de l'Imperi otomà.

Nou!!: Kufra і Sanjaq · Veure més »

Sanusiyya

La bandera senusita tradicional, més tard utilitzada com la bandera de Cirenaica i finalment incorporada a la bandera de Líbia Els Sanusiyya, senussites o senussis —en àrab ‏السنوسية, as-Sanūsīya— van ser alhora una tribu i un orde sufí de Líbia i de la regió del Sudan (Sahel) fundada a la Meca el 1837 pel sàyyid Muhàmmad ibn Alí as-Sanussí.

Nou!!: Kufra і Sanusiyya · Veure més »

Segle VII

El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.

Nou!!: Kufra і Segle VII · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Kufra і Segle XI · Veure més »

Sokna

El sokna (també sawknah, sukna, nom nadiu: Tasuknit) és una llengua berber, que es parla a la ciutat de Sokna (Isuknan) i a la vila de Fuqaha al nord-est del Fezzan a Líbia.

Nou!!: Kufra і Sokna · Veure més »

Trípoli

Trípoli (en àrab طرابلس, Ṭarābulus, pronunciat Ṭrābləs en libi vernacular; també anomenada طرابلس الغرب, Ṭarābulus al-Ḡarb, 'Trípoli d'Occident' —per tal de distingir-la de Trípoli de Síria, al Líban—, i Trípoli de Berberia, nom que li donaren els italians) és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.

Nou!!: Kufra і Trípoli · Veure més »

Uqba ibn Nafi

Uqba ibn Nafi ibn Abd-al-Qays al-Fihrí al-Quraixí o, simplement, Uqba ibn Nafi —en àrab عقبة بن نافع الفهري القرشي, ‘Uqba b. Nāfi‘ al-Fihrī al-Quraxī— (vers 632 - 683) fou un general àrab, conqueridor de l'Àfrica del nord.

Nou!!: Kufra і Uqba ibn Nafi · Veure més »

1154

Sense descripció.

Nou!!: Kufra і 1154 · Veure més »

1195

;Països Catalans: 19 de juliol, prop de Ciudad Real: Batalla d'Alarcos entre les tropes del Regne de Castella d'Alfons VIII de Castella i les de l'Imperi almohade comandades per Abu Yahya ibn Abi Hafs amb derrota cristiana.

Nou!!: Kufra і 1195 · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: Kufra і 1842 · Veure més »

1879

;Països Catalans.

Nou!!: Kufra і 1879 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Kufra і 1895 · Veure més »

1899

;Països catalans.

Nou!!: Kufra і 1899 · Veure més »

1928

Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.

Nou!!: Kufra і 1928 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Kufra і 1931 · Veure més »

1936

;Països Catalans: Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Kufra і 1936 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Kufra і 1940 · Veure més »

1941

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Kufra і 1941 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Kufra і 1943 · Veure més »

1950

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Kufra і 1950 · Veure més »

667

Sense descripció.

Nou!!: Kufra і 667 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Al Jufra, Al-Jufra, Al-Kufra, Djawf Kufra, Djoufra, Djufra, Giofra, Joufra, Jufra.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »