Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Fezzan

Índex Fezzan

FezzanDunes a Fezzan Fezzan —en àrab فزان, Fazzān o Fuzzān; en llatí Phasania, catalanitzat Fasània— és una regió del sud-oest de Líbia que va existir com a regió històrica primer, i després com a entitat administrativa otomana (sandjak) del 1843 al 1912, districte militar especial del 1943 al 1951 i província autònoma del 1951 al 1963.

95 les relacions: Awlad Muhammad, Awlad Sliman, Banu Khattab, Banu Sulaym, Bizanci, Cartago, Cirenaica, Enciclopèdia de l'Islam, Gadames, Gat (Líbia), Gètuls, Ghana, Heròdot, Huns, Idris I de Líbia, Ifriquiya, Imperi de Kanem, Karamanli, Kufra, Líbia, Leptis Magna, Llatí, Murzuch, Nàhiya, Neolític, Oghuz, Paleolític, Plini el Vell, Primera Guerra Mundial, Qaràqux, Sanjaq, Sanusiyya, Sebha, Segle V, Segle V aC, Tacfarines, Tanis, Tàcit, Tibesti, Trípoli, Tripolitana, Tunísia, Txad, Valeri Fest, Yahya ibn Ghàniya, Zawila, 10 d'agost, 1187, 1190, 12 de febrer, ..., 1209, 1551, 1565, 1710, 1716, 1718, 1731, 1732, 1811, 1831, 1835, 1842, 1843, 1854, 1856, 19 aC, 19 d'octubre, 1909, 1911, 1912, 1914, 1915, 1923, 1929, 1930, 1936, 1942, 1943, 1946, 1950, 1951, 1954, 1955, 1956, 1963, 200 aC, 24 de desembre, 5 d'octubre, 569, 642, 667, 668, 7 de gener, 70, 918. Ampliar l'índex (45 més) »

Awlad Muhammad

Els Awlad Muhàmmad o Banu Muhàmmad foren una dinastia musulmana que va governar el Fezzan de la meitat del segle XV fins al 1811.

Nou!!: Fezzan і Awlad Muhammad · Veure més »

Awlad Sliman

Els Awlad Sliman (o Awlad Sleman) foren una tribu del sud d'Algèria que va aconseguir el poder breument al Fezzan el 1831 expulsant l'usurpador Yússuf al-Mukkani (1811-1831).

Nou!!: Fezzan і Awlad Sliman · Veure més »

Banu Khattab

Banu Khattab és una dinastia musulmana d'origen berber hawwara, que va governar el Fezzan del 918 al 1190.

Nou!!: Fezzan і Banu Khattab · Veure més »

Banu Sulaym

Els Sulaym o Banu Sulaym (en àrab بنو سليم, Banū Sulaym) foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan.

Nou!!: Fezzan і Banu Sulaym · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Fezzan і Bizanci · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Fezzan і Cartago · Veure més »

Cirenaica

Províncies otomanes de la Líbia actual Cirenaica (en àrab برقة, Barqa) és una regió de Líbia que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.

Nou!!: Fezzan і Cirenaica · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

L'Enciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Fezzan і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Gadames

Ghadames —en àrab غدامس, Ḡadāmis, pronunciat, en àrab libi, 'ġdāməs'; en amazic Ghdams / ɛɛadēməs; transcrit en francès Ghadamès— és una ciutat i un oasi de Líbia, a 549 km al sud de Trípoli, a la frontera amb Tunísia i Algèria, capital del districte de Ghadamis a Líbia.

Nou!!: Fezzan і Gadames · Veure més »

Gat (Líbia)

Fortalesa de Ghat Ghat —en àrab غات, Ḡāt— és una ciutat, oasi i antic ksar de Líbia, cap del districte de Ghat, al sud-oest del país, a 3 km del uadi Tanezzouni.

Nou!!: Fezzan і Gat (Líbia) · Veure més »

Gètuls

Getúlia sota Mauritània Els gètuls (en llatí, gaetuli) foren segons Sal·lusti una raça autòctona d'Àfrica juntament amb els libis, que vivia al país anomenat Getúlia, però que abans havia posseït Mauretània i Numídia.

Nou!!: Fezzan і Gètuls · Veure més »

Ghana

Ghana és una república de l'Àfrica occidental.

Nou!!: Fezzan і Ghana · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Fezzan і Heròdot · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del segle IV dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Fezzan і Huns · Veure més »

Idris I de Líbia

Idris I de Líbia (cap al 1951). El sàyyid Muhàmmad Idrís al-Mahdí as-Sanussí o Idrís I —en àrab إدريس الأول, Idrīs al-Awwal— (Al-Jaghbub, Líbia, 12 de març de 1890 - el Caire, Egipte, 25 de maig de 1983) fou un xeic i polític libi, rei de Líbia entre el 24 de desembre de 1951 i l'1 de setembre de 1969, l'únic de la dinastia senussita.

Nou!!: Fezzan і Idris I de Líbia · Veure més »

Ifriquiya

Ifríqiya (en àrab إفريقية, Ifrīqiya; en català medieval Frèquia o Fríquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.

Nou!!: Fezzan і Ifriquiya · Veure més »

Imperi de Kanem

LImperi de Kanem (700 - 1376) fou un antic estat africà situat al que avui són el Txad i Líbia (Fezzan) i algunes zones orientals del Níger i nord-est de Nigèria.

Nou!!: Fezzan і Imperi de Kanem · Veure més »

Karamanli

Els Karamanli foren una família turca que va governar la Regència de Trípoli del 1711 al 1835.

Nou!!: Fezzan і Karamanli · Veure més »

Kufra

Kufra o Jawf Kufra, també apareix com a Khofra, Jufra, Djufra, al-Jufra (italià Giofra, Cufra francès Djoufra o Joufra) és una depressió del desert de Líbia el principal grup d'oasis d'aquest desert.

Nou!!: Fezzan і Kufra · Veure més »

Líbia

Líbia (en àrab ليبيا, Lībiyā), també coneguda com a Estat de Líbia (en àrab دولة ليبيا, Dawlat Lībiyā), és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Fezzan і Líbia · Veure més »

Leptis Magna

Leptis Magna (Λέπτις μεγάλη), moderna Lebda, a Líbia, fou una ciutat del nord d'Àfrica, una de les tres que integraven el districte de Trípolis ('Tres ciutats') o Tripolitània (Tripolitana), del qual les altres ciutats eren Oea i Sabrata.

Nou!!: Fezzan і Leptis Magna · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Fezzan і Llatí · Veure més »

Murzuch

Murzuk o Murzuq Ó—en àrab مرزق, Murzuq— és una ciutat i xabiyya (districte) al sud-oest de Líbia.

Nou!!: Fezzan і Murzuch · Veure més »

Nàhiya

La nàhiya —en àrab ناحية, nāḥiya, en plural نواحي, nawāḥī; en turc nahiye, en plural nahiyeler— és una divisió administrativa de segon o posterior nivell en estats de tradició islàmica, normalment agrupant diversos pobles o petites ciutats.

Nou!!: Fezzan і Nàhiya · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica.

Nou!!: Fezzan і Neolític · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en turc Oğuz; en àrab غز, ḡuzz; en grec bizantí Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses semi-nòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Fezzan і Oghuz · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Fezzan і Paleolític · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Fezzan і Plini el Vell · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Fezzan і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Qaràqux

Xàraf-ad-Din al-Armaní al-Mudhaffarí an-Nassirí al-Taqawí al-Ghuzzí, més conegut com a Qaràqux, fou un mameluc armeni d'al-Muzaffar I Taki al-Din, nebot de Saladí i príncep d'Hamat (1171-1191).

Nou!!: Fezzan і Qaràqux · Veure més »

Sanjaq

El sanjaq o sancak —en turc otomà سنجاق‎,; en turc modern sancak, en plural sancaklar— va ser una circumscripció territorial de l'Imperi otomà.

Nou!!: Fezzan і Sanjaq · Veure més »

Sanusiyya

La bandera senusita tradicional, més tard utilitzada com la bandera de Cirenaica i finalment incorporada a la bandera de Líbia Els Sanusiyya, senussites o senussis —en àrab ‏السنوسية, as-Sanūsīya— van ser alhora una tribu i un orde sufí de Líbia i de la regió del Sudan (Sahel) fundada a la Meca el 1837 pel sàyyid Muhàmmad ibn Alí as-Sanussí.

Nou!!: Fezzan і Sanusiyya · Veure més »

Sebha

Sabha —en àrab سبها, Sabhā— és una ciutat i xabiyya al centre-sud de Líbia.

Nou!!: Fezzan і Sebha · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Fezzan і Segle V · Veure més »

Segle V aC

El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.

Nou!!: Fezzan і Segle V aC · Veure més »

Tacfarines

Tacfarines (Tacfarinas, en llengua númida Taqpharinat) fou un cap númida del temps de l'emperador Tiberi.

Nou!!: Fezzan і Tacfarines · Veure més »

Tanis

Ruïnes de Tanis Tanis fou una important ciutat de l'antic Egipte a la zona del delta del Nil, al braç tanític del riu (branca secundària del Pelúsiac).

Nou!!: Fezzan і Tanis · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (56 - 118), historiador romà, fou un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: Fezzan і Tàcit · Veure més »

Tibesti

El Tibesti és una regió muntanyosa i volcànica del Sàhara central situada entre Líbia (només una petita zona) i el Txad, concretament a la regió de Bourkou-Ennedi-Tibesti.

Nou!!: Fezzan і Tibesti · Veure més »

Trípoli

Trípoli (en àrab طرابلس, Ṭarābulus, pronunciat Ṭrābləs en libi vernacular; també anomenada طرابلس الغرب, Ṭarābulus al-Ḡarb, 'Trípoli d'Occident' —per tal de distingir-la de Trípoli de Síria, al Líban—, i Trípoli de Berberia, nom que li donaren els italians) és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.

Nou!!: Fezzan і Trípoli · Veure més »

Tripolitana

Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània —en àrab إقليم طرابلس, iqlīm Ṭarābulus— és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.

Nou!!: Fezzan і Tripolitana · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia (en àrab الجمهورية التونسية, al-Jumhūriyya at-Tūnisiyya; en francès, Tunisie) és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Fezzan і Tunísia · Veure més »

Txad

El Txad és una república de l'Àfrica central sense sortida al mar, que limita al nord amb Líbia, a l'est amb el Sudan, al sud amb la República Centreafricana, al sud-oest amb el Camerun i Nigèria i a l'oest amb el Níger.

Nou!!: Fezzan і Txad · Veure més »

Valeri Fest

Valeri Fest (Valerius Festus) fou un magistrat i militar romà que fou llegat a la província d'Àfrica l'any 69.

Nou!!: Fezzan і Valeri Fest · Veure més »

Yahya ibn Ghàniya

Yahya ibn Ishaq, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen berber i lleial als almoràvits, que va operar a Àfrica del 1188 al 1237.

Nou!!: Fezzan і Yahya ibn Ghàniya · Veure més »

Zawila

Zawila o Zuwayla fou la capital medieval islàmica del Fezzan, avui a Líbia.

Nou!!: Fezzan і Zawila · Veure més »

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Fezzan і 10 d'agost · Veure més »

1187

Sense descripció.

Nou!!: Fezzan і 1187 · Veure més »

1190

Sense descripció.

Nou!!: Fezzan і 1190 · Veure més »

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Fezzan і 12 de febrer · Veure més »

1209

Sense descripció.

Nou!!: Fezzan і 1209 · Veure més »

1551

Sense descripció.

Nou!!: Fezzan і 1551 · Veure més »

1565

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Fezzan і 1565 · Veure més »

1710

;Països catalans.

Nou!!: Fezzan і 1710 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Fezzan і 1716 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Fezzan і 1718 · Veure més »

1731

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Fezzan і 1731 · Veure més »

1732

Sense descripció.

Nou!!: Fezzan і 1732 · Veure més »

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Nou!!: Fezzan і 1811 · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Fezzan і 1831 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Fezzan і 1835 · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: Fezzan і 1842 · Veure més »

1843

;Països Catalans.

Nou!!: Fezzan і 1843 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Fezzan і 1854 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Fezzan і 1856 · Veure més »

19 aC

Sense descripció.

Nou!!: Fezzan і 19 aC · Veure més »

19 d'octubre

El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Fezzan і 19 d'octubre · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: Fezzan і 1909 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Fezzan і 1911 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Fezzan і 1912 · Veure més »

1914

Providence (Rhode Island);Països Catalans.

Nou!!: Fezzan і 1914 · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Fezzan і 1915 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Fezzan і 1923 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Fezzan і 1929 · Veure més »

1930

Terrassa, el raval de Montserrat, el '''1930'''.

Nou!!: Fezzan і 1930 · Veure més »

1936

;Països Catalans: Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Fezzan і 1936 · Veure més »

1942

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Fezzan і 1942 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Fezzan і 1943 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Fezzan і 1946 · Veure més »

1950

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Fezzan і 1950 · Veure més »

1951

;Països Catalans.

Nou!!: Fezzan і 1951 · Veure més »

1954

;Països Catalans.

Nou!!: Fezzan і 1954 · Veure més »

1955

;Països Catalans.

Nou!!: Fezzan і 1955 · Veure més »

1956

;Països Catalans.

Nou!!: Fezzan і 1956 · Veure més »

1963

;Països Catalans.

Nou!!: Fezzan і 1963 · Veure més »

200 aC

L'any 200 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Fezzan і 200 aC · Veure més »

24 de desembre

El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Fezzan і 24 de desembre · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Fezzan і 5 d'octubre · Veure més »

569

Sense descripció.

Nou!!: Fezzan і 569 · Veure més »

642

Sense descripció.

Nou!!: Fezzan і 642 · Veure més »

667

Sense descripció.

Nou!!: Fezzan і 667 · Veure més »

668

Sense descripció.

Nou!!: Fezzan і 668 · Veure més »

7 de gener

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Fezzan і 7 de gener · Veure més »

70

Sense descripció.

Nou!!: Fezzan і 70 · Veure més »

918

Sense descripció.

Nou!!: Fezzan і 918 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Fezzān.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »