Accés més ràpid que el navegador!
92 les relacions: Amazic, Awlad Muhammad, Awlad Sliman, Banu Khattab, Banu Sulaym, Cartago, Cirenaica, Enciclopèdia de l'Islam, Gadames, Gètuls, Ghana, Ghat (Líbia), Heròdot, Huns, Idris I de Líbia, Ifríqiya, Imperi de Kanem, Imperi Romà d'Orient, Karamanli, Kufra, Líbia, Leptis Magna, Murzuch, Nàhiya, Neolític, Oghuz, Paleolític, Plini el Vell, Primera Guerra Mundial, Qaràqux, Sanjaq, Sanusiyya, Sebha, Sirte, Tacfarines, Tanis, Tàcit, Tibesti, Trípoli, Tripolitana, Tunísia, Txad, Valeri Fest, Yahya ibn Ghàniya, Zawila, 10 d'agost, 1187, 1190, 12 de febrer, 1209, ..., 1551, 1565, 1710, 1716, 1718, 1731, 1732, 1811, 1831, 1835, 1842, 1843, 1854, 1856, 19 d'octubre, 1909, 1911, 1912, 1914, 1915, 1923, 1929, 1930, 1936, 1942, 1943, 1946, 1950, 1951, 1954, 1955, 1956, 1963, 24 de desembre, 5 d'octubre, 569, 642, 667, 668, 7 de gener, 70, 918. Ampliar l'índex (42 més) »
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Nou!!: Fezzan і Amazic · Veure més »
Awlad Muhammad
Els Awlad Muhàmmad o Banu Muhàmmad foren una dinastia musulmana que va governar el Fezzan de la meitat del segle XV fins al 1811.
Nou!!: Fezzan і Awlad Muhammad · Veure més »
Awlad Sliman
Els Awlad Sliman (o Awlad Sleman) foren una tribu del sud d'Algèria que va aconseguir el poder breument al Fezzan el 1831 expulsant l'usurpador Yússuf al-Mukkani (1811-1831).
Nou!!: Fezzan і Awlad Sliman · Veure més »
Banu Khattab
Banu Khattab és una dinastia musulmana d'origen amazic hawwara, que va governar el Fezzan del 918 al 1190.
Nou!!: Fezzan і Banu Khattab · Veure més »
Banu Sulaym
Els Sulaym o Banu Sulaym foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan.
Nou!!: Fezzan і Banu Sulaym · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Fezzan і Cartago · Veure més »
Cirenaica
Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.
Nou!!: Fezzan і Cirenaica · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Fezzan і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Gadames
Ghadames (pronunciat, en àrab libi, ḡdāməs;; transcrit en) és una ciutat i un oasi de Líbia, a 549 km al sud de Trípoli, a la frontera amb Tunísia i Algèria, capital del districte de Ghadamis a Líbia.
Nou!!: Fezzan і Gadames · Veure més »
Gètuls
Getúlia, sota Mauritània Els gètuls (Gaetuli) foren un poble nòmada del nord d'Àfrica d'ètnia amaziga que apareix al llarg de tot el període romà.
Nou!!: Fezzan і Gètuls · Veure més »
Ghana
Ghana és una república de l'Àfrica occidental.
Nou!!: Fezzan і Ghana · Veure més »
Ghat (Líbia)
Fortalesa de Ghat Ghat és una ciutat, oasi i antic ksar de Líbia, cap del districte de Ghat, al sud-oest del país, a 3 km del uadi Tanezzouni.
Nou!!: Fezzan і Ghat (Líbia) · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Fezzan і Heròdot · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Fezzan і Huns · Veure més »
Idris I de Líbia
Idrís I de Líbia (cap al 1951). El sàyyid Muhàmmad Idrís al-Mahdí as-Sanussí o Idrís I (Al-Jaghbub, Líbia, 12 de març de 1890 - el Caire, Egipte, 25 de maig de 1983) fou un xeic i polític libi, rei de Líbia entre el 24 de desembre de 1951 i l'1 de setembre de 1969, l'únic de la dinastia senussita.
Nou!!: Fezzan і Idris I de Líbia · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Fezzan і Ifríqiya · Veure més »
Imperi de Kanem
LImperi de Kanem (700 - 1376) fou un antic estat africà situat al que avui són el Txad i Líbia (Fezzan) i algunes zones orientals del Níger i nord-est de Nigèria.
Nou!!: Fezzan і Imperi de Kanem · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Fezzan і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Karamanli
Els Karamanli foren una família turca que va governar la Regència de Trípoli del 1711 al 1835.
Nou!!: Fezzan і Karamanli · Veure més »
Kufra
Kufra o Jawf Kufra, també apareix com a Khofra, Jufra, Djufra, al-Jufra (italià Giofra, Cufra francès Djoufra o Joufra) és una depressió del desert de Líbia el principal grup d'oasis d'aquest desert.
Nou!!: Fezzan і Kufra · Veure més »
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Fezzan і Líbia · Veure més »
Leptis Magna
Leptis Magna, moderna Lebda, a Líbia, fou una ciutat del nord d'Àfrica que, juntament amb Oea i Sabrata, formaven el districte de Trípolis (‘Tres ciutats’) o Tripolitània.
Nou!!: Fezzan і Leptis Magna · Veure més »
Murzuch
Murzuk o Murzuq és una ciutat i xabiyya (districte) al sud-oest de Líbia.
Nou!!: Fezzan і Murzuch · Veure més »
Nàhiya
La nàhiya —, en plural;, en turc modern — és una divisió administrativa de segon o posterior nivell en estats de tradició islàmica, normalment agrupant diversos pobles o petites ciutats.
Nou!!: Fezzan і Nàhiya · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Fezzan і Neolític · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Fezzan і Oghuz · Veure més »
Paleolític
El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.
Nou!!: Fezzan і Paleolític · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Fezzan і Plini el Vell · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Fezzan і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Qaràqux
Xàraf-ad-Din al-Armaní al-Mudhaffarí an-Nassirí al-Taqawí al-Ghuzzí, més conegut com a Qaràqux, fou un mameluc armeni d'al-Mudhàffar I Taqí-d-Din, nebot de Saladí i príncep d'Hamat (1171-1191).
Nou!!: Fezzan і Qaràqux · Veure més »
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Fezzan і Sanjaq · Veure més »
Sanusiyya
La bandera senusita tradicional, més tard utilitzada com la bandera de Cirenaica i finalment incorporada a la bandera de Líbia Els Sanusiyya, senussites o senussis —— van ser alhora una tribu i un orde sufí de Líbia i de la regió del Sudan (Sahel) fundada a la Meca el 1837 pel sàyyid Muhàmmad ibn Alí as-Sanussí.
Nou!!: Fezzan і Sanusiyya · Veure més »
Sebha
Sabha és una ciutat i xabiyya al centre-sud de Líbia.
Nou!!: Fezzan і Sebha · Veure més »
Sirte
Sirte, també Sirt o Surt és una ciutat i capital de la xabiyya de Sirte, Líbia.
Nou!!: Fezzan і Sirte · Veure més »
Tacfarines
o Tacfarinas (en llatí Tacfarinas, en llengua númida Taqpharinat) va ser un cap númida del temps de l'emperador Tiberi.
Nou!!: Fezzan і Tacfarines · Veure més »
Tanis
Ruïnes de Tanis Tanis fou una important ciutat de l'antic Egipte a la zona del delta del Nil, al braç tanític del riu (branca secundària del Pelúsiac).
Nou!!: Fezzan і Tanis · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Fezzan і Tàcit · Veure més »
Tibesti
El Tibesti és una regió muntanyosa i volcànica del Sàhara central situada entre Líbia (només una petita zona) i el Txad, concretament a la regió de Bourkou-Ennedi-Tibesti.
Nou!!: Fezzan і Tibesti · Veure més »
Trípoli
Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Nou!!: Fezzan і Trípoli · Veure més »
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Nou!!: Fezzan і Tripolitana · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Fezzan і Tunísia · Veure més »
Txad
La República del Txad o, senzillament, el Txad és una república de l'Àfrica central sense sortida al mar, que limita al nord amb Líbia, a l'est amb el Sudan, al sud amb la República Centreafricana, al sud-oest amb el Camerun i Nigèria i a l'oest amb el Níger.
Nou!!: Fezzan і Txad · Veure més »
Valeri Fest
va ser un magistrat i militar romà del.
Nou!!: Fezzan і Valeri Fest · Veure més »
Yahya ibn Ghàniya
Yahya ibn Ishaq ibn Ghàniya, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya del 1188 al 1237.
Nou!!: Fezzan і Yahya ibn Ghàniya · Veure més »
Zawila
Zawila o Zuwayla fou la capital medieval islàmica del Fezzan, avui a Líbia.
Nou!!: Fezzan і Zawila · Veure més »
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Fezzan і 10 d'agost · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Fezzan і 1187 · Veure més »
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Fezzan і 1190 · Veure més »
12 de febrer
El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Fezzan і 12 de febrer · Veure més »
1209
Sense descripció.
Nou!!: Fezzan і 1209 · Veure més »
1551
Sense descripció.
Nou!!: Fezzan і 1551 · Veure més »
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Fezzan і 1565 · Veure més »
1710
;Països catalans.
Nou!!: Fezzan і 1710 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Fezzan і 1716 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Fezzan і 1718 · Veure més »
1731
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Fezzan і 1731 · Veure més »
1732
Sense descripció.
Nou!!: Fezzan і 1732 · Veure més »
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Nou!!: Fezzan і 1811 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Fezzan і 1831 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Fezzan і 1835 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Fezzan і 1842 · Veure més »
1843
;Països Catalans.
Nou!!: Fezzan і 1843 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Fezzan і 1854 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Fezzan і 1856 · Veure més »
19 d'octubre
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Fezzan і 19 d'octubre · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Fezzan і 1909 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Fezzan і 1911 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Fezzan і 1912 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Fezzan і 1914 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Fezzan і 1915 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Fezzan і 1923 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Fezzan і 1929 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Fezzan і 1930 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Fezzan і 1936 · Veure més »
1942
;Països Catalans.
Nou!!: Fezzan і 1942 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Fezzan і 1943 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Fezzan і 1946 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Fezzan і 1950 · Veure més »
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Nou!!: Fezzan і 1951 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: Fezzan і 1954 · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Fezzan і 1955 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Fezzan і 1956 · Veure més »
1963
Sense descripció.
Nou!!: Fezzan і 1963 · Veure més »
24 de desembre
El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Fezzan і 24 de desembre · Veure més »
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Fezzan і 5 d'octubre · Veure més »
569
El 569 (DLXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Fezzan і 569 · Veure més »
642
Sense descripció.
Nou!!: Fezzan і 642 · Veure més »
667
Sense descripció.
Nou!!: Fezzan і 667 · Veure més »
668
El 668 (DCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Fezzan і 668 · Veure més »
7 de gener
El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Fezzan і 7 de gener · Veure més »
70
Sense descripció.
Nou!!: Fezzan і 70 · Veure més »
918
Sense descripció.
Nou!!: Fezzan і 918 · Veure més »
