Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Khilakku

Índex Khilakku

Regnes neohittites al segle VIII aC Khilakku, Khilikki, Khilikka o Hilakku fou un regne neohittita de les muntanyes del Taure.

41 les relacions: Arslantepe, Assarhaddon, Assíria, Assurbanipal, Babilònia, Bit Adini, Carquemix, Ciaxares de Mèdia, Cilícia, Cimmeris, Gurgum, Heròdot, Imperi Hittita, Ishtunda, Kammanu, Kaska, Khilakku, Mides III, Muntanyes de Nur, Muntanyes del Taure, Muskhi, Nabònides, Nínive, Orontes, Patin, Regne de Frígia, Regne de Que, Regne de Samal, Rusa I, Salmanassar III, Sennàquerib, Sidó, Sis, Tabal, Tars (Turquia), Til Garimmu, Urartu, Yasbuk, 1185, 681, 859.

Arslantepe

Arslantepe és una petita ciutat de Turquia a la província de Malatya, construïda sobre la ciutat hittita de Melid a la vora del riu Thoma, nom antic d'un afluent de l'Eufrates superior, que neix a les muntanyes del Taure.

Nou!!: Khilakku і Arslantepe · Veure més »

Assarhaddon

Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) fou rei d'Assíria vers 681-669 aC, fill de Senaquerib i la princesa Zakutu (o Naqīʾa) i pare d'Assurbanipal.

Nou!!: Khilakku і Assarhaddon · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (sirià) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Khilakku і Assíria · Veure més »

Assurbanipal

Assurbanipal o Ashurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Assur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.

Nou!!: Khilakku і Assurbanipal · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Khilakku і Babilònia · Veure més »

Bit Adini

Estats arameus i neohitites al segle VIII aC Bit Adini fou un important estat arameu situat principalment a l'oest de l'Eufrates però amb diverses possessions a la part oriental.

Nou!!: Khilakku і Bit Adini · Veure més »

Carquemix

Pedestal d'una escultura del segle IX aC, procedent de Carquemix Carquemix (pot aparèixer també com a Karkemish, Karkemiš o Carchemish) fou una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'Eufrates.

Nou!!: Khilakku і Carquemix · Veure més »

Ciaxares de Mèdia

Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.

Nou!!: Khilakku і Ciaxares de Mèdia · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Khilakku і Cilícia · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris foren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tauric) fins al segle VII aC quan va envair l'Àsia Menor. Eren molts propers als escites ètnicament i arqueològicament idèntics. Segurament els escites van expulsar els cimmeris dels seus hàbitats originals i llavors van iniciar la invasió de l'Àsia Menor. Els cimmeris van donar el nom a Crimea. Els assiris els anomenen Ga-mir o Gi-mir-a-a (Gimirri), que voldria dir poble que va i ve. Els arqueòlegs els identifiquen amb la cultura de Novočerkass a les planes d'herba entre el Pruth i el Don, cultura que va florir entre el 900 i el 650 aC. Vers el final del segle VIII aC els cimmeris es van començar a desplaçar cap al Caucas, van passar per Còlquida i fins al riu Halys envaint l'Àsia Menor a l'oest d'aquest riu, i van atacar Urartu i Assíria. Abans del 675 aC van destruir el regne dels mushki (frigis) on regnava Mides IV. Mentre a la part occidental del regne sorgia el regne de Lídia, a les planes de Frígia es van establir el cimmeris. En els següents anys van atacar Urartu i Assíria. Van atacar també Lídia però foren rebutjats pel rei Giges. Un segon atac devastador es va produir vers el 644 en el que la capital Sardes fou saquejada. Encara durant uns anys van atacar el regne així com Urartu i Assíria, estenent-se cap a Paflagònia (on van ocupar Sinope i van destruir moltes colònies gregues de la costa nord de l'Euxí) però el progressiu assentament els va fer menys actius i progressivament els lidis van ocupar part del seu territori sota el rei Aliates II; en canvi Urartu va desaparèixer al començament del segle VI aC a mans d'una branca dels cimmeris i després es van aliar als medes. Foren aturats a les portes cilícies pel rei assiri Assurbanipal. Quasi al mateix temps que desapareixia Urartu els cimmeris també van desaparèixer de la historia. El romans van identificar als cimmeris amb els cimbres però això fou un error originat per la similitud dels noms. Categoria:Grups sàrmates.

Nou!!: Khilakku і Cimmeris · Veure més »

Gurgum

Tabal i estats veïns al segle VIII aC Gurgum (també apareix com a Gumgum o Gamgum) fou un regne de la regió de la moderna Kahramanmaraş (Maraix) a Turquia.

Nou!!: Khilakku і Gurgum · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Khilakku і Heròdot · Veure més »

Imperi Hittita

Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hittita o Hitita fou l'estat dels hittites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.

Nou!!: Khilakku і Imperi Hittita · Veure més »

Ishtunda

Tabal i estats veïns al segle VIII aC Ishtunda fou un estat neohitita de la regió de les muntanyes del Taure.

Nou!!: Khilakku і Ishtunda · Veure més »

Kammanu

Regnes neohitites al segle VIII aC Kammanu (Qamani) fou un estat neohitita situat a l'oest de Meliddu, al nord de Tabal i al sud de Kaska (Katak), sorgit al segle XII aC amb l'enfonsament de l'Imperi Hitita.

Nou!!: Khilakku і Kammanu · Veure més »

Kaska

Kaska és una llengua atabascana parlada pel poble kaska al territori del sud-est de Yukón i en la Columbia Britànica del nord a Canadà.

Nou!!: Khilakku і Kaska · Veure més »

Khilakku

Regnes neohittites al segle VIII aC Khilakku, Khilikki, Khilikka o Hilakku fou un regne neohittita de les muntanyes del Taure.

Nou!!: Khilakku і Khilakku · Veure més »

Mides III

Mides III (en grec antic Μίδας, en llatí Midas) fou rei de Frígia de la dinastia tantàlida al.

Nou!!: Khilakku і Mides III · Veure més »

Muntanyes de Nur

Les muntanyes Nur (en turc: Nur Dağları; antigament en grec: Ἀμανός "Amanos", Ἀμανόν o en llatí: Amanus) fou una serra part de les muntanyes del Taure que formaven la frontera sud de Cataònia i anava des de Tars (Cilícia) al nord del golf d'Issos, l'actual badia d'Iskenderun, fins a la Cataònia, i arribaven fins a Melitene, on el riu Eufrates les tallava.

Nou!!: Khilakku і Muntanyes de Nur · Veure més »

Muntanyes del Taure

El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure (en turc, Toros Dağları) és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altura amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.

Nou!!: Khilakku і Muntanyes del Taure · Veure més »

Muskhi

Muskhi és el nom que donaren a les tribus georgianes o armènies els hittites.

Nou!!: Khilakku і Muskhi · Veure més »

Nabònides

Sîn, Museu Britànic Nabònides (Nabû-nāʾid) fou l'últim rei de l'Imperi Neobabilònic, regnant entre 556-539 BCE.

Nou!!: Khilakku і Nabònides · Veure més »

Nínive

Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive (/ nɪnɪvə /), Niniveh, Ninos o Ninive; Siri: ܢܝܼܢܘܹܐ era una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, al nord de l'actual Iraq.

Nou!!: Khilakku і Nínive · Veure més »

Orontes

El riu Orontes (en àrab نهر العاصي, nahr al-ʿĀṣī, també anomenat nahr al-Urunt o nahr al-Urund) és el principal riu de Síria, després de l'Eufrates.

Nou!!: Khilakku і Orontes · Veure més »

Patin

Estats neohitites i arameus, segles IX i VIII aC Patin o Pattin (Khattim, Khatina o Hatina, pels assiris Unqi) fou un estat dels luvites, que va sorgir com a poder independent després de la destrucció de l'imperi Hitita.

Nou!!: Khilakku і Patin · Veure més »

Regne de Frígia

Frígia fou un regne del centre d'Àsia Menor.

Nou!!: Khilakku і Regne de Frígia · Veure més »

Regne de Que

El regne de Que Kue, Kui, Quwê, Qeve, Coa, Kuê o Keveh entre altres transcripcions) fou un estat neohittita del sud de Cilícia, format principalment per les zones planes al sud de les muntanyes del Taure, i fins a les muntanyes Amanus. La seva capital se suposa que era Adana, i Tars també en feia part. El regne es va fundar després de l'enfonsament de l'imperi Hittita el 1185 però la seva història és desconeguda. S'hauria anomenat regne dels danudites (que agafaven el nom d'Adana). Azitawatas va fundar un regne vassall a la part nord o més aviat nord-est, amb centre a la moderna Karatepe però la seva datació és molt dubtosa. Per uns fou un territori concedit als emigrants grecs de Troia dirigits per Mopsu i el seu fill Aziwatas, però sembla que l'establiment d'aquest regne semigrec no es pot remuntar tan enrere en el temps. Unes tauletes hittites trobades a la capital hittita parlen d'un Mukshsush (Mopsos?) d'Ahhiyawa (país dels aqueus) i de Madduwattas, un subjecte rebel del rei hittita Arnuwandas III (final del aC). Aquestes dades semblarien revelar una emigració grega a Cilícia testimoniada també per les llegendes gregues de manera independent. Fins a la inscripció d'Azatiwatas o Azitawatas, fill de Mukatalas, que va rebre el poder del sobirà (probablement de Que) Awrikku no se'n sap gairebé res. La inscripció fou trobada a les excavacions de Karatepe, que se suposa era la ciutat fundada amb el seu propi nom pel rei vers el aC. El dunanites eren els habitants de Dunana (Adana) i en fenici apareixen esmentats com danuniyim. La inscripció situa a la dinastia com a descendents de Mopsos. Les emigracions gregues vers el 1200 aC reflectides en mites i llegendes, han estat comprovades per l'arqueologia, i a la llegenda, l'emigració a Cilícia la dirigia Mopsos. No obstant perquè aquests personatges siguin els mateixos hi ha massa diferència temporal i en tot cas serien descendents i no els primitius; la datació de la inscripció d'Azitawatas al podria ser errònia però certament no en tres segles i més aviat la majoria s'inclinen per datar la inscripció al final del o potser durant el. Awrikku ha estat identificat probablement amb Urikki rei de Que (vassall assiri després del 740 aC fins al 732 aC i segurament l'esmentat més tard encara com Urik en una inscripció de Sargon II), el que situaria l'existència del regne a la segona meitat del aC. Vers el 859 aC Assíria va atacar Bit Adini on regnava Akhuni; des de Bit Adini el rei Salmanassar III va passar al país de Gurgum (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va pagar tribut; després va passar al regne de Samal (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de Patin, d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de Khati o Karkemish; el rei Khanu fou derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les muntanyes Amanus; després els assiris van travessar l'Orontes i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim (Khattina o Patin), que va fugir i va atreure a l'aliança contra assíria al rei de Kui o Kati (potser el regne de Que, el nom del rei no està indicat), és a dir la plana cilícia, al rei Pikhiris de Khilikka (Cilícia), o sigui la part muntanyosa, i al rei Bur Anati (But Anat) de Yasbuk (un cap local arameu), però els aliats foren derrotats per Salmanassar III i en la batalla el príncep Bur Anati va caure presoner; 25000 soldats de la coalició van morir, i el territori de la costa del golf d'Issos (Alexandretta) incloent diverses ciutats (Jazaz, Nulia i Butanu) fou assolat. Khilikku i Que van esdevenir regnes tributaris i haurien pagat durant més o menys un segle però a mitjan aC eren independents. Teglatfalassar III va derrotar i imposar altre cop tribut al rei Urikki, després del 740 aC. Des d'aquest temps els assiris es van adonar que només podien dominar la regió de Cilícia si controlaven Que. Vers el 715 aC els muskhi van ocupar tres ciutats de l'oest de Que, que estaven en mans dels assiris; aquests van contraatacar i van recuperar la part perduda de Que i segurament van annexionar tot el país fins al modern Göksu (clàssic Calicadnos o Kalykadnos) formant una província. A més de tallar la connexió dels muskhi amb la Mediterrània, el ferro i el plom de les mines de la vall del Göksu, i els productes forestals, principalment cedres, van caure en mans dels assiris. Això va suposar el control més decisiu i durador sobre la plana de Cilícia. Després del 712 aC i abans del 703 aC es va annexionar el país de Khilakku (on regnava la dinastia de Tabal que havia perdut la major part del regne davant dels muskhi o els seus aliats), i el regne d'Ishtunda (Azitawatas) al nord de Que, territoris que foren incorporats a la província assíria de Kue o Kui. A la mort de Sargon II el 705 els muskhi van donar suport a la revolta de Gurdi de Til-Garimmu, que podria ser el «kulummeu» embolicat en la mort de Sargon II i l'intent de Sargon de suprimir les seves activitats (705 aC); Gurdi, aliat als muskhi i a magnats de diversos llocs de Cilícia, hauria unificat parts de Tabal, Azitawadda, Kaska, Meliddu/Kammanu i Que sota la seva autoritat amb centre a Til-Garimmu mentre Assíria va conservar Meliddu (ciutat) i algunes altres fortaleses, i els països de Kummukh, Gurgum i Sam'al; vers el 703 els assiris van recuperar Que i Khilakku. A aquesta darrera la dinastia de Tabal havia conservat el poder i va acceptar de bona gana el protectorat assiri. Això va durar fins al 696 aC quan Khilakku i Que es van perdre a causa d'una revolta dirigida per lhazanu d'Illubra, una ciutat a Que, de nom Kirua; la revolta hauria abraçat Que, Khilliku i part de Tabal; Senaquerib diu que les comunicacions amb Que estaven tallades pels rebels temporalment, però finalment la revolta fou aplanada. El 695 els assiris van ocupar Til Garimmu, Tars i Ingirra (la grega Ankiale, transcrit Anquiale), i la capital fou destruïda. Però a la mort de Senaquerib el 681 Khilakku es va tornar a perdre-la junt a Meliddu, a causa dels atacs cimmeris, i els assiris van concentrar la seva estratègia a dominar la plana de Que, i (al nord) Meliddu, deixant la resta abandonada. El 679 aC Que estava sota el seu control. Assarhaddon (680-669) i Assurbanipal (669-631 o 627 aC) van enviar tropes a la regió. El primer va enviar forces el 679 aC en persecució del rei de Sidó Abdu-Milkutti, que hi havia fugit al ser derrotat; era rei Sanduarri, esmentat com a rei de Kundu (Kuinda al golf d'Alexandreta o d'Issos) i Sizu (Sis) Sisu, situada a les muntanyes al nord de Cilícia al que seria el país de Khilakku, era gairebé inabastable per un exèrcit a causa de la protecció que oferien les muntanyes, que en menor mesure també protegien Kundu. Així sembla que en aquest temps Que i Khilikku ja estaven unides. Al pujar al tron Assurbanipal s'esmenta que li va enviar regals valuosos un rei de Khilikki anomenat Sandasharme, però no se sap quins territoris dominava. Segurament els assiris van conservar posicions a la plana, potser fins al final del regnat d'Assurbanipal; s'haurien retirat en aquest temps quan el perill cimmeri es va esvair en aquesta zona mentre s'incrementava l'aliança mede-escita-cimmeria a la frontera oriental. Les fonts manquen per aquest període. Caiguda Nínive el 612 aC apareix a Cilícia un regne unit de la muntanya i la plana (Que) amb capital a Tars (Tarzi) que com hem vist s'hauria anat formant al aC; el títol que els grecs van donar als seus reis fou suuannassai o syennesis, i el nom del país va derivar en Cilícia. Els primers syennesis coneguts els esmenta Heròdot d'Halicarnàs al aC que explica que el 585 aC el rei i un tal Labynetus de Babilònia (potser el futur rei Nabònides, llavors príncep) van fer un tractat amb Ciaxares de Mèdia. Sembla que el regne es mantenia independent i no era part ni de l'imperi mede ni de l'imperi neobabiloni. El syennesis d'Heròdot va ser succeït per un tal Appuašu, que va aguantar una invasió dels babilonis sota Neriglissar (560-556 aC) vers 557/556 aC; es sospita que la invasió fou deguda a un acostament a Mèdia (tanmateix que Cilícia havia caigut en mans dels medes) però no se saben realment les causes.

Nou!!: Khilakku і Regne de Que · Veure més »

Regne de Samal

Regnes neohitites i arameus a Síria al segle VIII aC Samal (Sam'al, moderna Zendjirli) fou un regne neohitita del nord de Síria sorgit probablement amb l'enfonsament de l'imperi hitita el 1185 aC quan poders locals, com Samal, es van fer independents.

Nou!!: Khilakku і Regne de Samal · Veure més »

Rusa I

Rusa I fou rei d'Urartu del 735 aC al 713 aC No se sap si era fill o parent de Sarduri II o bé era un usurpador.

Nou!!: Khilakku і Rusa I · Veure més »

Salmanassar III

Ass´riai sota Salmanassar III Salmanassar III fou rei d'Assíria, fill d'Assurnasirpal II.

Nou!!: Khilakku і Salmanassar III · Veure més »

Sennàquerib

Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.

Nou!!: Khilakku і Sennàquerib · Veure més »

Sidó

Vista de la ciutat de Sidó Sidó, moderna Saïda en francès o en àrab صيدا, Ṣaydā (fenici צדן, Ṣydwn; grec: Σιδών; llatí: Sidon; hebreu צידון, Ṣīḏōn; turc: Sayda) és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.

Nou!!: Khilakku і Sidó · Veure més »

Sis

Sis (6) és el nombre natural que segueix el cinc i precedeix el set.

Nou!!: Khilakku і Sis · Veure més »

Tabal

Tabal i estats veïns al segle VIII aC Tabal, Tobal, Jabal o Tibarenoi fou un grup indígena d'Anatòlia a la regió de la Capadòcia.

Nou!!: Khilakku і Tabal · Veure més »

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (Tarsus en turc, en llatí Tarsus; en grec Tarsos Ταρσός; en hittita; Tarsa) de vegades anomenada Tarsi, Tersus, Tersos, Tharsus o Tharsos és un districte a la ciutat i Província de Mersin, Turquia.

Nou!!: Khilakku і Tars (Turquia) · Veure més »

Til Garimmu

Til Garimmu (Til-Garimmu o Beth-Togarmah), en hitita Tegarama, Tegarma, Tagarma i Takarama, fou un territori situat entre els kaska al nord, els tibarens al sud, els muskhi a l'oest i Meliddu a l'est.

Nou!!: Khilakku і Til Garimmu · Veure més »

Urartu

Urartu fou un regne a la zona del llac Van a Armènia.

Nou!!: Khilakku і Urartu · Veure més »

Yasbuk

Yasbuk (Ishbak) fou un efímer estat arameu tribal de situació exacta desconeguda al nord de Síria.

Nou!!: Khilakku і Yasbuk · Veure més »

1185

Sense descripció.

Nou!!: Khilakku і 1185 · Veure més »

681

Sense descripció.

Nou!!: Khilakku і 681 · Veure més »

859

Sense descripció.

Nou!!: Khilakku і 859 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Hilakku, Khilakki, Khilikka, Khilikki, Khilikku, Khilliki, Sizu.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »