Accés més ràpid que el navegador!
49 les relacions: Anquiale, Arameus, Arslantepe, Assarhaddon, Assíria, Assurbanipal, İskenderun, Babilònia, Bit Adini, Carquemix, Ciaxares de Mèdia, Cilícia, Cimmeris, Dècada del 680 aC, Estats neohitites, Gurgum, Heròdot, Imperi Hitita, Imperi Mede, Imperi Neobabilònic, Ishtunda, Kammanu, Kaskar, Khilakku, Kummukh, Mides III, Muntanyes de Nur, Muntanyes del Taure, Muskhi, Nabònides, Nínive, Neriglissar, Orontes, Patin, Regne de Frígia, Regne de Que, Regne de Samal, Rusa I, Salmanassar III, Sam'al, Sargon II, Sennàquerib, Sidó, Tabal, Tars (Turquia), Til Garimmu, Urartu, Yasbuk, 1185.
Anquiale
Anquiale -en assiri Ingirra, en grec Ankiale- fou una població de Cilícia propera a Tars, que al final del fou una colònia grega de Lindos (a Rodes).
Nou!!: Khilakku і Anquiale · Veure més »
Arameus
Els arameus o siríacs van ser i són un poble semita en un principi nòmada que vivia a Mesopotàmia i a Llevant.
Nou!!: Khilakku і Arameus · Veure més »
Arslantepe
Arslantepe és un petit poble de Turquia, a la província de Malatya, construïda sobre la ciutat hitita de Melid a la vora del riu Thoma, nom antic d'un afluent de l'Eufrates superior, que neix a les muntanyes del Taure.
Nou!!: Khilakku і Arslantepe · Veure més »
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Nou!!: Khilakku і Assarhaddon · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Khilakku і Assíria · Veure més »
Assurbanipal
Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.
Nou!!: Khilakku і Assurbanipal · Veure més »
İskenderun
İskenderun (en turc i oficialment) o Alexandreta (Αλεξανδρέττα) és una ciutat de la província de Hatay, Turquia al peu de les muntanyes Amanos.
Nou!!: Khilakku і İskenderun · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Khilakku і Babilònia · Veure més »
Bit Adini
Estats arameus i neohitites al segle VIII aC Bit Adini fou un important estat arameu situat principalment a l'oest de l'Eufrates però amb diverses possessions a la part oriental.
Nou!!: Khilakku і Bit Adini · Veure més »
Carquemix
Pedestal d'una escultura del segle IX aC, procedent de Carquemix Carquemix, o també Karkemish, Karkemiš o Carchemish, va ser una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'Eufrates.
Nou!!: Khilakku і Carquemix · Veure més »
Ciaxares de Mèdia
Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.
Nou!!: Khilakku і Ciaxares de Mèdia · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Khilakku і Cilícia · Veure més »
Cimmeris
Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.
Nou!!: Khilakku і Cimmeris · Veure més »
Dècada del 680 aC
La dècada del 680 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 689 aC fins al 31 de desembre del 680 aC.
Nou!!: Khilakku і Dècada del 680 aC · Veure més »
Estats neohitites
Mapa històric dels estats neohitites, c. 800 aC. Les fronteres són aproximades. Els estats neohitites, anomenats també recentment sirohitites, eren entitats polítiques de l'edat del ferro de parla lúvia, aramea i fenícia situades al nord de Síria i al sud d'Anatòlia.
Nou!!: Khilakku і Estats neohitites · Veure més »
Gurgum
- Gurgum també Gumgum o Gamgum va ser un regne de la regió de la moderna Kahramanmaraş (Maraix) a Turquia.
Nou!!: Khilakku і Gurgum · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Khilakku і Heròdot · Veure més »
Imperi Hitita
Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hitita fou l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.
Nou!!: Khilakku і Imperi Hitita · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Khilakku і Imperi Mede · Veure més »
Imperi Neobabilònic
Màxima extensió de l'Imperi Neobabilònic. La porta d'Ixtar de Babilònia tal com està reconstruïda al Museu Pergamon de Berlín LImperi Neobabilònic o Segon Imperi Babilònic, va ser un període dins la història de Mesopotàmia que es va iniciar l'any 626 aC i va acabar l'any 539 aC.
Nou!!: Khilakku і Imperi Neobabilònic · Veure més »
Ishtunda
- Ishtunda fou un estat neohitita de la regió de les muntanyes del Taure.
Nou!!: Khilakku і Ishtunda · Veure més »
Kammanu
- Kammanu va ser un estat neohitita situat a l'oest de Meliddu, al nord de Tabal i al sud de Katak, sorgit al amb l'enfonsament de l'Imperi Hitita.
Nou!!: Khilakku і Kammanu · Veure més »
Kaskar
Kaskar (siríac Kashkar) fou una antiga ciutat de l'Iraq.
Nou!!: Khilakku і Kaskar · Veure més »
Khilakku
Regnes neohitites al segle VIII aC Khilakku, Khilikki, Khilikka o Hilakku va ser un regne neohitita situat a les muntanyes del Taure.
Nou!!: Khilakku і Khilakku · Veure més »
Kummukh
- Kummukh (també pot aparèixer com a Kummuh, Kummukhi, Kummuy) va ser un antic regne a la regió de Commagena, un dels estats neohitites.
Nou!!: Khilakku і Kummukh · Veure més »
Mides III
Mides III (en grec antic Μίδας, en llatí Midas) fou rei de Frígia de la dinastia tantàlida al.
Nou!!: Khilakku і Mides III · Veure més »
Muntanyes de Nur
Les muntanyes de Nur és una serralada que forma part de les muntanyes del Taure.
Nou!!: Khilakku і Muntanyes de Nur · Veure més »
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Nou!!: Khilakku і Muntanyes del Taure · Veure més »
Muskhi
Muskhi és el nom que van donar a les tribus georgianes o armènies els hitites.
Nou!!: Khilakku і Muskhi · Veure més »
Nabònides
Sîn, Museu Britànic Nabònides o Nabû-nāʾid va ser l'últim rei de Babilònia i de la Dinastia Caldea o Neobabilònica.
Nou!!: Khilakku і Nabònides · Veure més »
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Nou!!: Khilakku і Nínive · Veure més »
Neriglissar
o també Nergal-šar-uṣur va ser el quart rei de Babilònia de l'anomenada Dinastia Caldea entre els anys 560 aC i 556 aC, segons la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Khilakku і Neriglissar · Veure més »
Orontes
El riu Orontes (també anomenat nahr al-Urunt o nahr al-Urund) és el principal riu de Síria, després de l'Eufrates.
Nou!!: Khilakku і Orontes · Veure més »
Patin
Estats neohitites i arameus, segles IX i VIII aC Patin o Pattin (i també Khattim, Khatina o Hatina, i pels assiris Unqi) va ser un estat dels luvites, que va sorgir com a poder independent després de la destrucció de l'imperi Hitita.
Nou!!: Khilakku і Patin · Veure més »
Regne de Frígia
El regne de Frígia va ser un territori del centre d'Àsia Menor.
Nou!!: Khilakku і Regne de Frígia · Veure més »
Regne de Que
El regne de Que Kue, Kui, Quwê, Qeve, Coa, Kuê o Keveh entre altres transcripcions) va ser un estat neohitita del sud de Cilícia, format principalment per l'anomenada Cilicia Campestris, a les zones planes al sud de les muntanyes del Taure, i fins a les muntanyes de Nur. La seva capital se suposa que era Adana, i Tars també en formava part.
Nou!!: Khilakku і Regne de Que · Veure més »
Regne de Samal
Regnes neohitites i arameus a Síria al segle VIII aC El Regne de Samal va ser un regne neohitita del nord de Síria sorgit probablement amb l'enfonsament de l'imperi hitita el 1185 aC quan diversos poders locals, com la ciutat de Sam'al d'on va prendre nom el regne, es van fer independents.
Nou!!: Khilakku і Regne de Samal · Veure més »
Rusa I
Rusa I va ser rei d'Urartu de l'any 735 aC al 713 aC No se sap si era fill o parent de Sarduri II (cosa probable) o bé era un usurpador.
Nou!!: Khilakku і Rusa I · Veure més »
Salmanassar III
Ass´riai sota Salmanassar III Salmanassar III fou rei d'Assíria, fill d'Assurnasirpal II.
Nou!!: Khilakku і Salmanassar III · Veure més »
Sam'al
Inscripció del príncep Kilamuwa de Samal (Museu de Pergamon) Sam'al (actualment, Hüyük Zincirli o Zengirli; antic otomà, Zendjirli), a la província de Gaziantep, Turquia) fou una ciutat hitita situada a les muntanyes de l'Antitaurus del modern centre-sud de Turquia. Està a uns 15 quilòmetres al nord d'Antioquia. Mapa històric dels estats neohitites, c. 800 aC, on es mostra la localització de Sam'al i la moderna Zincirli. El lloc de Sam'al va ser ocupat originalment a l'edat del bronze i, més tard, va passar a formar part del Regne de Yamhad a principis del segon mil·lenni aC. Va ser absorbit per l'Imperi Hitita durant la meitat d'aquest mil·lenni. Després de la caiguda dels hitites, passà a ser controlada per neohitites fins a l'arribada dels arameus, quan la ciutat va esdevenir la capital del Regne de Samal o Sam'al. Amb l'auge de l'Imperi neoassiri, Sam'al va esdevenir una ciutat vassalla de l'estat i, més tard, una província d'aquest imperi. Aquesta situació va acabar al segle VII aC, amb la davallada del poder neoassiri. El lloc va ser excavat el 1888, 1890, 1890-91, 1894 i 1902 per una expedició alemanya de l'Oriental Society, dirigida per Felix von Lüscher i Robert Koldewey.
Nou!!: Khilakku і Sam'al · Veure més »
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Nou!!: Khilakku і Sargon II · Veure més »
Sennàquerib
Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.
Nou!!: Khilakku і Sennàquerib · Veure més »
Sidó
Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.
Nou!!: Khilakku і Sidó · Veure més »
Tabal
Situació dels tabal Tabal, Tobal, Jabal o Tibarenoi va ser el nom d'un país i d'un grup indígena d'Anatòlia a la regió de la Capadòcia.
Nou!!: Khilakku і Tabal · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Khilakku і Tars (Turquia) · Veure més »
Til Garimmu
Til Garimmu (Til-Garimmu o Beth-Togarmah), en hitita Tegarama, Tegarma, Tagarma i Takarama, fou un territori situat entre els kaska al nord, els tibarens al sud, els muskhi a l'oest i Meliddu a l'est.
Nou!!: Khilakku і Til Garimmu · Veure més »
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Nou!!: Khilakku і Urartu · Veure més »
Yasbuk
Yasbuk (Ishbak) fou un efímer estat arameu tribal de situació exacta desconeguda al nord de Síria.
Nou!!: Khilakku і Yasbuk · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Khilakku і 1185 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Hilakku, Khilakki, Khilikka, Khilikki, Khilikku, Khilliki, Sizu.
