Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Abiward, Anatòlia, Azerbaidjan, Índia, Bakhtiyaris, Bengala, Delhi, Encyclopædia Iranica, Firuzkuh (gúrides), Gúrides, Ghilzai, Ghiyath al-Din Mahmud, Hamadan, Heftalites, Ibn Khurradàdhbih, Iran, Kabulistan, Karlucs, Khalaj, Khalji, Khwarizm, Kirman, Malwa, Markazi, Massud I ibn Mahmud, Província de Fars, Samànides, Sirdarià, Talas, Teheran, Turcman, Turcs occidentals, Vall de Kabul, Vassili Vladímirovitx Bartold, Yaqub ibn al-Layth, Zagros, Zamindawar, 1040, 1206, 1221, 1290, 1320, 568, 879.
Abiward
Abiward és una ciutat de Turkmenistan, part d'un oasi amb Nasa, Baward i altres llocs.
Nou!!: Khalajs і Abiward · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Khalajs і Anatòlia · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Khalajs і Azerbaidjan · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Khalajs і Índia · Veure més »
Bakhtiyaris
Els bakhtiyaris (també bakhtiaris) són un conglomerat d'ètnies emigrades al des de Síria cap a Iran, coneguts fins al com a grans lurs.
Nou!!: Khalajs і Bakhtiyaris · Veure més »
Bengala
Bengala és una regió d'Àsia actualment repartida entre Índia i Bangladesh.
Nou!!: Khalajs і Bengala · Veure més »
Delhi
Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.
Nou!!: Khalajs і Delhi · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Khalajs і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Firuzkuh (gúrides)
Firuzkuh fou la capital de la dinastia gúrida (shansàbanida), situada prop del lloc del poble actual de Jam (Afganistan), a la vora del Hari Rud.
Nou!!: Khalajs і Firuzkuh (gúrides) · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: Khalajs і Gúrides · Veure més »
Ghilzai
Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.
Nou!!: Khalajs і Ghilzai · Veure més »
Ghiyath al-Din Mahmud
Ghiyath al-Din Mahmud (? - v. 1212) fou sultà gúrida de la família shansabànida del Ghur.
Nou!!: Khalajs і Ghiyath al-Din Mahmud · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Khalajs і Hamadan · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Khalajs і Heftalites · Veure més »
Ibn Khurradàdhbih
Abu-l-Qàssim Ubayd-Al·lah ibn Abd-Al·lah, més conegut com a Ibn Khurradàdhbih, fou un dels més antics geògrafs que va escriure en àrab, si bé era originari del Khurasan (Pèrsia), nascut vers 820/826 i mort vers 885/912.
Nou!!: Khalajs і Ibn Khurradàdhbih · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Khalajs і Iran · Veure més »
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Nou!!: Khalajs і Kabulistan · Veure més »
Karlucs
Els karlucs o karluks (també qarluqs, qarluks, karluqs, en àrab i persa: halluh transcrit en àrab Kharlukh i en persa Khallukh, xinès: 葛邏祿;葛逻禄.
Nou!!: Khalajs і Karlucs · Veure més »
Khalaj
El khalaj és la llengua dels khalajs.
Nou!!: Khalajs і Khalaj · Veure més »
Khalji
La dinastia khalji (o khilji) fou una dinastia d'origen turcoafganesa (la tribu de turcmans dels khalajs, nom que per la pronunciació índia es va deformar a khalji o khilji) que va governar a diversos llocs de l'Índia i especialment com a sultans a Delhi i Malwa.
Nou!!: Khalajs і Khalji · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Khalajs і Khwarizm · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Khalajs і Kirman · Veure més »
Malwa
Aspecte de l'altiplà de Malwa Baati, àpat típic de la zona de Malwa Malwa és una antiga regió de l'Índia bàsicament formada per les terres de l'altiplà de Malwa amb 19.788 km² a Madhya Pradesh, amb capitals tradicionals a Ujjain i Indore.
Nou!!: Khalajs і Malwa · Veure més »
Markazi
Comtats de Markazi La Província de Markazi (en استان مرکزی, Ostān-e Markazi), la medieval Iraq ajamita és una de les 31 províncies de l'Iran.
Nou!!: Khalajs і Markazi · Veure més »
Massud I ibn Mahmud
Abu-Saïd Massud I ibn Mahmud Xihab-ad-Dawla Jamal-al-Mil·la o, més senzillament, Massud I ibn Mahmud (998-1040) fou sultà gaznèvida (1030-1040), fill del sultà Mahmud ben Sebuktegin.
Nou!!: Khalajs і Massud I ibn Mahmud · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Khalajs і Província de Fars · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Khalajs і Samànides · Veure més »
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Nou!!: Khalajs і Sirdarià · Veure més »
Talas
* Toponímia.
Nou!!: Khalajs і Talas · Veure més »
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Nou!!: Khalajs і Teheran · Veure més »
Turcman
El turcman (Туркмен, ISO 639-1: tk, ISO 639-2: tuk) és una llengua turquesa que inclou més de sis milions de parlants, especialment al Turkmenistan, on és llengua oficial, l'Afganistan, l'Iraq, l'Iran i d'altres estats veïns.
Nou!!: Khalajs і Turcman · Veure més »
Turcs occidentals
Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.
Nou!!: Khalajs і Turcs occidentals · Veure més »
Vall de Kabul
La vall de Kabul és una vall formada per la conca del riu Kabul.
Nou!!: Khalajs і Vall de Kabul · Veure més »
Vassili Vladímirovitx Bartold
Vassili Vladímirovitx Bartold, Васи́лий Влади́мирович Барто́льд, (15 de novembre del 1869, Sant Petersburg - 19 d'agost del 1930, Leningrad) fou un historiador rus i soviètic, considerat el successor de Wilhelm Radloff com l'autoritat més notable al camp de la turcologia.
Nou!!: Khalajs і Vassili Vladímirovitx Bartold · Veure més »
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
Nou!!: Khalajs і Yaqub ibn al-Layth · Veure més »
Zagros
La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.
Nou!!: Khalajs і Zagros · Veure més »
Zamindawar
Zamindàwar és el nom que a l'època preislàmica es donava al modern Afganistan oriental, equivalent a l'àrab Bilad al-Dawar emprat a vegades a l'edat mitjana.
Nou!!: Khalajs і Zamindawar · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Khalajs і 1040 · Veure més »
1206
Sense descripció.
Nou!!: Khalajs і 1206 · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Khalajs і 1221 · Veure més »
1290
Sense descripció.
Nou!!: Khalajs і 1290 · Veure més »
1320
Sense descripció.
Nou!!: Khalajs і 1320 · Veure més »
568
El 568 (DLXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Khalajs і 568 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Khalajs і 879 · Veure més »
