Taula de continguts
56 les relacions: Alps, Ambròs de Milà, Ammià Marcel·lí, Aquileia, Arbogast, Arianisme, August (títol), Augusta dels Trèvers, Bigàmia, Britànnia, Chronicon Paschale, Constanci Gal, Constanci II, Constantí I el Gran, Credo de Nicea, Dinastia constantiniana, Divorci, Edward Gibbon, Filostorgi, Flavi Gracià, Flavi Timasi, Flavi Víctor, Flàvia Màxima Constància, Gal·la (emperadriu), Gal·la Placídia, Gàl·lia, Governador romà, Hispània, Il·líria, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Itàlia romana, Joan II d'Antioquia, Joan Malales, Juli Constantí, Julià l'Apòstata, Magne Màxim, Magnenci, Milà, Minervina, Patriarca d'Antioquia, Picè, Plana Padana, Prefecte de la ciutat, Prefecte del pretori, Sírmium, Sòcrates Escolàstic, Tessalònica, The History of the Decline and Fall of the Roman Empire, ... Ampliar l'índex (6 més) »
- Arrians
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Justina і Alps
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Veure Justina і Ambròs de Milà
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Veure Justina і Ammià Marcel·lí
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Veure Justina і Aquileia
Arbogast
Flavi Arbogast (en Flavius Arbogastes) era un militar d'origen franc, mestre dels soldats i protector de Valentinià II.
Veure Justina і Arbogast
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Veure Justina і Arianisme
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
Veure Justina і August (títol)
Augusta dels Trèvers
Augusta dels Trèvers (Augusta Treverorum) fou una ciutat romana que es correspon amb l'actual ciutat de Trèveris (Alemanya).
Veure Justina і Augusta dels Trèvers
Bigàmia
Elcanà i les seves dues dones En cultures on la monogàmia és obligatòria, la bigàmia és l'acte de contraure matrimoni amb una persona mentre encara està legalment casat amb una altra.
Veure Justina і Bigàmia
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Veure Justina і Britànnia
Chronicon Paschale
El Chronicon Paschale ('Crònica Pasqual'), Chronicum Alexandrinum, Constantinopolitanum o Fasti Siculi és una crònica romana d'Orient del que narra els esdeveniments des de la creació d'Adam fins al regnat d'Heracli, incloent-hi anècdotes i curiositats excèntriques i des d'un punt de vista religiós.
Veure Justina і Chronicon Paschale
Constanci Gal
Constanci Gal, o Flavi Juli Gal, o Flavi Claudi (Juli) Constanci Gal (Flavius Claudius –Julius- Constantius Gallus) fou fill de Juli Constanci i de Gal·la, i net de Constanci Clor, nebot per tant de Constantí I el Gran; era també el germà gran (però per mare diferent) de Julià l'Apòstata.
Veure Justina і Constanci Gal
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Veure Justina і Constanci II
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Justina і Constantí I el Gran
Credo de Nicea
El Credo de Nicea o Símbol de la fe és un dogma de fe dels continguts del cristianisme promulgada en el Concili de Nicea I (325).
Veure Justina і Credo de Nicea
Dinastia constantiniana
La dinastia constantiniana pren el seu nom de Constantí I, encara que no va ser el primer d'aquesta dinastia que va regnar.
Veure Justina і Dinastia constantiniana
Divorci
Marilyn Monroe signant el seu divorci de Joe DiMaggio (1954) El divorci o divorç és la dissolució del matrimoni.
Veure Justina і Divorci
Edward Gibbon
Edward Gibbon (Putney, Regne Unit, 1737 - Londres, Regne Unit, 1794) va ser un historiador i polític anglès, famós especialment per la seva extensa obra The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (Història de la decadència i caiguda de l'Imperi Romà), publicada en sis volums entre 1776 i 1788, una crònica irònica, profusament documentada i plena d'atacs a la religió.
Veure Justina і Edward Gibbon
Filostorgi
Filostorgi (en llatí Philostorgius, en grec antic φιλοστόργιος) va ser un historiador eclesiàstic grec nadiu de Borissos a Capadòcia, fill de Carteri i Eulàmpia.
Veure Justina і Filostorgi
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Veure Justina і Flavi Gracià
Flavi Timasi
Flavi Timasi (Flavius Timasius) fou un destacat general romà oriental del temps de Teodosi I el Gran.
Veure Justina і Flavi Timasi
Flavi Víctor
Flavi Víctor (Flavius Victor) fou emperador romà, fill de Magne Màxim que governava a Hispània, Gàl·lia i Britània, i de la seva dona, Elena.
Veure Justina і Flavi Víctor
Flàvia Màxima Constància
Flàvia Màxima Constància (Flavia Maxima Constantia) fou emperadriu romana, esposa de l'emperador de l'Imperi Romà d'Occident Gracià, i filla de l'emperador Constantí II i de la seva tercera esposa Faustina.
Veure Justina і Flàvia Màxima Constància
Gal·la (emperadriu)
Gal·la, en llatí Galla, era filla de l'emperador Valentinià I i Justina.
Veure Justina і Gal·la (emperadriu)
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Veure Justina і Gal·la Placídia
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Justina і Gàl·lia
Governador romà
Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.
Veure Justina і Governador romà
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Justina і Hispània
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Veure Justina і Il·líria
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Justina і Imperi Romà
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Veure Justina і Imperi Romà d'Occident
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Justina і Imperi Romà d'Orient
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Veure Justina і Itàlia romana
Joan II d'Antioquia
Joan Codònat o Joan II d'Antioquia fou patriarca d'Antioquia (476-477).
Veure Justina і Joan II d'Antioquia
Joan Malales
Joan Malales o Joan Maleles (o; o) va ser un historiador romà d'Orient nadiu d'Antioquia, del qual es desconeix quan va viure, però se'l situa entre el i el.
Veure Justina і Joan Malales
Juli Constantí
Juli Constantí (en llatí Julius Constantinus) o Juli Constanci (Julius Constantius) era el segon fill de Constanci I Clor i la seva segona dona Flàvia Maximiana Teodora, segons Zonares.
Veure Justina і Juli Constantí
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Veure Justina і Julià l'Apòstata
Magne Màxim
Moneda amb el rostre del emperador Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus — (vers 335-388) fou emperador romà d'Occident del 383 al 388.
Veure Justina і Magne Màxim
Magnenci
referències religioses. Flavi Màxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador romà del 350 al 353.
Veure Justina і Magnenci
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Justina і Milà
Minervina
Minervina, en llatí Minervina, fou la primera muller de Constantí el Gran, si bé Víctor i Zòsim només la consideren la seva concubina, cosa confirmada per Zonares.
Veure Justina і Minervina
Patriarca d'Antioquia
El patriarca d'Antioquia és el nom tradicional donat al bisbe d'Antioquia.
Veure Justina і Patriarca d'Antioquia
Picè
Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.
Veure Justina і Picè
Plana Padana
La Plana Padana (en italià: Pianura Padana i també Val Padana), és una regió geogràfica del nord de l'Europa mediterrània que s'estén per la Itàlia septentrional i està compresa principalment en la conca del riu Po.
Veure Justina і Plana Padana
Prefecte de la ciutat
Prefecte de la ciutat o Prefecte urbà (en llatí Praefectus urbi, originàriament Custos urbis) va ser una magistratura regular romana establerta pels reis.
Veure Justina і Prefecte de la ciutat
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Veure Justina і Prefecte del pretori
Sírmium
IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.
Veure Justina і Sírmium
Sòcrates Escolàstic
Sòcrates Escolàstic (en llatí Socrates Scholasticus, en grec) fou un orador i historiògraf religiós de parla grega autor d'una Historia eclesiàstica.
Veure Justina і Sòcrates Escolàstic
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Veure Justina і Tessalònica
The History of the Decline and Fall of the Roman Empire
The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (La història del declivi i caiguda de l'Imperi Romà) és l'obra més famosa d'Edward Gibbon i és considerat un dels llibres més influents en el pensament historiogràfic contemporani per l'ús de les fonts originàries, la barreja d'estil narratiu i fets que facilita la seva lectura i la interpretació racional de determinats fenòmens fins aleshores explicats per intervenció sobrenatural o l'atzar.
Veure Justina і The History of the Decline and Fall of the Roman Empire
Toga
Toga és un municipi del valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.
Veure Justina і Toga
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Veure Justina і Valentinià I
Valentinià II
Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.
Veure Justina і Valentinià II
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Veure Justina і William Smith (lexicògraf)
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Veure Justina і Zòsim
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Justina і 28 d'agost
Vegeu també
Arrians
- Àkhila I
- Brunequilda
- Constanci II
- Eusèbia (emperadriu)
- Galsuinda
- Justina
- Valentinià II
- Varasdat d'Armènia