Taula de continguts
23 les relacions: Alvèrnia, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Carlemany, Carles el Calb, Estrasburg, França, Francès, Glosses de Reichenau, Guerra civil franca, Literatura alsaciana, Llatí, Llengües d'oïl, Llengües frànciques, Lluís el Germànic, Lotari I, Nitard, Occità, Poitiers, Renània, Seqüència de Santa Eulàlia, Vida de Sant Léger, 14 de febrer, 842.
- Llengües germàniques occidentals
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Veure Juraments d'Estrasburg і Alvèrnia
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.
Veure Juraments d'Estrasburg і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Juraments d'Estrasburg і Carlemany
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Veure Juraments d'Estrasburg і Carles el Calb
Estrasburg
Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.
Veure Juraments d'Estrasburg і Estrasburg
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Juraments d'Estrasburg і França
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Juraments d'Estrasburg і Francès
Glosses de Reichenau
El Glosarium biblicum codicis augiensis LVIII, més conegut amb el nom de Glosses de Reichenau pel nom de l'abadia on es conservà el manuscrit, és un dels glossaris medievals més importants per al coneixement del llatí del.
Veure Juraments d'Estrasburg і Glosses de Reichenau
Guerra civil franca
La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.
Veure Juraments d'Estrasburg і Guerra civil franca
Literatura alsaciana
Literatura alsaciana és la literatura feta a Alsàcia, regió de França amb influència germànica, que ha estat feta en alsacià, francès o alemany estàndard.
Veure Juraments d'Estrasburg і Literatura alsaciana
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Juraments d'Estrasburg і Llatí
Llengües d'oïl
Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.
Veure Juraments d'Estrasburg і Llengües d'oïl
Llengües frànciques
Cobertura geogràfica de les llengües frànciques Les llengües frànciques són un conjunt de llengües i dialectes, variants de les llengües germàniques parlades pels francs en la part nord-oriental del que fou el Regne Franc.
Veure Juraments d'Estrasburg і Llengües frànciques
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Veure Juraments d'Estrasburg і Lluís el Germànic
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Veure Juraments d'Estrasburg і Lotari I
Nitard
Nitard (o Nithard) (abans del 800 - 844/45 o 858/59) fou un cronista franc, net de Carlemany.
Veure Juraments d'Estrasburg і Nitard
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Juraments d'Estrasburg і Occità
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Veure Juraments d'Estrasburg і Poitiers
Renània
La Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats del Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.
Veure Juraments d'Estrasburg і Renània
Seqüència de Santa Eulàlia
''Secuencia de Santa Eulalia'', el primer text literari escrit en el romanç que donaria lloc al francès La Seqüència de Santa Eulàlia és el primer text literari escrit en el romanç que donaria lloc al francès.
Veure Juraments d'Estrasburg і Seqüència de Santa Eulàlia
Vida de Sant Léger
La Vida de Sant Léger és un poema hagiogràfic narratiu en francès antic.
Veure Juraments d'Estrasburg і Vida de Sant Léger
14 de febrer
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Juraments d'Estrasburg і 14 de febrer
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Veure Juraments d'Estrasburg і 842
Vegeu també
Llengües germàniques occidentals
- Alt alemany
- Baix alemany
- Juraments d'Estrasburg
- Llengües anglofrísies
- Llengües frànciques
- Llengües germàniques occidentals
- Ripuarisch
També conegut com Jurament d'Estrasburg.