Taula de continguts
37 les relacions: Baldomero Espartero, Carlisme, Congrés dels Diputats, Eleccions generals espanyoles d'abril de 1872, Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872, Eleccions generals espanyoles de 1871, Iberisme, Insurrecció federalista de 1869, Itàlia, Joan Prim i Prats, Josep Maria Vallterra i Febrer, Leopoldo O'Donnell, Llibertat de premsa, Llista de batlles de València, Milícia nacional, Partit Progressista, Partit Radical (Demòcrata-Radical), Primera Guerra Carlina, Primera República Espanyola, Revolució de 1868, Sagunt, Sexenni Democràtic, Sobirania nacional, Sueca, Unió Liberal, Universitat de València, València, Vicalvarada, 1821, 1856, 1871, 1873, 1877, 19 d'abril, 22 de març, 22 de setembre, 9 de maig.
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Veure Josep Peris i Valero і Baldomero Espartero
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Veure Josep Peris i Valero і Carlisme
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Josep Peris i Valero і Congrés dels Diputats
Eleccions generals espanyoles d'abril de 1872
Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Progressista El rei Amadeu I Les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872 foren convocades el 3 d'abril de 1872 sota sufragi universal masculí.
Veure Josep Peris i Valero і Eleccions generals espanyoles d'abril de 1872
Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872
Manuel Ruiz Zorrilla, cap del Partit Radical Francesc Pi i Margall, cap dels republicans federals El rei Amadeu I. La seva abdicació va provocar la proclamació de la Primera República Les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872 foren convocades el 24 d'agost de 1872 sota sufragi universal masculí.
Veure Josep Peris i Valero і Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872
Eleccions generals espanyoles de 1871
Les eleccions generals espanyoles de 1871 foren convocades el 8 de març de 1871 sota sufragi universal masculí.
Veure Josep Peris i Valero і Eleccions generals espanyoles de 1871
Iberisme
Liberisme (no nacionalisme ibèric) és un moviment polític i cultural que propugna l'acostament i la millora de relacions a tots els nivells entre Andorra, Espanya i Portugal i, en darrer terme, la unitat política d'aquests.
Veure Josep Peris i Valero і Iberisme
Insurrecció federalista de 1869
La insurrecció federalista de 1869 fa referència als aixecaments provocats pels federalistes intransigents durant els mesos de setembre i octubre de 1869 arreu de l'estat espanyol, però amb fort ressò a Catalunya, País Valencià, Aragó, Andalusia i Madrid.
Veure Josep Peris i Valero і Insurrecció federalista de 1869
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Josep Peris i Valero і Itàlia
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Veure Josep Peris i Valero і Joan Prim i Prats
Josep Maria Vallterra i Febrer
fou un hisendat i polític valencià, fill de Joaquim Vallterra Agulló i Francesca Antònia Febrer Mesia.
Veure Josep Peris i Valero і Josep Maria Vallterra i Febrer
Leopoldo O'Donnell
Leopoldo O'Donnell y Jorris (Santa Cruz de Tenerife (Canàries), 12 de gener de 1809 - Biarritz (Lapurdi), 5 de novembre de 1867) va ser un noble, militar i polític espanyol, Gran d'Espanya, Duc de Tetuan, Comte de Lucena i Vescomte d'Aliaga.
Veure Josep Peris i Valero і Leopoldo O'Donnell
Llibertat de premsa
Índex de llibertat de premsa, segons l'organització Reporters Sense FronteresLa llibertat de premsa és la llibertat o la immunitat dels mitjans de comunicació per a publicar o disseminar informació, ja sigui mitjançant la impressió o emissió o publicació electrònica, sense cap mena de control governamental o censura.
Veure Josep Peris i Valero і Llibertat de premsa
Llista de batlles de València
L'Alcalde de València és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de València.
Veure Josep Peris i Valero і Llista de batlles de València
Milícia nacional
Milícia de Martin Miguel de Güemes. La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.
Veure Josep Peris i Valero і Milícia nacional
Partit Progressista
El Partit Progressista fou una formació política a l'estat espanyol durant el, que adoptà aquest nom el 1836 com a oposició liberal extremista al règim de la regenta Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, que després dels fets de la Granja el 12 d'agost del 1836 la va obligar a acceptar un govern liberal radical.
Veure Josep Peris i Valero і Partit Progressista
Partit Radical (Demòcrata-Radical)
El Partit Radical, o més formalment Partit Demòcrata-Radical va ser una formació política espanyola de l'últim terç del.
Veure Josep Peris i Valero і Partit Radical (Demòcrata-Radical)
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Veure Josep Peris i Valero і Primera Guerra Carlina
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Veure Josep Peris i Valero і Primera República Espanyola
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Veure Josep Peris i Valero і Revolució de 1868
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Veure Josep Peris i Valero і Sagunt
Sexenni Democràtic
Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Veure Josep Peris i Valero і Sexenni Democràtic
Sobirania nacional
La sobirania nacional és un concepte que dona tot el poder a la nació, és a dir, a la ciutadania.
Veure Josep Peris i Valero і Sobirania nacional
Sueca
Sueca és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Baixa.
Veure Josep Peris i Valero і Sueca
Unió Liberal
Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833.
Veure Josep Peris i Valero і Unió Liberal
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Veure Josep Peris i Valero і Universitat de València
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Josep Peris i Valero і València
Vicalvarada
Leopoldo O'Donnell. La Vicalvarada és el nom amb què és coneguda la revolta espanyola del 1854, per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de Vicálvaro, al final dels governs moderats durant el regnat d'Isabel II a la fi de juny del 1854, i engloba tant el pronunciament ocorregut el 28 de juny, com els successos de juliol, que van donar lloc al Bienni Progressista (1854-1856).
Veure Josep Peris i Valero і Vicalvarada
1821
;Països Catalans.
Veure Josep Peris i Valero і 1821
1856
;Països Catalans.
Veure Josep Peris i Valero і 1856
1871
;Països Catalans.
Veure Josep Peris i Valero і 1871
1873
;Països Catalans.
Veure Josep Peris i Valero і 1873
1877
; Països Catalans.
Veure Josep Peris i Valero і 1877
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
Veure Josep Peris i Valero і 19 d'abril
22 de març
El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Josep Peris i Valero і 22 de març
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Josep Peris i Valero і 22 de setembre
9 de maig
El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.
Veure Josep Peris i Valero і 9 de maig
També conegut com José Peris y Valero, Peris i Valero.