Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Vicalvarada

Índex Vicalvarada

Leopoldo O'Donnell. La Vicalvarada és el nom amb què és coneguda la revolta espanyola del 1854, per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de Vicálvaro, al final dels governs moderats durant el regnat d'Isabel II a la fi de juny del 1854, i engloba tant el pronunciament ocorregut el 28 de juny, com els successos de juliol, que van donar lloc al Bienni Progressista (1854-1856).

Taula de continguts

  1. 35 les relacions: Amnistia, Antonio Cánovas del Castillo, Baldomero Espartero, Barcelona, Bienni Progressista, Burgesia, Conflicte de les selfactines, Constitució espanyola de 1845, Constitució Espanyola de 1856, Dècada moderada, Domingo Dulce y Garay, Gabinet, Isabel II d'Espanya, Juan Faustino Bruil y Olliarburu, Leopoldo O'Donnell, Logronyo, Madrid, Manifest de Manzanares, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Mercat emergent, Milícia nacional, Partit Democràtic (Espanya), Partit Progressista, Pres polític, Pronunciament, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Saragossa, Vaga general de 1855, València, Vicálvaro, 1 d'agost, 1854, 1856, 28 de juny, 29 de juliol.

Amnistia

miniatura L'amnistia (del grec amnestia, oblit/perdó) és una causa d'extinció de la responsabilitat penal.

Veure Vicalvarada і Amnistia

Antonio Cánovas del Castillo

Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.

Veure Vicalvarada і Antonio Cánovas del Castillo

Baldomero Espartero

Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.

Veure Vicalvarada і Baldomero Espartero

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Vicalvarada і Barcelona

Bienni Progressista

Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.

Veure Vicalvarada і Bienni Progressista

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Veure Vicalvarada і Burgesia

Conflicte de les selfactines

Imatge d'una fàbrica amb filat automatitzat El Conflicte de les selfactines és el nom amb el qual hom coneix els fets ocorreguts a Barcelona el juliol del 1854, durant la Revolució industrial de Catalunya, contra la mecanització de la filatura amb les màquines anomenades selfactines (de l'anglès self acting), que eren màquines automàtiques de filar que estalviaven mà d'obra, i a les quals se'ls atribuïa l'atur forçós de molts obrers.

Veure Vicalvarada і Conflicte de les selfactines

Constitució espanyola de 1845

La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat.

Veure Vicalvarada і Constitució espanyola de 1845

Constitució Espanyola de 1856

La Constitució espanyola de 1856 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) fou un projecte constitucional que mai va arribar a ser promulgat; també dita ‘non nata’ perquè no va arribar a entrar en vigor i que va arribar a recollir els plantejaments més avançats de l'ideari liberal progressista i que anticipa algunes de les idees desenvolupades amb posterioritat per la Constitució de 1869; on, es venia a reafirmar el principi de la sobirania nacional; encara que ara de forma absoluta, de manera que res es dona per preconstituït i totes les institucions, inclosa la Corona, trobarien el seu fonament en la voluntat de la Nació, també reconeixia àmpliament els drets polítics i instal·lava, per primera vegada a Espanya, un règim de tolerància religiosa.

Veure Vicalvarada і Constitució Espanyola de 1856

Dècada moderada

La Dècada Moderada (1844-1854) va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez.

Veure Vicalvarada і Dècada moderada

Domingo Dulce y Garay

Escut de Domingo Dulce i Garay al claustre de la Capitania General de Barcelona Església de Sotés, poble on va néixer Domingo Dulce i Garay Domingo Dulce i Garay (Sotés, La Rioja, 7 de maig de 1808 - Els Banys i Palaldà, França, 23 de novembre de 1869) fou un militar espanyol.

Veure Vicalvarada і Domingo Dulce y Garay

Gabinet

president Ronald Reagan l'any 1981. Un gabinet és un cos de membres d'alt rang del poder executiu del govern d'una nació.

Veure Vicalvarada і Gabinet

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Veure Vicalvarada і Isabel II d'Espanya

Juan Faustino Bruil y Olliarburu

Juan Faustino Bruil y Olliarburu (Saragossa, 25 de febrer de 1810 - 21 de febrer de 1878) va ser un banquer, polític i comerciant aragonès, ministre d'Hisenda durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Veure Vicalvarada і Juan Faustino Bruil y Olliarburu

Leopoldo O'Donnell

Leopoldo O'Donnell y Jorris (Santa Cruz de Tenerife (Canàries), 12 de gener de 1809 - Biarritz (Lapurdi), 5 de novembre de 1867) va ser un noble, militar i polític espanyol, Gran d'Espanya, Duc de Tetuan, Comte de Lucena i Vescomte d'Aliaga.

Veure Vicalvarada і Leopoldo O'Donnell

Logronyo

Logronyo (en castellà i oficialment, Logroño) és un municipi situat al nord d'Espanya, capital de la comunitat autònoma uniprovincial de La Rioja.

Veure Vicalvarada і Logronyo

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Veure Vicalvarada і Madrid

Manifest de Manzanares

El Manifest de Manzanares del 7 de juliol de 1854 fou un text redactat per Antonio Cánovas del Castillo i signat per Leopoldo O'Donnell on s'exigia reformes polítiques i unes Corts Constituents per fer possible una autèntica «regeneració liberal».

Veure Vicalvarada і Manifest de Manzanares

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).

Veure Vicalvarada і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Mercat emergent

Tot i que no hi ha un nombre determinat d'economies emergents, aquest mapa mostra els països que són reconeguts majoritàriament com a talsUn mercat emergent és una economia de mercat relativament retardada però en procés de ràpida industrialització o creixement.

Veure Vicalvarada і Mercat emergent

Milícia nacional

Milícia de Martin Miguel de Güemes. La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.

Veure Vicalvarada і Milícia nacional

Partit Democràtic (Espanya)

Partit Democràtic o Partit Democràtic-Progressista fou un partit polític creat l'abril del 1849 a Madrid com a escissió de l'ala esquerrana i radical del Partit Progressista pels diputats José Ordax Avecilla, Nicolás María Rivero, Aniceto Puig i Manuel Aguilar.

Veure Vicalvarada і Partit Democràtic (Espanya)

Partit Progressista

El Partit Progressista fou una formació política a l'estat espanyol durant el, que adoptà aquest nom el 1836 com a oposició liberal extremista al règim de la regenta Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, que després dels fets de la Granja el 12 d'agost del 1836 la va obligar a acceptar un govern liberal radical.

Veure Vicalvarada і Partit Progressista

Pres polític

Manifestació pública a favor de l'alliberament dels presos polítics del procés independentista català en el concert del grup de música Ovidi4 al Teatre Municipal de Balaguer el 2020.Nelson Mandela va ser empresonat entre 1963 i 1990 pel seu activisme anti-apartheid a Sud-àfrica.

Veure Vicalvarada і Pres polític

Pronunciament

Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant (conegut com a pronunciamiento), característic del.

Veure Vicalvarada і Pronunciament

Regnat d'Isabel II d'Espanya

El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.

Veure Vicalvarada і Regnat d'Isabel II d'Espanya

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Veure Vicalvarada і Saragossa

Vaga general de 1855

La vaga general de 1855, tot i que circumscrita a Catalunya que n'era el principal centre industrial, es considera per la seva importància, seguiment i repercussió la primera vaga general de la història d'Espanya.

Veure Vicalvarada і Vaga general de 1855

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Veure Vicalvarada і València

Vicálvaro

Ubicació del districte de Vicálvaro al plànol de Madrid Vicálvaro és actualment un dels 21 districtes de la ciutat de Madrid (Espanya), que correspon al terme de l'antiga vila del mateix nom que fou integrada el 1951 a la capital.

Veure Vicalvarada і Vicálvaro

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Veure Vicalvarada і 1 d'agost

1854

;Països Catalans.

Veure Vicalvarada і 1854

1856

;Països Catalans.

Veure Vicalvarada і 1856

28 de juny

El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.

Veure Vicalvarada і 28 de juny

29 de juliol

El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.

Veure Vicalvarada і 29 de juliol

També conegut com La Vicalvarada, Revolució de 1854, Revolució del 1854.