Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Jaume de Xèrica

Índex Jaume de Xèrica

Jaume de Xèrica (c. 1238/c. 1255/1255/1260-1285/1288), fou infant d'Aragó per ser fill de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure així com el primer baró de Xèrica, de Llíria, d'Andilla i d'Altura.

Taula de continguts

  1. 30 les relacions: Alfons el Franc, Alfons X de Castella, Altura (Alt Palància), Andilla, Aragó, Beatriu de Llúria i Lancia, Benaguasil, Croada contra la Corona d'Aragó, El Toro, Eslida, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Jaume II de Xèrica, Llíria, Móra de Rubiols, Monestir de la Saïdia, Montant, Montpeller, Pere el Gran, Pere I d'Ayerbe, Privilegis de la Unió, Roger de Llúria, Senyoria d'Albarrasí, Teobald I de Navarra, Teresa Gil de Vidaure, Tormón, Unió d'Aragó, Xèrica, Xelva, 1238.

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Veure Jaume de Xèrica і Alfons el Franc

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Veure Jaume de Xèrica і Alfons X de Castella

Altura (Alt Palància)

Altura és un municipi a la comarca de l'Alt Palància, al País Valencià.

Veure Jaume de Xèrica і Altura (Alt Palància)

Andilla

Andilla és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Veure Jaume de Xèrica і Andilla

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Veure Jaume de Xèrica і Aragó

Beatriu de Llúria i Lancia

Beatriu de Llúria –o de Lloria– (Itàlia, aprox. 1275 — València?, 1334) fou baronessa de Cocentaina i senyora d'altres feus dels Lloria.

Veure Jaume de Xèrica і Beatriu de Llúria i Lancia

Benaguasil

Benaguasil és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Veure Jaume de Xèrica і Benaguasil

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Veure Jaume de Xèrica і Croada contra la Corona d'Aragó

El Toro

El Toro és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància.

Veure Jaume de Xèrica і El Toro

Eslida

Eslida és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Baixa.

Veure Jaume de Xèrica і Eslida

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure Jaume de Xèrica і Jaume el Conqueridor

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Veure Jaume de Xèrica і Jaume II de Mallorca

Jaume II de Xèrica

Jaume II de Xèrica i Álvarez de Azagra (mort el 1321) fou un noble valencià, fill de Jaume de Xèrica i d'Elfa Álvarez de Azagra.

Veure Jaume de Xèrica і Jaume II de Xèrica

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Veure Jaume de Xèrica і Llíria

Móra de Rubiols

Móra de Rubiols (en aragonès i castellà Mora de Rubielos) és un municipi de la província de Terol, capital de la comarca de Gúdar-Javalambre.

Veure Jaume de Xèrica і Móra de Rubiols

Monestir de la Saïdia

El Reial monestir de la Saïdia, també Santa Maria de Gratia Dei,ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 144, tom I, Consell Valencià de Cultura, València 1999 fou un monestir de l'orde del Cister fundat a la ciutat de València arran de la seua conquesta per part de Jaume I, el qual sempre tingué predilecció per aquest orde.

Veure Jaume de Xèrica і Monestir de la Saïdia

Montant

Montant (en castellà i oficialment Montán) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars.

Veure Jaume de Xèrica і Montant

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Veure Jaume de Xèrica і Montpeller

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Veure Jaume de Xèrica і Pere el Gran

Pere I d'Ayerbe

Pere d'Ayerbe (1259 -1318) va ser un noble de la Casa d'Aragó del Llinatge del casal de Barcelona, 1r Baró d'Ayerbe, fill bord i després legitimat de Jaume I d'Aragó i de la seva amant Teresa Gil de Vidaure.

Veure Jaume de Xèrica і Pere I d'Ayerbe

Privilegis de la Unió

Els Privilegis de la Unió d'Aragó van ser concedits a 1287 pel rei Alfons III d'Aragó el Franc, a qui li van ser arrencats.

Veure Jaume de Xèrica і Privilegis de la Unió

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Veure Jaume de Xèrica і Roger de Llúria

Senyoria d'Albarrasí

La Senyoria d'Albarrasí fou una senyoria cristiana independent enclavada entre el Regne d'Aragó i la Corona de Castella, creada a partir de l'antiga taifa islàmica d'Albarrasí, creada per la dinastia amaziga del Banū Razín.

Veure Jaume de Xèrica і Senyoria d'Albarrasí

Teobald I de Navarra

Escut d'armes de Teobald I de Navarra i IV de Xampanya Teobald I de Navarra i IV de Xampanya el Trobador (Troyes, França 1201 - Pamplona 1253) va ser comte de Xampanya i Brie (1201-1253); rei de Navarra (1234-1253).

Veure Jaume de Xèrica і Teobald I de Navarra

Teresa Gil de Vidaure

Teresa Gil de Vidaure (? - València, 15 de juliol de 1285) fou una dama navarresa, amant i tercera muller de Jaume I d'Aragó.

Veure Jaume de Xèrica і Teresa Gil de Vidaure

Tormón

Tormón és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol.

Veure Jaume de Xèrica і Tormón

Unió d'Aragó

La Unió d'Aragó o Unió Aragonesa (en aragonès: Unión Aragonesa) fou un grup organitzat que agrupà a diversos nobles i infançons aragonesos per tal d'imposar les seves reivindicacions durant les Corts d'Aragó de 1287 al rei Pere III d'Aragó el Gran; en aprovar-se aquestes reivindicacions s'anomenaren Privilegis de la Unió.

Veure Jaume de Xèrica і Unió d'Aragó

Xèrica

Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Veure Jaume de Xèrica і Xèrica

Xelva

Xelva (en castellà i oficialment Chelva) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca dels Serrans.

Veure Jaume de Xèrica і Xelva

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Veure Jaume de Xèrica і 1238