Taula de continguts
51 les relacions: Agustín Viñuales Pardo, Ajuntament de Barcelona, Alejandro Lerroux García, Alfons XIII d'Espanya, Artur Perucho i Badia, Baix Penedès, Barcelona, Catalanisme, Centre Nacional Català, Centre Nacionalista Republicà, Dret, El Poble Català, El Vendrell, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Escola Pia de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Fets del sis d'octubre, Francesc Cambó i Batlle, Francesc de Paula Rius i Taulet, Generalitat de Catalunya, Impost sobre la renda, Indalecio Prieto Tuero, Jaume Carner i Suñol, Joan Reventós i Carner, Lliga Regionalista, Lluís Domènech i Montaner, Manuel Azaña Díaz, Ministeri d'Hisenda d'Espanya, Narcís Verdaguer i Callís, Pacte de Sant Gervasi, Partit Republicà Radical, Pere Coromines i Montanya, Quatre presidents, Segona República Espanyola, Solidaritat Catalana, Unió Federal Nacionalista Republicana, Unió Regionalista, Universitat de Barcelona, 15 de desembre, 1867, 1899, 19 de maig, 1901, 1904, 1906, 1914, 1931, 1933, 22 de febrer, ... Ampliar l'índex (1 més) »
Agustín Viñuales Pardo
Agustín Viñuales Pardo (Osca, 7 d'agost de 1881 – Madrid, 14 de novembre de 1959) va ser un economista i polític aragonès.
Veure Jaume Carner i Romeu і Agustín Viñuales Pardo
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Veure Jaume Carner i Romeu і Ajuntament de Barcelona
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.
Veure Jaume Carner i Romeu і Alejandro Lerroux García
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Veure Jaume Carner i Romeu і Alfons XIII d'Espanya
Artur Perucho i Badia
Artur Perucho i Badia (Borriana, 1902 - Mèxic, 1956) fou un periodista, escriptor i polític valencià.
Veure Jaume Carner i Romeu і Artur Perucho i Badia
Baix Penedès
El Baix Penedès és una comarca catalana a la franja litoral del Penedès, que té com a capital el Vendrell.
Veure Jaume Carner i Romeu і Baix Penedès
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Jaume Carner i Romeu і Barcelona
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Jaume Carner i Romeu і Catalanisme
Centre Nacional Català
El Centre Nacional Català fou un grup polític catalanista fundat a Barcelona el 3 de setembre de 1899Helena Buffery, Elisenda Marcer, Historical Dictionary of the Catalans, tom 10 dels «Centre Nacional Català», Historical Dictionaries of Peoples and Cultures, Lanham (Maryland), Scarecrow Press, 2010, pàgina XXVI i 116-117, per antics militants de la Unió Catalanista contraris a l'apoliticisme de la Unió.
Veure Jaume Carner i Romeu і Centre Nacional Català
Centre Nacionalista Republicà
Centre Nacionalista Republicà fou un grup polític catalanista fundat a Barcelona el 1906 per dissidents de la Lliga Regionalista.
Veure Jaume Carner i Romeu і Centre Nacionalista Republicà
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Veure Jaume Carner i Romeu і Dret
El Poble Català
Un dels exemplars de la col·lecció de llibres que crearen: Biblioteca de El Poble Català. En aquest cas ''Nàufrags'' de Prudenci Bertrana de l'any 1907 El Poble Català (1904-1918) fou primer un setmanari i després un diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà, que va néixer a Barcelona, com a continuació del setmanari del mateix nom, dirigit per Joan Ventosa i Calvell.
Veure Jaume Carner i Romeu і El Poble Català
El Vendrell
El Vendrell és una vila de la regió del Penedès, capital de la comarca del Baix Penedès.
Veure Jaume Carner i Romeu і El Vendrell
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Veure Jaume Carner i Romeu і Enric Prat de la Riba i Sarrà
Escola Pia de Catalunya
Escola Pia de Catalunya és la secció catalana dels escolapis, orde religiós fundat per Josep de Calassanç el 1597 a Roma.
Veure Jaume Carner i Romeu і Escola Pia de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Veure Jaume Carner i Romeu і Esquerra Republicana de Catalunya
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Veure Jaume Carner i Romeu і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Veure Jaume Carner i Romeu і Fets del sis d'octubre
Francesc Cambó i Batlle
Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.
Veure Jaume Carner i Romeu і Francesc Cambó i Batlle
Francesc de Paula Rius i Taulet
Francesc de Paula Rius i Taulet per Eduard Alentorn Francesc de Paula Rius i Taulet (Barcelona, 22 de gener de 1833 - Olèrdola, l'Alt Penedès, 27 de setembre de 1890) fou un polític i advocat català, monàrquic i liberal.
Veure Jaume Carner i Romeu і Francesc de Paula Rius i Taulet
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Jaume Carner i Romeu і Generalitat de Catalunya
Impost sobre la renda
L'impost sobre la renda és un impost que grava la renda de les persones físiques i en el cas de tractar-se de les rendes de les persones jurídiques constituïdes com a societats, el grava l’impost de societats.
Veure Jaume Carner i Romeu і Impost sobre la renda
Indalecio Prieto Tuero
Indalecio Prieto Tuero (Oviedo, 30 d'abril de 1883 - Mèxic, 11 de febrer de 1962) va ser un polític socialista espanyol.
Veure Jaume Carner i Romeu і Indalecio Prieto Tuero
Jaume Carner i Suñol
Jaume Carner i Suñol (Barcelona, 1925-7 de setembre de 1992) fou un financer català, net de Jaume Carner i Romeu i d'Ildefons Sunyol i Casanovas, i cosí germà de Joan Reventós i Carner.
Veure Jaume Carner i Romeu і Jaume Carner i Suñol
Joan Reventós i Carner
Joan Reventós i Carner (Barcelona, 26 de juliol de 1927 - 13 de gener de 2004) va ser un destacat polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya.
Veure Jaume Carner i Romeu і Joan Reventós i Carner
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Veure Jaume Carner i Romeu і Lliga Regionalista
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Veure Jaume Carner i Romeu і Lluís Domènech i Montaner
Manuel Azaña Díaz
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).
Veure Jaume Carner i Romeu і Manuel Azaña Díaz
Ministeri d'Hisenda d'Espanya
El Ministeri d'Hisenda és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat.
Veure Jaume Carner i Romeu і Ministeri d'Hisenda d'Espanya
Narcís Verdaguer i Callís
Narcís Verdaguer i Callís (Vic, Osona, 29 d'octubre de 1862 — Barcelona, 5 d'abril de 1918) fou un advocat especialitzat en qüestions comercials i aranzelàries i polític català.
Veure Jaume Carner i Romeu і Narcís Verdaguer i Callís
Pacte de Sant Gervasi
El Pacte de Sant Gervasi fou una aliança electoral acordada entre el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) per presentar-se les eleccions legislatives del 8 de març de 1914.
Veure Jaume Carner i Romeu і Pacte de Sant Gervasi
Partit Republicà Radical
El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.
Veure Jaume Carner i Romeu і Partit Republicà Radical
Pere Coromines i Montanya
Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 6 de maig de 1870 - Buenos Aires, 30 de novembre de 1939) fou un escriptor, polític i economista català, marit de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils i pare del filòleg Joan Coromines i Vigneaux, del matemàtic Ernest Coromines i Vigneaux, de la psicòloga Júlia Coromines i Vigneaux i de cinc fills més.
Veure Jaume Carner i Romeu і Pere Coromines i Montanya
Quatre presidents
Els quatre presidents van ser el grup de personalitats que donava suport a la candidatura de la Lliga Regionalista a les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 i a les municipals del 10 de novembre de 1901.
Veure Jaume Carner i Romeu і Quatre presidents
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Jaume Carner i Romeu і Segona República Espanyola
Solidaritat Catalana
Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.
Veure Jaume Carner i Romeu і Solidaritat Catalana
Unió Federal Nacionalista Republicana
La Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) va ser un partit polític fundat a Barcelona a l'abril de 1910.
Veure Jaume Carner i Romeu і Unió Federal Nacionalista Republicana
Unió Regionalista
Unió Regionalista fou un grup polític creat a Barcelona el 18 d'octubre de 1899 a partir de la Junta Regional Organizadora de las Adhesiones de suport al general Polavieja, quan el govern central de Francisco Silvela es negà a atendre les demandes regionalistes, tot i nomenar ministre Manuel Duran i Bas.
Veure Jaume Carner i Romeu і Unió Regionalista
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Veure Jaume Carner i Romeu і Universitat de Barcelona
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Jaume Carner i Romeu і 15 de desembre
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Jaume Carner i Romeu і 1867
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Jaume Carner i Romeu і 1899
19 de maig
El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.
Veure Jaume Carner i Romeu і 19 de maig
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Jaume Carner i Romeu і 1901
1904
;Països Catalans.
Veure Jaume Carner i Romeu і 1904
1906
;Països Catalans.
Veure Jaume Carner i Romeu і 1906
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Jaume Carner i Romeu і 1914
1931
;Països Catalans.
Veure Jaume Carner i Romeu і 1931
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Jaume Carner i Romeu і 1933
22 de febrer
El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Jaume Carner i Romeu і 22 de febrer
27 de setembre
El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Jaume Carner i Romeu і 27 de setembre
També conegut com Jaume Carner, Jaume Carner Romeu.