Accés més ràpid que el navegador!
52 les relacions: Ajuntament de Barcelona, Alexandre Cortada i Serra, Anarquisme, Atemptat del carrer dels Canvis Nous, Ateneu Barcelonès, Banc de Catalunya, Barcelona, Biure, Buenos Aires, Celestina Vigneaux i Cibils, Dictadura de Primo de Rivera, El Poble Català, Eleccions generals espanyoles de 1936, Emili Riu i Periquet, Ernest Corominas i Vigneaux, Esquerra Republicana de Catalunya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Francesc Macià i Llussà, Front d'Esquerres, Fundació Josep Irla, Generalitat de Catalunya, Guerra Civil espanyola, Ignasi Iglésias i Pujadas, Ildefons Sunyol i Casanovas, Institut d'Estudis Catalans, Jaume Brossa i Roger, Júlia Coromines i Vigneaux, Joan Coromines i Vigneaux, Joan Maragall i Gorina, Joan Montseny i Carret, L'Avenç (1881-1893), La Humanitat, Miguel de Unamuno y Jugo, Modernisme, Nicolás Salmerón y Alonso, Pacte de Sant Gervasi, Partit Republicà Radical, Práxedes Mateo Sagasta, Presència, Procés de Montjuïc, Revista de Catalunya, Segona República Espanyola, Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, Unió Federal Nacionalista Republicana, Unió Republicana (1903), Universitat de Barcelona, Universitat Rovira i Virgili, 1870, 1896, 1939, ..., 30 de novembre, 6 de maig. Ampliar l'índex (2 més) »
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Ajuntament de Barcelona · Veure més »
Alexandre Cortada i Serra
Alexandre Cortada i Serra (Barcelona, 1865 - Barcelona, 1935) fou un periodista i musicòleg català.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Alexandre Cortada i Serra · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Anarquisme · Veure més »
Atemptat del carrer dels Canvis Nous
''Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria'', quadre de Ramon Casas representant moments abans dels fets dels Canvis Nous. L'atemptat del carrer dels Canvis Nous fou una massacre comesa a Barcelona el dia de Corpus Christi de 1896 (diumenge 7 de juny) contra una processó quan passava pel carrer.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Atemptat del carrer dels Canvis Nous · Veure més »
Ateneu Barcelonès
LAteneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 i actualment ubicada al Palau Savassona, on es duen a terme més de vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Ateneu Barcelonès · Veure més »
Banc de Catalunya
Banc de Catalunya va ser important banc català que va operar entre els anys 1920 i 1931, per bé que la seva trajectòria fou curta la seva brillant política financera va expandir-lo molt notòriament.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Banc de Catalunya · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Barcelona · Veure més »
Biure
Biure és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Biure · Veure més »
Buenos Aires
Av. 25 de mayo Buenos Aires, oficialment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Buenos Aires · Veure més »
Celestina Vigneaux i Cibils
Celestina Vigneaux i Cibils (Girona, 10 de maig de 1878 - Barcelona, 13 de maig de 1964) fou una mestra i pedagoga catalana, pionera de l'avantguarda educativa catalana.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Celestina Vigneaux i Cibils · Veure més »
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »
El Poble Català
Un dels exemplars de la col·lecció de llibres que crearen: Biblioteca de El Poble Català. En aquest cas ''Nàufrags'' de Prudenci Bertrana de l'any 1907 El Poble Català (1904-1918) fou primer un setmanari i després un diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà, que va néixer a Barcelona, com a continuació del setmanari del mateix nom, dirigit per Joan Ventosa i Calvell.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і El Poble Català · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Eleccions generals espanyoles de 1936 · Veure més »
Emili Riu i Periquet
Emili Riu i Periquet (Sort, Pallars Sobirà, 1871 - Madrid, 10 de maig de 1928) fou un periodista, home de negocis i polític català, i és considerat un dels impulsors de l'electrificació de Catalunya.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Emili Riu i Periquet · Veure més »
Ernest Corominas i Vigneaux
Ernest Coromines i Vigneaux (Barcelona, 13 d'abril de 1913 - Lió, França, 24 de gener de 1992) fou un matemàtic català.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Ernest Corominas i Vigneaux · Veure més »
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Francesc Macià i Llussà · Veure més »
Front d'Esquerres
El Front d'Esquerres de Catalunya fou una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 per a enfrontar-se al Front Català d'Ordre.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Front d'Esquerres · Veure més »
Fundació Josep Irla
La Fundació Irla, anteriorment coneguda com a Fundació Josep Irla, és una fundació inscrita i constituïda el 1997 per tal de retre homenatge a la figura del president Josep Irla i Bosch i sobretot al seu pensament i acció política.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Fundació Josep Irla · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Ignasi Iglésias i Pujadas
Monument a '''Ignasi Iglésias''', a la Plaça de les Palmeres, prop d'on nasqué Ignasi Iglésias i Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d'agost de 1871 – Barcelona, 9 d'octubre de 1928) fou un dramaturg i poeta vinculat al moviment modernista.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Ignasi Iglésias i Pujadas · Veure més »
Ildefons Sunyol i Casanovas
Ildefons Sunyol i Casanovas (Barcelona, 1866 - 21 d'agost de 1913) fou un advocat i polític català.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Ildefons Sunyol i Casanovas · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Jaume Brossa i Roger
Jaume Brossa i Roger (Sant Andreu de Palomar, 1868, 1869 o 1875 - Barcelona, 1919) fou un dramaturg i articulista català.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Jaume Brossa i Roger · Veure més »
Júlia Coromines i Vigneaux
Júlia Coromines i Vigneaux (Barcelona, 17 d'octubre de 1910 - 30 de març de 2011) va ser una metgessa i psicoanalista catalana, pionera del mètode Montessori a Catalunya.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Júlia Coromines i Vigneaux · Veure més »
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »
Joan Maragall i Gorina
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Joan Maragall i Gorina · Veure més »
Joan Montseny i Carret
, conegut amb el pseudònim de Federico Urales, fou un anarquista català.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Joan Montseny i Carret · Veure més »
L'Avenç (1881-1893)
L'Avenç, o originalment L'Avens, fou una revista cultural fundada l'any 1881 per Jaume Massó, amb el propòsit de desenvolupar les idees radicals defensades pel Diari Català de Valentí Almirall, però amb la incorporació de nous escriptors.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і L'Avenç (1881-1893) · Veure més »
La Humanitat
La Humanitat va ser un diari, dirigit inicialment per Lluís Companys, que sorgí a Barcelona el 9 de novembre de 1931 en oposició al grup de L'Opinió.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і La Humanitat · Veure més »
Miguel de Unamuno y Jugo
Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 - Salamanca, 31 de desembre de 1936), escriptor i filòsof espanyol.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Miguel de Unamuno y Jugo · Veure més »
Modernisme
Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Modernisme · Veure més »
Nicolás Salmerón y Alonso
Nicolás Salmerón Alonso (Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de setembre de 1908), polític, escriptor i filòsof krausista, fou ministre de Justícia del govern d'Estanislau Figueras i tercer president de la Primera República Espanyola, i reprimí l'aixecament cantonal.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Nicolás Salmerón y Alonso · Veure més »
Pacte de Sant Gervasi
El Pacte de Sant Gervasi fou una aliança electoral acordada entre el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) per presentar-se les eleccions legislatives del 8 de març de 1914.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Pacte de Sant Gervasi · Veure més »
Partit Republicà Radical
El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Partit Republicà Radical · Veure més »
Práxedes Mateo Sagasta
va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872), President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Práxedes Mateo Sagasta · Veure més »
Presència
Presència fou un setmanari en català, suplement de diversos diaris dels Països Catalans.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Presència · Veure més »
Procés de Montjuïc
Ramon Casas va pintar ''Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria'', l'esdeveniment immediatament anterior a l'atemptat El procés de Montjuïc fou el procés militar que seguí a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona contra la processó del Corpus, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Procés de Montjuïc · Veure més »
Revista de Catalunya
Revista de Catalunya és una revista d'assaig editada en català que, des de la seva fundació el 1924 fins als nostres dies, ha passat per diverses vicissituds.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Revista de Catalunya · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Segona República Espanyola · Veure més »
Sociedad Productora de Fuerzas Motrices
L'empresa Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, (també coneguda familiarment a les zones on operava com “la Productora” en català o “era Productora” en aranès) fou una societat creada el 1917 dedicada a la construcció i operació de centrals hidroelèctriques i al subministrament de l'energia produïda.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Sociedad Productora de Fuerzas Motrices · Veure més »
Unió Federal Nacionalista Republicana
La Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) va ser un partit polític fundat a Barcelona a l'abril de 1910.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Unió Federal Nacionalista Republicana · Veure més »
Unió Republicana (1903)
Unió Republicana (UR) fou un partit polític fundat a Madrid el 1903 amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració, tots ells molt heterogenis ideològicament i sovint enfrontats a nivell personal, gràcies a les bones perspectives electorals aconseguides per les aliances republicanes de 1893 i 1900.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Unió Republicana (1903) · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Universitat de Barcelona · Veure més »
Universitat Rovira i Virgili
La Universitat Rovira i Virgili (URV) és una institució pública d'ensenyament superior amb centres a Tarragona, Reus, Vila-seca, Tortosa, el Vendrell i Vilafranca del Penedès i que té com a objectius prioritaris la docència, la recerca i la transferència del coneixement.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і Universitat Rovira i Virgili · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і 1870 · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і 1896 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і 1939 · Veure més »
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і 30 de novembre · Veure més »
6 de maig
El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pere Coromines i Montanya і 6 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Pere Corominas i Montanya, Pere Coromines, Pere Coromines Montanya.
