Accés més ràpid que el navegador!
80 les relacions: Agost, Agricultura de secà, Ajuntament, Alboraig, Ametller, Barroc, Batlle, Bou embolat, Bou en corda, Bunyol, Butlletí Oficial de l'Estat, Cascada, Castellà, Cortes de Pallars, Diputació de València, Dosaigües, Edat del bronze, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Embassament de Forata, Escorxador, Esquerra Unida del País Valencià, Expulsió dels moriscos, Falles, Ferran d'Antequera, Foia de Bunyol, Garrofer, Hug de Follalquer, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Llista de comtes d'Urgell, Macastre, Mesquita, Montroi, Neoclassicisme, Olivera, Orde de Sant Joan de Jerusalem, País Valencià, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Pere d'Aragó i d'Anjou, Plana d'Utiel, Pou de glaç, Regidor, Requena, Revetlla, Riu Magre, Rodrigo de Liçana, Safareig (llavador), Serra de Martés, ..., Tabarla, Teresa d'Entença, Vall de Cofrents, 1238, 1279, 1304, 1315, 1328, 1348, 1393, 1467, 15 de maig, 1530, 1609, 1611, 17 de gener, 19 de març, 1900, 1910, 1920, 1930, 1940, 1950, 1960, 1970, 1981, 1991, 2005, 2006, 2015. Ampliar l'índex (30 més) »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Iàtova і Agost · Veure més »
Agricultura de secà
Castelltallat (Bages) amb ordi ja collit i trepadella encara verda Lagricultura de secà és aquella en què no es fa aportació d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament damunt el cultiu.
Nou!!: Iàtova і Agricultura de secà · Veure més »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Iàtova і Ajuntament · Veure més »
Alboraig
Alboraig (en castellà i oficialment, Alborache) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.
Nou!!: Iàtova і Alboraig · Veure més »
Ametller
L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.
Nou!!: Iàtova і Ametller · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Iàtova і Barroc · Veure més »
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Nou!!: Iàtova і Batlle · Veure més »
Bou embolat
Bou embolat a Almassora, Plana Alta (2006). Grup d'emboladores a Ulldecona.El bou embolat és un festeig tradicional al País Valencià i Catalunya (sobretot a Amposta) i també a la província de Terol en el qual, de nit, es provoca un bou col·locant dues boles de quitrà encès a les banyes d'un bou.
Nou!!: Iàtova і Bou embolat · Veure més »
Bou en corda
Bou en corda o ''torico'', a Torís El bou en corda, o Torico de la Cuerda en castellà, és una festa de Torís (Ribera Alta), Xiva, Godelleta (Foia de Bunyol), Borriana (Plana Baixa), Ontinyent (Vall d'Albaida), Vallada (La Costera) i altres pobles de la zona.
Nou!!: Iàtova і Bou en corda · Veure més »
Bunyol
Bunyol (oficialment i en castellà Buñol) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.
Nou!!: Iàtova і Bunyol · Veure més »
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Nou!!: Iàtova і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »
Cascada
Salt de Sallent Un salt d'aigua, cascada, saltant, sallent, fai o fall (al Vallès) és la caiguda d'un curs d'aigua en un desnivell sobtat del terreny: una cinglera, un penya-segat o una falla, el pas d'un sòl de roques dures a un altre de més toves i erosionables, etc.
Nou!!: Iàtova і Cascada · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Iàtova і Castellà · Veure més »
Cortes de Pallars
Cortes de Pallars (en castellà i oficialment Cortes de Pallás) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents-Aiora.
Nou!!: Iàtova і Cortes de Pallars · Veure més »
Diputació de València
La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat.
Nou!!: Iàtova і Diputació de València · Veure més »
Dosaigües
Dosaigües (en castellà i oficialment, Dos Aguas, i en la parla xurra, Dosauguas) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.
Nou!!: Iàtova і Dosaigües · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Iàtova і Edat del bronze · Veure més »
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Nou!!: Iàtova і Eleccions municipals espanyoles de 2019 · Veure més »
Embassament de Forata
Lembassament de Forata és un embassament del riu Magre, afluent del Xúquer, situat al municipi valencià de Iàtova (Foia de Bunyol), als peus de les serres de Malacara (nord) i Martés (sud).
Nou!!: Iàtova і Embassament de Forata · Veure més »
Escorxador
Escorxador Antic escorxador d'Albalat de la Ribera (País Valencià) Un escorxador o escorxeria (a les terres de l'Ebre) és una instal·lació industrial en la qual se sacrifiquen animals de granja per al seu posterior processament, emmagatzematge i comercialització com carn o una altra classe de productes d'origen animal.
Nou!!: Iàtova і Escorxador · Veure més »
Esquerra Unida del País Valencià
Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV és la federació d'Izquierda Unida (IU) al País Valencià.
Nou!!: Iàtova і Esquerra Unida del País Valencià · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: Iàtova і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Falles
Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu ''Falla'').
Nou!!: Iàtova і Falles · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Iàtova і Ferran d'Antequera · Veure més »
Foia de Bunyol
La Foia de Bunyol és una comarca del centre del País Valencià, amb capital a Xiva.
Nou!!: Iàtova і Foia de Bunyol · Veure més »
Garrofer
El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.
Nou!!: Iàtova і Garrofer · Veure més »
Hug de Follalquer
Hug de Follalquer o Hug de Folcalquier fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de l'Hospital en la corona d'Aragó durant la primera meitat del (1230-1244).
Nou!!: Iàtova і Hug de Follalquer · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Iàtova і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Iàtova і Jaume el Just · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Iàtova і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Macastre
Macastre és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.
Nou!!: Iàtova і Macastre · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Iàtova і Mesquita · Veure més »
Montroi
Montroi (oficialment Montroi/Montroy) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: Iàtova і Montroi · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Iàtova і Neoclassicisme · Veure més »
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Nou!!: Iàtova і Olivera · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Iàtova і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Iàtova і País Valencià · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Iàtova і Partit judicial · Veure més »
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Nou!!: Iàtova і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Nou!!: Iàtova і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »
Pere d'Aragó i d'Anjou
Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).
Nou!!: Iàtova і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Plana d'Utiel
La Plana d'Utiel és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb Utiel (capital o centre de communicació).
Nou!!: Iàtova і Plana d'Utiel · Veure més »
Pou de glaç
Esquema d'una nevera La nevera, gelera, casa de neu, pou de(l) gel, pou de glaç, pou de neu, poua o cava és aquella construcció feta foradant el terra en les muntanyes on neva durant l'hivern.
Nou!!: Iàtova і Pou de glaç · Veure més »
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Nou!!: Iàtova і Regidor · Veure més »
Requena
Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.
Nou!!: Iàtova і Requena · Veure més »
Revetlla
S'anomena revetlla al vespre abans d'una festa important, és a dir, d'un dia assenyalat, d'una diada assenyalada, i més específicament, a la festa que normalment va associada amb aquest vespre, tradicionalment especialment amb ball popular als carrers o a la plaça, i sovint acompanyat de barraques de fira.
Nou!!: Iàtova і Revetlla · Veure més »
Riu Magre
El Magre és un riu valencià i un important afluent del Xúquer pel seu marge esquerre, juntament amb el Cabriol i el riu d'Albaida.
Nou!!: Iàtova і Riu Magre · Veure més »
Rodrigo de Liçana
Rodrigo de Liçana (en català: Roderic de Liçana; en castellà: Rodrigo de Lizana) (? - 1251) va ser un cavaller aragonès amb feu al Somontano del llinatge dels Liçana.
Nou!!: Iàtova і Rodrigo de Liçana · Veure més »
Safareig (llavador)
Safareig públic de Bonnat Golfes restaurades (casa Batlló) Safareig és el lloc, espai o construcció on es renta la roba.
Nou!!: Iàtova і Safareig (llavador) · Veure més »
Serra de Martés
La serra de Martés és una alineació muntanyenca del País Valencià, entre les comarques de la Plana d'Utiel i la Foia de Bunyol.
Nou!!: Iàtova і Serra de Martés · Veure més »
Tabarla
El Paratge de Tabarla és un Paratge Natural Municipal del municipi de Iàtova (Foia de Bunyol).
Nou!!: Iàtova і Tabarla · Veure més »
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Nou!!: Iàtova і Teresa d'Entença · Veure més »
Vall de Cofrents
La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora.
Nou!!: Iàtova і Vall de Cofrents · Veure més »
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Nou!!: Iàtova і 1238 · Veure més »
1279
Sense descripció.
Nou!!: Iàtova і 1279 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Iàtova і 1304 · Veure més »
1315
Sense descripció.
Nou!!: Iàtova і 1315 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Iàtova і 1328 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Iàtova і 1348 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Iàtova і 1393 · Veure més »
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Iàtova і 1467 · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Iàtova і 15 de maig · Veure més »
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Iàtova і 1530 · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Iàtova і 1609 · Veure més »
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Iàtova і 1611 · Veure més »
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Iàtova і 17 de gener · Veure més »
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Iàtova і 19 de març · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Iàtova і 1900 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Iàtova і 1910 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Iàtova і 1920 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Iàtova і 1930 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Iàtova і 1940 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Iàtova і 1950 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Iàtova і 1960 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Iàtova і 1970 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Iàtova і 1981 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Iàtova і 1991 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Iàtova і 2005 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Iàtova і 2006 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Iàtova і 2015 · Veure més »
