Taula de continguts
26 les relacions: Any llum, Astrònom, Constel·lació del Bover, Estel, Estel gegant lluminós, Estrella binària, Estrella blanca de la seqüència principal, Estrella gegant, Friedrich Georg Wilhelm von Struve, Gegant taronja, Hidrogen, Kelvin, Lluminositat, Lluminositat solar, Magnitud aparent, Massa solar, Minut d'arc, Mirach, Nana blanca, Període orbital, Radi solar, SIMBAD, Sistema solar, Taules alfonsines, Tipus espectral, Unitat astronòmica.
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Izar (estrella) і Any llum
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Izar (estrella) і Astrònom
Constel·lació del Bover
El Bover (Bootes) és una de les 88 constel·lacions modernes, que ja figurava a la llista de les 48 constel·lacions ptolemaiques.
Veure Izar (estrella) і Constel·lació del Bover
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Izar (estrella) і Estel
Estel gegant lluminós
Diagrama de Hertzsprung-Russell: Abscisses: Tipus espectral / Ordenades: Magnitud absoluta 0, Ia, Ib Supergegants. II '''Gegants lluminosos'''. III Gegants. IV Subgegant. V Seqüència principal. VI Subnanes. VII Subnanes blanques. Un estel gegant lluminós o estrella gegant lluminosa és un estel de classe de lluminositat II en la classificació espectral de Yerkes.
Veure Izar (estrella) і Estel gegant lluminós
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Veure Izar (estrella) і Estrella binària
Estrella blanca de la seqüència principal
La impressió artística de Sirius A i Sirius B. Sirius A, una estrella de seqüència principal de tipus A, és la més gran de les dues. Una estrella de seqüència principal de tipus A (A V) o estrella nana A és una estrella de la seqüència principal (que crema hidrogen) del tipus espectral A i la classe de lluminositat V.
Veure Izar (estrella) і Estrella blanca de la seqüència principal
Estrella gegant
Un estel gegant és un estel que ha augmentat de mida al final de la seva vida, un cop ha consumit tot l'hidrogen del seu nucli transformant-lo en heli.
Veure Izar (estrella) і Estrella gegant
Friedrich Georg Wilhelm von Struve
Friedrich Georg Wilhelm von Struve, en rus: Василий Яковлевич Струве, Vasily Yákovlevich Struve, (Altona, 15 d'abril de 1793 - Sant Petersburg, 23 de novembre de 1864) fou un astrònom alemany del Bàltic, part d'una famosa dinastia d'astrònoms.
Veure Izar (estrella) і Friedrich Georg Wilhelm von Struve
Gegant taronja
Una gegant taronja o gegant de tipus K és una estrella gegant de tipus espectral K i classe de lluminositat III.
Veure Izar (estrella) і Gegant taronja
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Izar (estrella) і Hidrogen
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure Izar (estrella) і Kelvin
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Veure Izar (estrella) і Lluminositat
Lluminositat solar
arxiv.
Veure Izar (estrella) і Lluminositat solar
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure Izar (estrella) і Magnitud aparent
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Veure Izar (estrella) і Massa solar
Minut d'arc
Un minut d'arc és una unitat de mesura angular que equival a una seixantena part d'un grau.
Veure Izar (estrella) і Minut d'arc
Mirach
Mirach (Beta d'Andròmeda / β Andromedae) és una estrella a la constel·lació d'Andròmeda.
Veure Izar (estrella) і Mirach
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Veure Izar (estrella) і Nana blanca
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Veure Izar (estrella) і Període orbital
Radi solar
El radi solar és una unitat de longitud emprada en astronomia i astrofísica per a mesurar comparativament el radi de les estrelles i d'altres objectes astronòmics de grans dimensions.
Veure Izar (estrella) і Radi solar
SIMBAD
SIMBAD (the Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data) és una base de dades astronòmica d'objectes situats fora del sistema solar.
Veure Izar (estrella) і SIMBAD
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Izar (estrella) і Sistema solar
Taules alfonsines
Les taules alfonsines (que cal no confondre amb unes taules més antigues anomenades "Taules de Toledo" elaborades abans de 1069 segons Joan Vernet) és un llibre medieval que conté unes taules astronòmiques realitzades per iniciativa d'Alfons X el Savi, que mostren les observacions efectuades en el firmament a Toledo des de l'1 de gener de l'any 1263 fins a 1272, i que consignen el moviment dels respectius cossos celestes sobre l'eclíptica, posicions exactes i precises.
Veure Izar (estrella) і Taules alfonsines
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure Izar (estrella) і Tipus espectral
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Veure Izar (estrella) і Unitat astronòmica
També conegut com Èpsilon del Bover.