Taula de continguts
31 les relacions: Abadia d'Echternach, Abadia de Prüm, Adela de Pfalzel, Austràsia, Berta de Laon, Berta de Prüm, Bisbat de Lieja, Borgonya, Caribert de Laon, Clodoveu III, Comtat de Laon, Dones a la dinastia merovíngia, Echternach, Guillèmides, Hugobèrtides, Hugobert, Llista de ducs de Baviera, Majordom de palau, Nèustria, Onomàstica, Pipí d'Héristal, Pipí I el Breu, Plectruda, Senescal, Teodard de Maastricht, Teodebert de Baviera, Trèveris, Willibrord d'Utrecht, 669, 697, 704.
- Sants columbanians
Abadia d'Echternach
LAbadia d'Echternach està situada al llarg del riu Sauer a Echternach a l'est de Luxemburg, va ser un monestir benedictí, fundat al per sant Willibrord, i suprimit durant l'ocupació francesa a la fi del.
Veure Irmina d'Oeren і Abadia d'Echternach
Abadia de Prüm
Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trèveris (Alemanya), construït pels francs al.
Veure Irmina d'Oeren і Abadia de Prüm
Adela de Pfalzel
Adela o Adela de Pfalzel (660?, 675? - Trèveris, 24 de desembre de 734) fou la fundadora i la primera abadessa del monestir de Pfalzel, prop de Trèveris a Renània, Alemanya.
Veure Irmina d'Oeren і Adela de Pfalzel
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Veure Irmina d'Oeren і Austràsia
Berta de Laon
Berta de Laon o Bertrada de Laon, tradicionalment anomenada Berta del Peu Gran, nascuda cap al 720, morta el 12 de juliol del 783 a Choisy prop de Compiègne, fou una aristòcrata franca de l'època carolíngia, esposa de Pipí I el Breu i mare de Carlemany.
Veure Irmina d'Oeren і Berta de Laon
Berta de Prüm
Berta de Prüm o Bertrada de Prüm o Bertrade l'Antiga fou una dama franca coneguda per diversos actes.
Veure Irmina d'Oeren і Berta de Prüm
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Veure Irmina d'Oeren і Bisbat de Lieja
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Irmina d'Oeren і Borgonya
Caribert de Laon
Caribert de Laon o Heribert de Laon (nascut abans del 696 - mort l'abril del 747) fou un comte franc del que se saben poques coses tot i el seu parentiu proper amb els carolingis (fou l'avi matern de Carlemany, ja que fou el pare de Bertrada de Laon, esposa de Pipí el Breu i mare de Carlemany.
Veure Irmina d'Oeren і Caribert de Laon
Clodoveu III
Clodoveu III fou rei dels Francs d'Austràsia del 675 al 676.
Veure Irmina d'Oeren і Clodoveu III
Comtat de Laon
El comtat de Laon fou una jurisdicció feudal de França formada pel territori entorn de Laon anomenat Laonnois.
Veure Irmina d'Oeren і Comtat de Laon
Dones a la dinastia merovíngia
L'estatus de la dona durant el període merovingi concerneix un període a França que va des del fins al 751, data de la coronació de Pipí I el Breu.
Veure Irmina d'Oeren і Dones a la dinastia merovíngia
Echternach
Echternach (luxemburguès Iechternach, alemany Echternach) és una comuna i vila a l'est de Luxemburg, que forma part del cantó d'Echternach.
Veure Irmina d'Oeren і Echternach
Guillèmides
Els Guillèmides, Guilhemides o Wilhelmides fou un llinatge de la noblesa franca dels segles VIII a X, proper dels carolingis, sorgit a Autun i estès cap a Gòtia, Aquitània i pel Llenguadoc.
Veure Irmina d'Oeren і Guillèmides
Hugobèrtides
Els Hugobertides foren un llinatge de la noblesa franca descendents d'Hugobert.
Veure Irmina d'Oeren і Hugobèrtides
Hugobert
Hugobert fou senescal de Clodoveu III (el 693), comte del palau de Khildebert IV (el (697) i mort posteriorment. Estava probablement casat amb Irmina d'Oeren o amb una de les seves germanes i els seus descendents són anomenats els Hugobèrtides. Era el pare de Plectruda, esposa del majordom de palau Pipí d'Héristal.
Veure Irmina d'Oeren і Hugobert
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Veure Irmina d'Oeren і Llista de ducs de Baviera
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Veure Irmina d'Oeren і Majordom de palau
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Veure Irmina d'Oeren і Nèustria
Onomàstica
L'onomàstica és la part de la lingüística que estudia els noms propis, és a dir, els no comuns.
Veure Irmina d'Oeren і Onomàstica
Pipí d'Héristal
Pipí d'Héristal o Herstal (Herstal, c. 635/45 – Jupille, (actualment a Bèlgica), 16 de desembre de 714), de vegades conegut com a Pipí II o Pipí el Jove, fou un majordom de palau d'Austràsia, des de 680 fins a la seva mort, i de Nèustria i Borgonya des de 687 fins a 695.
Veure Irmina d'Oeren і Pipí d'Héristal
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Veure Irmina d'Oeren і Pipí I el Breu
Plectruda
Plectruda o Plectrudis (nascuda cap a 650 i morta després 717), filla d'Hugobert, senescal de Clodoveu III, i probablement d'Irmina d'Oeren fou l'esposa de Pipí d'Héristal, majordom del palau d'Austràsia.
Veure Irmina d'Oeren і Plectruda
Senescal
El senescal o dàpifer era l'oficial major de palau de la majoria de corts feudals d'Europa a l'edat mitjana.
Veure Irmina d'Oeren і Senescal
Teodard de Maastricht
Teodard de Maastricht, en alemany Diethardt (Aquitània, ca. 620 - Rülzheim, Renània-Palatinat, 670) era el bisbe de Maastricht probablement de 662 a 669 o 670.
Veure Irmina d'Oeren і Teodard de Maastricht
Teodebert de Baviera
Teodebert I de Baviera, també Teodbert, Teudebert o Todpert (685 - 719), fou duc de Baviera de la dinastía dels agilolfings des del 702 fins a la seva mort, però supeditat fins al 716/717 al seu pare Teodó II de Baviera i a partir del 711 més o menys compartint el poder amb el seu germà Teodald i després també Grimoald i Tassiló.
Veure Irmina d'Oeren і Teodebert de Baviera
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Veure Irmina d'Oeren і Trèveris
Willibrord d'Utrecht
Willibrord (Northúmbria, 658 - Echternach, Regne Franc, 7 de novembre de 739) va ser un missioner bretó, primer bisbe d'Utrecht.
Veure Irmina d'Oeren і Willibrord d'Utrecht
669
El 669 (DCLXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Irmina d'Oeren і 669
697
El 697 (DCXCVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Irmina d'Oeren і 697
704
El 704 (DCCIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Irmina d'Oeren і 704
Vegeu també
Sants columbanians
- Adalbert I d'Ostrevent
- Adamnà
- Adela de Pfalzel
- Aldoè
- Amat de Remiremont
- Ansbert de Rouen
- Austregesil de Bourges
- Bathilda d'Ascània
- Bertille de Chelles
- Colomà de Lindisfarne
- Cuthbert de Lindisfarne
- Desideri de Caors
- Donat de Besançon
- Emmerà de Ratisbona
- Eustaci de Luxeuil
- Fiacre
- Fridolí de Säckingen
- Guntram de Borgonya
- Hidulf de Trèveris
- Irmina d'Oeren
- Ita Idoberga
- Kevin de Glendalough
- Odila de Hohenbourg
- Pirmí de Reichenau
- Reinelda de Saintes
- Remacle
- Rictruda de Marchiennes
- Romaric de Remiremont
- Rupert de Salzburg
- Sant Columba
- Sant Gal
- Santa Aldegunda
- Valeric de Leuconay
- Vandregisil de Fontenelle
- Vulfetruda de Nivelles
- Willibrord d'Utrecht
- Wiro d'Utrecht
També conegut com Santa Irmina.