Taula de continguts
23 les relacions: Andreu Febrer i Callís, Batalla de Campaldino, Ciampolo de Navarra, Dante Alighieri, Dissabte Sant, Flegetont, Fra Gomita, Gal·lura, Infern (La Divina Comèdia), Infern - Cant Dotzè, Infern - Cant Vint-i-tresè, Infern - Cant vint-i-unè, Isop, Joan Francesc Mira i Casterà, Llombardia, Logudor, Michele Zanche, Regne de Navarra, Sardenya, Teobald II de Navarra, Toscana, Virgili, Vittorio Gassman.
Andreu Febrer i Callís
Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Andreu Febrer i Callís
Batalla de Campaldino
La batalla de Campaldino tingué lloc l'11 de juny de 1289 entre els güelfs (que en sortiren victoriosos), del costat florentí, i els gibelins, del costat d'Arezzo.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Batalla de Campaldino
Ciampolo de Navarra
Ciampólo (de Gian Paolo o Jean Paul), originari del regne de Navarra, és un personatge de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, que apareix en el vint-i-dosè cant, en la cinquena fossa del vuitè cercle de l'Infern, entre els estafadors o baraters.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Ciampolo de Navarra
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Dante Alighieri
Dissabte Sant
El Dissabte Sant (anomenat fins a la reforma litúrgica de 1955 Dissabte de Glòria) és el nom que algunes denominacions cristianes donen al dissabte de la setmana del primer pleniluni després de l'equinocci de primavera (boreal).
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Dissabte Sant
Flegetont
El Flegetont (en grec antic Φλεγέθων Flegethon "que flambeja") era un dels rius de l'infern, de curs flamejant i ple de vapors sulfurosos i que no consumia cap combustible.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Flegetont
Fra Gomita
Fra Gomita fou frare menor, se sap que era nascut a Sardenya, que va viure al i que morí a Sàsser.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Fra Gomita
Gal·lura
La Gal·lura (gal·lurès Gaddura) és una regió històrica de Sardenya nord-oriental dins la província de Sàsser, del riu Coghinas al monte Nieddu, que limita amb les subregions sardes d'Anglona, Montacuto i Baronia.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Gal·lura
Infern (La Divina Comèdia)
''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Infern (La Divina Comèdia)
Infern - Cant Dotzè
El minotaure imaginat per Gustave Doré El dotzè cant de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la primera secció (cercle menor, "girone") de les tres en què es divideix el setè cercle.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Infern - Cant Dotzè
Infern - Cant Vint-i-tresè
El cant vint-i-tresè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la sisena fossa del vuitè cercle, on són castigats els hipòcrites; som al matí del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes el 26 de març de 1300.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Infern - Cant Vint-i-tresè
Infern - Cant vint-i-unè
''I van girar contra ell tots els punxons; però ell crida:«Que no gose ningú!»'' (XXI, vv. 71-72). Il·lustració de Paul Gustave Doré. El vint-i-unè cant de l'Infern de Dante Alighieri té lloc al cinquè fossat del vuitè cercle, on són castigats els estafadors o baraters; som al matí del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes el 26 de març de 1300.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Infern - Cant vint-i-unè
Isop
Isop segons l'edició en català de 1908, de Ramon Miquel i Planes, basada en unes altres del segle XVI Isop (Aesopus) va ser un escriptor de faules grec que va viure al i del qual es desconeix la data exacta del naixement i la mort.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Isop
Joan Francesc Mira i Casterà
és un escriptor, hel·lenista, antropòleg i sociòleg valencià.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Joan Francesc Mira i Casterà
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Llombardia
Logudor
Jutjats sards El Logudor (Logudoru; Logudoro) és una de les principals regions de l'illa de Sardenya, situada a la part nord-occidental i centrada a Sàsser.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Logudor
Michele Zanche
Michele Zanche va ser un polític italià, principalment conegut com a personatge de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, on és esmentat al Cant XXII de l'Infern, al cinquè fossat del vuitè cercle, entre els estafadors, junt amb Fra Gomita, vicari de Nino Visconti, jutge de Gallura.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Michele Zanche
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Regne de Navarra
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Sardenya
Teobald II de Navarra
Segell de Teobald II de Navarra. Segell de Teobald II de Navarra. Denari encunyat durant el regnat de Teobald II amb la inscripció ''Tiobald rex de Navarie''. Teobald II de Navarra i V de Xampanya el Jove (?, 7 de desembre de 1238 - Trapani, 4 de desembre de 1270) fou rei de Navarra i comte de Xampanya i de Brie (1253-1270).
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Teobald II de Navarra
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Toscana
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Virgili
Vittorio Gassman
Vittorio Gassman (Gènova, Itàlia, 1922 – Roma, 2000), conegut popularment a Itàlia com Il Mattatore, fou un actor teatral i cinematogràfic i director de cinema italià.
Veure Infern - Cant vint-i-dosè і Vittorio Gassman