Taula de continguts
37 les relacions: Agni, Apsara, Asura (hinduisme), Índia, Brama, Budisme, Déu, Deva, Devi (hinduisme), Hinduisme, Hurrita, Jainisme, Japó, Kalpa, Karma, Krixna, Mitanni, Mitra (mitologia), Mokxa, Perun, Rama (divinitat), Ramayana, Rigveda, Síria, Súrya, Segle XI aC, Thor, Vahana, Varuna, Veda, Vedanta, Vedisme, Vixnu, Xactisme, Xiva (hinduisme), Yama, Zeus.
- Reis mitològics
Agni
Agni (en sànscrit: अग्नि) és, en l'àmbit de l'hinduisme, la deïtat del foc i del sacrifici, el qui uneix la terra i el cel i l'atmosfera que hi ha entre ambdós elements.
Veure Indra і Agni
Apsara
Les apsares (en sànscrit: अप्सरस्, apsara) són esperits femenins d'origen sobrenatural de la mitologia hindú i del budisme que es representen com dones joves de gran bellesa i elegància que dominen l'art de la dansa.
Veure Indra і Apsara
Asura (hinduisme)
devas'' a cada costat. Mysore. En l'hinduisme, els asures (असुर, en l'escriptura devánagari, asura, en el sistema IAST de transliteració) són un grup de deïtats assedegades de poder, que de vegades se les considera demoníaques o pecaminoses.
Veure Indra і Asura (hinduisme)
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Indra і Índia
Brama
Brama o Brahma (en devanagari ब्रह्मा, Brahmā) és, dins de l'hinduisme, el déu creador de tot el que existeix, personificació del braman suprem (o principi expansiu universal).
Veure Indra і Brama
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Veure Indra і Budisme
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Indra і Déu
Deva
Deva (pronunciació en romanès: (en hongarès: Déva, pronunciació hongaresa:; en alemany: Diemrich, Schlossberg, Denburg; en llatí: Sargetia; en turc: Deve, Devevar) és una ciutat de Romania, a la regió històrica de Transsilvània, a la riba esquerra del riu Mureș.
Veure Indra і Deva
Devi (hinduisme)
Devi (en devanagari देवी, dēvī) és un mot sànscrit que significa deessa, utilitzat sobretot en l'àmbit de l'hinduisme.
Veure Indra і Devi (hinduisme)
Hinduisme
Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.
Veure Indra і Hinduisme
Hurrita
Escriptura cuneïforme hurrita La llengua hurrita era una de les llengües hurrourartianes.
Veure Indra і Hurrita
Jainisme
símbol del jainisme El jainisme és una religió índia.
Veure Indra і Jainisme
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Veure Indra і Japó
Kalpa
Kalpa és una paraula del sànscrit que significa Eó o llarg període i és utilitzat principalment en la cosmologia budista i l'hinduisme.
Veure Indra і Kalpa
Karma
El karma (mot sànscrit, escrit en devanagari " कर्म ", i dit en pali kamma: fer, acte) és un terme de la filosofia índia que designa el principi de la causalitat universal que resulta de l'acció.
Veure Indra і Karma
Krixna
Ananta Shesha. Baix relleu al temple de Somnathpur, a Karnataka (l'Índia). La mare Iashoda banya al nadó Krisna (il·lustració d'un manuscrit del ''Bhagavat-purana'', Bombai, 1500 aprox., 10,4 × 20,5 cm). Ganesha amb dues esposes; el segon panell mostra a Krishna amb dues dones.
Veure Indra і Krixna
Mitanni
Mitanni i també Mittani (a les fonts assíries, Hanigalbat o Khanigalbat) va ser un regne hurrita situat al nord de Síria que va existir des d'abans del 1500 aC.
Veure Indra і Mitanni
Mitra (mitologia)
Mitra o Mitras (en persa, میترا Mithra; en grec, Mithras) fou el déu del sol i la llum entre els perses.
Veure Indra і Mitra (mitologia)
Mokxa
* Mokxa (hinduisme), concepte filosòfic indi de l'alliberament del cicle de reencarnacions.
Veure Indra і Mokxa
Perun
Il·lustració de 1998 de Perun per Maximilián Presniakov. En la mitologia eslava, Perun (Perun o Parom en eslovac) és el déu suprem del panteó, déu del tro i del llamp.
Veure Indra і Perun
Rama (divinitat)
En la cultura hindú, Rāma (també conegut com a Ramachandra) és el setè avatar (encarnació terrestre d'un Déu) del Déu hindú Vixnu.
Veure Indra і Rama (divinitat)
Ramayana
Escena del ''Ramayana'': Rama parlamentant amb el rei mico El Ramayana és el text sagrat de l'hinduisme i una de les fites de la literatura oriental.
Veure Indra і Ramayana
Rigveda
Manuscrit del ''Rigveda'' en escriptura devanagari (principi del segle IX) El Rigveda o Rig-veda (en sànscrit ऋग्वेद, IAST Ṛgveda, "Saber de les estrofes") és una col·lecció d'himnes (sūkta) antics i sagrats de l'hinduisme fets a l'Índia i en llengua sànscrita vèdica.
Veure Indra і Rigveda
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Indra і Síria
Súrya
Surya és adorat per les multituds, miniatura, escola de Tanjore, s. XIX (col·lecció privada).Súrya (Devanagari: सूर्य Sūrya, "La llum suprema")Wilhelm, Ernst.
Veure Indra і Súrya
Segle XI aC
El segle XI aC a Europa forma part del període de l'edat del ferro on continuen els canvis engegats al segle anterior, de manera que les antigues civilitzacions de l'edat del bronze cedeixen el control a nous pobles.
Veure Indra і Segle XI aC
Thor
Segons la mitologia escandinava, Thor, o millor encara Tor (també conegut fora d'Escandinàvia sobretot com a Donnar) era el déu més venerat a les tribus germàniques almenys des dels primers registres escrits fins als últims bastions del paganisme germànic en l'època vikinga tardana.
Veure Indra і Thor
Vahana
matriques cavalcant sobre diferents vahanes com (fila superior, segon d'esquerra a dreta) Garuda, riding different vahanas like (top row, second from left to right) Garuda, un gall d'indi, el toro Nandi, una jamsá (oca); (fila inferior, des de l'esquerra), búfal, elefant i lleó Vahana (वाहन, en sànscrit, vāhana, en el sistema IAST de transliteració, el que porta, el que tiba), dins el marc de l'hinduisme, es denomina al vehicle d'un déu.
Veure Indra і Vahana
Varuna
Varuna sobre la seva muntura Makara. Pintura del 1675-1700. India, Rajasthan. Varuna (devanagari:वरुण, varuṇa) és un dels déus més importants del panteó hindú, conegut des de l'època prevèdica.
Veure Indra і Varuna
Veda
Els Veda (‘coneixement’, ‘que ha estat vist’) són un conjunt d'antics texts hindús que formen part de la sruti (‘revelació’) i que són a l'origen del vedisme, religió mare de l'hinduisme.
Veure Indra і Veda
Vedanta
El vedanta (en sil·labari devanagari: वेदान्त,vedānta) és una escola de pensament (dàrxana) de l'hinduisme.
Veure Indra і Vedanta
Vedisme
El vedisme (vers 1800 - 900 aC) va ser un conjunt de creences i de ritus religiosos basats en els quatre Vedes, considerats el fonament del pensament indi, que més tard es va desenvolupar amb el bramanisme i l'hinduisme.
Veure Indra і Vedisme
Vixnu
Sesa Vixnu amb els seus atributs Vixnu (en devanagari: विष्णु, viṣṇu) és la forma de déu que encarna la preservació a l'hinduisme.
Veure Indra і Vixnu
Xactisme
El shaktisme és una tradició de l'hinduisme centrada en la deessa. Estàtues de Vaishnavi, Varahi, Indirani i Chamunda. S'anomena xactisme (en sànscrit शाक्तं Śāktaṃ, "doctrina de la deessa") a un conjunt de cultes hindús que conceben la divinitat suprema com a femenina, sota diverses formes, amb la denominació comuna de Xacti.
Veure Indra і Xactisme
Xiva (hinduisme)
Estàtua de Xiva a Bangalore, Índia Xiva ballant la dansa còsmica; bronze Txola. Xiva (en devanagari शिव, Śiva, que significa "el propici") és una de les divinitats més importants de l'hinduisme.
Veure Indra і Xiva (hinduisme)
Yama
Pintura hindú de Yama Pintura tibetana de Yama Yama (sànscrit: यम) és el déu de la mort de l'hinduisme, senyor dels esperits dels morts i guardià de l'inframón.
Veure Indra і Yama
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Indra і Zeus
Vegeu també
Reis mitològics
- Ambrosi Aurelià
- Amr ibn Adí
- Asmodeu
- Asop (fill d'Oceà)
- Breogán
- Chi You
- Didanu
- Faridun
- Gayomart
- Horus
- Hotu Matu'a
- Huixang
- Indra
- Júpiter (mitologia)
- Kirta
- Kug-Baba
- Lug
- Lugalbanda
- Manco Cápac
- Manes (rei)
- Melquisedec
- Mordred
- Nangishlishma
- Osiris
- Pazuzu
- Preste Joan
- Rei Pescador
- Sardanàpal
- Tahmurath
- Teseu
- Titus Taci