Taula de continguts
42 les relacions: Anarcocapitalisme, Anarquia, Anarquisme, Atzar, Autarquia, Col·lectivisme, Contracte social, Cultura, Democràcia, Desobediència civil, Dictadura, Economia mixta, Empatia, Estat sobirà, Estatisme, Estructura social, Forces armades, Forma de govern, Ideologia, Individualisme, Intervencionisme, Jean-Jacques Rousseau, Judici, Legislació, Liberalisme, Nacionalisme, Poliarquia, Policia, Positivisme, Principi de Pareto, Propaganda, Religió, Seguretat Social, Sistema de posicionament global, Sobirania, Socialisme, Socioliberalisme, Territori, Totalitarisme, Utilitarisme, Vilfredo Pareto, Violència.
Anarcocapitalisme
Bandera de l'anarcocapitalisme L'anarcocapitalisme és una ideologia política liberal anarquista.
Veure Ideologia política і Anarcocapitalisme
Anarquia
La paraula anarquia (del grec ἀναρχία, anarchía; de vegades anomenat acràcia) serveix per designar aquelles situacions on es dona l'absència d'Estat o poder públic tornant inaplicable el monopoli de la força sobre un territori.
Veure Ideologia política і Anarquia
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.
Veure Ideologia política і Anarquisme
Atzar
Un mapa de bits generat de forma pseudoaleatòria Latzar és un conjunt de causes no conegudes amb el resultat d'un efecte imprevisible, que no està regit per les lleis de la natura ni per la voluntat humana conscient.
Veure Ideologia política і Atzar
Autarquia
L'autarquia, o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per al seu autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa.
Veure Ideologia política і Autarquia
Col·lectivisme
Col·lectivisme, en general, és un terme utilitzat per descriure un èmfasi teòric o pràctic en un grup, en oposició a l'individualisme.
Veure Ideologia política і Col·lectivisme
Contracte social
Contracte social és una expressió que s'utilitza en filosofia, ciència política i sociologia en al·lusió a un acord real o hipotètic realitzat en l'interior d'un grup pels seus membres, com per exemple el que s'adquireix en un estat en relació als drets i deures de l'estat i dels seus ciutadans.
Veure Ideologia política і Contracte social
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Veure Ideologia política і Cultura
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Veure Ideologia política і Democràcia
Desobediència civil
Mohandas Karamchand Gandhi és una de les moltes persones que ha advocat per la desobediència civil La desobediència civil és el refús actiu d'una persona o un grup de persones d'obeir certes lleis, demandes i ordres d'un govern, o d'un poder internacional d'ocupació.
Veure Ideologia política і Desobediència civil
Dictadura
date.
Veure Ideologia política і Dictadura
Economia mixta
LEconomia mixta és un sistema econòmic el qual la seva organització està dividida entre el sector públic i el sector privat.
Veure Ideologia política і Economia mixta
Empatia
Mòdul al Museu de l'Empatia L'empatia (del grec antic ἐν, 'dins, a l'interior' i πάθoς, 'patiment', 'el que està succeint') és la participació efectiva i, en general, emotiva, d'una persona en una realitat aliena.
Veure Ideologia política і Empatia
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Ideologia política і Estat sobirà
Estatisme
Lestatisme, en la ciència política, és la doctrina segons la qual l'autoritat política de l'estat és legítima, fins a cert punt.
Veure Ideologia política і Estatisme
Estructura social
L'estructura social consisteix en el conjunt de regularitats existents en una societat que ordenen el comportament dels individus i les relacions que tenen entre ells.
Veure Ideologia política і Estructura social
Forces armades
Soldats de l'Exèrcit alemany. Les forces armades d'un estat són el conjunt d'institucions oficials, permanents i regulars encarregades d'aplicar la política de defensa nacional, així com la política exterior, per via armada.
Veure Ideologia política і Forces armades
Forma de govern
dictadures militars Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'Estat o dret constitucional.
Veure Ideologia política і Forma de govern
Ideologia
Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dona un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític…) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).
Veure Ideologia política і Ideologia
Individualisme
L'individualisme és una teoria o doctrina que determina que l'única realitat és la pròpia de l'individu i en aquesta realitat regeixen les normes que li són pròpies.
Veure Ideologia política і Individualisme
Intervencionisme
S'entén en un sentit ampli per intervencionisme a l'acció de l'administració pública encaminada a regular l'activitat d'un altre àmbit públic o privat, fixant normes o realitzant activitats en substitució d'aquell.
Veure Ideologia política і Intervencionisme
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Veure Ideologia política і Jean-Jacques Rousseau
Judici
El judici o juí és l'acte mitjançant el qual es comparen dos conceptes i s'afirma o nega la seva conveniència o veracitat.
Veure Ideologia política і Judici
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Veure Ideologia política і Legislació
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Veure Ideologia política і Liberalisme
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Veure Ideologia política і Nacionalisme
Poliarquia
La poliarquia és una ideologia política que propugna que cada individu hauria de ser lliure d'elegir el sistema en el qual viu, i que, per tant, diferents sistemes d'organització política haurien de conviure en un mateix espai geogràfic.
Veure Ideologia política і Poliarquia
Policia
La policia és un cos encarregat de vetllar pel manteniment de l'ordre públic i la seguretat de la ciutadania i els seus béns, perseguir els delinqüents i posar-los a disposició dels jutjats.
Veure Ideologia política і Policia
Positivisme
El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.
Veure Ideologia política і Positivisme
Principi de Pareto
Vilfredo Pareto El principi de Pareto (conegut també com la llei 80-20) diu que, en molts casos, el 80% dels efectes són conseqüència del 20% de les causes.
Veure Ideologia política і Principi de Pareto
Propaganda
La propaganda és una informació presentada i difosa amb la finalitat de donar suport a una determinada agenda o de promocionar un producte.
Veure Ideologia política і Propaganda
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Ideologia política і Religió
Seguretat Social
Personificació de la justícia social La Seguretat Social ve garantida, a Espanya, per l'article 41 de la Constitució Espanyola de 1978 que diu que "Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi l'assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació.
Veure Ideologia política і Seguretat Social
Sistema de posicionament global
Satèl·lit NAVSTAR GPS El Sistema de posicionament global, conegut com a GPS (originàriament NAVSTAR Global Positioning System o NAVSTAR GPS), és un sistema de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la mateixa situació geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra o en una Òrbita de la Terra.
Veure Ideologia política і Sistema de posicionament global
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Veure Ideologia política і Sobirania
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Ideologia política і Socialisme
Socioliberalisme
Leonard Trelawny Hobhouse contribuí al desenvolupament del socioliberalisme, principalment amb el llibre ''Liberalism'', publicat el 1911. El socioliberalisme, nou liberalisme (nom original), liberalisme social, alt liberalisme, liberalisme radical o liberalisme modern és un corrent del liberalisme que, basant-se en el pensament de John Stuart Mill, se centra en el desenvolupament individual i material de les persones en el marc de les seves interaccions socials.
Veure Ideologia política і Socioliberalisme
Territori
Es denomina territori a una àrea definida (incloent-hi terres i aigües) sovint considerada possessió d'una persona, organització, institució, animal, estat o país subdividit.
Veure Ideologia política і Territori
Totalitarisme
Etiqueta antitotalitària a un mur de Bucarest el 2013. El totalitarisme és un règim polític en què el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets polítics i les llibertats públiques.
Veure Ideologia política і Totalitarisme
Utilitarisme
Imatge de Jeremy Bentham, creador d'aquest corrent L'utilitarisme és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a la societat o la humanitat.
Veure Ideologia política і Utilitarisme
Vilfredo Pareto
Vilfredo Pareto (París, 15 de juliol de 1848 - Céligny, 19 d'agost de 1923) fou un economista i polític italià, sobretot conegut per la teoria de l'òptim de Pareto.
Veure Ideologia política і Vilfredo Pareto
Violència
Escena violenta La violència és l'ús de la força o de poder usat per a dominar, coaccionar, malmetre, destruir o matar, implicant sofriment o fins i tot destrucció d'elements naturals, béns humans, etc.
Veure Ideologia política і Violència
També conegut com Ideologies polítiques.