Taula de continguts
92 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Marwan, Akhenaton, Al-Amārna, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Maqrizí, Alcorà, Amon, Anastasi de Constantinoble, Aten, Èxode, Bamian, Basilea, Bíblia, Berna, Budisme, Cambridge University Press, Comtat d'Artois, Concili de Hièria, Constantí VI, Creu, Déu en l'islam, Deu manaments, Dinastia Pala, Edat del bronze, Egipte, Encarnació, Epifani I de Constància, Esfinx de Giza, Germà I de Constantinoble, Gihadisme, Guerra santa, Guerres arabo-romanes, Guillem d'Orange, Hadit, Heftalites, Hinduisme, Icona, Iconòdul, Iconoclàstia, Idolatria, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Inquisició dels Països Baixos, Islam, Islamisme polític, Jainisme, Jesús de Natzaret, Justinià II Rinotmet, Kaba, La Meca, ... Ampliar l'índex (42 més) »
- Anatòlia sota l'Imperi Romà d'Orient
- Iconoclàstia a l'Imperi Romà d'Orient
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Veure Iconoclàstia і Abd-al-Màlik ibn Marwan
Akhenaton
Akhenaton o Amenhotep IV (també conegut amb el nom hel·lenitzat dAmenofis IV) va regnar a l'antic Egipte a la primera meitat del segle XIV aC, vers 1350 a 1335 aC.
Veure Iconoclàstia і Akhenaton
Al-Amārna
Al-Amārna, també conegut com a Tell al-Amarna, Till el-Amarna o simplement Amarna, és el lloc on el faraó Akhenaten va construir la seva nova capital al sisè any de regnat, quan va optar per l'adoració d'un déu únic, el déu-sol Aten o Aton.
Veure Iconoclàstia і Al-Amārna
Al-Hajjaj ibn Yússuf
Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.
Veure Iconoclàstia і Al-Hajjaj ibn Yússuf
Al-Maqrizí
Taqi-d-Din Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Alí ibn Abd-al-Qàdir ibn Muhàmmad al-Maqrizí aix-Xafií al-Atharí, més conegut senzillament com a Àhmad al-Maqrizí o al-Maqrizí, va ser un historiador egipci nascut el vers 1364 al Caire i mort el 1442 a la mateixa ciutat.
Veure Iconoclàstia і Al-Maqrizí
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Veure Iconoclàstia і Alcorà
Amon
En la mitologia egípcia, Amon o Ammó (en egipci: jmn, 'l'ocult'; en Ἄμμων Ámmōn; en copte: ⲁⲙⲟⲩⲛ Amun) és un déu, espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.
Veure Iconoclàstia і Amon
Anastasi de Constantinoble
Anastasi (en Anastasius, en Ἀναστάσιος) va se patriarca de Constantinoble de l'any 730 al 754.
Veure Iconoclàstia і Anastasi de Constantinoble
Aten
Aton Atèn o Aton és el déu del sol en mitologia egípcia antiga, i és representat pel disc del sol.
Veure Iconoclàstia і Aten
Èxode
L'Èxode, o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torà, i per tant de la Bíblia.
Veure Iconoclàstia і Èxode
Bamian
Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.
Veure Iconoclàstia і Bamian
Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.
Veure Iconoclàstia і Basilea
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Iconoclàstia і Bíblia
Berna
Berna (Bern en alemany) és una ciutat i la capital del cantó de Berna i de la Confederació Helvètica, més coneguda com a Suïssa.
Veure Iconoclàstia і Berna
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Veure Iconoclàstia і Budisme
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Iconoclàstia і Cambridge University Press
Comtat d'Artois
El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.
Veure Iconoclàstia і Comtat d'Artois
Concili de Hièria
El Concili de Hièria fou un concili convocat per l'emperador romà d'Orient Constantí V l'any 754 dC per condemnar l'iconodulisme.
Veure Iconoclàstia і Concili de Hièria
Constantí VI
Constantí VI (en grec:, Kōnstantinos VI) fou emperador romà d'Orient del 780 al 797, els primers deu anys sota la regència de la seva mare.
Veure Iconoclàstia і Constantí VI
Creu
Creu llatina o cristiana Creu grega La creu és una figura geomètrica que consisteix en dues línies que es creuen en angle recte, de manera que divideixen quatre quadrants.
Veure Iconoclàstia і Creu
Déu en l'islam
«Al·là» en cal·ligrafia islàmica En l'islam, Déu és el senyor absolut, omnipotent i omniscient de l'Univers i el creador de tot allò que existeix.
Veure Iconoclàstia і Déu en l'islam
Deu manaments
editorial.
Veure Iconoclàstia і Deu manaments
Dinastia Pala
El regne Pala Els Pala o Imperi pala o Regne pala (পাল সাম্রাজ্য en bengalí) fou un antic estat de Bengala i la zona de l'actual Bihar, del al.
Veure Iconoclàstia і Dinastia Pala
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Veure Iconoclàstia і Edat del bronze
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Iconoclàstia і Egipte
Encarnació
Lencarnació és un concepte religiós segons el qual un ser heterogeni pren possessió d'un cos físic, ja sigui humà o animal.
Veure Iconoclàstia і Encarnació
Epifani I de Constància
Epifani I de Constància o Epifani de Salamina (Eleuteròpolis, actual Bayt Djibrin, Palestina, ca. 315 - al mar, camí de Xipre, 403) fou un bisbe de Constància, antiga Salamina de Xipre (Xipre), considerat Pare de l'Església.
Veure Iconoclàstia і Epifani I de Constància
Esfinx de Giza
L'esfinx de Giza és una figura amb una cara de persona i cos de lleó, a poca distància de la piràmide de Khefren a Giza.
Veure Iconoclàstia і Esfinx de Giza
Germà I de Constantinoble
Germà I de Constantinoble (Constantinoble, c. 634 - 11 de maig de 740) va ser patriarca de Constantinoble.
Veure Iconoclàstia і Germà I de Constantinoble
Gihadisme
ofensiva global contra el terrorisme gihadista.http://www.timesonline.co.uk/tol/comment/faith/article2409833.ece Our followers ‘must live in peace until strong enough to wage jihad' -Times Online Profeta Mahoma.El gihadisme —pronunciat amb h aspirada— és un neologisme occidental utilitzat per denominar a les branques més violentes i radicals dins de l'islamisme polític, estant caracteritzades per la freqüent i brutal utilització del terrorisme, en nom d'una suposada gihad, en la qual els seus seguidors criden a una «guerra santa» en el nom de Déu.
Veure Iconoclàstia і Gihadisme
Guerra santa
La guerra santa és una guerra justificada per raons religioses, que els seus promotors qualifiquen com a guerra estimada per Déu i que condueix a la salvació eterna els seus executants.
Veure Iconoclàstia і Guerra santa
Guerres arabo-romanes
Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Iconoclàstia і Guerres arabo-romanes
Guillem d'Orange
* Guillem d'Orange o Guillem I de Tolosa (768 - 812), duc d'Aquitània (781 - 806), comte de Tolosa.
Veure Iconoclàstia і Guillem d'Orange
Hadit
d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879 Un hadit (de l'àrab, plural, literalment ‘narració’) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors.
Veure Iconoclàstia і Hadit
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Veure Iconoclàstia і Heftalites
Hinduisme
Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.
Veure Iconoclàstia і Hinduisme
Icona
Moderna icona de metall de sant Nicolau, de l'artista búlgar Georgi Chapkanov (Gilbert House, Port Stanley, illes Malvines). Una icona (del grec clàssic εἰκών, ikon, que volia dir 'imatge', mitjançant el rus икона, ikona amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada pel cristianisme ortodox.
Veure Iconoclàstia і Icona
Iconòdul
'''Triomf de l'Ortodòxia''' sota l'emperadriu romana d'Orient Teodora al 843. Thedoroda va ser considerada com una iconodula Un iconòdul (grec: eikono-doulos, «hom qui serveix imatges»; també «iconodulista» o «iconòfil») és aquell qui exposa iconodulisme, per exemple, qui dona suport o favor a les imatges religioses o icones i les venera, en oposició a un iconoclasta, que és qui es mostra en contra de l'ús d'imatges religioses.
Veure Iconoclàstia і Iconòdul
Iconoclàstia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.
Veure Iconoclàstia і Iconoclàstia
Idolatria
Adoració del Vedell d'or, un exemple d'idolatria en la tradició judeocristiana. Idolatria és un concepte abrahàmic per a l'adoració indeguda que es dona als ídols.
Veure Iconoclàstia і Idolatria
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Iconoclàstia і Imperi Otomà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Iconoclàstia і Imperi Romà d'Orient
Inquisició dels Països Baixos
La Inquisició dels Països Baixos va ser una estensió de la Inquisició espanyola als Països Baixos espanyols, establerta durant el regnat de Carles V. Com que la idea de la Inquisició no era congènita del temperament flamenc, el procés d'introducció va ser lent i gradual de principi a fi.
Veure Iconoclàstia і Inquisició dels Països Baixos
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Iconoclàstia і Islam
Islamisme polític
Països on l'aplicació de la xaria varia segons la regió. Lislamisme polític o simplement islamisme és un conjunt heterogeni d'ideologies que mantenen que l'islam no és només una religió sinó també un sistema polític i que els musulmans moderns han de tornar a les arrels de la seva fe i unir-se políticament.
Veure Iconoclàstia і Islamisme polític
Jainisme
símbol del jainisme El jainisme és una religió índia.
Veure Iconoclàstia і Jainisme
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Iconoclàstia і Jesús de Natzaret
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Veure Iconoclàstia і Justinià II Rinotmet
Kaba
La Kaba, Ka'ba o KaabaEl mot Kaba inclou en àrab un so, (so faringi fricatiu/aproximant sonor), inexistent en català, que ha donat lloc a l'existència de diverses transcripcions.
Veure Iconoclàstia і Kaba
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Veure Iconoclàstia і La Meca
Lleó III l'Isàuric
L'Imperi Romà d'Orient, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III l'Isàuric (en grec:, Leon) anomenat anteriorment Conó (Konon), fou emperador romà d'Orient del 718 al 741, fundador de la dinastia isàurica.
Veure Iconoclàstia і Lleó III l'Isàuric
Lleó IV el Khàzar
Lleó IV el Khàzar (grec: Λέων ὁ Χάζαρος, Léon ho Khàzaros; 25 de gener del 750 – 8 de setembre del 780) fou emperador romà d'Orient entre el 775 i el 780.
Veure Iconoclàstia і Lleó IV el Khàzar
Lleó V l'Armeni
Lleó V, dit l'Armeni (en grec,, Leon, 775 – 26 de desembre del 820), va ser un general que es va proclamar emperador romà d'Orient i va regnar entre 813 i 820.
Veure Iconoclàstia і Lleó V l'Armeni
Lluís de Nassau
Lluís de Nassau (Dillenburg, 10 de gener de 1538 - Mook en Middelaar, 14 d'abril de 1574) va ser una figura clau durant la guerra dels vuitanta anys que les forces rebels dels Països Baixos, antecessores de les Províncies Unides, van mantenir contra Espanya per tal d'aconseguir la seva independència.
Veure Iconoclàstia і Lluís de Nassau
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Veure Iconoclàstia і Mahoma
Margarida de Parma
Vitrall de Margarida de Parma a l'església de St. Jan a Gouda (Països Baixos) Margarida de Parma o Margarida d'Àustria (Oudenaarde, 5 de juliol de 1522 - Ortona, Ducat de Parma, 18 de gener de 1586) fou infanta de Castella, governadora dels Països Baixos (1559-1567) i duquessa consort de Parma (1552-1586).
Veure Iconoclàstia і Margarida de Parma
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Veure Iconoclàstia і Maria, mare de Jesús
Mihirakula
fou un del més importants emperadors huns heftalites, l'imperi dels quals s'estenia pels territoris del present Afganistan, Pakistan i India del nord i central.
Veure Iconoclàstia і Mihirakula
Mitologia àrab
La mitologia àrab comprèn les creences antigues dels àrabs.
Veure Iconoclàstia і Mitologia àrab
Muhàmmad ibn al-Qàssim (general)
Muhàmmad ibn al-Qàssim ath-Thaqafí (31 de desembre del 695 – 18 de juliol del 715) fou un militar àrab de la tribu dels thaqifs, conqueridor del Sind.
Veure Iconoclàstia і Muhàmmad ibn al-Qàssim (general)
Museu
Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.
Veure Iconoclàstia і Museu
Neuchâtel
Neuchâtel és un municipi de Suïssa, capital del cantó de Neuchâtel i del districte de Neuchâtel.
Veure Iconoclàstia і Neuchâtel
Pal·lava
El regne Pal·lava vers 650 Somaskanda; bronze Pal·lava Escultura Pal·lava a Kanchipuram Escriptura Pal·lava Fresc Pal·lava a Panamalai La dinastia Pal·lava (tàmil பல்லவர், anglès Pallava) fou una dinastia dràvida i hindú que va governar al sud de l'Índia entre el final del, quan va desplaçar als Kalabhra de la zona, i el.
Veure Iconoclàstia і Pal·lava
Palmira
Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.
Veure Iconoclàstia і Palmira
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Veure Iconoclàstia і Patriarca de Constantinoble
Període d'Amarna
L'Orient Mitjà a l'època d'Amarna El període d'Amarna és un període històric egipci que rep el seu nom per la moderna ciutat d'Amarna (Tell al-Amarna), que fou l'egípcia Akhet-Aten («Horitzó d'Aton»), la qual fou la capital d'Egipte durant el període.
Veure Iconoclàstia і Període d'Amarna
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Veure Iconoclàstia і Protestantisme
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Iconoclàstia і Religió
Revolució d'Octubre de 1917
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del.
Veure Iconoclàstia і Revolució d'Octubre de 1917
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Veure Iconoclàstia і Sant
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Veure Iconoclàstia і Santa Sofia (Istanbul)
Santorí
Santorí (de l'italià Santorini, en grec Σαντορίνη), antigament coneguda com a Tera (en grec, i oficialment, Θήρα, pronúncia moderna: Thira; pronúncia antiga: Thēra), és una illa grega de l'arxipèlag de les Cíclades.
Veure Iconoclàstia і Santorí
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Veure Iconoclàstia і Símbol
Schaffhausen
Schaffhausen és una ciutat suïssa que pertany al cantó de Schaffhausen.
Veure Iconoclàstia і Schaffhausen
Segle IV
El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.
Veure Iconoclàstia і Segle IV
Segon Concili de Nicea
El Segon Concili de Nicea celebrat el 787 a Nicea, com el Primer Concili de Nicea, fou el darrer concili ecumènic acceptat per totes les esglésies cristianes.
Veure Iconoclàstia і Segon Concili de Nicea
Steenvoorde
Localització de Steenvoorde Steenvoorde (neerlandès Steenvoorde, flamenc occidental Stêenvôorde) és un municipi del Flandes francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.
Veure Iconoclàstia і Steenvoorde
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Iconoclàstia і Suïssa
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Iconoclàstia і Sunnisme
Teodora l'Armènia
Teodora l'Armènia (Paflagònia, 805/810 - Constantinoble, 867) fou una emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient, esposa de Teòfil i mare de Miquel III, de qui fou regent entre el gener de 842 i març de 856.
Veure Iconoclàstia і Teodora l'Armènia
Teofilacte I
Teofilacte I de Túsculum, en italià Teofilatto di Tusculo, (a. 864 - v. 925) era un noble romà latifundista de la classe dels optimates romani, famílies que controlaven la vida política a Roma des del, que feien funcions de Senat romà i s'anomenaven senadors.
Veure Iconoclàstia і Teofilacte I
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Iconoclàstia і Turquia
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure Iconoclàstia і Xiisme
Yazid II
Yazid ibn Abd-al-Màlik o Yazid II (Damasc 687-724) va ser un califa omeia marwànida que va governar entre 720 i la seva mort, de tuberculosi, el 724.
Veure Iconoclàstia і Yazid II
Zúric
Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.
Veure Iconoclàstia і Zúric
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Iconoclàstia і 1453
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Iconoclàstia і 1565
1932
;Països Catalans.
Veure Iconoclàstia і 1932
1934
;Països Catalans.
Veure Iconoclàstia і 1934
690
El 690 (DCXC) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Iconoclàstia і 690
712
El 712 fou un any de traspàs començat en divendres segons els còmputs del calendari gregorià.
Veure Iconoclàstia і 712
730
El 730 (DCCXXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Iconoclàstia і 730
Vegeu també
Anatòlia sota l'Imperi Romà d'Orient
- Athíngani
- Coma (plaça forta)
- Guerra romano-sassànida del 602-628
- Història de l'Imperi Romà d'Orient
- Mesopotàmia (tema)
- Paflagònia
- Sagalassos
- Selèucia (tema)
- Sistema telegràfic romà d'Orient
- Tema de Sebaste
- Tema de les Fortaleses Noves
- Tema dels Anatòlics
- Tema dels Armeníacs
- Tema dels Cibirreotes
- Tema dels Tracesis
- Tondrakians
- Verinòpolis
Iconoclàstia a l'Imperi Romà d'Orient
- Anastasi de Constantinoble
- Antoni I de Constantinoble
- Artavasdos
- Concili de Hièria
- Constantí II de Constantinoble
- Constantí V Coprònim
- Germà I de Constantinoble
- Iconòdul
- Iconoclàstia
- Ignasi de Constantinoble
- Irene d'Atenes
- Joan Damascè
- Joan el Gramàtic
- Josep Estudita
- Libri Carolini
- Llàtzer el Pintor
- Lleó III l'Isàuric
- Lleó V l'Armeni
- Metodi I de Constantinoble
- Miquel II el Tartamut
- Miquel Sincel·le
- Miquel de Sinnada
- Nicèfor I de Constantinoble
- Nicetes I
- Papa Pasqual I
- Pau IV de Constantinoble
- Segon Concili de Nicea
- Sergi Nicetiata
- Teòdot I Casiteres
- Teòfil (emperador)
- Teodor Estudita
- Teodora l'Armènia
També conegut com Controvèrsia iconoclasta, Iconoclasme, Iconoclasta, Iconoclastes.