Taula de continguts
36 les relacions: Aede, Afrodita, Antiguitat clàssica, Apol·lo, Ares, Asclepi, Atena, Àrtemis, Cíbele, Cronos, Demèter, Dionís, Dioscurs, Gea, Grec, Hèlios, Hèracles, Hèstia, Hefest, Hera, Hermes, Hesíode, Hexàmetre, Homer, Ilíada, Literatura grega, Mitologia grega, Muses, Odissea, Pan (mitologia), Posidó, Preludi (música), Proemi, Rea (mitologia), Selene, Zeus.
- Homer
Aede
Aede és aquell terme que dona nom als poetes i cantants cortesans de l'antiga Grècia.
Veure Himne homèric і Aede
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Veure Himne homèric і Afrodita
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Veure Himne homèric і Antiguitat clàssica
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Veure Himne homèric і Apol·lo
Ares
En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.
Veure Himne homèric і Ares
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Veure Himne homèric і Asclepi
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Veure Himne homèric і Atena
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Veure Himne homèric і Àrtemis
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Veure Himne homèric і Cíbele
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Veure Himne homèric і Cronos
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Veure Himne homèric і Demèter
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Veure Himne homèric і Dionís
Dioscurs
Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).
Veure Himne homèric і Dioscurs
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Veure Himne homèric і Gea
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Himne homèric і Grec
Hèlios
Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.
Veure Himne homèric і Hèlios
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Veure Himne homèric і Hèracles
Hèstia
Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.
Veure Himne homèric і Hèstia
Hefest
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.
Veure Himne homèric і Hefest
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Veure Himne homèric і Hera
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Veure Himne homèric і Hermes
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Veure Himne homèric і Hesíode
Hexàmetre
Un hexàmetre (del llatí hexamětrus, que ve del grec έξάμετρος) és un vers format per sis peus dàctils, cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga i dues de breus.
Veure Himne homèric і Hexàmetre
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Veure Himne homèric і Homer
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Veure Himne homèric і Ilíada
Literatura grega
La literatura grega engloba tant els escrits de l'antiga Grècia, corresponents a la literatura clàssica, com les obres produïdes a Grècia o en altres països emprant el grec.
Veure Himne homèric і Literatura grega
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Himne homèric і Mitologia grega
Muses
Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.
Veure Himne homèric і Muses
Odissea
LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.
Veure Himne homèric і Odissea
Pan (mitologia)
El déu Pan acompanyat d'un sàtir Pan (en grec Πάν), en la mitologia grega, era el déu dels pastors i dels ramats.
Veure Himne homèric і Pan (mitologia)
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Veure Himne homèric і Posidó
Preludi (música)
El mot preludi serveix per designar tipus molt diversos d'estructures de la música instrumental que tenen orígens comuns o semblants però que acaben tenint notables diferències.
Veure Himne homèric і Preludi (música)
Proemi
S'anomena proemi el preludi d'un cant, exordi d'un discurs o preàmbul d'una obra.
Veure Himne homèric і Proemi
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Veure Himne homèric і Rea (mitologia)
Selene
Selene (Museu de Pèrgam) En la mitologia grega, Selene (en grec antic: Σελήνη) era una antiga deessa lunar, filla dels titans Hiperió i Teia.
Veure Himne homèric і Selene
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Himne homèric і Zeus
Vegeu també
Homer
- Aede
- Batracomiomàquia
- Epígons (poema)
- Himne homèric
- Homer
- Margites
- Petita Ilíada
- Retorns
- Tebaida (poema)
També conegut com Himnes Homèrics, Himnes homèric.