Accés més ràpid que el navegador!
77 les relacions: Adana, Alícia d'Armènia, Alep, Ayas, İskenderun, Bagdad, Baidju, Batalla d'Ayn Jalut, Batalla de Darbesac, Batu Khan, Bàybars I, Bohemond VI d'Antioquia, Califat Abbàssida, Caucas, Còricos, Cilícia, Damasc, Delta del Nil, Derbent, Dinastia aiúbida, Dinastia hethumiana, Enric I de Xipre, Erzincan, Erzurum, Felip d'Antioquia, Galilea, Guillaume de Rubrouck, Guyuk, Hülegü, Ibelin, Il-kanat, Imperi Romà d'Orient, Isabel d'Armènia Menor, Karakorum, Kars, Kaykhusraw II, Kitbughà, Kozan, Lampron, Lleó III d'Armènia, Mongòlia, Mongke, Mopsuèstia, Nestorianisme, Pèrsia, Regne Armeni de Cilícia, René Grousset, Sembat el Conestable, Setge de Bagdad (1258), Sidó, ..., Sivas, Soldanat de Rum, Soldanat Mameluc, Tars (Turquia), Terra Santa, Volga, 1226, 1227, 1242, 1243, 1246, 1247, 1250, 1252, 1253, 1254, 1255, 1258, 1260, 1266, 1268, 1269, 1270, 1290, 13 de setembre, 1309, 24 d'agost. Ampliar l'índex (27 més) »
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Nou!!: Hethum I і Adana · Veure més »
Alícia d'Armènia
Alícia d'Armènia (1182 – m.després del 1234) fou senyora de Toron, que governà en el període del 1229 al 1236 com a primogènita del príncep Rupen III d'Armènia Menor i de la seva esposa Isabel de Toron.
Nou!!: Hethum I і Alícia d'Armènia · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Hethum I і Alep · Veure més »
Ayas
Ayaş o Aiàs (en català, Aiàs, i també en català modern, o com a mínim en català medieval, Al·leàs, en turc Ayaş) és una petita vila del districte de Yumurtalık, a la província d'Adana, a Turquia a l'est de la desembocadura del riu Ceyhan.
Nou!!: Hethum I і Ayas · Veure més »
İskenderun
İskenderun (en turc i oficialment) o Alexandreta (Αλεξανδρέττα) és una ciutat de la província de Hatay, Turquia al peu de les muntanyes Amanos.
Nou!!: Hethum I і İskenderun · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Hethum I і Bagdad · Veure més »
Baidju
Baidju o Baiju fou un general mongol, governador de Pèrsia el.
Nou!!: Hethum I і Baidju · Veure més »
Batalla d'Ayn Jalut
La batalla d'Ayn Jalut va tenir lloc el 3 de setembre de 1260 i enfrontà el Soldanat Mameluc amb els mongols establerts a Palestina.
Nou!!: Hethum I і Batalla d'Ayn Jalut · Veure més »
Batalla de Darbesac
La batalla de Darbesac o batalla de Mari, fou una enfrontament armat entre els mamelucs d'Egipte i l'exèrcit del Regne Armeni de Cilícia, el 24 d'agost del 1266, que resultà desastrós per als armenis.
Nou!!: Hethum I і Batalla de Darbesac · Veure més »
Batu Khan
;,, Bá dū, també conegut com a tsar Batu Jack Weatherford Genghis Khan, p. 150.
Nou!!: Hethum I і Batu Khan · Veure més »
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Nou!!: Hethum I і Bàybars I · Veure més »
Bohemond VI d'Antioquia
Bohemond VI d'Antioquia (en francès: Bohémond VI d'Antioche; 1237 – 11 de març de 1275), príncep d'Antioquia des del 1252 fins al 1268 (després va conservar el títol i una ciutat) i comte de Trípoli des del 1252 fins al 1275, fill de Bohemond V d' Antioquia i Lucia de Segni.
Nou!!: Hethum I і Bohemond VI d'Antioquia · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Hethum I і Califat Abbàssida · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Hethum I і Caucas · Veure més »
Còricos
Còricos (en grec antic Κώρυκος, en llatí Corycus) era un promontori de Cilícia que formava part de la Cilícia Tràquea, a Anatòlia, segons diu Estrabó, que no menciona la fortalesa i la ciutat amb el mateix nom allà situades.
Nou!!: Hethum I і Còricos · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Hethum I і Cilícia · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Hethum I і Damasc · Veure més »
Delta del Nil
El delta del Nil és el territori conformat pels fèrtils dipòsits al·luvials del riu Nil en desembocar al mar Mediterrani al nord d'Egipte.
Nou!!: Hethum I і Delta del Nil · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Hethum I і Derbent · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Hethum I і Dinastia aiúbida · Veure més »
Dinastia hethumiana
La dinastia hethumiana fou la dinastia que va governar primer a Lampron (amb branques a Barberon i Korikos) i després al Regne Armeni de Cilícia des del 1226 per l'enllaç de Hethum, hereu de Barberon i Korikos amb Isabel d'Armènia Menor, l'hereva de la dinastia rubènida.
Nou!!: Hethum I і Dinastia hethumiana · Veure més »
Enric I de Xipre
Enric I de Xipre, anomenat el Gros, o Enric de Lusignan (1217 - 1254) va ser rei de Xipre des del 1218 fins al 1253.
Nou!!: Hethum I і Enric I de Xipre · Veure més »
Erzincan
Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.
Nou!!: Hethum I і Erzincan · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Hethum I і Erzurum · Veure més »
Felip d'Antioquia
Felip d'Antioquia o Felip d'Armènia (vers 1209-1225) fou rei consort del Regne Armeni de Cilícia.
Nou!!: Hethum I і Felip d'Antioquia · Veure més »
Galilea
Galilea és una ampla regió situada al nord de Palestina ocupada per l'Estat d'Israel, segons la terminologia israeliana té tres parts: l'Alta Galilea, la Baixa Galilea i la Galilea occidental, també anomenen la costa Nord d'Israel.
Nou!!: Hethum I і Galilea · Veure més »
Guillaume de Rubrouck
Guillaume de Rubrouck o Willem van Ruysbroeck, també anomenat Rubruquis (Rubrouck, 1215-1295) fou un religiós franciscà i viatger medieval que fou enviat com a ambaixador davant els tàrtars i mongols pel rei Lluís IX de França.
Nou!!: Hethum I і Guillaume de Rubrouck · Veure més »
Guyuk
Guyuk o Güyük (ciríl·lic Гүюг хаан) (vers 1206-1248) fou el tercer kagan (kakhan) de l'Imperi Mongol.
Nou!!: Hethum I і Guyuk · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Hethum I і Hülegü · Veure més »
Ibelin
L'escut d'armes dels Ibelin Ibelin va ser un castell en el Regne Croat de Jerusalem al (actualment Yavne), i també el cognom d'una important família de nobles.
Nou!!: Hethum I і Ibelin · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Hethum I і Il-kanat · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Hethum I і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Isabel d'Armènia Menor
Isabel o Zabel (armeni: Զապել) (nascuda vers 1211, morta 1252) fou reina del Regne Armeni de Cilícia, la darrera de la dinastia dels rubènides.
Nou!!: Hethum I і Isabel d'Armènia Menor · Veure més »
Karakorum
Karakorum fou la capital de l'Imperi Mongol al i de la Mongòlia postimperial entre els segles i. El seu nom vol dir "Corró Negre".
Nou!!: Hethum I і Karakorum · Veure més »
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Nou!!: Hethum I і Kars · Veure més »
Kaykhusraw II
Giyath al-Din Kaykhusraw II (àrab i persa: غياث الدين كيخسرو بن كيقباد, Ghīyāth al-Dīn Kaykhusraw bin Kayqubād; turc: Gıyaseddin Keyhüsrev) fou soldà de Rum (1237 al 1246) fill i successor d'Ala al-Din Kaykubad I. Va succeir el seu pare el 1237.
Nou!!: Hethum I і Kaykhusraw II · Veure més »
Kitbughà
* Al-Àdil Kitbughà, soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1294-1296).
Nou!!: Hethum I і Kitbughà · Veure més »
Kozan
Kozan (antigament en armeni: Սիս, Sis; antic grec: Σισιον, Sission) és una ciutat de Turquia, capital del districte del mateix nom a la província d'Adana, a 68 km al nord de la ciutat d'Adana, a la part nord de la plana de Çukurova; la ciutat està creuada per riu Kilgen afluent del Ceyhan (antic Jibun o Pyramus).
Nou!!: Hethum I і Kozan · Veure més »
Lampron
El castell de Lampron (armeni: Լամբրոն, Lambron; francès: Les Embruns; turc: Namrun Kalesi) fou la fortalesa més important del Regne d'Armènia Menor i la llar dels prínceps de la dinastia hethumiana.
Nou!!: Hethum I і Lampron · Veure més »
Lleó III d'Armènia
Lleó III o Levond III (armeni: Լեիոն Բ) (vers 1236-1289) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Hethum I, que va succeir al seu pare quan va abdicar el 1269.
Nou!!: Hethum I і Lleó III d'Armènia · Veure més »
Mongòlia
Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.
Nou!!: Hethum I і Mongòlia · Veure més »
Mongke
Mongke (1208 - 1259) fou el quart kakhan dels mongols, net de Genguis Khan, fill de Tului i de Sorgaqtani i germà de Khublai Khan i de Hulegu.
Nou!!: Hethum I і Mongke · Veure més »
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Nou!!: Hethum I і Mopsuèstia · Veure més »
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Hethum I і Nestorianisme · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Hethum I і Pèrsia · Veure més »
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Nou!!: Hethum I і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »
René Grousset
René Grousset (Aubais, 5 de setembre de 1885 - París, 12 de setembre de 1952) va ser un historiador francès, especialista en Àsia i membre de l'Acadèmia Francesa.
Nou!!: Hethum I і René Grousset · Veure més »
Sembat el Conestable
Sembat el Conestable (en armeni: Սմբատ Սպարապետ, Սմբատ Գունդստաբլ, Smbat Sparapet, Smbat Gúndestabl) (1208–1276), també escrit Smpad o Smbat, fou un noble del Regne d'Armènia Menor, germà gran del rei Hethum I. Fou una persona important al seu país on actuà com a diplomàtic, jutge, militar amb el rang de conestable (en armeni Sparapet), equivalent a cap suprem de les forces armènies.
Nou!!: Hethum I і Sembat el Conestable · Veure més »
Setge de Bagdad (1258)
El Setge de Bagdad de 1258 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, net de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre el Califat Abbàssida i que va culminar en la presa, saqueig i incendi de Bagdad.
Nou!!: Hethum I і Setge de Bagdad (1258) · Veure més »
Sidó
Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.
Nou!!: Hethum I і Sidó · Veure més »
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Nou!!: Hethum I і Sivas · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Hethum I і Soldanat de Rum · Veure més »
Soldanat Mameluc
El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.
Nou!!: Hethum I і Soldanat Mameluc · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Hethum I і Tars (Turquia) · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Hethum I і Terra Santa · Veure més »
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
Nou!!: Hethum I і Volga · Veure més »
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Nou!!: Hethum I і 1226 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Hethum I і 1227 · Veure més »
1242
;Països catalans.
Nou!!: Hethum I і 1242 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Hethum I і 1243 · Veure més »
1246
El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Hethum I і 1246 · Veure més »
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Nou!!: Hethum I і 1247 · Veure més »
1250
Sense descripció.
Nou!!: Hethum I і 1250 · Veure més »
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Hethum I і 1252 · Veure més »
1253
Sense descripció.
Nou!!: Hethum I і 1253 · Veure més »
1254
Sense descripció.
Nou!!: Hethum I і 1254 · Veure més »
1255
Sense descripció.
Nou!!: Hethum I і 1255 · Veure més »
1258
Sense descripció.
Nou!!: Hethum I і 1258 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Hethum I і 1260 · Veure més »
1266
Sense descripció.
Nou!!: Hethum I і 1266 · Veure més »
1268
;Països catalans.
Nou!!: Hethum I і 1268 · Veure més »
1269
Sense descripció.
Nou!!: Hethum I і 1269 · Veure més »
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Hethum I і 1270 · Veure més »
1290
Sense descripció.
Nou!!: Hethum I і 1290 · Veure més »
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Hethum I і 13 de setembre · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Hethum I і 1309 · Veure més »
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Hethum I і 24 d'agost · Veure més »
Redirigeix aquí:
Hatum I, Hethum I d'Armènia, Hetum I.
